L'origen d'aquesta troballa s'ha d'anar a buscar a l'Atlas del Catastro topográfico parcelario de Terrassa de l'any 1940. Aquest plànol del cadastre parcel·lari va ser fet per l'enginyer geògraf José Núñez, cap de la brigada topogràfica de parcel·lació de la província de Barcelona. El anys següents, aquest mateix enginyer en cap es va encarregar de fer els plànols del cadastre parcel·lari de Vacarisses i Rellinars, entre d'altres municipis. Doncs bé, aquest Atlas del Catastro topográfico parcelario de gran format està dipositat a l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa per a la seva consulta; i al polígon 1 full 1er apareix dibuixada una "Barraca" a la riba esquerra del "Torrente del Lago Pequeño", avui conegut com torrent de can Bogunyà.
 |
| Retall del polígon 1 full 1er del Atlas del Catastro topográfico parcelario de Terrassa de l'any 1940 |
Cal precisar que a tots els mapes del cadastre de l'enginyer José Núñez que he tingut accés, l'autor distingia entre "Caseta" i "Barraca". La primera feia referència a petits habitacles amb parets d'obra i teulada, i la segona a aixoplucs més rústecs fets generalment de pedra seca.
Tot i la seva fruïció en detalls i el generós escalat, calibrar i georeferenciar aquest antic plànol no va ser fàcil perquè les posteriors obres del gegantí Sanatori Antituberculós i les successives torrentades han canviat la fesomia dels meandres del torrent de can Bogunyà. Malgrat això, vaig aconseguir marcar un punt sobre el mapa a partir del qual podia començar a cercar les restes de la barraca.
El dijous 18 de juny m'hi vaig apropar fent servir el camí que baixa al torrent de Can Bogunyà des de la massificada "ruta del colesterol" del Llac Petit. En apropar-me a la "zona 0" que havia marcat a l'aparell GPS, vaig poder constatar que l'esbarzerada acabaria sent descomunal. Aquell primer dia vaig poder identificar un llarg i ample mur de pedra seca que ressegueix el torrent, però res més. L'embardissada era tan espessa que vaig ser literalment sobre la barraca, i no la vaig veure. Dies després ho vaig poder confirmar.
Un cop a casa, em resistia a acceptar que la barraca hagués desaparegut en aquell racó de torrent tan amagat i inaccessible. Altre cosa seria que la barraques fos al mig d'un camp de sembradura, aleshores una excavadora o tractor l'hauria pogut aplanar en un obrir i tancar d'ulls. Em quedava encara un altre document gràfic per consultar, el fotoplà parcel·lari de rústega de Terrassa de l'any 1954.
 |
| El meandre del torrent de can Bogunyà amb les feixes de conreu al fotoplà parcel·lari de rústega de Terrassa de l'any 1954 (polígon 9) |
Aquí s'intueix també l'ombra d'alguna mena de petita construcció al marge esquerra del torrent. Això em va animar a tornar-hi al dia següent.
El divendres 19 vaig decidir obrir-me pas entre l'impenetrable esbarzerar des de baix . L'objectiu era arribar al peu d'una gran figuera que havia vist des de la distància el dia anterior. Després de 2 hores i mitja d'estassada obrint un tunel d'accés, vaig arribar a un canyissar sec i a la figuera. Aquí vaig trobar el final del mur, abans esmentat, que ressegueix el marge de torrent. Ja dins el canyissar, avançar es feia més fàcil, i vaig seguir el mur fins que vaig veure que paral·lel a ell, amb 1.5 m de separació, n'hi havia un altre. Era just a sota d'on havia arribat el dia anterior, però ara havia vist i tocat l'altre paret. Vaig continuar obrint-me pas entre les dues parets fins que vaig arribar a la paret adossada al marge que tancava l'habitacle pel nord. Confirmat! Acabava de trobar la barraca de pedra seca que cercava. Encara que no conservés la coberta, perquè estava feta amb un embigat de troncs; allò havia sigut una barraca de tros bastida amb parets de pedra seca.
 |
| La barraca el dia de la troballa. Obertura d'accés. |
 |
| La barraca el dia de la troballa, des de dalt. |
 |
| La barraca el dia de la troballa. Paret adossada al marge del fons. |
El dissabte 30, l'Armengol Gelabert, el Quim Solbas i jo vàrem concertar una matinal amb l'objectiu d'estassar el perímetre de la barraca i el mur de contenció al qual està adossada. La feina va ser dura perquè el sol d'estiu ja començava a picar. També em van ajudar a identificar les seves característiques i a fer els amidaments. De nou haig d'agrair la seva feina, perquè sense ells la barraca encara estaria colgada de bardissa. El resultat va ser el que segueix.
BARRACA DEL TORRENT DE CAN BOGUNYÀ
 |
| La barraca després de la neteja |
 |
| La barraca després de la neteja |
 |
| Racó on hem amuntegat les deixalles del vagabund que hi ha viure entre el 2006 i el 2008 |
 |
| La barraca després de la neteja |
 |
| La barraca després de la neteja |
 |
| La barraca després de la neteja |
 |
| La barraca després de la neteja |
 |
| La barraca després de la neteja |
 |
| El mur de contenció que ressegueix el torrent després de l'estassada |
 |
| L'interior de la barraca després de la neteja |
 |
| L'interior de la barraca després de la neteja |
 |
| L'interior de la barraca després de la neteja |
 |
| L'interior de la barraca després de la neteja |
 |
| L'interior de la barraca després de la neteja |
Ubicació: Riba esquerra del torrent de Can Bogunyà. Sota el Parc Audiovisual de Catalunya.
Data de visita: 19-06-2020
Tipus de construcció: Aèria adossada al marge
Forma: Planta trapezoidal
Tipus de porta: -
Estat de conservació: Enderroc del sostre
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41.59274º E 2.00433º / X 417017 Y 4605039
Altitud: 370 m
Orientació de la porta: Sud-est
Restaurada: No
Descripció: La coberta era un embigat de troncs actualment desaparegut. Per la banda de ponent està adossada a un llarg i gruixut mur de pedra seca que ressegueix el torrent de can Bogunyà. La paret de pedra seca del fons està adossada a un marge terrós. El mur que resseguix el torrent de can Bogunyà fa uns 14 m de llarg i 0.80 m de gruix. Creiem que la funció del mur era la de protegir els conreus de sota la barraca en cas de torrentada (mur de contenció). Amidaments de la barraca: amplada a l'entrada: 1.70 m; amplada al fons: 2.30 m; llargada: 3.70 m; altura interior de les parets: 1.40 m; gruix de la paret est: 0.40 m. Sobretot la part superior de les parets, estan intercalades amb peces d'obra (maons i totxanes) reutilitzades.
Comentaris: És dins el terme de can Bogunyà, un històric mas de Sant Pere Terrassa. Creiem que al pla de sota la barraca hi va haver un hort, que es regava amb la bassa que hi havia uns 50 m a l'est. El dia de la troballa la barraca estava completament coberta per la bardissa i les canyes. La feina d'estassada del perímetre, feta amb l'Armengol Gelabert i el Quim Solbas, va ser descomunal. La barraca s'ha conservat prou bé gràcies a què la impenetrable bardissa l'ha protegit durant dècades. A partir de les dates de caducitat de la gran quantitat de llaunes i envasos trobats dins i fora de la barraca durant les tasques de neteja, podem deduir que hi va sojornar un rodamón entre el 2006 i el 2008 aproximadament. També hi vam trobar piles, un parell de mitjons negres doblegats, un parell de bambes, una ganiveta d'afaitar.
Font d'informació: INEDITA. Apareix dibuixada al polígon 1 full 1er del "Atlas de catastro topográfico parcelario" de Terrassa del 1940.
Pel que vaig veure resseguint l'embardissat racó de ribera on es troba la barraca, el croquis de situació i orientació de la barraca és el següent.
 |
| Retall del polígon 1 full 1er del Atlas del Catastro topográfico parcelario de Terrassa de l'any 1940 |
 |
| Croquis de situació de la barraca sobre el mapa topogràfic de l'ICGC |
Anotació afegida el 15/07/20: El Ramon Artigas del Drac Verd de Sitges ha pujat la barraca a la Wikipedra amb el codi 22110.
FONTS D'INFORMACIÓ:
Atlas de catastro topográfico parcelario de Terrassa de l'any 1940 (Arxiu Històric Comarcal de Terrassa)
Cartografia Històrica de Terrassa (http://emap.terrassa.cat/mapGIS/?modul=historic#)
Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)
También hay una en Can Arnella como bien dijo Antoni García en Aixo és la Mola emissió 1.Saludos
ResponElimina