dijous, 7 de juny del 2018

OBERT UN CAMÍ QUE DÓNA ACCÉS AL POU DELS HORTS DEL LLEONART (VACARISSES)

Ressenya d'una sortida excursionista premeditada en companyia de l'Armengol Gelabert i el Cisco Badia

Al Mapa planimètric de Vacarisses de 1920 i als Mapes del Cadastre parcel·lari de 1944 apareix indicat un pou al torrent sota la masia del Lleonart, o sigui, el torrent del Lleonart. A la part baixa d'aquest torrent, fins no fa gaires anys, hi havia els horts d'aquesta casa de pagès.



Els últims propietaris d'aquesta casa (i els que recorda tothom al poble de Vacarisses) ha sigut la família Espuña. Si volem furgar documentalment en els orígens del vincle d'aquesta nissaga amb la casa de pagès, hem de recular en els temps fins al 1866, quan els Espuña es van establir al Lleonart com a masovers. Provenien d'una altra masoveria al poble veí de Rellinars, i allà havien nascut i pujat els seus set fills. El cap de família era l'Antoni Espuña Rovira (nascut a Ardèvol, un poble del municipi de Pinós al sud del Solsonès) i la seva dona era la Catalina Berenguer Olivas (nadiua de Matamargó un disseminat de masies del mateix municipi). L'hereu va ser el primogènit masculí, Josep Espuña Berenguer, que es va casar amb Teresa Pla Camprubí l'any 1873. Van tenir tres fills: Maria, Mercè i Joan. Hi ha constància de què l'any 1883 el mas Lleonart es trobava en venda. Va ser en aquest moment quan els parcers de les vinyes, i el masover, de l'heretat van tenir l'oportunitat de fer-se pròpia la finca que menaven. Com a resultat d'aquesta parcel·lació i venda de l'extensa propietat del Lleonart, actualment podem veure als mapes del Cadastre com els boscos i cingleres dels torrents del Lleonart i de la Roquera estan conformats per petits propis ermats i abandonats. Sembla que els Espuña van aprofitar la venda i van adquirir la masia on vivien i un extens tram del torrent on hi havia els horts, amb pous i basses incloses. Així, al padró general de Vacarisses de 1910 el Josep Espuña ja apareix designat com a propietari, i a l'Amillarament de 1926 apareix com a propietari del Lleonard. Al Josep el va succeir el seu fill petit, que era l'únic mascle que va tenir: el Joan Espuña Pla, que es va casar l'any 1907 amb l'Antolina Masana Alter de cal Quirol...

Capficat amb aquest pou que apareixia en aquests antics mapes, vaig demanar-li al Cisco Badia de cal Simon (i cal Julito) per aquest element patrimonial que en aquell moment era inaccessible pel creixement de la malesa al torrent. Ell em va explicar que tenia records d'infantesa de quan els horts del Lleonart encara es treballaven, i també del pou. Tenia aquests records tan presents perquè la família del seu pare (cal Julito) tenia lligams amb els Espuña; una germana del Joan Espuña, la Mercè, era la seva avia paterna. Recordava que els nets del Joan Espuña, que eren de la seva mateixa lleva, dinaven cada dia a casa seva després d'anar plegats a l'escola del castell de Vacarisses.

Continuant amb la meva investigació del Lleonart i els seus estadants durant més d'un segle, vaig recordar que el Josep Gibert de cal Josepó (al cel sia) m'havia dit que una de les últimes persones vives que va viure al Lleonart tenia un bar al carrer Sant Antoni (cantonada Sant Cristòfor) de Terrassa. Un dia del mes de maig passat m'hi vaig acostar i vaig veure que efectivament allà hi havia un bar que es deia El Petit Cafè. Vaig entrar i, amb molta pocavergonya, vaig preguntar a l'home que hi havia darrera la barra si l'amo d'aquell local havia viscut a la masia del Lleonart de Vacarisses. Aquell home molt sorprès em va dir que sí, que ell mateix. Li vaig preguntar si es cognominava Espuña, i també va respondre que sí. Es deia Joan Espuña. Després de les presentacions atropellades, vàrem començar a parlar de com estava la masia actualment i de com havia sigut en un passat no gaire llunyà. Em va explicar que ell i la seva família van viure al Lleonard fins que l'any 1973 una torrentada es va endur les feixes on es trobaven els horts. En aquell moment van haver de decidir entre tornar a començar refent els marges malmesos per l'aiguat, o abandonar la casa i anar-se'n a viure al poble. I van optar per la segona opció. Així va començar el procés de ruïna del Lleonart que l'ha deixat en l'actual estat. El Joan també em va dir que fins l'últim any van fer vi als dos cups que encara es conserven darrere la casa. Em va explicar que recordava que als horts del torrent hi havia dos pous i dues basses. Finalment, amb enyorança, em va dir que feia uns 30 anys que no visitava la casa on va viure part de la seva infantesa.

Amb totes aquestes premisses, la incursió dins del què anteriorment havien sigut els horts del Lleonart només era qüestió de temps i oportunitat. I finalment vaig concertar una sortida excursionista amb l'Armengol Gelabert i el Cisco Badia pel matí del dissabte 2 de juny. En arribar a la zona 0, primer vam fer la visita de rigor a les ruïnes del Lleonart, i després vam baixar al torrent pel camí de les Vendranes i vam començar a obrir-nos pas entre la malesa. Sabíem, gràcies al precís Mapa del Cadastre parcel·lari de 1944, que el pou no podia ser a més de 30 metres del camí. I així va ser; en menys de 15 minuts de feina d'estassada (feta majorment per l'Armengol) ens vam topar amb el vell pou que estava completament cobert per una gran heura ja seca i morta. Vàrem netejar i endreçar visualment l'exterior del pou, i el resultat va ser aquest.

Coordenades geogràfiques (ETRS89): N 41.61725º  E 1.91995º










 
Actualment el pou es troba just a la llera del torrent, o sigui, per on corre l'aigua quan plou; però antigament, quan els horts es treballaven, era enmig de la feixa de conreu, perquè els curs d'aigua estava canalitzat i desplaçat artificialment uns metres cap al vessant esquerre mitjançant una rasa de pedra seca que recorria tota el llargària dels horts.

La cúpula del pou està bastida amb pedres irregulars lligades amb morter de calç, i la part superior té una mica d'obra (pitxolins lligats amb morter) que serveix per ajustar el llistó que sosté el ganxo de la corriola. Al costat esquerre de la finestra d'accés a l'interior (que està orientada al nord-oest) hi ha un xupet que servia per recollir l'aigua que es pouava amb galledes; i que era l'inici d'un rec (petita séquia) avui desaparegut que regava els bancals sota el pou.

El dia de la sortida el pou era ple d'aigua, al mateix nivell que el bassal que hi ha just davant de la seva finestra.

Tota aquesta descripció de la situació i les funcionalitats del pou ha sigut feta gràcies a les aportacions del Cisco Badia, que ens va acompanyar en el moment de la redescoberta; ja que ell en la seva infantesa i joventut va veure l'hort treballat i el pou en funcionament.


FONT D'INFORMACIÓ:

Cisco Badia de cal Simon i de cal Julito

Joan Espuña del Petit Cafè de Terrassa

Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)

Cartoteca Digital de l'ICGC (http://cartotecadigital.icc.cat/)

Mapa del Cadastre parcel·lari de Vacarisses de l'any 1944 (Ajuntament de Vacarisses)

4 comentaris:

  1. Gracies per la feina,dedicació i detall històric. Un veí de vacarisses.

    ResponElimina
  2. M'agradaria parlar amb el creador/propietari del blog sobre aquesta antiga masia. La meva adreça és afbourdiol@gmail.com Si em poguéssiu escriure, us ho agraïria.

    Moltes gràcies.

    ResponElimina
  3. Na Antolina Masana Àlter, era la germana del meu avi matern Francesc Masana Àlter el més petit dels vuit germans nats al carrer Montserrat.
    El meu avi es va casar amb na Maria Lleonard Batlló filla de'n Rosendo Lleonard Guàrdia, constructor i amo del Local o Centre de Vacarisses fins que va ser venut a Mossèn Joan .
    La casa dels Lleonard estava al avui anomenat carrer del Olm13, abans Carré Calvari.
    Si algú vol contactar amb la meva persona, deixo el meu correu.
    jbioscam@gmail.com

    ResponElimina
  4. Avui he estat al pou. És preciós i mai us agrairem prou la feina que hi heu fet. He recuperat records d'infantesa arribant fins a la riera de Sanana, a l'alçada de can Còdol. D'aquí poquets dies, refarem el camí i els records amb una colla d'antics estiuejants del carrer Major de Vacarisses.

    ResponElimina