divendres, 23 d’abril de 2021

VISITADA I FOTOGRAFIADA LA COVA DE LES GUINEUS DE LA MUNTANYA DE MONTSERRAT (COLLBATÓ)

Alta traïció al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Fem el salt a la nostra antiga parella i tenim una aventura amb la seva cosina.

Un dia, avorrit de sortir sempre amb la mateixa parella, vaig decidir fer una ullada a la seva cosina. No la tenia tan a prop i per anar a veura-la havia d'esmerçar-hi més temps, però el seu atractiu era innegable. Tenia aproximadament la mateixa edat que la meva vella companya, però era més alta i esvelta. La principal font d'informació sobre la meva nova avenatura va ser la pàgina web TOT MONTSERRAT, escrita per l'estudiós montserratí Jordi López Camps. Vaig estar-me hores llegint els apartats d'història, cartografia, camins o balmes. El que més em va agradar d'aquest web va ser la seva seriositat a l'hora d'esmentar les moltes fonts bibliogràfiques que fa servir. Podriem dir que hi són referenciades totes les bibliografies clàssiques i bàsiques de la Montserrat, la meva nova estimada.

Passant les pàgines d'aquest web, em va cridar l'atenció la recent desaparació de dos històrics camins que recorrien diferents graons del vessant sud-est de la muntanya. El camí de Dalt de les Canals i el Camí de Baix de les Canals. Fins l'any 1992 l'excursionista i monjo montserratí Ramon Ribera-Mariné havia trescat aquests camins, encara que ja amb moltes dificultats. Sembla ser que l'incendi del 1994 va ser el seu cop definitiu.

https://totmontserrat.cat/wp-content/uploads/2014/09/Mapa-1-Ramon-Ribera-baixa-resolucio.jpg

Aquest és el full número 1 (sector oriental) del mapa de Montserrat que acompanya el llibre CAMINANT A MONTSERRAT. EL MASSIS de l'any 1992.

Tal com recollia el mapa del monjo excursionista, el camí de Dalt de les Canals passava per diferents indrets o elements amb una toponimia pròpia: les Coves Ronyoses, el Pas del Llop, el Solell dels Pins, el Bassal de les Àligues, la Cova de les Guineus i el Forat Xic. El camí d'accés havia desaparegut als mapes moderns de l'Editorial Alpina del 2007 o del topogràfic del l'ICGC, però els topònims manllevats dels antics mapes hi continuaven apareixent. Va començar a creixer la meva curiositat envers aquest topònims. Sobre les Coves Ronyoses, al Wikiloc vaig trobar tracks i fotografies d'excursionistes que les havien visitat recentment; però sobre la resta d'elements no vaig trobar cap referència moderna o fotografia a internet. Només vaig trobar el que explicaven sobre ells les fonts clàssiques de l'excursionisme montserratí.

https://totmontserrat.cat/wp-content/uploads/2014/09/Mapa-Topografich-Revista-Montserratina-1909.jpg

https://totmontserrat.cat/wp-content/uploads/2014/09/Mapa-Ramon-de-Semir-i-Arque.jpg

Aquests són el Mapa Topografich publicat l'any 1909 per la Revista Montserratina, i el Mapa de Montserrat de Ramon de Semir de l'any 1949.

El proppassat diumenge 18 d'abril l'Armengol Gelabert i jo vam voler fer una incursió per aquests camins perduts a la recerca de dos elements concrets: el bassal de les Àligues i la cova de les Guineus. Actualment arribar fins a ells seguint tot el camí de Dalt de les Canals des de les coves Ronyoses és impossible a causa de l'abandó i el creixement de la bardissa; així que vam decidir agafar una drecera. Vam decidir connectar d'alguna forma el camí de la Santa Cova amb el camí de Dalt de les Canals a través del torrent de les Àligues. Això no era una moderna invenció nostra, sinó que volia recuperar un tram d'un antic camí també perdut en el present: el camí de la Font de la Noguera, que baixava pel dret i comunicava la Santa Cova amb la desapareguda font homonina a tocar del riu Llobregat. L'últim mapa on apareix transitable aquest tram del camí és de l'any 1975 i acompanyava el llibre CAMINS I CANALS DE MONTSERRAT. GUIA D'ITINERARIS del monjo Ramon Ribera abans esmentat.

Retall del full número 1 (sector oriental) del mapa de Montserrat que acompanya el llibre CAMINS I CANALS DE MONTSERRAT. GUIA D'ITINERARIS de l'any 1975

Després de l'incendi del 1986 i de les pugles torrencials de l'any següent, aquest tram de camí va ser eliminat; i ja no va apareixer a la reedició del mapa del 1992, més amunt enllaçada.

Crec que aquest diumenge l'Armengol i jo vam retrobar l'antic traçat d'aquest camí i, sense fer cap desgrimpada, vam connectar amb l'inclinat relleix del camí de Dalt de les Canals. Això sí, vam haver d'obrir-nos pas entre la salvatge vegetació.

En arribar a la cruïlla entre el torrent de les Àligues i el camí, vam veure les restes del bassal de les Àligues. Potser en el algun moment del passat aquest bassal va estar mínimament obrat per tal de retenir més volum d'aigua; però actualment, després de tantes torrentades, no en queda res. En aquest tram del torrent d'uns 10 metres de llarg, i coincidint amb el camí, l'aigua que hi circula subterràniament aflora, i es torna a infiltrar de nou. Així, avui, en els replanets del torrent es formen dos bassalets: un d'inferior, i un altre de superior molt fressat per les cabres salvatges que hi van a abeurar.

Coordenades del Bassal de les Àligues (ETRS89): N 41.586980º E 1.845730º


Des de l'emplaçament del Bassal de les Àligues, perspectiva del relleix per on discorre el cami de Dalt de les Canals (en sentit nord)

Conjunt de degotalls que conformen el Bassal de les Àligues

Bassalets inferiors

Detall d'un bassalet inferior

Detall d'un bassalet inferior

Detall del bassalet superior on abeuren les cabres salvatges

Detall del bassalet superior on abeuren les cabres salvatges

Detall del bassalet superior on abeuren les cabres salvatges

Des del bassal de les Àligues vam seguir el camí de Dalt de les Canals en sentit sud. En aquest punt el camí encara es manté lleugerament fressat i, després de creuar un torrent secundari que és tributari de l'anterior, passa sobre una antiga i desfigurada plaça carbonera. Després s'eixampla sobre un estrat de tapàs i gira en sentit sud. Finalment passa uns metres sota la cova de les Guineus, una balma/aixopluc excavada al peu de la cinglera, que era l'objectiu últim de la nostra excursió.

Coordenades de la Cova de les Guineus (ETRS89): N 41.586124º E 1.846556º

La cova de les Guineus pujant des del camí de Dalt de les Canals

La cova de les Guineus pujant des del camí de Dalt de les Canals

Restes d'un muret de pedra seca que tancava l'estreta obertura de la banda est de la balma.

Restes d'un muret de pedra seca que tancava l'estreta obertura de la banda est de la balma.

La boca d'accés a la cova de les Guineus de front

La boca d'accés a la cova de les Guineus de front

Més a prop, més endins

Antiga inscripció escrita amb carbonet sobre un còdol de la cova: "Boada"

Antiga inscripció feta sobre un còdol de tapàs de la cova: "RG"

La cova de les Guineus com la majoria de les coves de Montserrat (exceptuant les del sector de les coves del Salnitre) és una petita balma fruit de la meteorització diferencial de diferents estrats a peu cinglera. Aquesta balma, tal com va deixar escrit el Ramon Ribera al seu segon llibre d'itineraris excursionistes, "és una petita cavitat que servia d'aixopluc a carboners i pastors". El dia de la visita de la cova vam poder recollir altres dades. La boca d'accés està orientada al nord-est. Mesura uns 6 metres de llarg per entre 2 i 3 metres d'ample. Aquesta fondaria s'aconsegueix gràcies a què el sòl terrós de l'interior de la balma està excavat per l'home amb pic i pala. Això li atorga una fondaria extra que permetria que hi sojornessin dues persones còmodament. Es conserven les minses restes d'un muret de pedra seca que acabava de tancar l'estreta obertura de la banda est de la balma.

Traçat aproximat de la incursió a la Cova de les Guineus sobre el mapa topogràfic de l'ICGC

FONTS D'INFORMACIÓ:

Jordi López Camps, autor de la pàgina web TOT MONTSERRAT (https://totmontserrat.cat/)

Ramon Ribera-Mariné, autor dels llibres CAMINS I CANALS DE MONTSERRAT. GUIA D'ITINERARIS i CAMINANT A MONTSERRAT. EL MASSIS. Editats per Publicacions de l'Abadia de Montserrat els anys 1975 i 1992 respectivament.

Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)

diumenge, 28 de febrer de 2021

REEDICIÓ: TROBAT UN NOU FORN DE CALÇ AL TERME DE L'OBAC (TERRASSA)

En la sortida matinal d'aquest diumenge 28 de febrer, l'Armengol Gelabert i jo hem trobat un nou forn de calç dins el terme de l'extensa heretat de l'Obac; concretament a l'extrem est, a tocar de la partió amb la Barata.

Haviem decidit remuntar el Sot de Parets, que fa de termenal entre l'Obac i la Barata, per l'antiga pista de desboscament que recorre el seu vessant hidrogràfic dret (el dels Ubach) fins allà on ens permetessin les nostres forces. Recorreguts escassos 100 m, la pista es feia impracticable per primera vegada a causa del creixement de la bardissa, i haviem de continuar per sobre del seu marge superior. Pocs metres després vam topar amb l'ample canó d'una forn de calç excavat en el mateix marge superior de la pista que estavem seguint. Estava molt embardissat, però no hi havia cap dubte. No podia tenir altre nom que no fos el forn de calç del Sot de Parets.

Coordenades del forn de calç del Sot de Parets (ETRS89): N 41.62510º E 1.97798º

L'embardissat canó del forn de calç del Sot de Parets des del nord

L'embardissat canó del forn de calç del Sot de Parets des del sud

L'embardissat canó del forn de calç del Sot de Parets des de l'oest

Un cop examinat, es podien detallar les següents característiques. Com tots els forns de calç està excavat en una marge argilós. El canó té un diàmetre aproximat de 4 m. La boca de foc tenia una orientació nord-est. Quant al nivell de conservació, actualment la volta de la boca de foc està esfondrada; i les parets del canó, encara que bastant meteoritzades, es conserven prou bé.

Aquest forn de calç és relativament proper a un altre amb nom propi i topònim que vaig localitzar i donar a conèixer en aquest blog ara farà 10 mesos, també dins el terme de l'Obac: el Forn del Jep.

Finalment, per situar-nos en el context històric de l'explotació del forns de calç, tornaré a extreure els passatges del llibre Història de la serra de l'Obac on el notari Josep Maria Faura i Ubach parlava dels forns de calç de la seva heretat, l'Obac. A l'apartat EL BOSC (pàg. 15) l'autor explica: "Fins que Terrassa no s'acostà als 10.000 habitants, el bosc, per manca de consum, tingué poc valor. Per treure'n algun profit s'explota la indústria artesana dels forns de calç en els quals l'abundància de combustible compensava la petita quantitat de pedra calcària que es treia del pinyolenc i, a l'ensems, servia per obrir els primers camins de desemboscar." Després a l'apartat INDÚSTRIES RURALS (pàg. 39) diu: "Donada l'abundància i el baix preu de la llenya, s'explotaren temporalment nombrosos forns de calç fins al 1918 en què Andalò Gibert i Neri Ribera de Rellinars feren la darrera cuita a Font de Cunill. Mercès a aquesta indústria, s'obriren els primers camins de carro i en la toponímia hi restaren els noms de Forn Gran sota el Muronell (Paller de Tot l'Any) i de Forn del Jep prop de camí de Matadepera."

Reedició afegida el 07/03/2021: M'haig d'empassar part de les meves paraules de l'edició inicial d'aquesta ressenya. Efectivament, aquest forn de calç era inèdit, perquè no s'havia publicat en cap llibre, pàgina web o guia interactiva de l'excursionisme del Parc Natural; però sí que era conegut per un gran petjador d'aquest muntanyes, el Quim Solbas. 

El mateix dia que vaig publicar aquesta ressenya, el mateix Quim em va enviar un missatge on m'informava que ja feia anys que coneixia aquest forn. Em deia que l'havia trobat tot cercant el mític i desaparegut avenc del Torrent de la Riba. També em va insinuar que hi havia un altre forn de calç en aquesta zona.

Quatre dies després, l'Armengol Gelabert em va enviar un e-mail explicant-me que el dia anterior havia fet una sortida matinal en companyia del Quim Solbas. En aquella matinal els dos experimentats excursionistes havien remuntat també el Sot de Parets i havien visitat de nou el forn de calç anteriorment ressenyat aquí. El Quim li va explicar que havia trobat aquest forn l'any 2010 durant una sortida de recerca del l'enigmàtic avenc del Torrent de la Riba. Un còdol de l'interior del forn estava retolat amb el text "FORN BOSC DE LES PARETS Q. S." Segons m'informava l'Armengol al correu, guiat pel Quim, van continuar resseguint l'embardissat torrent, per allà on van poder, fins a una altre forn de calç situat al mateix vessant hidrogràfic dret que l'anterior, el que pertanyia a l'heretat dels Ubach. Allà van visitar un altre forn encara més gran i que conservava una arcada de pedra a la boca de foc. Aquest altre forn de calç també l'havia trobat prèviament el Quim durant un altra jornada de cerca de l'avenc l'any 2012. A una pedra de l'arcada es podia llegir "FORN SOT DE PARETS QS".

Cal afegir que aquest vessant hidrogràfic dret del Sot de Parets, el de l'Obac, va ser profusament desboscat a la tardor de l'any 2010; tal i com indiquen la sèrie d'ortofotos anuals del Vissir3 de l'ICGC. Així, en aquelles dates, era més fàcil transitar a traves d'aquest bosc. Actualment aquesta tasca es fa molt difícil a causa de la crescuda bardissa que hi domina.

Finalment el dissabte 6 de març l'Armengol i jo vàrem tornar a recórrer el Sot Parets per tal d'estassar, fotografiar i documentar aquest dos forns de calç que ja havia trobat el Quim una dècada abans.

Forn de calç del Bosc de les Parets (ETRS89): N 41.62510º E 1.97798º

El forn de calç del Bosc de les Parets des de dalt un cop desbrossat

El forn de calç del Bosc de les Parets des de dalt un cop desbrossat

El forn de calç del Bosc de les Parets des de dalt un cop desbrossat

El forn de calç del Bosc de les Parets un cop desbrossat

El forn de calç del Bosc de les Parets un cop desbrossat

Les parets del canó vitrificades a causa de les elevades temperatures de les fornades (uns 800º C)

Les parets del canó vitrificades a causa de les elevades temperatures de les fornades (uns 800º C)

Les parets del canó vitrificades a causa de les elevades temperatures de les fornades (uns 800º C)

Les parets del canó vitrificades a causa de les elevades temperatures de les fornades (uns 800º C)

Les parets del canó vitrificades a causa de les elevades temperatures de les fornades (uns 800º C)

Les parets del canó vitrificades a causa de les elevades temperatures de les fornades (uns 800º C)

Inscripció feta pel Quim Solbas l'any 2010.

Pedra de quars blanc vitrificada exteriorment a causa de les altes temperatures de les fornades (uns 800º C)

Pedres de quars blanc vitrificada exteriorment a causa de les altes temperatures de les fornades (uns 800º C)

Detall de les parets del canó vitrificades

Detall de les parets del canó vitrificades

Detall de les parets del canó vitrificades

Forn de calç del Sot de Parets (ETRS89): N 41.62746º E 1.97746º

Arcada de pedra de la boca de foc del forn de calç del Sot de Parets. Orientada cap a l'est

Arcada de pedra de la boca de foc del forn de calç del Sot de Parets. Orientada cap a l'est

Arc rebaixat de pedra lligada amb morter de calç del forn de calç del Sot de Parets

L'obertura de l'arcada fa 1.40 m d'amplada i 1.40 m d'altura

Inscripció feta pel Quim Solbas l'any 2012

L'arc té un gruix de 1.10 m

L'arcada des de l'interior del forn

L'arcada des de l'interior del forn

El canó del forn mesura 4.50 m de diàmetre. Les parets també tenen algun tram vitrificat.

El canó del forn mesura 4.50 m de diàmetre. Les parets també tenen algun tram vitrificat.

El canó del forn mesura 4.50 m de diàmetre. Les parets també tenen algun tram vitrificat.

El canó del forn mesura 4.50 m de diàmetre. Les parets també tenen algun tram vitrificat.

El Forn de Jep, el forn de calç del Bosc de les Parets i el forn de calç del Sot de Parets sobre el mapa topogràfic de l'ICGC

FONTS D'INFORMACIÓ:

Quim Solbas, excursionista recercador i activista per la salvaguarda del Parc Natural.

Josep Maria Faura i Ubach, autor del llibre Història de la serra de l'Obac. Editat per l'Avenç i la Diputació de Barcelona l'any 1993.

Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac (Ramon Suades). Edició del 2020. Ja a la venda als millors centres excursionistes de la comarca!

Seu Electrònica del Cadastre (https://www.sedecatastro.gob.es/)

Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)