diumenge, 13 de març de 2022

LOCALITZAT EL FORN DE PEGA (REALMENT DE CALÇ) QUE EL MIQUEL BALLBÈ VA TROBAR A CAN POBLA ALS ANYS 80 (MATADEPERA)

El matadeperenc Miquel Ballbè i Boada, a més a més de ser alcalde del seu poble, als anys 80 del segle passat va estudiar i publicar molts llibres sobre els antics elements del patrimoni rural (forns de calç, forns d'obra, masos rònecs, etc.) que va trobar al llarg del terme de Matadepera. També va escriure llibres d'història local sobre els origens dels masos de diversos municipis del rodal del Parc Natural. Un dels pocs misteris que encara faltava per resoldre sobre els molts elements del patrimoni emboscat que va publicar als seus llibres era la ubicació d'un forn de pega que havia trobat prop de can Pobla. 

El primer llibre on l'estudiós parla d'aquest forn de pega és Matadepera. Pagesos i menestrals (any 1988). A la pàgina 43 l'autor va deixar escrit: "L'obtenció de pega mitjançant forns no podem dir que fos una indústria molt arrelada a Matadepera; però tenim dades concretes de la seva existència i fins i tot estem en condicions de poder adjuntar en aquest estudi unes fotografies de la prospecció d'un d'ells, situat vora can Pobla."

Retall de les tres fotos en blanc i negre del forn de pega que apareixen al llibre Matadepera. Pagesos i menestrals de l'any 1988

Poc després, l'any 1989, va publicar el llibre Calaix de Sastre de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Aquí, a la pàgina 160, l'autor diu una cosa molt semblant, però canviant el context general i la refèrencia de la ubicació del forn de pega. "L'obtenció de pega mitjançant forns no podem dir que fos una indústria molt arrelada a la muntanya de Sant Llorenç, però tenim dades concretes de la seva existència, i fins i tot estem en condicions de poder adjuntar en aquest treball una fotografia d'un d'ells situat molt a prop del cim de la Mola."

Retall de la foto en blanc i negre del forn de pega que apareix al llibre Calaix de Sastre de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac de l'any 1989. És repetida del llibre anterior.

L'any 2000 el senyor Ballbè va publicar el seu últim llibre, Topònims de Sant Llorenç del Munt i rodalia, on esmentava per darrera vegada aquest forn de pega i la seva ubicació aproximada, i en donava alguna pista més. "Forn de pega - A la contrada de can Pobla, queden les restes d'un forn de pega. Encara que està a peu d'un camí que puja a la Mola, és difícil de trobar-lo. Terme de Matadepera. (17-C) *" El combinació 17-C fa referència a una gran quadrícula sobre el mapa del CET del 1988 que abasta can Pobla i el seu rodal; així que no aporta cap pista extra.

Duia ja mesos donant-li voltes al cap. Ho havia demanat a grans coneixedors de la muntanya de Sant Llorenç; però caps d'ells havia vist mai aquest petit forn i, per tant, no sabia exactament on era. Fins i tot li havia demanat a l'Antoni Garcia (à) Pintoret abans de la seva sobtada mort el gener passat. El Pintoret, a més de ser un gran coneixedor de tot els massís, havia treballat desemboscant i arranjant el camí de la canal de can Pobla, però em va confessar que no n'havia sentit a parlar d'aquest forn.

Amb les escasses pistes que tenia, el diumenge 13 de març l'Armegol Gelabert i jo vam concertar una matinal amb el poc esperançador objectiu de retrobar-lo. Vam deixar el cotxe a l'aparcament de can Robert i vam pujar a can Pobla seguint el camí vell. Des d'allà, el camí de la canal de can Pobla és el de més entitat de tots els que pujaven i encara pugen a la Mola; així que el vam resseguir tot apamant cada replanet i relleix que quedés sota el camí, o sigui "a peu de camí", a la recerca d'un petit clot de planta circular. Si més no, així es com vam entendre la breu descripció del senyor Ballbè. Vam deixar el desviament del Bolet i el Mal Pas de can Pobla a l'esquerra i vam continuar per sobre la cova dels Toixons. En arribar al desviament que a l'esquerra puja a la Mola per la canal, vam pensar que l'humit alzinar que hi creix no podia acollir un forn de pega que s'alimenta amb pi, ginebró o càdec; així que vam continuar recte pel camí que duu a la cova del Frare. Al cap de poc vaig veure un clap de roca amb orientació solella on hi abundaven els pins i els ginebres. Hi vaig baixar fins a topar-me amb un antic pal de la línia telefònica que pujava a la Mola. Aquí vaig girar a l'esquerra (ponent) per endinsar-me de nou a l'alzinar d'un ramal secundari de la canal de canal Pobla. És aquí on vaig trobar l'olla del forn de pega que apareixia a les fotografies en blanc i negre dels llibres del Miquel Ballbè! Uns 20 metres sota el camí que baixa a la cova del Frare.

Coordenades del petit forn de calç de can Pobla (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41.63784º E 2.01886º

Vaig cridar a l'Armengol, que m'esparava dalt al camí. Encara que no estava gaire cobert de vegetació, vam desbrossar una mica el seu perímetre. Vam anotar que la orientació de la boca de foc és sud; i el vam amidar: el canó té un diàmetre aproximat de 1.5 m, la paret nord és la que està millor conservada i té uns 2 m d'altura, la paret sud (la de la boca de foc) només conserva 1.2 m d'altura. Després, recollint i manipulant les pedres blanques que hi havia aigües avall del forn, vam poder copsar que algunes d'elles eren restes de calç apagada (morta) que en una pretèrita fornada de calç havien sigut rebutjades per estar mal cuites. En aixecar la vista, entre la malesa, vam observar que el forn estava situat al costat d'una ampla i antiga plaça carbonera on hi descansaven un gran nombre de còdols calcaris que havien arribat rodolant vessant avall. Vam resseguir l'antic camí d'accés a plaça, i al seu llarg tot era ple de més còdols calcaris que havien aturat la seva devallada en aquell relleix de camí. Els indicis eren molt clars; el senyor Ballbè es va esquivocar a l'hora d'assignar la tipologia d'aquest petit forn excavat al marge. Realment era un petit forn de calç!

Com ja vam poder veure amb el petit forn de calç de la riba esquerra del torrent del Llor entre Terrassa i Vacarrisses, quan la matèria primera d'un forn de calç són els códols calcaris arrossegats i amuntegats pel corrent d'aigua o pel rost vessant, la mida del forn de calç que es fa servir per a la seva cuita ha de ser per força petita. És una llei simple: a poca quantitat de matèria primera, petit tamany de fornada. Aquesta hipotesí havia de ser contrasta amb la troballa d'una espaiosa i generosa boca foc a la part baixa de l'olla de forn. I així va ser! En furgar a la banda sud del petit canó, vam veure que la part superior d'una petita arcada començava a treure el cap. Després de treure a la llum uns 10 cm d'arcada, vam calcular que sota aquell gruix de sediment deuria tenir una amplada d'uns 50 cm.

Perspectiva general del talús argilós on està excavat el petit forn de calç

Detall del petit marge de pedra de contenció conservat al costat sud-oest

Es veu el forat de la petita boca de foc i una part del canó excavat al marge terrós

Es veu el forat de la petita boca de foc i una part del canó excavat al marge terrós

Detall de la boca de foc des de l'exterior

La paret nord del l'olla des de dalt

La paret sud del l'olla des de dalt

La paret sud-est del l'olla des de dalt

S'entreveu colgada l'arcada de la boca de foc a la base de la paret sud de l'olla

Recull de pedres de calç apagada que van ser rebutjades per estar mig cuites.

Aplec de còdols calcaris aturats al relleix del camí d'accés a la plaça carbonera i al forn

Més còdols calcaris aturats al relleix del camí d'accés a la plaça carbonera i al forn

Croquis del traçat camí principal que baixa a la cova del Frare amb l'embrossat ramal que duia a la plaça carbonera i el forn de calç


FONTS D'INFORMACIÓ:

Miquel Ballbè i Boada, autor del llibre Matadepera. Pagesos i menestrals. Publicat per Editorial Ègara l'any 1988.

Miquel Ballbè i Boada, autor del llibre Calaix de Sastre de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Autoeditat l'any 1989.

Miquel Ballbè i Boada, autor del llibre Topònims de Sant Llorenç del Munt i rodalia. Publicat per la Diputació de Barcelona amb la col·laboració del Centre Excursionista de Terrassa l'any 2000.
 
Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac (Ramon Suades). Edició del 2020 a la venda als millors centres excursionistes de la comarca.

 

dijous, 23 de setembre de 2021

POPURRI DE TROBALLES PATRIMONIALS ENTRE CAN ROBERT I CAN GARRIGOSA (MATADEPERA)

Per una temporada deixo l'aventura de la Montserrat i torno a casa: Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac.

Aquest estiu vaig estar barrinant sobre quin seria el traçat original d'alguns camins històrics que discorrien pel terme de Matadepera, com són el camí ral de Coll de Daví entre el carrer de Sant Joan i la Barata, el camí Moliner, el camí ral de Sant Llorenç Savall i Sant Feliu del Racó o el camí vell de can Torres. Vaig pensar que a l'Arxiu Municipal de Matadepera (AMMAT) podria trobar algun mapa antic que em donés alguna pista. Després de telefonar a l'Ajuntament i concertar una cita, l'últim dia del mes d'agost vaig anar-hi. La Núria Gómez, l'encarregada de l'arxiu, ja em tenia preparats els arxivadors amb la documentació que li havia demanat prèviament. Després d'una hora fullejant, vaig veure que l'única cartografia antiga que conservaven i que em podia ser profitosa era el mapa del Cadastre Parcel·lari de Matadepera de l'any 1940. Aquest treball topogràfic del cadastre parcel·lari va ser fet per l'enginyer geògraf José Núñez, cap de la brigada topogràfica de parcel·lació de la província de Barcelona. Al principi de la dècada del 1940, aquest mateix enginyer en cap també es va encarregar de fer els plànols del cadastre parcel·lari dels termes de Terrassa, Vacarisses i Rellinars, entre d'altres. Finalment no havia trobat cap informació afegida sobre l'antic traçat d'aquests camins, però sí una detallada fotografia dels actius agrícoles de Matadepera l'any 1940. Com era d'esperar, en aquesta fotografia apareixien dibuixats i nomentats alguns elements del patrimoni agrícola que avui són oblidats...

Vaig muntar-me una ruta per visitar tres potencials elements de l'òrbita de dos masos veïns i comunicats dreturerament pel camí Moliner: can Robert i can Garrigosa. Eren tres elements que apareixien al mapa del Cadastre del 1940, però que actualment eren desconeguts. Primer un forn de planta de rectangular sota can Robert, després un pou circular i un petit safareig sota can Garrigosa, i finalment una bassa a peu del camí Moliner que continua cap a can Pèlags. 

En proposar fer aquest petit itinerari de descoberta a l'Armengol Gelabert i el Quim Solbas van respondre afirmativament, i el matí del diumenge 12 de setembre ens vam plantar amb el cotxe a l'aparcament de can Robert.

FORN D'OBRA O CORRAL DE CAN ROBERT

Retall del polígon 8 del Mapa del Cadastre Parcel·lari de Matadepera de l'any 1940 (Arxiu Municipal de Matadepera - AMMAT)

Primer vam anar sota l'últim revolt de la pista que condueix a can Robert des de la urbanització del Pla d'en Pere Barata. A escassos 40 metres de la masia. Segons l'antic mapa de l'any 1940, al vessant dret d'un torrent hi havia un "Horno" de planta rectangular que encara conservava una coberta (perquè el geògraf el va pintar de color vermell); i al vessant esquerre una bassa de planta circular. Per definició, un forn de planta quadrangular hauria de ser un típic forn d'obra o teuleria del segle XVIII o XIX, però que tingués coberta era estrany. En arribar vam trobar les restes d'un gruixut pany de paret de pedra lligada amb morter de calç d'uns 3 metres d'alçada màxima per uns 4 d'ample. L'extrem oest s'havia esquerdat i havia caigut d'una sola peça, però es veu clarament que antigament la paret feia cantonada i continuava cap al nord fent un angle recte. Als 2 metres d'alçada el parament sud del pany conserva tres petites obertures i mitja emmarcades amb maons, però estan cegades i no tenen sortida al parament nord, com si posteriorment s'haguessin obviat en eixamplar el gruix de la paret. Uns metres a l'oest de les ruïnes, en un replà del torrent, vam trobar un munt de bocins de diverses peces d'obra cuita (teules i pitxolins) que no tenien cap pegat o restes de morter; podríem dir que eren "verges".

Sobre la funció que van tenir aquestes dues parets en forma de "L" actualment conservades, el Quim Solbas m'explicà que aquella paret amb petites obertures era típica d'un corral o cobert d'animals (ovelles o cabres). També s'ha de dir que posteriorment el Quim va comentar-li l'existència d'aquesta paret a l'expert castellarenc Joan Roure, aquest li va respondre que aquests antics corrals tenien una coberta feta de bigues i cabirons de fusta, i pitxolins i teules; justament les peces d'obra que trobem uns metres enllà. Aquesta hipòtesi vindria refermada amb el fet que l'any 1940 les actuals ruïnes tenien coberta. 

Jo, per la meva part, penso que era un forn d'obra. Primer perquè al mapa del 1940 està indicat com a "Horno". Després perquè, baixant a mirar l'escampall d'obra cuita, vaig fixar-me que tot aquest marge del torrent és un estrat d'argila vermella molt neta, amb poques impureses de pedres. Això li dóna la condició ideal per ser un terrer d'extracció d'argiles. A més, la bassa que hi va haver al costat (vessant esquerre) era el complement necessari d'un forn d'obra, ja que es necessita abundant aigua per pastar l'argila i acabar donant-li forma. Per últim, perquè l'historiador local Miquel Ballbè en el seu llibre Calaix de Sastre de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac (1989) en un llistat de forns d'obra moderns (no de tipologia ibèrica) destaca "el forn del mas Gabi, el de can Torras, el de can Pobla, i el de can Robert" sense donar més explicacions ni fotografies. També s'ha de dir que aquest mateix historiador en el llibre Matadepera. Pagesos i menestrals (1988) en destaca "el forn del mas Gabi, el de la casa de la Barata, el de can Torras i el de can Pobla" i de tots ells n'aporta una fotografia. Resumint, que el senyor Ballbè va mencionar un forn d'obra a can Robert, però no en va publicar cap foto; potser perquè als anys 80 el seu estat de conservació ja era pèssim?

Coordenades del forn d'obra o corral de can Robert (ETRS89): N 41.632797º E 2.005096º

A tocar de la pista i sota aquesta alzina es troben les restes

Parament nord del pany de paret llarg

En primer terme el pany de paret curt i darrere el pany llarg

Parament sud del pany de paret llarg amb les tres obertures i mitja

Dues obertures emmarcades amb maons del parament sud

Extrem oest del pany de paret llarg aterrat d'una sola peça amb una obertura

Bocins de diverses peces d'obra cuita (teules i pitxolins)

POU DE CAN GARRIGOSA

Retall del polígon 1 del Mapa del Cadastre Parcel·lari de Matadepera de l'any 1940 (Arxiu Municipal de Matadepera - AMMAT)

El següent punt d'interès de la jornada era al marge hidrogràfic dret del torrent de can Garrigosa, sota mateix de la masia homònima. Allà hi havia d'haver un "Pozo" de planta circular i un petit "Sofaret" (safareig) al seu costat est. Arribar-hi no va ser fàcil per culpa de l'espessa bardissa que actualment ocupa el torrent. Vam prendre el camí Moliner entre can Robert i can Garrigosa i, en arribar al buc del torrent de can Garrigosa, el vam remuntar com vam poder fins a les coordenades que havia introduït a l'aparell GPS (després de fer un calibratge de l'antic mapa). Un cop a la "zona 0" no vam trigar ni un minut en trobar el que cercàvem. Colgat sota la bardissa, el Quim va entreveure una paret de pedra; acabava de trobar el pou de can Garrigosa!

El Quim i l'Armengol es van quedar al pou estassant tot el perímetre. Hi havia molta feina! Jo vaig continuar avançant cap a l'oest per veure si trobava el safareig. Del petit safareig no en vaig veure res, però molt a prop del pou, al marge superior d'un replà, vaig veure la fosca olla excavada d'un forn de calç. Aquest forn de calç no apareixia dibuixat a l'antic mapa de Cadastre, però era una gran troballa. El vaig deixar estar per a més tard i vaig tornar a ajudar als companys amb el pou.

Després de més d'una hora de desbrossament, vam amidar el pou. El diàmetre interior (el del forat excavat) mesura 1.10 metres. El gruix de la paret de pedra del brocal és de 0.50 metres. Sumant-ho dóna un diàmetre exterior de 2.10 metres. L'orientació de l'espai obrat destinat a ubicar l'operari que havia de pouar l'aigua és la sud. En aquella data, la fondària del mirall d'aigua era d'uns 12 metres, però buit podria arribar a 15 metres, o més. Les parets interiors del pou estan folrades de pedra els primers 5 metres aproximadament. Els pilars de pedra lligada amb morter que van sostenir la biga de la corriola fan 0.80 metres d'alçada des de la part superior del brocal i 1.00 metres des de la part inferior. 

Tot i l'ensulsiada del costat sud, sembla que el pou tenia un accés o buit al brocal per tal de facilitar les maniobres amb la corda i el cubell ple d'aigua. A la meitat sud (i lleugerament inferior) del brocal trobem aquest trau que estava bastit amb tres grans lloses que encara es conserven a lloc.

Quant a la seva conservació, tot el perímetre circular de la parament exterior del brocal està envoltat i subjectat amb un cable d'acer trenat al qual li han donat diverses voltes. Això ho van haver de fer perquè després d'una important torrentada la meitat sud del pou va quedar descalçada, i corria el perill d'esfondrar-se completament.

Coordenades del pou de can Garrigosa (ETRS89): N 41.63623º E 2.00315º

L'Armengol Gelabert i el Quim Solbas sobre el brocal del pou de can Garrigosa

El pou de can Garrigosa. Es veu el costat sud descalçat.

El costat nord-est del pou de can Garrigosa

El costat nord del pou de can Garrigosa

El pou de can Garrigosa i el Quim pujant a la banda superior

L'interior del pou des del brocal nord

La meitat sud i inferior totalment descalçada

Des de la part inferior (sud) descalçada, les restes de l'espai destinat a pouar l'aigua

Des de la part inferior (sud) descalçada, les restes de l'espai destinat a pouar l'aigua

Des de la part inferior (sud), el forat que el descalçament va produir a la paret folrada de pedres.

Des del forat inferior produït pel descalçament, la paret interior del pou folrada de pedres

L'interior del pou des de l'actual accés inferior

FORN DE CALÇ DE CAN GARRIGOSA II 

Un cop enllestit el pou de can Garrigosa, els tres ens vam apropar al veí forn de calç de can Garrigosa.

Després de desbrossar-lo una mica, vam prendre nota de les seves dimensions i característiques. La boca de foc té orientació sud. El seu un diàmetre és de 4.50 metres. Conserva la volta de pedra d'accés a la boca de foc, tot i que està completament colgada per la banda exterior; en canvi, per la banda interior encara es veu una mica. La volta és un arc pla o rebaixat de pedres posades al rastell, que és el típic de les voltes dels forns de calç antics. La volta de la boca de foc mesura 1.00 metre d'amplada.

Coordenades del forn de calç de can Garrogosa II (ETRS89): N 41.63634º E 2.00348º

El forn de calç de can Garrigosa de lluny

El forn de calç de can Garrigosa. El cau horitzontal va a parar a la colgada arcada de la boca de foc.

El forn de calç de can Garrigosa més a prop

El terra de l'olla del forn de calç de can Garrigosa

Des de l'interior s'entreveu la volta de pedra de la boca de foc

Des de l'interior s'entreveu la volta de pedra de la boca de foc

Des de l'interior s'entreveu la volta de pedra de la boca de foc

Paret de l'olla del forn de calç

Paret de l'olla del forn de calç

Per sortir d'aquell tram de torrent embardissat, vam decidir pujar en sentit nord, tot creuant antics bancals de conreu amargenats. I finalment vam arribar a contactar amb l'ampla pista que revolta el torrent de can Garrigosa.

Traçat aproximat del millor accés al pou i forn de can Garrigosa sobre el mapa topogràfic de l'ICGC. Neix a la pista, al costat d'un pi inclinat marcat amb el símbol blau de cova

BASSA DE CAN GARRIGOSA

Retall del polígon 1 del Mapa del Cadastre Parcel·lari de Matadepera de l'any 1940 (Arxiu Municipal de Matadepera - AMMAT)

El mapa del Cadastre Parcel·lari del 1940 situa una bassa d'aigua al voral oest del camí Moliner entre can Garrigosa i can Pèlags

Per començar a tornar a can Robert, vam seguir la pista en sentit oest fins arribar a la punta nord-oest que fa l'actual tancat de can Garrigosa. Segons l'antic mapa, aproximadament per allà hi havia d'haver l'antiga bassa. Vam estar traient el cap fins que el Quim la va trobar justament a l'extrem del tancat, on hi ha la cruïlla de pistes.

La bassa té una planta rectangular de 6 per 4 metres. Està feta de pedra lligada amb abundant morter de calç i algun maó a les cantonades. Actualment no reté aigua per un motiu cabdal: el mur sud-oest té una important esquerda.

Coordenades de la bassa de can Garrigosa (ETRS89): N 41.63795º E 2.00114º

Antiga bassa de can Garrigosa

Antiga bassa de can Garrigosa

Antiga bassa de can Garrigosa

FONTS D'INFORMACIÓ:

Mapa del Cadastre Parcel·lari de Matadepera de l'any 1940 (Arxiu Municipal de Matadepera - AMMAT)

Miquel Ballbè autor del llibre Matadepera. Pagesos i menestrals (1988). Publicat per Editorial Egara l'any 1988

Miquel Ballbè autor del llibre Calaix de Sastre de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Publicat pel mateix autor l'any 1989.

Armengol Gelabert i Quim Solbas. Experimentats excursionistes (i molt més) amb el camp base a Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac. 

Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac (Ramon Suades). Edició del 2020

Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)