dissabte, 13 de febrer del 2016

UNA TINA ENMIG D'UN NUS DE COMUNICACIONS D'UNA CIUTAT (VILADECAVALLS)

El títol d'aquesta entrada vol ser una contraposició a les "tines enmig de les vinyes" de les Valls del Montcau. Nom amb el que el Consorci Turístic de les Valls del Montcau i la Diputació de Barcelona han volgut promocionar una important conjunt de tines a peu de vinya que no tenen res d'únic o exclusiu a Catalunya, com ells volen fer entendre. Com a prova de que les tines a peu de vinya i allunyades del mas són una cosa relativament freqüent fora de l'àmbit geogràfic de les Valls del Montcau, tenim aquest interessant blog de l'Eloi Font.

http://torcularium.blogspot.com.es/

El que ara sé de ben cert que és un cup (o tina, com en diuen al Bages) va ser localitzat gràcies al Mapa Planimètric de Viladecavalls de 1919. En aquest mapa apareix una icona quadrada acompanyada de la llegenda "chozo" enmig d'una superfície indicada com a vinya ("S. V."). Vaig georeferenciar aquest antic mapa amb un ortofoto mapa actual, i com resultat vaig localitzar una mena de barraca enmig d'una parcel·la, avui ermada, que ha quedat encaixonada entre l'autovia C-58 i el futur enllaç de l'autopista C-16 amb l'autopista B-40. A casa, ampliant al màxim alguna d'aquestes ortofotos d'alta resolució, em va semblar albirar que aquesta barraca, que exteriorment és de planta quadrada, interiorment era de planta circular, però no li vaig donar més voltes a aquest detall.

Al dia següent em vaig dirigir cap al poble de Viladecavalls a la recerca d'altres petits elements del patrimoni rural. Després, ja de tornada cap a Terrassa per la C-58, vaig decidir sortir-ne per aquesta pista

Coordenades geogràfiques (ETRS89): N 41.560276º  E 1.971214º 

que es va obrir com a accés als horts de can Mir de la riera de Gaià. Al cap d'uns 100 m ja era davant d'aquesta "barraca".

Coordenades geogràfiques (ETRS89): N 41.559539º  E 1.971834º 





És un petit miracle que aquesta petita edificació rústica hagi sobreviscut a l'atac de tantes retroexcavadores! I encara no està clar que les actuals obres de l'enllaç entre la C-16 i la B-40 l'acabin fent anar a terra.

Envolto la quadrada edificació i veig que té un accés obert a la façana est. Hi entro i veig que interiorment és d'una perfecte planta circular i que té una alçada fora del normal per a ser una barraca d'obra. Em començo a fixar en els següents detalls:

- Interiorment està tota arrebossada amb morter de calç, i a sobre d'aquest morter es veuen clarament les empremtes d'uns rajols que van folrar tot aquest espai interior. La prova unívoca d'això és que encara es conserven dos bocins trencats de rajol a la part superior. Aquests dos bocins supervivents actualment no conserven els vernís vidriat, però això no vol dir que en un passat no el tinguessin.






- Aquest bocins de rajol supervivents presenten una lleugera curvatura per tal d'adaptar-se millor a la forma circular del cup.

- Els rajols no són quadrats de 40 cm de costat com els de les tines de les Valls del Montcau, sinó que són rectangulars de 45 x 30 cm; i estan disposats de forma apaïsada.

- A 230 cm d'alçada de l'actual terra, el cup està coronat interiorment per una lleixa d'uns 2 cm que servia per sostenir les posts del brescat sobre el qual s'aixafava el raïm durant la verema.

- El cup té un diàmetre interior de 320 cm.

- A mitja altura i encastada a la paret hi ha una argolla d'aquelles que es feien servir per a lligar a les cavalleries (mules, ases, etc.)



Surto a l'exterior i em fixo en l'obertura d'accés i altres detalls exteriors:

- L'obertura permet veure el gruix de paret, que en aquest punt fa 70 cm. Quelcom impensable per a una barraca d'obra.



- Es veu clarament que l'actual porta no és més que una obertura que amb posterioritat es va obrir a cops de pic; i després es va condicionar com a porta afegint-hi elements d'obra (maons).

- A les cantonades de la "barraca" el gruix es dobla, i arriba als 140 cm.

- A la façana est (la de la porta) es veuen les minses restes de les parets que sostenien el rebliment de pedres i terra de la rampa que permetia pujar les portadores (curulles de raïm) fins a dalt de tot del que va ser un cup.




- A la façana nord trobem la prova definitiva de que "això" va ser un cup. Un petit clot quadrangular adossat al parament exterior, que està folrat amb maons. Sembla que aquest sot va ser un petit armari tancat amb envà que servia per a protegir la boixa i donava l'espai suficient per a disposar-hi els barrals. O sigui, en aquest armari el vi es trascolava a barrals o altres recipients.

Tots aquestes dades deixen clar que això va ser un cup de vi, i que amb el temps es va adaptar per a ser reaprofitat com a barraca de tros.

NOTA POSTERIOR A LA PUBLICACIÓ DE L'ENTRADA

Després de tornar a consultar el llibre de Les cases de pagès de Viladecavalls del Miquel Ballbè, del qual ja no en recordava el contingut complet, veig que a la pàgina 79 aquest cup apareix esmentat i fotografiat com una dependència del desaparegut mas Estella.

Segons el Miquel Ballbè, el mas Estella era un dels masos agregats a la masia i a les terres de can Mitjans. Les minses restes que es conservaven del mas Estella van desaparèixer quan en el seu emplaçament es va construir la benzinera de l'autovia C-58 propera al cup.

El cup va ser inclòs en aquest llibre de l'any 1995 gràcies a la col·laboració del Miquel Margarit, un veí del poble de Viladecavalls d'avançada edat.

Anotació afegida el 28/01/2019: El diumenge 27 de gener vaig mantenir una segona conversa personal amb el Miquel Margarit. Aquesta vegada sí que vaig enrecordar-me de demanar-li per aquest cup solitari. Ell em va explicar que aquest cup és l'últim que resta dempeus de l'arruïnat mas Estella. Segons el Miquel, aquest antic mas es va arruïnar, i les seves terres van ser annexionades a les de can Mitjans. Posteriorment, el parcer que menava la peça de terra on estaven les restes del mas va aprofitar la ferma estructura del cup (parets de pedra lligada amb morter de calç molt gruixudes) per fer-se una barraca de tros; tot foradant una de les parets. La resta de parets del mas Estella, que no eren tan sòlides com el cup, van ser desfetes per tal de reaprofitar les seves pedres.


BIBLIOGRAFIA:

Miquel Ballbè i Boada, autor del llibre Quaderns d'Història de Viladecavalls IV. Les cases de pagès de Viladecavalls  (Ajuntament de Viladecavalls, 1995)

Miquel Margarit de ca l'Àvaro, una casa del carrer de Sant Martí del poble de Viladecavalls

El Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3/)

La Cartoteca Digital de l'ICGC  (http://cartotecadigital.icc.cat/)

Seu Electrònica del Cadastre (http://www.sedecatastro.gob.es/)

dijous, 4 de febrer del 2016

CINC BARRAQUES INÈDITES AL TORRENT DE LA VALL (MURA)

Aquestes cinc noves barraques inèdites al torrent de la Vall són una conseqüència lògica i directa de la barraca del Coll de Creu Gener, que vaig trobar el cap de setmana anterior. Amb aquesta primera barraca vaig comprovar que el Mapa Planimètric de Mura de 1921 era ben fiable; i ara em faltava confirmar l'existència, encara avui, de dues barraques més que també apareixen al torrent de la Vall. Tot plegat molt proper al coll de Creu Gener de la primera barraca.

El dissabte, després de dinar, vaig ficar les coordenades aproximades d'aquestes dues potencials barraques a l'aparell GPS; vaig agafar el cotxe; i em vaig dirigir en solitari cap a la masia de la Vall de Mura.

Des de la Vall vaig agafar la pista que ressegueix el vessant hidrogràfic dret del torrent de la Vall fins que vaig arribar a un dipòsit de vinya sobre el qual ja en parlava al seu blog personal l'excursionista terrassenc Santi Rius.

https://excursionisme.wordpress.com/2013/06/20/passejada-pel-torrent-de-la-vall/

Coordenades geogràfiques (ETRS89): N 41.702797º  E 1.999400º



Es tracta d'un dipòsit circular fet amb una doble capa de pitxolins i lligat amb morter de calç. La meva hipòtesi sobre aquest element és que era un diposit per a recollir l'aigua de pluja. Per a omplir-lo, el pagès havia d'obrir petites rases costa amunt que canalitzessin l'aigua de pluja fins al dipòsit. Per tal que l'aigua de l'interior es conservés i no s'evaporés, el dipòsit havia d'estar cobert, ja sigui amb una volta d'obra o amb una simple planxa de llauna. El xupet, si és que realment va existir, hauria d'haver estat situat a sobre de la volta d'obra del dipòsit, o simplement annex a ell.

L'aigua que recollia aquest dipòsit bàsicament es feia servir per a preparar el brou bordelès, que s'obté de la neutralització d'una dissolució de sulfat de coure II amb calç apagada. El brou bordelès és un fungicida que preveu l'aparició d'una malura molt comuna de la vinya: el míldiu. Així, l'existència d'aquest dipòsit de vinya és una evidència més de que en el passat aquí hi va haver vinya, i que, per tant, hi poden haver barraques amagades en algun lloc.

Vaig continuar uns metres pista avall fins que vaig arribar a l'alçada de les coordenades de la barraca. Aleshores vaig abandonar la pista per l'esquerra en direcció a la llera del torrent i, després de desgrimpar un petit marge rocallós, vaig arribar a una allargassada lleixa (o feixa) de terra que estava delimitada pel marge de roca per una banda, i per la llera del torrent per l'altre. És aquí on vaig trobar la barraca; molt a prop d'on la marcava l'antic mapa de 1921.

Es tracta d'una barraca doble bastant ben conservada. Una estança era per al pagès i l'altra per a l'animal de càrrega.

Coordenades geogràfiques (ETRS89): N 41.703800º  E 1.997791º











DESCRIPCIÓ DE LA BARRACA

Tipus de construcció: Aèria aïllada
Forma: Bessona-composta. L'habitacle nord és de planta rectangular. L'habitacle sud és de planta circular.
Tipus de porta: Llinda plana (per a l'habitacle sud).
Estat de conservació: L'habitacle nord presenta un enderroc del sostre. L'habitacle sud es troba en perfecte estat.
Coordenades UTM31N - ETRS89: 416615.1 4617375.5
Altitud: 560 m
Orientació de la porta: Habitacle nord: Oest / Habitacle sud: Sud
Restaurada: No
Descripció: Barraca doble adossada i no comunicada interiorment. La coberta de l'habitacle nord estava muntada sobre una falsa volta de lloses. L'habitacle sud, que també està tancat amb una falsa volta de lloses, té dues fornícules. 
Comentaris: Segurament aquesta barraca de vinya és fruit d'un establiment a rabassa morta que el propietari de la Vall va signar amb algun pagès del poble de Mura, probablement, durant el segle XIX.

Aquesta allargada feixa em va donar bones vibracions, i vaig decidir seguir-la aigües amunt fins que vaig trobar una altra barraca adossada al marge de roca. Al costat d'aquesta barraca hi ha un exemplar d'arboç de dimensions considerables.

Coordenades geogràfiques (ETRS89): N 41.702510º  E 1.998890º




DESCRIPCIÓ DE LA BARRACA

Tipus de construcció: Aèria adossada al marge
Forma: Planta el·líptica
Tipus de porta: Llinda plana
Estat de conservació: Enderroc sostre
Coordenades UTM31N - ETRS89: 416704.9 4617231.2
Altitud: 575 m
Orientació de la porta: Sud-oest
Restaurada: No
Descripció: El muntant esquerre de la porta és el mateix marge de roca mare on la barraca està adossada. El paret de la banda oposada a la porta aprofita un petit bloc de pedra desprès del marge.
Comentaris: Segurament aquesta barraca de vinya és fruit d'un establiment a rabassa morta que el propietari de la Vall va signar amb algun pagès del poble de Mura, probablement, durant el segle XIX.

Continuo resseguint la feixa fins que arribo a un petit roquissar que forma un petit xaragall que baixa de la pista. Aquí començo a voltar a la recerca d'una hipotètica tercera barraca que finalment apareix amagada sota del marge inferior, a escassos 15 m de la llera del torrent. Ostres! No me l'esperava aquí sota!

Coordenades geogràfiques (ETRS89): N 41.701380º  E 1.999030º










DESCRIPCIÓ DE LA BARRACA

Tipus de construcció: Aèria adossada al marge
Forma: Planta circular
Tipus de porta: Llinda plana
Estat de conservació: Enderroc sostre parcial. Enderroc exterior petit. Encara conserva a lloc alguna llosa del ràfec.
Coordenades UTM31N - ETRS89: 416715.1 4617105.7
Altitud: 565 m
Orientació de la porta: Oest
Restaurada: No
Descripció: Té dues finestres i cocó arran de terra.
Comentaris: Segurament aquesta barraca de vinya és fruit d'un establiment a rabassa morta que el propietari de la Vall va signar amb algun pagès del poble de Mura, probablement, durant el segle XIX.

Dono per tancada aquesta zona i continuo pista avall fins que passo al costat d'una altra barraca doble que també apareix al mapa de 1921 amb el nom de "Barraca del Grau". No aprofundiré en aquesta barraca perquè ja apareix a la Guia Interactiva de Sant Llorenç del Munt i l'Obac de 2016 del Ramon Suades i, per tant, ja no és inèdita.

Coordenades geogràfiques (ETRS89): N 41.708783º  E 1.996132º



Continuo avall a la recerca de la segona barraca que apareixia al mapa de 1921, que teòricament es troba al marge d'un camp de sembradura de les Planes de la Vall. Arribo i, sí! Efectivament, amb una desviació d'uns 10 metres, trobo una barraca amb la coberta esfondrada a prop d'un marge de roca.

Coordenades geogràfiques (ETRS89): N 41.711580º  E 1.995570º





DESCRIPCIÓ DE LA BARRACA

Tipus de construcció: Aèria adossada al marge
Forma: Planta semicircular
Tipus de porta: Llinda plana
Estat de conservació: Enderroc sostre
Coordenades UTM31N - ETRS89: 416440.4 4618241.5
Altitud: 535 m
Orientació de la porta: Nord-est
Restaurada: No
Descripció: ---
Comentaris: Segurament aquesta barraca de vinya és fruit d'un establiment a rabassa morta que el propietari de la Vall va signar amb algun pagès del poble de Mura, probablement, durant el segle XIX.

Ara torna a la pista , travessant els camps de sembradura, i agafo la seva continuació pel vessant  hidrogràfic oposat  del torrent de la Vall, però en sentit ascendent (aigües amunt).  Al cap d'uns 150 m arribo al que sembla una antiga feixa abandonada i retrobo una barraca totalment enderrocada que ja havia localitzat fa dos anys en una altra excursió per aquest torrent.

Coordenades geogràfiques (ETRS89): N 41.710081º  E 1.994767º





DESCRIPCIÓ DE LA BARRACA

Tipus de construcció: Aèria adossada al marge
Forma: ---
Tipus de porta: ---
Estat de conservació: Enderroc total
Coordenades UTM31N - ETRS89:  416371.7 4618075.8
Altitud: 555 m
Orientació de la porta: ---
Restaurada: No
Descripció: ---
Comentaris: Segurament aquesta barraca de vinya és fruit d'un establiment a rabassa morta que el propietari de la Vall va signar amb algun pagès del poble de Mura, probablement, durant el segle XIX.

la feina estava feta i vaig decidir tornar enrere pel mateix camí que havia fet a l'anada. Tot i que també es pot tornar per aquesta mateixa pista que remunta el vessant esquerre del torrent fins a davant mateix de la masia de la Vall.


BIBLIOGRAFIA:

El Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3/)

La Cartoteca Digital de l'ICGC  (http://cartotecadigital.icc.cat/)

Seu Electrònica del Cadastre (http://www.sedecatastro.gob.es/)