divendres, 22 de maig del 2020

LOCALITZADA LA FONT DE LA PINEDA DEL JOSEP ÁLVAREZ (TERRASSA)

Finalment he aconseguit ubicar geogràficament la font de la Pineda de la que parlava el gran Josep Álvarez al seu llibre inèdit FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes de l'any 1997

El Josep Álvarez va incloure dues fonts dels rodals de la Pineda al seu llibre: la font del Ferro i la font de la Pineda. La primera la vaig trobar al gener del 2014, tal com explico en aquesta entrada del blog. I la segona l'he estat cercant infructuosament fins avui.

Alguna cosa estava interpretant malament del text del senyor Álvarez. Així que vaig comparar l'apartat de Localització de la font del Ferro, que ja havia trobat, amb el de la font de la Pineda. Aquí se'm va encendre la bombeta! L'estava buscant malament. El camí d'accés a la font de la Pineda realment era la pista que surt del gran cobert de la masia, i no la pista superior que comença a la façana nord de la casa. Sabent això, la interpretació era una altra, i ara tota l'explicació de la Localització concordava millor.

El dimecres 13 de març, amb la "nova" ubicació de la font a la butxaca, vaig anar a la Pineda. Per no haver de passar per davant o per darrere de la casa i no importunar als seus estadants, vaig decidir apropar-me a la capçalera del torrent de la Font de la Teula, on es troba la font, des de l'est. A les ortofotos del Vissir3 de l'ICGC havia vist que recentment havien tornat a estassar sota una línia elèctrica que, des del carrer principal de la urbanització dels Pinetons, baixa directament a la Pineda, tot passant sobre les dues fonts del racó: la font del Ferro i la font de la Pineda. Vaig fer servir aquesta costeruda drecera per arribar-me a un estret tram estassat de la llera del torrent de la Font de la Teula, sota la casa de la Pineda. Aquí vaig remuntar la riba del vessant hidrogràfic dret del torrent fins arribar a la pista que el senyor Álvarez indicava al seu llibre com accés a la font. Actualment la pista comença a estar envaïda per la vegetació i, si no se li posa remei, en poc anys acabarà sent intransitable. Vaig seguir-la aigües amunt, en sentit a la casa de la Pineda, una trentena de metres fins a un tancat revolt; el mateix revolt que indicava el senyor Álvarez com a punt d'accés final a la font.

A partir d'aquí extrauré literalment del llibre les últimes línies de l'apartat de Localització de la font. "En el mateix revolt agafem un corriol al nostre davant que baixa al torrent, a sota d'una paret que subjecta les terres de la feixa existent al mig del torrent. La font la trobarem a la part baixa d'aquesta paret de contenció, per cert que bastant plena de vegetació."

Font de la Pineda (Dàtum ETRS89): N 41.59805º  E 1.95951º

El camí d'accés a la font de la Pineda i la font del Ferro sobre el mapa topogràfic de l'ICGC

Tal com va deixar escrit el senyor Álvarez el 28 de febrer del 1993, la font era allà, molt coberta per la vegetació de ribera que naixia al peu d'una vella paret de pedra seca.

La font de la Pineda en el moment de la descoberta

La font de la Pineda en el moment de la descoberta

Després de l'estassada de la font, vaig poder comprovar que la font es corresponia amb la Descripció que en va fer el senyor Álvarez 27 anys enrere. "Sembla que és més aviat per desguàs o aprofitar l'aigua que s'escola per les feixes existents per la part de dalt. Font feta tota ella de totxos, tant la seva paret com la pica que hi ha a sota per recollir l'aigua, que deuria haver rajat per un tub que hi ha. Aquesta paret és adossada a la paret de pedra que fa de contenció de la feixa. Es veu un forat de l'amplada d'un totxo que deu ésser el sobreeixidor. Al seu costat dret hi ha les restes d'una paret que, per les seves mides, sembla com si hagués hagut una bassa." El dia de la meva descoberta la paret de maons regalimava contínuament aigua, ja que veníem d'una temporada amb bastanta pluja acumulada; en canvi, quan la va trobar el senyor Álvarez era seca.

La font de la Pineda després de l'estassada

La font de la Pineda després de l'estassada

La font de la Pineda després de l'estassada

La font de la Pineda després de l'estassada

La font de la Pineda després de l'estassada

La font de la Pineda després de l'estassada

Hi ha hagut algun canvi en la font després de 27 anys. Ha caigut alguna gran pedra o tronc sobre ella que ha trencat part de l'extrem exterior de la mina que l'alimenta. Gràcies a aquest fet es veu clarament que la mina té les parets fetes de maons lligats amb morter de calç i la coberta amb grans teules ceràmiques de 0.5 per 0.5 metres de costat. Té una altura aproximada de 0.5 metres, i actualment té una capa d'uns 8 cm de sediment terrós que s'hi ha acumulat durant desenes d'anys. Tal com va descobrir després l'Armengol, sota aquesta capa de sediment s'amaga una canaleta ceràmica de 10 cm d'ample que recorre la mina. Una mina que s'endinsa sota el bancal superior més de 7 metres; moment en què gira a la dreta i deixa de veure's la seva possible continuïtat. El tub que hi havia ja no hi és, i en el seu lloc només resta el forat.

El dissabte 16 de maig hi vaig tornar amb l'Armengol Gelabert i el Quim Solbas. Veníem de dos dies en què havia plogut molt i la font rajava abundosament pel sobreeixidor. En veure-ho, el Quim va ficar una branqueta dins el forat de l'extint tub per tal d'escurar-lo de terra. El resultat va ser que la font va tornar a rajar pel broc de nou després de molts anys.

La font de la Pineda després de dos dies de pluges

La font de la Pineda després de dos dies de pluges

La font de la Pineda després de dos dies de pluges

La font de la Pineda després de dos dies de pluges

La font de la Pineda després de dos dies de pluges

Aquell dissabte, furgant una mica per la font, vaig trobar l'inici d'una canaleta de rec que naixia a la pica de maons. Estava totalment colgada. Després d'extreure'n tota la terra vaig poder comprovar que, amb inclinació lleugerament descendent, marxava cap al vessant hidrogràfic dret del torrent al peu de la paret de pedra seca; on deuria servir per omplir una bassa de rec o abastir una xarxa de recs. Perquè l'aigua arribés a l'altura de l'inici de la canaleta, les parets de la pica de maons hauria d'haver tingut una altura mínima de 0.5 metres, encara que ara estan gairebé desfetes.

Totes les característiques explicades ens indiquen que la font va ser construïda per regar els horts que hi havia al seguit bancals encara existents al torrent: els horts de la Pineda.

La font de la Pineda, la font del Ferro i els bancals llaurats del torrent a l'ortofoto del vol americà del 1946

La font de la Pineda, la font del Ferro i els bancals llaurats del torrent a l'ortofoto del vol americà del 1956

Els bancals llaurats del torrent al fotoplà parcel·lari de rústega de Terrassa de l'any 1954 (polígon 16)

Per això, jo veuria adient retocar el nom de la font per fer-lo més descriptiu de la funció que va tenir originalment, i passar-la a anomenar font de l'hort de la Pineda.


FONTS D'INFORMACIÓ:

Llibre inèdit del Josep Álvarez i Jaén (CET). FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes. Abril de 1997

Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac (Ramon Suades). Edició del 2020. Ja a la venda als millors centres excursionistes de la comarca!

Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)

Cartografia Històrica de Terrassa (http://emap.terrassa.cat/mapGIS/?modul=historic#)

dimecres, 20 de maig del 2020

TROBAT UN PETIT FORN DE CALÇ VORA EL TORRENT DEL LLOR (TERRASSA)

El dissabte 9 de maig hem vaig decidir a resseguir els replans propers al torrent del Llor que tenia pendents de visitar. El torrent del Llor, al seu curs alt i mitjà, fa de termenal entre el municipis de Vacarisses i Terrassa i durant el segle XIX va ser recer de moltes vinyes de parcers (rabassaires) vacarissans i santperencs. Així, el meu objectiu era cercar les restes de les barraques que aquests parcers van bastir en aquestes allunyades vinyes.

Per desplaçar-me més fàcilment entre replà i replà, vaig fer servir la xarxa de camins i corriols que va reobrir l'Armengol i la seva família a l'abril del 2018, i que aquí està extensament explicada.

Seguint l'ombrívol i esponerós camí vell de Vacarisses a la Pineda, un cop travessat el torrent del Llor, vaig començar a remuntar la rosta continuació del camí, ja dins el terme de la Pineda (Terrassa). En el primer replanet que fa el camí, a uns 60 metres de la llera del torrent, vaig fer algunes ullades o "sortidetes" fins que vaig entreveure un petit ressalt de terra. A l'esquerra del camí, a escassos 5 metres i envoltat de pins, alzines, marfull i lladern, vaig trobar un "pou" excavat al vessant argilós.

Coordenades geogràfiques (ETRS89): N 41.59732ºN  E 1.94702º

Després d'una petita estassada, vaig mesurar les seves dimensions i la seva orientació. Tenia un diàmetre de 2.30 m i una altura màxima visible de 1.20 m. L'orientació de la potencial boca de foc, en cas que es tractés d'un forn de calç, era l'oest.

El forn de calç del Torrent del Llor el dia de la troballa

El forn de calç del Torrent del Llor el dia de la troballa

El forn de calç del Torrent del Llor el dia de la troballa

Tenia un gran dubte. Quin tipus de forn havia sigut aquell "pou" excavat al marge argilós? Tenia la forma típica d'un forn calç, però el seu diàmetre era petit. Fins aquell dia, mai havia no vist un forn de de calç tan petit. Una altre fet que no concordava era ell lloc on estava situat; un vessant on les úniques pedres que hi havia eren silíciques: llicorella amb quars. D'aquelles pedres no es podia extreure calç! Això em va dur a la incipient hipòtesi de què podria tractar-se d'un forn de pega molt desfet i atrotinat. Per tal de confirmar aquesta hipòtesi calia trobar una petita olla, colgada de terra, a la seva banda oest...

Esquema del funcionament d'un forn de pega extret del blog del Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar del Vallès

Vaig haver de consultar a un vertader expert en la matèria, el Joan Roura del Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar. Li vaig enviar dues fotos del "pou" amb les seves dimensions i, al cap de poc temps, em va respondre: "El que has trobat és un forn de calç, crec. Un forn de pega tindria dos forats separats, un que és el forn i l'altre que és l'olla. T'envio un dibuix.

Dibuix amb amidaments del forn de pega de Castellar del Vallès. Autor: Joan Roura del Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar del Vallès

Al Montseny, si ho mires a la Wikipedia, veuràs altres tipus de forns de pega, però tots tenen l'olla al costat, petita o grossa. Al terme de Castellar del Vallès hem trobat un forn de calç antic d'un diàmetre de 1.30 m. Normalment són els forns que estan molt a prop de las masies o capelles. Són petits i normalment són un d'obra i un de calç junts. Els utilitzaven per fer la masia o la capella i per a posteriors ampliacions. Els altres forns de calç de grans diàmetres ja eren per vendre als constructors. Normalment el 50% de tots els forns es troben en terres argilosos i al mig del bosc, o sigui, tenien la llenya allà mateix i la pedra la transportaven de les pedreres al forn; al contrari de com es va fer més modernament."

La opinió del Joan Roura era ben clara; allò era simplement un forn de calç petit.

El dissabte 16 de maig hi vaig tornar en companyia de l'Armengol Gelabert i del Quim Solbas. L'objectiu era extreure part de la terra que gairebé colgava aquell "pou". Vàrem dur diverses eines. En veure'l, el Quim de seguida va dir que allò era un petit forn de calç. Ell pensava que si allò hagués sigut un forn de pega, sota el forn hi hauria d'haver un petit o gran marge de pedra on es situaria l'olla de la destil·lació final del quitrà; i allà només hi havia un vessant terrós de poc pendent.

Vàrem extreure un volum testimonial de terra del seu interior que no ens va aportar cap pista nova. La decisió ja estava presa; allò havia sigut un petit forn de calç: el forn de calç del Torrent del Llor.

El forn de calç del Torrent del Llor després del petit buidatge

El forn de calç del Torrent del Llor després del petit buidatge

El forn de calç del Torrent del Llor després del petit buidatge

Encara faltava trobar una peça del trencaclosques. D'on van treure la pedra calcària per fer les fornades? Tot aquell vessant del torrent del Llor era silícic (llicorella i quars). L'Armengol, el Quim i jo vàrem arribar a la conclusió que només havia pogut sortir d'un lloc: la propera llera del torrent del Llor.

A només 60 m forn de calç tenim la llera d'aquest fondo torrent. Un torrent que durant milers d'anys ha solcat el relleu a base d'innombrables avingudes d'aigua. Aquestes "infinites" avingudes han arrossegat aigües avall, i al llarg de la llera, una gran quantitat còdols calcaris provinents de la capçalera del torrent Llor, on trobem el conglomerat calcari típic de les parts altes del Parc Natural. A més a més, en aquest punt existeix una particularitat del relleu del torrent que pot propiciar l'acumulació d'una major quantitat de còdols. Just on el camí vell de Vacarisses a la Pineda creua el torrent del Llor, el corrent fluvial fa un meandre (corba o sinuositat) molt pronunciat de 90º. Aquest colze segurament va ser un tap per als còdols calcaris que durant mil·lennis van rodolar des de les capçaleres del torrent.

El curs alt del torrent del Llor i el forn de calç sobre el mapa geològic de Catalunya de l'ICGC. De color blau estan representades les pissarres micacítiques (ÇOrp), que són silíciques. De color taronja estan representats els conglomerats heteromètrics (PEcg), amb còdols calcaris.

El camí vell de Vacarisses a la Pineda, el meandre del torrent del Llor i el forn de calç de la sobre el mapa topogràfic de l'ICGC.

En aquest lloc, on el transitat camí travessava el torrent, hi deuria haver una major concentració de còdols calcaris. Un fet que deuria aprofitar algun esforçat calciner de la contrada per fer un petit forn de calç uns metres amunt. El calciner va excavar el canó del forn allà on va trobar el primer marge argilós adient.

La llera del torrent del Llor allà on és travessat pel camí de la Pineda, al meandre.

Finalment, hem d'afegir que les petites dimensions del forn de calç s'avenen prou bé a les limitacions del context que acabem d'explicar. El més importat condicionat del forn era que la quantitat de còdols calcaris arrossegats pel torrent no podia ser gaire gran. Quan el calciner va fer el forn, ja sabia que matèria primera s'acabaria ràpidament. Un altre condicionant era el gran desnivell i pendent entre la llera del torrent i el replà del forn; un fet que no permetia l'apertura de camins de carro i que va obligar a traginar els còdols a bast. Pobre mula!!!


FONTS D'INFORMACIÓ:

Conversa epistolar (electrònica) amb el Joan Roura del Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar del Vallès

Blog del Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar del Vallès (https://pedrasecacastellar.blogspot.com/2017/05/el-forn-de-pega-punt-per-produir.html)

Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac (Ramon Suades). Edició del 2020. Ja a la venda als millors centres excursionistes de la comarca!

Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)