dilluns, 22 de juny del 2020

RESTAURADA LA FONT DEL FERRO DE LA PINEDA (TERRASSA)

L'excursionista del CET, Josep Álvarez i Jaén, va incloure dues fonts dels rodals de la Pineda al seu llibre: la font del Ferro i la font de la Pineda. La primera la vaig trobar al gener del 2014, tal com explico en aquesta entrada del blog. I la segona la vaig localitzar al març d'enguany i també està ressenyada en aquest blog.

El dissabte 6 de juny l'Armengol Gelabert, el Quim Solbas i jo vàrem concertar una sortida amb l'objectiu de millorar l'entorn de la font del Ferro de la Pineda.

Primer vàrem estassar i reobrir els dos corriols que arriben fins a la font. Un pel nord que connecta amb la línia elèctrica que baixa del carrer de la urbanització dels Pinetons. I un altre pel sud que, seguint una ampla i llarga rasa, enllaça amb el revolt de la pista inferior. També vam fer una repassada a la pista que discorre pel vessant contrari a la font, ja que, tot i la seva amplada, el ràpid creixement de la vegetació l'havia tancat en algun punt.

Finalment la xarxa de pistes i corriols de la capçalera del torrent de la Font de la Teula, on es troben la font del Ferro i la font de la Pineda, ha quedat tal i com indica el mapa de l'OpenStreetMap aquí enllaçat i capturat.

Coordenades de la font del Ferro (ETRS89): N 41.59772º E 1.96028º

Coordenades de la font de la Pineda (ETRS89): N 41.59805º E 1.95951º

https://www.openstreetmap.org/#map=17/41.59764/1.95999

Les pistes i corriols d'accés a la font del Ferro i la font de la Pineda dibuixats a l'OpenSreetMap

Les pistes i corriols d'accés a la font del Ferro i la font de la Pineda dibuixats a l'OpenSreetMap

Davant de la font i sobre el torrent principal hi ha un petit pla protegit per l'ombra de dues grans alzines. Una de les alzines començava a ser engolida per una vigorosa heura que s'hi enfilava, així que vàrem decidir tallar-la per tal de garantir el futur del centenari arbre.

Panoràmica del petit pla de la font del Ferro

L'alzina rescatada de l'abraçada de l'heura

Després vàrem buidar de fang la petita banyera semienterrada que hi ha al mig del pla. En fer-ho, al seu interior van aparèixer dues totxanes primes encimentades en posició inclinada. Creiem que aquest petit bassal va ser fet modernament pels caçadors com a part d'un parany d'ocells.

Petita banyera ensota al mig de pla. Forma part d'un parany per caçar ocells.

També vàrem estassar i descobrir de terra els dos bancs d'obra que flanquegen el pla de la font. Els bancs estan fets amb els mateixes materials i acabats de la font.

El banc d'obra de l'esquerra de la font

El banc d'obra de l'esquerra de la font

El banc d'obra de la dreta de la font

Encara faltava l'objectiu principal de la matinal, la font del Ferro. Per tal de descriure-la extrauré uns paràgrafs del llibre inèdit del senyor Álvarez: FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes."La trobarem dintre d'un petit clot fet amb materials de construcció. Té per capçalera una paret de totxos ensotada en aquest clot. Pel forat que hi ha actualment obert a la part de sota i fins a l'alçada del terra, es veu que fa de tanca a un petit habitacle que recull l'aigua, i que posteriorment surt per una aixeta que hi ha a la part baixa de la paret, per recollir-se aquesta en una petita pica. Aquesta paret, que a la part superior té un sobreeixidor, està acabada en forma de triangle on es llegeix: AÑO 1944. La part inferior, on hi ha l'aixeta, fa a tot el voltant d'aquesta una arcadeta feta de totxos una mica arrebossats. El clot que forma la font, amb tres graons per accedir-hi, i la pica per recollir l'aigua estan tots fets de totxos. Tot el clot deu fer una mica més d'un metre per cada costat."

La font dins el clot un cop excavada la terra que la colgava parcialment

La font dins el clot un cop excavada la terra que la colgava parcialment

La font dins el clot un cop excavada la terra que la colgava parcialment

Inscripció de l'any de l'última restauració i ampliació de la font: "AÑO 1944"

Amb l'ajuda d'una aixada, una paleta i un cavàs, vàrem treure tota la terra que colgava el clot de la font per sobre del segon graó. L'aixeta gairebé no es veia. Un cop extreta tota la terra, va aparèixer una pica rectangular. En un dels seus cantons, la pica té un desaigüe que, de forma soterrada, discorre sota la placeta de la font fins al torrent. Vàrem desembussar la llarga conducció del desguàs tan fons com a vam poder amb l'ajuda de llargues branques pelades.

Pica de la font

Detall del desguàs de la pica

Petit murat de maons lligats amb morter a l'altra banda del pla de la font. Allà on creiem que va a parar l'aigua del rec soterrat de la pica.

Finalment, i sense cap esperança, vàrem girar la clau de la vella aixeta. Inicialment no sortia ni gota d'aigua però, a copia d'obrir i tancar, va començar a sortir un degotall que va acabar sent un raig continu. Increïble! El dipòsit de la font encara retenia aigua. Una aigua neta que rajava lliurament per l'aixeta i queia dins la pica.

Perquè la font estigués restaurada del tot, la pica havia d'engolir l'aigua pel desaigüe que acabàvem de desembussar. I Sí! Efectivament, l'aigua no pujava de nivell i s'anava escolant pel rec soterrat.

Per acabar, vàrem provar de tancar la clau de la vella aixeta. Tot i que no acaba d'ajustar de forma estanca perquè està boja (passada de rosca), la retenció és prou bona i només cau una gota de tant en tant.

Com a colofó, es pot dir que una altra de les fonts que apareixia als mapes i llibres clàssics de l'excursionisme al Parc Natural torna a rajar.

La font de Ferro al mapa de St. Llorenç del Munt y Serra de l'Obac de l'Editorial Alpina (any 1946)

La font del Ferro al Mapa topogràfic de Sant Llorenç del Munt del CET de (any 1963)

Us convidem a visitar-la fent servir els corriols d'accés oberts, i a relaxar-vos asseguts a l'ombra de les velles alzines. La font del Ferro va ser una d'aquelles fonts de fontada que a les primeres albors de l'excursionisme va tenir molta concurrència.


FONTS D'INFORMACIÓ:

Llibre inèdit del Josep Álvarez i Jaén (CET). FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes. Abril de 1997

El wiki mapa lliure del món, OpenStreetMap (https://www.openstreetmap.org)

Secció de Mapes de la pàgina web del Quicu Tàpies Anton (http://santllorencdelmunt.com/). Més concretament el mapa de St. Llorenç del Munt y Serra de l'Obac de l'Editorial Alpina de l'any 1946 i el Mapa topogràfic de Sant Llorenç del Munt del CET de l'any 1963.

Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac (Ramon Suades). Edició del 2020. Ja a la venda als millors centres excursionistes de la comarca!

dimarts, 16 de juny del 2020

EL PETIT I APLANAT FORN DE CALÇ DEL GUITARD DE LA MUNTANYA (TERRASSA)

El dimecres 10 de juny vaig tornar al Guitard de Muntanya. Vaig fer una repassada a les antigues feixes de conreu anomenades les Oliveretes, segons l'ortofotomapa de l'ICC de l'any 1984. Després vaig visitar una altra vegada l'inèdit forn d'obra ressenyat a l'anterior entrada d'aquest mateix blog. Ja de tornada, seguint l'ampla i transitada pista d'accés al Guitard de la Muntanya, vaig topar-me amb un cercle dibuixat al bell mig de la pista.

Coordenades del traç circular (ETRS89): N 41.60114º E 1.97275º

El cercle a la pista d'accés al Guitard de la Muntanya

El cercle a la pista d'accés al Guitard de la Muntanya

El cercle a la pista d'accés al Guitard de la Muntanya

El cercle a la pista d'accés al Guitard de la Muntanya

Aquest traç rodó està situat justament a la part baixa de les feixes de les Oliveretes abans esmentades, i té un diàmetre de 1.30 m. Fixant-me millor en els detalls vaig veure que, tot i passar-hi la pista literalment per sobre, el traç circular està fet en un estrat argilós i que la petita diferència de color i relleu que el fa ressaltar ve donat perquè l'argila ha estat recuita i "ceramitzada", i conseqüentment s'ha endurit. Un altre important detall que vaig veure era un petit tram d'escòria negra enganxat a l'argila cuita.

Detall de l'argila recuita i de l'escòria negra

La temperatura mínima necessària per arribar a coure l'argila ("ceramitzar-la") i, a més a més, fondre la pedra enganxada i vitrificar-la d'aquesta forma és de 700-800º C. Aquest rang de temperatures és amb el que treballen els forns de calç i els forns ceràmics. Si a això li afegim que té una planta circular, només pot tractar-se d'un forn de calç: un petitíssim forn de calç de 1.30m de diàmetre. Aquesta asseveració final ve donada perquè, fins a data d'avui, tots els forns de calç que hem trobat a l'àmbit del Parc Natural són de planta circular; i tots els forns d'obra o teuleries són de planta quadrada o rectangular.

Les petites dimensions d'aquest forn de calç tenen un precedent a Castellar del Vallès. Tal i com em va fer saber el Joan Roura del Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar. "Al terme de Castellar del Vallès hem trobat un forn de calç antic d'un diàmetre de 1.30 m. Normalment són els forns que estan molt a prop de las masies o capelles. Són petits i normalment són un d'obra i un de calç junts. Els utilitzaven per fer la masia o la capella i per a posteriors ampliacions. Els altres forns de calç de grans diàmetres ja eren per vendre als constructors. Normalment el 50% de tots els forns es troben en terres argilosos i al mig del bosc, o sigui, tenien la llenya allà mateix i la pedra la transportaven de les pedreres al forn; al contrari de com es va fer més modernament."

Així que tenim un petit forn de calç de 1.30 m de diàmetre que va ser aplanat per l'obertura d'un tram de la pista que uneix la carretera de Rellinars amb la masia del Guitard de la Muntanya. El canó del forn va quedar tallat a mitja altura i es va reblir amb terra circumdant; tot i així, es veu clarament que la boca de foc tenia una orientació sud perquè és on el traç de l'argila recuita es difumina. Tot i l'aplanament del voltant fet posteriorment, aquesta orientació sud és coincident amb la del marge del vessant de la riba del torrent proper.

Si mirem les ortofotos en blanc i negre dels vols americans del 1946 i el 1956, es veu clarament com la pista que comunica el Guitard amb la carretera de Rellinars inicialment transitava pel mig del camp de les Oliveretes, per després connectar amb la pista que condueix al camp de la Plana Freda. Així, en el passat, el petit forn de calç estava situat en un marge inferior camp de conreu, a tocar del bosc, i a uns 30 m de la pista. Va ser després, als anys 60 o 70, que es va obrir l'actual drecera que es superposa al forn.

La feixa de les Oliveretes, l'actual traçat de la pista i el petit forn de calç del Guitard al mapa topogràfic de l'ICGC

La feixa de les Oliveretes, l'antic traçat de la pista i el petit forn de calç del Guitard al vol americà del 1946

La feixa de les Oliveretes, l'antic traçat de la pista i el petit forn de calç del Guitard al vol americà del 1956

La feixa de les Oliveretes, l'actual traçat de la pista i el petit forn de calç del Guitard a l'ortofoto de l'ICGC

Com es veu a les ortofotos antigues i modernes, el combustible per coure les petites fornades el tenien a tocar: la llenya del bosc de la riba esquerra del torrent dels Caus. Però encara resta una important qüestió per resoldre, d'on treien les petites quantitats de pedra calcària per omplir el fornet? Com molta gent sap, aquest sector de la muntanya de Terrassa geològicament és de llicorella amb quars; un estrat silícic que no conté la pedra calcària necessària per obtenir la calç viva dels forns. Però, si fem un cop d'ull a la terra de l'ermat camp de les Oliveretes superior, veurem que hi abunden els petits còdols calcaris. Com pot ser això? Si consultem el Mapa geològic de Catalunya en aquest lloc, tindrem la resposta.

El curs del torrent dels Caus i el petit forn de calç del Guitard sobre el Mapa geològic de Catalunya 

Veiem que el forn es troba a l'extrem sud d'una llengua de "Sediments recents de fons de valls, rieres i peu de mont" de l'Holocè (Q). Aquests sediments geològicament moderns provenen de seculars avingudes d'aigua de la capçalera del torrent dels Caus, on trobem els omnipresents "Conglomerats de còdols heteromètrics" de l'Eocè (PEcg); els conglomerats amb còdols calcaris que caracteritzen el Parc Natural. Si no fos per aquests sediments (Q) empesos pel torrent, l'estrat que li tocaria tenir és el silícic de "Pissarres micacítiques i pissarres sorrenques" del Cambroordovicià (ÇOrp) que l'envolta.

Amb aquest petit forn de calç el Guitard de la Muntanya va poder cobrir les seves necessitats autàrquiques de morter de calç durant alguna de les ampliacions pretèrites de la masia. Van aprofitar les minses quantitats de còdols calcaris que les avingudes d'aigua havien acumulat als camps de conreu al·luvials de la riba del torrent dels Caus.

Com és sabut, una de les tasques del pagès a l'hora de llaurar era arreplegar les pedres que hi trobava i tirar-les a la vora del camp. Només que el pagès hagués amuntegat els còdols calcaris al costat del fornet de calç del marge inferior del camp, ja tenia mitja feina feta.

Finalment, les dades a dalt exposades explicarien el per què de l'existència d'un forn de calç tan petit prop de la masia del Guitard de la Muntanya.


FONTS D'INFORMACIÓ:

Conversa epistolar (electrònica) amb el Joan Roura del Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar del Vallès

Blog del Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar del Vallès. Secció d'introducció al forns. (http://grpsc3.blogspot.com/p/introduccio.html)

Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac (Ramon Suades). Edició del 2020. Ja a la venda als millors centres excursionistes de la comarca!

Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)

dimarts, 2 de juny del 2020

L'INÈDIT FORN D'OBRA DEL GUITARD DE LA MUNTANYA (TERRASSA)

Aquest dissabte 30 de maig l'Armengol Gelabert, el Quim Solbas i jo vàrem quedar per fer una sortida matinal al llarg de la riera de Gaià i la seva capçalera. Volia cercar dos petits elements patrimonials que apareixen marcats en un antic mapa excursionista, i es van oferir a acompanyar-me.

Des de can Font de Gaià vam seguir el sender PR-C 13 en sentit el Guitard de la Muntanya. El Quim és bon coneixedor d'aquest sender local de Terrassa perquè ell, entre molts d'altres senders, es dedica al seu mantenint.

En arribar a la cadena que barra el pas de vehicles, prop de la font del Guitard (de l'Om), vam seguir en direcció a la carretera de Rellinars. Aquí, al cap de pocs metres, l'Armengol va treure el cap sota la pista per veure millor la capçalera d'un xaragall que allí naixia; jo el vaig seguir. Seguint la pista una desena de metres, em va semblar albirar una altra ombra darrere l'espessa vegetació. Hi vaig treure el cap de nou, i ara vaig veure una fonda i quadrada cambra de càrrega d'un forn d'obra. Acaba de trobar un forn d'obra o teuleria a només 8 m de la ultratransitada pista d'accés al Guitard de la Muntanya! La sorpresa va ser enorme. Cap dels tres sabia de l'existència d'aquesta teuleria; i la Guia Interactiva del Ramon Suades tampoc en parlava. Era una teuleria inèdita!

Coordenades del forn d'obra del Guitard de la Muntanya (ETRS89): N 41.60029º E 1.97135º

La cambra de càrrega de la teuleria del Guitard de la Muntanya des de dalt

La cambra de càrrega de la teuleria del Guitard de la Muntanya des de dalt

Des de dalt s'entreveien algunes xemeneies (forats) de la graella de carrega i les parets de la cambra de carrega aguantaven prou bé. Semblava que l'estat de conservació era bo.

Vàrem començar a recollir-ne algunes dades. El forn d'obra està excavat en un marge argilós. La cambra de carrega o de cocció té una planta quadrada de 3.5 m per 3.5 m de costat i una fondària aproximada de 4.5 m.

Ara faltava baixar al peu de l'alt marge on estava excavat el forn per poder veure la boca de foc. Si treies el cap per mirar avall, la selva aritjolada que hi creixia feia por. Semblava inaccessible. Així que vam decidir deixar-ho estar aquell dia, i continuar la matinal tal com la teníem prevista. En continuar la pista un centenar de metres en sentit nord, vàrem veure un baixador a la dreta que recentment havia estat estassat.

Coordenades del baixador (ETRS89): N 41.60101º E 1.97081º

El vam començar a seguir i, sense excessius problemes, vàrem fer-nos pas dins un relleix o feixa del vessant en direcció a la boca de foc del forn. Amb tota seguretat, antigament per aquesta feixa arribava el camí carreter inferior del forn; per on traginaven les ingents quantitats del llenya que es necessitaven per a cada fornada. Els últims 10 m de l'accés inferior van ser els més bruts de vegetació, i l'estassada va acabar sent important. Ja teníem davant nostre les dues boques de foc de la teuleria amb les respectives fogaines!

Les dues boques de foc de la teuleria del Guitard de la Muntanya

Les dues boques de foc de la teuleria del Guitard de la Muntanya

La boca de foc esquerra de la teuleria del Guitard de la Muntanya

La boca de foc esquerra de la teuleria del Guitard de la Muntanya

La boca de foc des de dins la fogaina esquerra

La boca de foc des de dins la fogaina esquerra. Fotografia de Quim Solbas

El fons de la fogaina esquerra

Fileres de 2 xemeneies de la fogaina esquerra

Xemeneia de la fogaina esquerra

La boca de foc dreta de la teuleria del Guitard de la Muntanya

La boca de foc dreta de la teuleria del Guitard de la Muntanya

La boca de foc des de dins la fogaina dreta

La boca de foc des de dins la fogaina dreta

La boca de foc des de dins la fogaina dreta. Fotografia de Quim Solbas

Camí d'accés inferior a la teuleria del Guitard de la Muntanya i el gran pi blanc sobre el mapa topogràfic de l'ICGC

Ara ja podíem continuar amb la descripció. L'orientació de les dues boques de foc és la nord-est. Els arcs exteriors d'entrada a les boques foc són fets de maons tipus plec de llibre lligats amb morter de calç, i estan rebaixats respecte la volta interior. Els dos arcs tenen la mateixa amplada a la base: 1.8 m, però l'altura divergeix una mica. L'arc de l'esquerra té 1.5 m d'altura i el de la dreta té 1.3 m. Les dues voltes interiors també són de maons en plec de llibre lligats amb morter de calç i tenen una fondària de 1.5 m. La paret de la boca de foc té uns 7 m d'altura per 5 m d'ample, i està bastida amb maçoneria: una barreja de pedres i maons lligats amb morter de calç. Cada boca de foc dóna accés a la seva respectiva fogaina o cambra de foc independent. Les dues fogaines estan excavades al marge argilós respectant un pilar rectangular central i una mena de volta de sustentació. Aquest pilar rectangular central separa les dues fogaines i alhora sosté les respectives voltes que aguanten el pes de la graella o solera de carrega. En cadascuna de les dues fogaines en van excavar o foradar 10 xemeneies a la volta d'argila, per tal de comunicar la cambra de foc amb la cambra de cocció de les peces d'obra. Les xemeneies estan disposades longitudinalment en 5 fileres de 2. Les dues fogaines tenen una longitud o profunditat de 4 m, però divergeixen una mica en l'amplada. La de l'esquerra té un ample de 1.5 m i la de la dreta de 1.1 m.

Croquis (secció de l'alçat) d'una teuleria tipus. Blog del Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar del Vallès.

Ja de tornada a la pista superior pel corriol que havíem obert, ens vàrem fixar que al llarg del camí hi havia diversos pins de gran port. El primer que trobem, si comencem pel baixador de la pista (pel nord), és un gran pi pinyoner i després un seguit de pins blancs. El més gran de tots és un pi blanc amb un perímetre de 2.60 m mesurats a 1 m del terra.

Coordenades pel pi blanc del Forn d'Obra (ETRS89): N 41.60063º E 1.97135º

Pi blanc del Forn d'Obra

Pi blanc del Forn d'Obra

Pi blanc del Forn d'Obra

En un punt del corriol d'accés també vam trobar un petit sot excavat a terra. Podria haver sigut una bassa d'extracció de fang per fer les peces d'obra amb els respectius motlles? Maons, teules, rajoles...

Gairebé arribant a la pista, l'Armengol va trobar un càntir de terrissa gran i ben conservat; només tenia un foradet a la part superior. No semblava gaire antic. Plegats, vàrem decidir deixar-lo davant de les dues boques de foc, i allà continuarà fins que arribi un "xoriço" del Patrimoni per trencar-lo o endur-se'l a casa...

El càntir allà on el vam trobar

El càntir allà on el vam deixar

Finalment voldria dir que sense el treball en equip dels tres, jo no hagués pogut fer una feina d'estassada i recollida de dades tan ràpida, eficient i acurada com la que en aquesta ressenya publico.


FONTS D'INFORMACIÓ:

Blog del Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar del Vallès. Secció d'introducció als forns. (http://grpsc3.blogspot.com/p/introduccio.html)

Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac (Ramon Suades). Edició del 2020. Ja a la venda als millors centres excursionistes de la comarca!

Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)