Coneixent això, el 20 de desembre de l'any passat, aprofitant que preparava un itinerari excursionista al voltant de la riera de Rellinars per aquest mateix blog, vaig baixar a les feixes dels horts ermats que hi ha sobre el lloc que la cartografia assenyala per a la font. Després recórrer els bancals abandonats i la barraca moderna que s'hi amaga, el meu imaginari mental va donar per perduda la font. Aquell dia no vaig gosar baixar a la llera de la riera; vaig veure el seu accés molt rost i el seu interior molt embardissat.
Barraca moderna feta amb material reutilitzat i planxa ondulada d'uralita |
Barraca moderna feta amb material reutilitzat i planxa ondulada d'uralita |
El febrer d'enguany he conegut que la font també apareix ben ubicada a un mapa d'elaboració pròpia del Claudi Perarnau (destacat membre de l'associació rellinassenca abans esmentada), a on estan indicats diversos elements patrimonials del terme municipal: fonts, barraques, forns.
Recentment, demanant per aquesta font al Mariano Sellarès, el de cal Gat em va dir que aquesta font havia desaparegut arran de la gran rierada del principi de la dècada de 1990. Aquesta rierada s'ho va endur tot, i és el motiu pel qual es va construir la presa de Rellinars, i es va haver d'arranjar la zona de pícnic de les Fonts de Rellinars. El que no sabia el Mariano, ni jo en aquell moment, és que algun benefactor havia condicionat la deu després de la gran avinguda d'aigua.
Fa un parell de setmanes, per casualitat, consultant l'excel·lent secció de mapes de la web del Quicu Tàpies em va aparèixer de forma totalment "random" (com diu ara el jovent) la font del Pastor, situada a uns 250 m de la Fàbrica de Rellinars. Va ser com veure un mort aixecar-se de la caixa, perquè en aquell moment la donava per finida. Furgant a les metadades de la fotografia vaig trobar que la fotografia havia estat capturada el desembre de 2009, fa poc menys de 10 anys.
Sabent això no me'n podia estar, i el diumenge 4 d'agost a la tarda vaig fer una escapadeta a Rellinars. Com vaig poder i fent ús de guants i tisores, vaig resseguir la llera de la riera un centenar de metres sota les feixes de l'antic hort. A part de dos petits garrins ratllats que anaven pel seu compte, no vaig trobar res interessant.
Aquell mateix vespre, en arribar a casa, vaig fer una cosa que hauria d'haver fet abans: posar en un cercador d'internet el text: "font del pastor rellinars". Un dels primers resultats va ser una ruta per la riera de Rellinars del blog del Jimmy Martín anomenat Rutes i fonts de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Aquí apareixia un itinerari excursionista, creat l'octubre de 2008, on es visitaven diverses fonts de la riera de Rellinars i les seves capçaleres. Una d'elles era la font del Pastor. La seva fotografia era dins un àlbum de fotos de Google, i havia estat pujada el gener de 2011; dos anys i escaig després que la resta de fotos de la ruta. En aquesta fotografia la vegetació l'entorn de la font era més esponerosa, i el broc ja començava a envoltar-se de concrecions de jove travertí. Al text d'aquesta ruta el Jimmy donava unes indicacions no gaire precises, tot s'ha de dir, de la localització de la desitjada font; encara que eren molt millors que les donades pel Quicu Tàpies.
No va ser fins el dimarts 13 d'agost a la tarda que vaig poder tornar a la "zona 0" de la riera de Rellinars. Vaig decidir baixar als horts ermats aigües avall de la barraca moderna que serveix de punt referència. Allà vaig estar cercant una bona estona l'estaca metàl·lica de la que parla el Jimmy a la seva descripció. Finalment la vaig trobar abocada a la llera, una mica més enllà del caire del bancal de terra. En baixar per l'embardissat corriol, em vaig adonar que 9 dies abans jo ja havia passat per allà, però que l'espectacular creixement d'un esbarzerar a peu de la riba dreta de la riera m'havia impedit intuir l'existència de la font.
Esbarzerar que impedia l'accés a la font |
Després d'uns 30 minuts d'estassada de fiblonejant esbarzer, vaig arribar a la surgència d'aigua. El panorama era decebedor! L'aigua naixia dins una balmeta a peu de la riba dreta de la riera, però s'escolava per la dreta d'una petita concreció de tendre travertí situat a la vora d'un petit marge de roca. On era el tub per on corria l'aigua anys enrere a les fotos? Havia de ser sota aquell crostó de pedra tosca. Vaig començar a picar prudentment amb un roc fins que va aparèixer l'extrem d'un tub de PVC gris. Flipant! Quants anys feia que no la visitava ningú? Potser l'últim va ser el Jimmy? Un embolcall de travertí com aquest on es fa en quatre dies!
Coordenades de la font del Pastor (ETRS89): N 41.63670º E 1.91390º
La font després de descobrir que el broc encara era allà |
La font després de descobrir que el broc encara era allà |
La font després de descobrir que el broc encara era allà |
La font després de descobrir que el broc encara era allà |
La font després de descobrir que el broc encara era allà |
La font després de descobrir que el broc encara era allà |
Un cop l'extrem del tub era visible, em vaig adonar que el seu interior estava farcit d'un manat d'arrels que ocupava tota la secció i baixava dins el travertí fins la llera de la riera.
El feix d'arrels sortint pel tub |
El feix d'arrels sortint pel tub |
Aquí va començar la feina de restauració del doll de la font del Pastor. Amb compte, vaig acabar de picar la pedra tosca que envoltava el broc. Amb les tisores vaig tallar el feix d'arrels que hi "brollaven". Amb la mà vaig començar a tòrcer les arrels, però allò era molt resistent; i, tot i els cargolaments, no aconseguia treure-les. Veient el poc èxit que tenia per davant; per darrere vaig començar a escurar la terra i pedretes que colgaven la canaleta de ciment que comunica el naixement d'aigua amb el tub. Vaig haver de recollir molts petits fragments de la planxa ondulada de fibrociment (uralita) que anteriorment protegia la canaleta de la seva obturació. Un cop la canaleta estava neta, vaig veure que una arrel que venia de la balmeta entrava descaradament dins el tub. Ara només havia d'estirar l'arrel enrere per deixar lliure el pas del tub. En postura d'arrencar cebes l'arrel va sortir ràpid, però encara no brollava l'aigua per l'altra banda del tub.
El manat d'arrels ja fora del tub |
Vaig haver de recórrer a una de les eines més velles de la Humanitat: el pal. En introduir-ne un de prou llarg per l'extrem exterior, un abundant doll d'aigua tèrbola va començar a brollar pel broc després de molt temps. Vaig acabar de condicionar altres petits detalls de la canaleta i el tub de PVC cimentats, i el doll de la font del Pastor ja estava llest per sobreviure un quants anys més. La font ja estava restaurada!
La font un cop enllestida |
La font un cop enllestida |
La font un cop enllestida |
La font un cop enllestida |
Ara només falta que gràcies a aquesta ressenya, i les anteriors del Quicu i del Jimmy, algun dels passavolants o excursionistes de bona voluntat que passen per aquí de camí a les populoses Fonts de Rellinars s'arribi fins a la font del Pastor per tal d'escurar la canaleta i el tub. El doll de la font continuarà brollant mentre alguna persona la continuï visitant periòdicament per tal d'escurar-la...
Per poder arribar a la font sense por a no trobar-la; aquí teniu un enllaç que us permetrà descarregar-vos un track de Wikiloc que us hi portarà. D'aquesta forma el podreu descarregar al vostre aparell GPS o mòbil sense problemes de compatibilitat. Per tant, aquí teniu el track de LA FONT DEL PASTOR DE LA RIERA DE RELLINARS.
https://ca.wikiloc.com/rutes-a-peu/la-font-del-pastor-de-la-riera-de-rellinars-40094405
Powered by Wikiloc
FONT D'INFORMACIÓ:
La pàgina web del Quicu Tàpies Anton (http://santllorencdelmunt.com/)
El blog Rutes i fonts de Sant Llorenç del Munt i l'Obac del Jimmy Martín (http://rutesifontsdesantlloreniobac.blogspot.com/)
Plànol de l'Associació Amics de Rellinars de 1994
Mapa de la Sant Llorenç del Munt i l'Obac de l'any 2006 de l'Editorial Alpina
Mapa de barraques (i altres elements patrimonials) de Rellinars del Claudi Perarnau
Mariano Sellarès de cal Gat
Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3/)