NOTES TOPONÍMIQUES (I): EL PLA DE LA BÀSCULA (RELLINARS)

Si sou excursionistes avesats, segurament haureu sentit a parlar del pla de la Bàscula. És el pla que trobem a mig recorregut de la pista que, des del km 13.7 de la carretera de Rellinars, puja a les Boades tot passant davant la font de Carlets. Aquest extens pla està situat entre marge dret del torrent de la Saiola i la pista abans esmentada; uns metres abans que el torrent de la Saiola s'aiguabarregi amb el torrent de la Font de Conill per passar a anomenar-se riera de Rellinars (o la Riereta).

El pla de la Bàscula sobre el mapa topogràfic de l'ICGC

Dic "haureu sentit a parlar" perquè aquest topònim no apareix indicat a cap mapa dels que he pogut consultar.

Tal com diu el Quicu Tàpies a la seva guia del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac consultable on-line, aquest pla també era conegut com la feixa del Gram. Un nom gairebé igual al què li dóna el cercador de fonts del Parc Natural Josep Álvarez. En l'apartat de localització d'alguna de les moltes fonts que per aquí es troben, el senyor Álvarez l'anomena feixa del "Gramm".

Doncs bé, jo sempre m'havia preguntat quin era l'origen d'aquest topònim, i ara, gràcies a haver tingut accés al mapa del Cadastre Parcel·lari de Rellinars del 1941, puc confirmar la hipòtesi més directa i senzilla d'aquest origen: en aquest pla al costat del camí que puja a les Boades hi havia una bàscula de grans dimensions.

Retall del polígon 5 del mapa del Cadastre Parcel·lari de Rellinars (1941)

Com es veu al retall del polígon 5 d'aquest mapa del cadastre del 1941, dins la parcel·la 11 hi ha una petita edificació (pintada de vermell) marcada amb la lletra "a" que duu per nom "Bascula". Això confirma que, almenys fins l'any 1941 hi va haver una gran bàscula fixa en aquest pla. És de suposar que aquesta bàscula la feia servir l'amo (o masover en el seu defecte) de les Boades per pesar i tenir un control del carbó o la llenya que sortia de la seva extensa heretat. Podríem dir que en aquest punt els pilers o boscaters de les Boades "passaven per caixa".

En quant a l'altre topònim d'aquest pla contigu al camí: la feixa del Gram(m), també deu tenir alguna relació amb la bàscula. Podria fer referència a la unitat de mesura de la magnitud de la massa establerta pel sistema CGC i indirectament també pel SI: el gram. Encara que també podria fer esment a la marca o model del fabricant de la bàscula allà instal·lada. Qui tingui una idea més clara de l'origen exacte d'aquest segon topònim que no dubti en deixar un comentari aquí sota.

Anotació afegida el mateix dia de la publicació: Al retall del polígon 5 del mapa del Cadastre Parcel·lari de Rellinars aquí publicat es veu clarament una de les curiositats de l'extens terme del mas de l'Obac. Es tracta de la peça de terra del mas Carlets (propera a la font homònima), que al mapa està indicada com a parcel·la 10 i, com es veu, està enclavada entre el terme del Molí i de la Boada (les Boades). Segons explica el Josep Maria Faura al seu llibre Història de la serra de l'Obac, el 6 d'agost de 1597 el senyor del castell de Vacarisses va establir la peça de terra del mas Carlets (entre moltes d'altres) a l'hereu del mas de l'Obac, Feliu Ubach i Girbau.


FONT D'INFORMACIÓ:

Mapa del Cadastre Parcel·lari de Rellinars de l'any 1941 (Arxiu de l'Ajuntament de Rellinars)

La pàgina web del Quicu Tàpies Anton (http://santllorencdelmunt.com/)

Llibre inèdit del Josep Álvarez i Jaén (CET). "FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes". Abril de 1997

Josep Maria Faura i Ubach, autor del llibre Història de la serra de l'Obac. Editat per l'Avenç i la Diputació de Barcelona l'any 1993.

Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac (Ramon Suades). Edició del 2020. Ja a la venda als millors centres excursionistes de la comarca!!!!

Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)

LA BARRACA DEL CAMÍ RAL (SANT VICENÇ DE CASTELLET/RELLINARS)

Repassant de nou el mapa del Cadastre Parcel·lari del terme municipal de Rellinars, que va ser aixecat per l'enginyer geògraf José Núñez l'any 1941, vaig veure que hi apareix dibuixada una barraca propera al cimal de la Morella i a tocar del camí ral. La barraca, ja l'any 1941, era fora del terme de Rellinars per pocs metres, però, tot i així, la va marcar; potser per tenir-la com a referència de per on passava el termenal. En aquelles dates ja feia moltes dècades que les vinyes tan llunyanes al poble s'havien deixat ermar, i hi creixia una pineda.

Retall del polígon 2 del mapa del Cadastre Parcel·lari de Rellinars

Aquest dissabte 15 de febrer, l'Armengol Gelabert i jo vàrem anar a cercar-la per tal de comprovar el seu estat de conservació després de més d'un segle del seu abandonament (125 anys?). Vam deixar el cotxe a la Casa Joana, i vam prendre la pista que puja fins al coll de la Morella. Aquí vam seguir l'històric camí ral de Coll de Daví en sentit Manresa fins arribar a una bifurcació de pistes. El ramal de la dreta és l'inici d'una pista relativament nova que s'endinsa al vessant obac de la riera de Mata-rodona, i el vam ignorar. El ramal esquerre és la continuació del camí ral, i és el què vàrem seguir una cinquantena de metres fins que vam arribar a l'altura del punt que marcava l'antic mapa com a emplaçament de la barraca. En sortir a la nostra esquerra, de seguida vam veure la barraca encara dreta i envoltada de tota mena d'arbusts.

Estat de la barraca en el moment de la troballa

La barraca era exactament a 25 metres en línia recta de la pista que actualment segueix el traçat de l'històric camí ral, però estava totalment "abandonada" i coberta per la vegetació. Tot i la seva proximitat a un camí tan freqüentat pel món excursionista, al seu voltant no vam veure indicis de què algú l'hagués visitat darrerament. Pels rodals vam veure algun tany de llentiscle tallat pels seus incansables recol·lectors, però res més. La barraca tampoc apareixia al complet mapa de barraques de Rellinars i rodalies que el Claudi Perarnau va elaborar a la dècada dels 90 del segle passat.

Mentre jo vaig continuar cercant més barraques o vestigis del patrimoni rural pel vessant ponentí de la Morella, l'Armengol es va dedicar a estassar el perímetre de la barraca. Després de la presa de dades i les fotos de rigor, vam fitar amb un munt de pedres el punt on els passavolants del camí ral poden treure el cap per tal de visitar aquest antic i ben conservat vestigi d'una època en què les feixes de les vinyes arribaven fins a dalt de tot de les carenes. En aquell moment vam decidir  rubricar el nom de la barraca. Seria la BARRACA DEL CAMÍ RAL. Primer perquè de totes les barraques que es coneixen actualment, que ja són moltes, és la més propera al camí ral de Coll de Daví (només 25 metres); i segon perquè al Plano geométrico del termino jurisdiccional de Rellinás que l'agrimensor Pedro Moreno Ramírez va aixecar l'any 1856 no apareixen les parcel·lacions cadastrals, i "mai" podrem saber exactament on tenien les seves finques els rabassaires rellinassencs al segle XIX.

Un cop a casa, tenint les coordenades exactes de la barraca a la butxaca, amb el Vissir3 de l'ICGC vaig poder comprovar que, segons les delimitacions municipals actuals, la BARRACA DEL CAMÍ RAL continua sent dins el terme de Sant Vicenç de Castellet per escassos 5 metres. Podríem dir que la barraca és una fita termenal ella mateixa. A on no hi ha cap mena dubte és en l'heretat a la qual pertany i pertanyia al segle XIX quan tot això eren vinyes: can Gibert. L'extens terme de can Gibert s'endinsa dins el terme municipal de Sant Vicenç de Castellet durant un llarg tram del camí ral, entre la Morella i el coll de Gipó.

Ubicació de la barraca sobre el mapa topogràfic de l'ICGC amb la delimitació municipal

BARRACA DEL CAMÍ RAL

Ubicació: A la divisòria d'aigües entre el torrent del Panissar (després torrent de la font de la Casa Joana) i la riera de Mata-rodona. A tocar del camí ral de Coll de Daví.
Data de visita: 15-02-2020
Tipus de construcció: Aèria aïllada
Forma: Planta circular
Tipus de porta: Llinda plana
Estat de conservació: Enderroc parcial de la paret nord
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41.65845º  E 1.92893º
Altitud: 580 m
Orientació de la porta: Sud-oest
Restaurada: No
Descripció: No té armaris interiors. Té un petit espiell (finestra). Conserva gran part del ràfec de pedres volades. La coberta conserva molta terra, on hi arrelen lliris. Al seu interior hi ha restes d'un antic fogar i diverses pedres que fan la funció de pedrís.
Comentaris: És dins el terme de can Gibert. En el passat (segona meitat del segle XIX?) algun pagès (possiblement de Rellinars) aquí menava una vinya en contracte de parceria o de rabassa morta amb el propietari de can Gibert. El dia de la troballa la barraca estava envoltada de tota mena d'arbusts. La feina d'estassada del perímetre va ser important.
Font d'informació: INÈDITA. Mapa del Cadastre Parcel·lari de Rellinars de l'any 1941.


FONT D'INFORMACIÓ:

Mapa del Cadastre Parcel·lari de Rellinars de l'any 1941 (Arxiu de l'Ajuntament de Rellinars)

Mapa de barraques (i altres elements patrimonials) de Rellinars del Claudi Perarnau (anys 90)

Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac (Ramon Suades). Edició del 2020. Ja a la venda als millors centres excursionistes de la comarca!!!!

Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)

UNA BARRACA DE PEDRA SECA QUE AMAGA UN DIPÒSIT DE SULFATS (RELLINARS)

Aquest Nadal finalment he tingut accés a l'Arxiu de l'Ajuntament de Rellinars. L'única part que m'interessava del l'Arxiu eren els Amillaraments i el Cadastre Parcel·lari, o sigui, en general la contribució territorial rústica de mitjan segle XX en endarrere. S'ha de dir que ho he aconseguit gràcies a la intervenció de l'Agnès Rueda, l'arxivera itinerant de la Diputació de Barcelona que s'encarrega d'aquesta part de la província.

Entre els documents consultats hi ha el mapa del Cadastre Parcel·lari del terme municipal de Rellinars, que va ser fet per l'enginyer geògraf José Núñez l'any 1941. En aquest mapa apareixen dibuixades moltes barraques, sobretot al voltant de les feixes de conreu que en aquella data encara es treballaven. A les zones ja ermades o cobertes pel bosc en aquell moment, les barraques dibuixades són testimonials. Doncs bé, moltes de les barraques dibuixades en aquest mapa eren desconegudes per a mi.

Em vaig fixar que en el mapa encara apareixien conreades les feixes del voltant de les ruïnes conegudes com el Casot. Un sector on actualment hi ha una alta concentració de barraques en bon estat de conservació. Només una de les barraques dibuixades en aquest sector del Casot l'any 1941 no havia estat localitzada modernament (l'era d'internet, i de les precises geolocalitzacions amb aparells GPS i ortofotos d'alta definició calibrades). Això sí, al Mapa de barraques (i altres elements patrimonials) de Rellinars del Claudi Perarnau dels anys 90, aproximadament al mateix lloc, hi apareixia indicat un "pou" que no havia sabut trobar uns mesos abans.

Retall del mapa del Claudi Perarnau centrat al Casot

Llegenda d'icones del mapa del Claudi Perarnau

L'1 de febrer d'enguany el Ramon Suades, l'Armengol Gelabert i jo vàrem concertar una sortida conjunta per a la recerca d'algun element patrimonial inèdit dins del mapa del CET del 1988. Aquest és el mapa que fa servir de base el Ramon Suades per a la seva completíssima Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Un dels elements potencialment inèdits d'aquesta jornada de recerca era la barraca indicada amb la lletra "c" a la parcel·la 14 del polígon 2 del mapa del Cadastre Parcel·lari del 1941, prop de les ruïnes del Casot.

Retall del polígon 2 del mapa del Cadastre Parcel·lari de Rellinars (1941)

Matollar a través, en apropar-nos al lloc que indicava l'antic mapa cadastral per a la barraca "c", des de la distància em va semblar que es tractava d'una barraca mig enderrocada; però al ser-hi davant els tres vam pensar que es tractava d'una barraca normal de poca altura que encara conservava la coberta de falsa cúpula. Un cop vàrem ficar el cap dins la petita porta de la "barraca", vàrem veure que el seu interior amagava una cisterna d'aigua de pluja de planta rectangular.

Coordenades (ETRS89=WGS84):  N 41.653059º  E 1.916408º

La barraca de pedra seca que amaga una cisterna

La barraca de pedra seca que amaga una cisterna

La barraca de pedra seca que amaga una cisterna

La barraca de pedra seca que amaga una cisterna

La barraca de pedra seca que amaga una cisterna

L'interior de la cisterna amb aigua, i al mig les lloses de la tapadora de la coberta

Es tracta d'un dipòsit soterrat d'aigua de pluja de planta rectangular (2 m per 1.5 m). La característica més destacable del qual és que està cobert amb una falsa cúpula de pedra seca idèntica a la de les barraques "normals" que serveixen d'aixopluc per als pagesos i les seves eines. La cisterna està tota arrebossada interiorment amb morter de calç; cosa que li dóna la impermeabilitat per retenir l'aigua de pluja al seu interior (el dia de la visita tenia mig pam d'aigua). La orientació de la boca d'accés a la cisterna és la nord-oest. L'estat de conservació no és perfecte, perquè falten les lloses de la tapadora de la falsa cúpula i no es conserva la capa de terra exterior que la impermeabilitzava. Un cop a casa, després de consultar la Guia Interactiva del Ramon Suades abans esmentada, vaig veure que aquest element patrimonial és únic dins el Parc Natural, ja que, fins el moment, és l'única cisterna d'aigua de pluja per fer el caldo bordelès que encara conserva una coberta de falsa cúpula sencera. Per últim dir que, a data d'avui, desconec el nom o motiu del parcer de Rellinars que aquí va menar una vinya fins a la dècada dels 40 del segle passat; l'únic que sé del cert és que era dins de l'extens terme de can Gibert (el Gibert de Dalt).

Si algú del poble de Rellinars té informació de qui era el parcer que aquí va tenir una vinya fins a la dècada dels 40, que ens ho faci saber deixant un comentari aquí sota, si us plau. Tanmateix, si algú coneix un dipòsit de sulfats cobert amb una falsa cúpula sencera com aquesta dins el Parc Natural, que també digui alguna cosa... Gràcies per la col·laboració.


FONT D'INFORMACIÓ:

Mapa del Cadastre Parcel·lari de Rellinars de l'any 1941 (Arxiu de l'Ajuntament de Rellinars)

Mapa de barraques (i altres elements patrimonials) de Rellinars del Claudi Perarnau (anys 90)

Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac (Ramon Suades). Edició del 2020. Ja a la venda als millors centres excursionistes de la comarca!!!!

Vissir 3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)