dilluns, 24 de juny del 2019

RETROBAT EL FORAT (DEL CAMÍ) DE LES VENDRANES (RELLINARS)

Al final de novembre de l'any passat, en aquest mateix blog, vaig treure a la llum pública l'existència de la cova dels Matiners. Abans de publicar la seva ressenya vaig contactar amb el Salvador Vives de la SIS del CET per tal que fes la corresponent topografia. Vam visitar i topografiar plegats la cova i, és clar, vàrem parlar sobre espeleologia i d'altres coves que restaven per trobar o retrobar. El Salvador em va enumerar un seguit de cavitats que en algun moment s'havien trobat, i en algun cas explorat i topografiat, i de les quals s'havia perdut la pista. Algunes d'elles són l'avenc Subils i Godoy, l'avenc de les Pedres, l'avenc de les Bombes, l'avenc de la Casa Vella de l'Obac, l'avenc del torrent de la Riba, el forat de les Vendranes, etc.

Encara que sembli mentida, la cavitat d'aquest llistat que més em va cridar l'atenció va ser el forat de les Vendranes, perquè es troba al cor del "meu territori" de barraques de vinya, a cavall entre el terme de Vacarisses i Rellinars. Un sector, el que envolta la carretera de Terrassa a Rellinars, que m'ha donat moltes alegries de cap de setmana. A més a més, aquest forat ja l'havia cercat infructuosament fa uns 10 anys, quan durant una temporada em vaig dedicar a resseguir les cavitats d'un inventari fet per il·lustres membres de la SIS del CET l'any 2006.

Captura de pantalla l'Inventari de cavitats a l'altura del forat de les Vendranes.

Com es veu a la captura de pantalla, en aquest inventari el forat de les Vendranes apareix associat a unes coordenades (en UTM-31N i European Datum 1950) que no podien ser exactes; ja que l'última vegada que va ser trobat encara que no existien els aparells GPS, i les coordenades s'extreien a partir d'un mapa de paper de forma molt aproximada. Conec de més persones que, prenent com a referència aquestes coordenades, darrerament també ha cercat sense èxit aquest forat.

L'interès per aquest insignificant forat no estava en el seu valor espeleològic, que és gairebé nul, sinó en l'afany irrefrenable de l'home de ser el primer en trobar (o retrobar) quelcom que molts d'altres anteriorment no han sabut trobar. Aquest mateix afany és el que, molts caps de setmana, em porta a racons de bosc i bardisses impenetrables, on m'esgarrinxo dolorosament la pell del meu cos. El forat, però, també té un interès dins la petita història de l'espeleologia del Parc Natural, ja que va ser trobat l'any 1973 i ressenyat posteriorment per destacats membres de la SIS. El forat no podia quedar perdut en l'oblit d'uns vells papers a l'arxiu del CET.

Tornant a la sortida de la cova dels Matiners. Preguntat el Salvador per la localització del forat de les Vendranes que a mi m'interessava, l'espeleòleg em va dir que era (o és) al roqueter que hi ha al principi de la pista que, des de la carretera de Rellinars, baixa a la masia de les Vendranes. Una dada que no coincideix exactament amb les coordenades de l'inventari de cavitats abans esmentat.

Aquesta dada la vaig guardar a la memòria fins que el dissabte passat, tornant de buscar un forn de pega a Rellinars, em vaig enrecordar i vaig aturar el cotxe a l'inici de la pista de les Vendranes. Des de la pista, al capdamunt del roquissar, vaig decidir baixar pel tros de bosc de la banda occidental, per després remuntar fins al cotxe pel bell mig de la rosta codina. En arribar a la confluència dels dos xaragalls que formen a la capçalera del torrent que baixa fins al sot dels Oms, allà on hi ha un gran tronc de pi abatut pel vent, vaig començar a pujar vers al roquissar; i al cap d'una desena de metres de pujada vaig entreveure una fosca ombra tapada per matolls secs d'estepa blanca i teranyines. Vaig netejar-ho ràpidament i vaig veure que allò era un forat que feia 1.5 metres de profunditat aproximadament. De seguida vaig arribar al convenciment que allò havia de ser el "perdut" forat de les Vendranes. Faig diverses fotos de la minsa cavitat i, des d'allà mateix, envio una d'elles al Salvador via WhatsApp. La seva resposta immediata va ser: "Fantàstic".

Coordenades del forat del camí de les Vendranes (Datum ETRS89): N 41.62535º E 1.93370º








A l'endemà, diumenge, vaig quedar amb el Salvador per visitar aquest forat retrobat i la cova de les Serres tractada a l'anterior entrada d'aquest blog. Així ho vàrem fer. Al vespre, quan ja cadascú era a casa seva, el Salvador va enviar-me la informació que necessitava per explicar la història de la troballa d'aquest forat i el temps que duia amagat dels ulls dels espeleòlegs.

Segons m'explica el Salvador Vives, el forat del camí de les Vendranes (així és com va ser batejat originalment) i l'avenc del Tòfol van ser localitzats per primera vegada per un grup de joves espeleòlegs de la SIS del CET el diumenge 13 de maig de 1973. Aquell dia els de la SIS van tenir com a guia l'Isidre Vila de cal Tòfol, una casa del carrer de Sant Isidre del poble de Rellinars. El Tòfol, motiu amb el que tothom coneixia l'Isidre al poble, regentava una botiga de queviures i restaurant a casa seva; i no sabem el per què, però coneixia aquestes cavitats que en aquell moment eren inèdites pel món excursionista. Aquell grup d'espeleòlegs estava format pel Salvador Vives, el Josep Verderí i el Jaume Centelles i Jover (net del Solitari de la Calcina) i va ser conduït en cotxe pel Tòfol al llarg de la carretera de Rellinars; primer van visitar el que va ser batejat com forat del camí de les Vendranes. Un nom molt més adient que el retallat actual, ja que la masia de les Vendranes encara queda molt lluny (més d'un kilòmetre en línia recta).

El Salvador Vives sobre el forat del camí de les Vendranes el 13 de maig de 1973. Arxiu personal del Salvador Vives.

Després van visitar l'estrella de la jornada, ja en terme municipal de Terrassa; que va rebre el nom de l'insubstituïble guia: l'avenc del Tòfol.

L'Isidre Vila (à) Tòfol i el Jaume Centelles sobre l'avenc del Tòfol. Arxiu personal del Salvador Vives.

Revers de l'anterior fotografia. Arxiu personal del Salvador Vives.

Dues setmanes després, el 27 de maig, van tornar a visitar el forat del camí de les Vendranes.

Em comenta, però, que posteriorment, pels volts de l'any 1977, el Salvador Vives el va tornar a visitar en companyia de la Carme, que després seria la seva dona, i els germans Eduard i Xavi Badiella.

Ara sí. Des de llavors (fa uns 42 anys) el forat s'havia perdut. Ningú més ha retrobat, amb coneixement de causa i deixant constància per escrit, el forat del camí de les Vendranes. Tot i que hi van tornar diverses vegades, mai més van trobar-lo.


FONT D'INFORMACIÓ:

Salvador Vives, antic i actiu membre de la Secció d'Investigacions Subterrànies del Centre Excursionista de Terrassa.

Espeleoindex (http://www.espeleoindex.com/)

El Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)

dissabte, 15 de juny del 2019

LA COVA DE LES SERRES DE RELLINARS I LES CASSOLES GREIXOSES

Fa un parell de mesos, en companyia del botànic terrassenc Àngel Manuel Hernández, vaig fer una visita a casa del Claudi Perarnau. El Claudi va ser durant molts anys jutge de Pau de Rellinars; i més recentment, dins l'Associació Amics de Rellinars, es va dedicar a cercar i restaurar les nombroses barraques del seu terme municipal, i d'altres elements patrimonials, Doncs bé,  parlant amb ell ens va explicar que uns dies abans un home va anar a cercar-lo a casa demanant-li per unes coves que hi ha prop dels dos grans dipòsits d'aigua dels capdamunt de la urbanització del Planet; en un collet situat entre cal Rotllat i les Serres. Es veu que aquest senyor (suposem que és paleontòleg) hi volia buscar ossos d'animals fossilitzats. No sabem del cert si finalment aquesta persona va arribar a trobar les coves i algun fòssil al seu interior, però jo em vaig interessar per ella i per la seva ubicació exacta. El Claudi ens va explicar que les coves són sota una cinglereta de la banda de les Serres que mira cap als dipòsits d'aigua. També recordava que antigament, al seu interior, els pagesos del poble hi recollien una pols blanca que feien servir per rentar els plats i les cassoles brutes de greix (abans que existissin els detergents superconcentrats de l'actualitat). El Claudi va anomenar a aquesta pols blanca "terregada".

Al cap d'un parell de setmanes vaig anar a visitar al Mariano Sellarès a casa seva, cal Gat. El Mariano va ser alcalde de Rellinars durant molt anys. Entre d'altres coses, al Mariano també li vaig demanar per aquestes coves. Ell em va dir que aquestes petites cavitats eren anomenades coves de les Serres, i que eren un cau de guineus. Ell recordava que antigament els nens del poble jugaven a amargar-se al seu interior.

Amb aquesta informació prèvia, la visita a les coves era obligada; més encara si cercant a la bibliografia i webgrafia que havia pogut consultar no apareixia res d'aquestes cavitats. Finalment l'aproximació a les coves es va produir el diumenge 9 de juny. Des de la pista, al collet entre els dos dipòsits, no es veu cap cinglera o sortint de roca a causa del creixement dels pins; però si es puja per la banda sud del dipòsit ponentí s'arriba a una petita codina que, si es ressegueix vers el nord, et situa al peu d'una petita cinglera que de seguida comença a mostrar-nos petits i mitjans abalmanents.

Coordenades de l'inici de les balmes (ETRS89): N 41.63465º E 1.90480º

La primera balmeta amb els seus forats

L'abalmament continua cap al nord

Uns forats penjats a uns 4 m sobre el peu de cinglera

Detall dels anteriors

Més balmes i forats. Al fons es veu la boca de la cova de les Serres de perfil.

Detall dels forats anteriors

Aquestes balmetes de la cinglera continuen intermitentment al llarg d'uns 30 m fins arribar a la cavitat més fonda i recollida del conjunt; la que jo he identificat com la cova de les Serres.

Coordenades de la cova de les Serres (ETRS89): N 41.63492º E 1.90467º

La boca de la cova de les Serres de perfil

La cinglera des de la boca de les cova de les Serres (mirant enrere)

La boca de la cova de les Serres

La boca de la cova de les Serres

Detall de l'interior de la cova de les Serres

Petita foradada a l'interior de la cova que comunica amb la balma annexa

Detall de l'interior de la cova de les Serres

Des de gairebé el fons de la cova

Llosa de pissarra negra que es trobava (i es troba) semienterrada als fons de la cova

La cavitat més gran d'aquest seguit de petits i mitjans abalmaments és la coneguda com la cova de les Serres. Està situada a l'extrem nord d'un potent estrat de lutites altament carbonatat (margues) que ha format aquesta petita cinglera i les seves cavitats. Per tant, l'origen geològic d'aquestes cavitats s'ha de buscar en la meteorització diferencial d'aquest potent estrat, que és molt més tou que la resta per la seva alta concentració en carbonat de calci (molt soluble en aigua).

La cova de les Serres, la gran protagonista d'aquesta ressenya, està elevada 1.50 m sobre el peu de la cinglera, però l'accés al seu interior és fàcil. Té una profunditat de 5 m. La boca té una amplada de 2.20 m, i una altura de 0.75 m. El dia de la visita, al fons de la cova, vaig trobar semienterrada una prima llosa de pissarra que segurament es va feia servir per facilitar l'extracció en sacs o bosses de la pols blanquinosa del sòl; la terregada de la que hem parlat abans.

Aquell mateix dia, després de visitar la cova de les Serres, vaig resseguir en sentit sud-oest l'esmentat estrat carbonat a la recerca de més cavitats. I sí! Al cap d'uns 150 m d'arrossegar-me pel peu de cinglera vaig topar amb una balma relativament gran i ample. Jo, en aquell moment, la vaig batejar balma sud de les Serres; però això no treu que parlant amb gent oriünda del poble de Rellinars tingui un altre i veritable nom (topònim), que s'haurà de respectar i conservar.

Coordenades de la balma sud de les Serres (ETRS89): N 41.63371º E 1.90351º

Balma Sud de les Serres des del llavi sud

La balma sud de les Serres està elevada més de 2 m sobre el peu de la cinglera. Mesura uns 15 de llarg, i en un tram arriba als 2 m d'altura màxima. Té més de 5 m de profunditat màxima, encara que amb una altura ínfima i impenetrable. Des de la pista que passa per sota, la balma és visible parcialment a causa del creixement dels pins, però per sobre d'ella s'albira clarament un important i ben conservat marge de pedra seca que demostra que la terra d'aquest sector de Rellinars va ser treballada durant molt anys (vinya i olivera) i que, de ben segur, aquesta balma va sevir moltes vegades de recer i aixopluc a aquells esforçats pagesos. No cal, doncs, cercar una barraca de vinya per aquests voltants, ja que la tenim davant nostre.

Balma Sud de les Serres des de la pista

Balma Sud de les Serres des de la pista (zoom)

Aquesta és la situació de les cavitats sobre el mapa topogràfic de l'ICGC.

Ubicació de les cavitats sobre el mapa


FONT D'INFORMACIÓ:

Claudi Perarnau

Mariano Sellarès de cal Gat

Pagina web de la Institució Catalana d'Història Natural; delegació del Bages. El Medi Natural del Bages (https://ichn2.iec.cat/Bages/geologia/geologia2.htm)