El divendres 3 de juliol tornant d'una matinal, que em va portar fins al Roure del Palau passant per la canal del Cellerot i la Bassa de la Calçada, vaig recórrer de nord a sud el pla de la Caseta dels Peons Caminers de la Mata.
Aquest pla està considerat l'àrea d'esplai del coll d'Estenalles, on les excursions escolars que visiten el Parc Natural passen les estones mortes d'espera de l'autocar. Al pla hi destaquen alzines i roures de gran port que van ser respectats pels boscaters, i 4 castanyers i 4 cirerers arrenglerats a la carretera. Tal i com s'intueix a les ortofotos dels vols americans dels 1946 i 1956, aquest pla era la continuació de les feixes de conreu de la Mata a l'altra banda de la carretera.
 |
| Els dos forns ressenyats i les quintanes de la Mata tallades per la carretera a l'ortofoto del vol americà del 1946 |
 |
| Els dos forns ressenyats i les quintanes de la Mata tallades per la carretera a l'ortofoto del vol americà del 1956 |
 |
| Els dos forns ressenyats sobre el mapa topogràfic de l'ICGC |
Al nord d'aquest pla es troba la Caseta dels Peons Caminers de la Mata, que des de l'any 1982 acull el Centre d'Informació del Parc Natural.
 |
| Façana oest de la Caseta del Peons Caminers de la Mata. L'original pati de la façana sud, on es guardava la maquinaria dels peons, ha sigut substituït per un petit "tanatori" de dubtós gust. |
 |
| Façana nord de la Caseta del Peons Caminers de la Mata |
 |
| Façana est de la Caseta del Peons Caminers de la Mata. |
L'origen d'aquest edifici està relacionat amb l
a carretera. Antigament, per tal d'allotjar els peons i les eines per a la construcció i el manteniment de les carreteres, es construïa la caseta dels peons
caminers en algun punt del traçat. En el cas de la carretera de Terrassa a Navarcles, la caseta es situà al coll d'Estenalles.
 |
| La Caseta del Peons Caminers de la Mata entre 1924 i 1940. S'entreveu el rètol de la façana oest on posava "PEONES CAMINEROS". Al costat hi ha un cotxe de línia aparcat. Autor: Francesc Blasi i Vallespinosa. Font: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. http://mdc.csuc.cat/cdm/ref/collection/afceccf/id/22131 |
La carretera Terrassa-Talamanca-Navarcles va ser projectada com a
camí veïnal, i va ser construïda en diferents trams. Gràcies al dietari del pagès de Matadepera Francesc Gorina i Riera podem conèixer amb detall les dates clau del seu inici. El 22 de febrer del 1890 es va subhastar el tram de carretera entre Terrassa i els forns de can Torrella, i el 15 de març del mateix any es va començar a treballar en les obres d'explotació. A mitjan 1891 aquest primer tram ja era finalitzat. Al mes d'abril del 1893 es van practicar els estudis del tram des dels forns de can Torrella al límit del terme de Matadepera (font de l'Olla), i també del ramal del Pla del Garrot al poble Matadepera (actual BV-1275). L'1 d'agost del 1898 van començar les obres d'explotació del ramal cap a Matadepera, i es van concloure a primers d'octubre; mes en què van passar a treballar al tram dels forns de can Torrella fins al terme de Mura. Durant l'any 1902 aquest darrer tram del terme de Matadepera va ser acabat. A través del llibre
Memòria de Mura. Records contra l'oblit
del muratà Francesc Playà sabem que pels volts de novembre de 1902 es va fer la
subhasta del tros de camí veïnal fins al coll d'Estenalles. Aquesta i les
següents dates i dades apareixen a l'apartat d’Efemèrides del llibre, que va
anar extraient del diari d’avisos i noticies terrassenc
La Comarca del Vallés.
L’1 de setembre de 1906 a Barcelona va tenir lloc la subhasta de la carretera
de Mura a Talamanca, que es va adjudicar a l’empresari Josep Rafael Carreras per la
quantitat de 268.000 pessetes. Les obres d’explotació van començar de seguida.
Al 1908 la trobem finalitzada fins al Pal, situat a l'actual km 21.2 de la carretera (allà on comença el ramal de la carretera que baixa a Mura). El 9 febrer de 1909 es publica al diari que continua la
construcció de Talamanca a Navarcles, i que a la casa coneguda com la Tatgera s’hi
guarden les eines de la brigada. El 28 d’agost de 1909 es van acabar les obres
de la carretera fins a Mura. A partir d’aquella data els carruatges ja podien circular
lliurament des de Mura a Talamanca pel ramal. El dissabte 9 de setembre
arribaren al poble des de Terrassa els notables pintors i excursionistes Rafael
Benet, Alexandre de Riquer i Joaquim Vancells. També visitaren el poble el director
de
La Comarca dels Vallés amb la seva
família; el seu cotxe va ser el primer d’estrenar el nou ramal de la carretera.
Finalment el 3 d’octubre tingué lloc la recepció oficial per la carretera des d’Estenalles
a Talamanca, amb el ramal a Mura, construïda sota la direcció del senyor Josep Rafael
Carreras.
Finalment, al 1912 s'acaba l'obra del camí veïnal entre Talamanca i Navarcles, la qual
cosa dibuixa l'actual traçat de Terrassa-Talamanca-Navarcles. Un dada documental que així ho demostra és el fet que al Mapa
planimètric del Mura realitzat l'any 1921, ja apareix dibuixada la
carretera i la Caseta dels Peons Caminers tal i com les coneixem
actualment.
 |
| La Falconera des de la Sabatera o Miranda de la Falconera al
1915. Es veu clarament el traçat de la carretera sota el serrat de la Coca. Autor:
Arnau Izard i Llonch. Font: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de
Catalunya. http://mdc.csuc.cat/cdm/ref/collection/afceccf/id/23652 |
 |
| La Falconera i els Cortins des del revolt del km 15.1 de la carretera al
1916. A l'esquerra es veu un petit tram de la carretera prop del revolt del Pi o de la Falconera. Autor: Josep Salvany i Blanch. Font: Biblioteca de Catalunya. http://mdc.csuc.cat/cdm/ref/collection/bcsalvany/id/3781 |
Doncs bé, al sud del pla de la Caseta dels Peons Caminers de la Mata vaig topar amb un clot excavat a la vora d'un marge argilós. En veure'l, el primer que em va passar pel cap va ser que tindria com a origen una recent extracció de terra amb màquina excavadora; darrerament els gestors del Parc Natural han fet nombroses actuacions a l'entorn del coll d'Estenalles. Però, després de fixar-me millor, vaig identificar un inconfusible pany del canó d'un forn de calç: una paret d'argila recuita i endurida.
Coordenades del forn de calç del Pla de la Caseta dels Peons Caminers de la Mata (ETRS89): N 41.66754º E 1.99411º
 |
| El que queda del forn de calç del Pla de la Caseta dels Peons Caminers de la Mata |
 |
| El que queda del forn de calç del Pla de la Caseta dels Peons Caminers de la Mata |
 |
| El que queda del forn de calç del Pla de la Caseta dels Peons Caminers de la Mata |
 |
| Pany del canó (nord) del forn de calç encara conservat |
El forn de calç actualment està molt desfet, però encara se'n poden extreure algunes característiques. Estava excavat en un marge argilós; tenia un diàmetre aproximat de 3 m; tenia la boca de foc orientada vers l'oest; i, com ja he explicat abans, s'ha pogut identificar gràcies a què conserva un tram de la paret nord del canó d'argila recuita i endurida.
Esmena feta el 16/07/20: Uns 300 m al nord d'aquest, allà on la carretera fa el canvi de vessant per començar a baixar cap al Pla de Bages (coll d'Estenalles), es troben les minses restes l'arcada de la boca de foc d'un forn d'obra. Fins avui, havia pensat que aquest tros d'arcada que es conserva al voral de la carretera era un forn de calç, però després de consultar el
Recull toponímic de la Muntanya de Sant Llorenç del Munt. La Mata que l'historiador Salvador Cardús va fer l'any 1928, m'he adonat que estava equivocat. En aquest recull l'autor, entre molts d'altres topònims, enumera i situa de forma breu tres forns. "
Forn de l'Andreu: forn de calç abandonat, de sota la carretera, prop de la font de l'Olla.
Forn d'Estenalles: vell forn d'obra, al peu de la carretera, en el coll d'Estenalles.
Recó del Forn: forn de calç abandonat, en el Sot de la Bota". L'historiador terrassenc, ara fa 92 anys, va tenir un informador de primera mà, el masover de la Mata, Jacint Cadevall; així que l'únic que puc fer és rectificar.
Coordenades del forn d'obra del Coll d'Estenalles (ETRS89): N 41.67048º E 1.99496º
 |
| Coll d'Estenalles a 870 m d'altura sobre el nivell del mar |
 |
| El forn d'obra situat literalment al coll d'Estenalles. Molt cobert per l'heura actualment. |
 |
| El forn d'obra situat literalment al coll d'Estenalles. Molt cobert per l'heura actualment. |
En relació al topònim que he fet servir per anomenar el forn de calç inèdit aquí ressenyat, el forn de calç del Pla de la Caseta dels Peons Caminers de la Mata, m'agradaria afegir que l'historiador Cardús l'any 1928 va fer servir altres dos o tres topònims per designar el pla on es troba. "Herbei d'Estenalles: quintanes abandonades. D'aquest lloc abans de construir-se la carretera se'n deia la Clota. La Clota: velles quintanes abandonades, d'aprop de l'hort del Peó. Hort del Peó: terres cultives de la casilla dels Peons." Uns topònims, aquests, que actualment estan en desús.
FONTS D'INFORMACIÓ:
Quim Solbas, gran coneixedor d'aquestes muntanyes. Em va ajudar a posar-li nom al pla on es troba el forn de calç ressenyat.
Memòria Digital de Catalunya (https://mdc1.csuc.cat/)
Cartoteca Digital de l'ICGC (https://cartotecadigital.icgc.cat/)
Teresa Navas Ferrer, autora del llibre HISTÒRIA DE LES CARRETERES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA. Editat per la Diputació de Barcelona l'any 2008 en 2a edició.
Salvador Cardús, autor del Recull toponímic de la Muntanya de Sant Llorenç del Munt. La Mata. Butlletí del Club Pirenenc de Terrassa. Núm. 29. Juliol-Agost 1928.
Francesc Playà i Piquè, autor del llibre Memòria de Mura. Records contra l'oblit. Editat pel propi autor l'any 2003.
Joan Comasòlivas i Font, autor del llibre Dietari de Francesc Gorina i Riera, pagès de Matadepera, 1841-1940. Editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat l'any 2003 i pertanyent a la sèrie Textos i Estudis de Cultura Catalana.
Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac (Ramon Suades). Edició del 2020. Ja a la venda als millors centres excursionistes de la comarca!
Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada