dilluns, 22 de juny de 2020

RESTAURADA LA FONT DEL FERRO DE LA PINEDA (TERRASSA)

L'excursionista del CET, Josep Álvarez i Jaén, va incloure dues fonts dels rodals de la Pineda al seu llibre: la font del Ferro i la font de la Pineda. La primera la vaig trobar al gener del 2014, tal com explico en aquesta entrada del blog. I la segona la vaig localitzar al març d'enguany i també està ressenyada en aquest blog.

El dissabte 6 de juny l'Armengol Gelabert, el Quim Solbas i jo vàrem concertar una sortida amb l'objectiu de millorar l'entorn de la font del Ferro de la Pineda.

Primer vàrem estassar i reobrir els dos corriols que arriben fins a la font. Un pel nord que connecta amb la línia elèctrica que baixa del carrer de la urbanització dels Pinetons. I un altre pel sud que, seguint una ampla i llarga rasa, enllaça amb el revolt de la pista inferior. També vam fer una repassada a la pista que discorre pel vessant contrari a la font, ja que, tot i la seva amplada, el ràpid creixement de la vegetació l'havia tancat en algun punt.

Finalment la xarxa de pistes i corriols de la capçalera del torrent de la Font de la Teula, on es troben la font del Ferro i la font de la Pineda, ha quedat tal i com indica el mapa de l'OpenStreetMap aquí enllaçat i capturat.

Coordenades de la font del Ferro (ETRS89): N 41.59772º E 1.96028º

Coordenades de la font de la Pineda (ETRS89): N 41.59805º E 1.95951º

https://www.openstreetmap.org/#map=17/41.59764/1.95999

Les pistes i corriols d'accés a la font del Ferro i la font de la Pineda dibuixats a l'OpenSreetMap

Les pistes i corriols d'accés a la font del Ferro i la font de la Pineda dibuixats a l'OpenSreetMap

Davant de la font i sobre el torrent principal hi ha un petit pla protegit per l'ombra de dues grans alzines. Una de les alzines començava a ser engolida per una vigorosa heura que s'hi enfilava, així que vàrem decidir tallar-la per tal de garantir el futur del centenari arbre.

Panoràmica del petit pla de la font del Ferro

L'alzina rescatada de l'abraçada de l'heura

Després vàrem buidar de fang la petita banyera semienterrada que hi ha al mig del pla. En fer-ho, al seu interior van aparèixer dues totxanes primes encimentades en posició inclinada. Creiem que aquest petit bassal va ser fet modernament pels caçadors com a part d'un parany d'ocells.

Petita banyera ensota al mig de pla. Forma part d'un parany per caçar ocells.

També vàrem estassar i descobrir de terra els dos bancs d'obra que flanquegen el pla de la font. Els bancs estan fets amb els mateixes materials i acabats de la font.

El banc d'obra de l'esquerra de la font

El banc d'obra de l'esquerra de la font

El banc d'obra de la dreta de la font

Encara faltava l'objectiu principal de la matinal, la font del Ferro. Per tal de descriure-la extrauré uns paràgrafs del llibre inèdit del senyor Álvarez: FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes."La trobarem dintre d'un petit clot fet amb materials de construcció. Té per capçalera una paret de totxos ensotada en aquest clot. Pel forat que hi ha actualment obert a la part de sota i fins a l'alçada del terra, es veu que fa de tanca a un petit habitacle que recull l'aigua, i que posteriorment surt per una aixeta que hi ha a la part baixa de la paret, per recollir-se aquesta en una petita pica. Aquesta paret, que a la part superior té un sobreeixidor, està acabada en forma de triangle on es llegeix: AÑO 1944. La part inferior, on hi ha l'aixeta, fa a tot el voltant d'aquesta una arcadeta feta de totxos una mica arrebossats. El clot que forma la font, amb tres graons per accedir-hi, i la pica per recollir l'aigua estan tots fets de totxos. Tot el clot deu fer una mica més d'un metre per cada costat."

La font dins el clot un cop excavada la terra que la colgava parcialment

La font dins el clot un cop excavada la terra que la colgava parcialment

La font dins el clot un cop excavada la terra que la colgava parcialment

Inscripció de l'any de l'última restauració i ampliació de la font: "AÑO 1944"

Amb l'ajuda d'una aixada, una paleta i un cavàs, vàrem treure tota la terra que colgava el clot de la font per sobre del segon graó. L'aixeta gairebé no es veia. Un cop extreta tota la terra, va aparèixer una pica rectangular. En un dels seus cantons, la pica té un desaigüe que, de forma soterrada, discorre sota la placeta de la font fins al torrent. Vàrem desembussar la llarga conducció del desguàs tan fons com a vam poder amb l'ajuda de llargues branques pelades.

Pica de la font

Detall del desguàs de la pica

Petit murat de maons lligats amb morter a l'altra banda del pla de la font. Allà on creiem que va a parar l'aigua del rec soterrat de la pica.

Finalment, i sense cap esperança, vàrem girar la clau de la vella aixeta. Inicialment no sortia ni gota d'aigua però, a copia d'obrir i tancar, va començar a sortir un degotall que va acabar sent un raig continu. Increïble! El dipòsit de la font encara retenia aigua. Una aigua neta que rajava lliurament per l'aixeta i queia dins la pica.

Perquè la font estigués restaurada del tot, la pica havia d'engolir l'aigua pel desaigüe que acabàvem de desembussar. I Sí! Efectivament, l'aigua no pujava de nivell i s'anava escolant pel rec soterrat.

Per acabar, vàrem provar de tancar la clau de la vella aixeta. Tot i que no acaba d'ajustar de forma estanca perquè està boja (passada de rosca), la retenció és prou bona i només cau una gota de tant en tant.

Com a colofó, es pot dir que una altra de les fonts que apareixia als mapes i llibres clàssics de l'excursionisme al Parc Natural torna a rajar.

La font de Ferro al mapa de St. Llorenç del Munt y Serra de l'Obac de l'Editorial Alpina (any 1946)

La font del Ferro al Mapa topogràfic de Sant Llorenç del Munt del CET de (any 1963)

Us convidem a visitar-la fent servir els corriols d'accés oberts, i a relaxar-vos asseguts a l'ombra de les velles alzines. La font del Ferro va ser una d'aquelles fonts de fontada que a les primeres albors de l'excursionisme va tenir molta concurrència.


FONTS D'INFORMACIÓ:

Llibre inèdit del Josep Álvarez i Jaén (CET). FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes. Abril de 1997

El wiki mapa lliure del món, OpenStreetMap (https://www.openstreetmap.org)

Secció de Mapes de la pàgina web del Quicu Tàpies Anton (http://santllorencdelmunt.com/). Més concretament el mapa de St. Llorenç del Munt y Serra de l'Obac de l'Editorial Alpina de l'any 1946 i el Mapa topogràfic de Sant Llorenç del Munt del CET de l'any 1963.

Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac (Ramon Suades). Edició del 2020. Ja a la venda als millors centres excursionistes de la comarca!

1 comentari:

  1. Que bona feina!! i que font més preciosa. Gràcies per aquests feina David, això fa que de moment el patrimoni no es es perdi.

    ResponSuprimeix