Per una temporada deixo l'aventura de la Montserrat i torno a casa: Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac.
Aquest estiu vaig estar barrinant sobre quin seria el traçat original d'alguns camins històrics que discorrien pel terme de Matadepera, com són el camí ral de Coll de Daví entre el carrer de Sant Joan i la Barata, el camí Moliner, el camí ral de Sant Llorenç Savall i Sant Feliu del Racó o el camí vell de can Torres. Vaig pensar que a l'Arxiu Municipal de Matadepera (AMMAT) podria trobar algun mapa antic que em donés alguna pista. Després de telefonar a l'Ajuntament i concertar una cita, l'últim dia del mes d'agost vaig anar-hi. La Núria Gómez, l'encarregada de l'arxiu, ja em tenia preparats els arxivadors amb la documentació que li havia demanat prèviament. Després d'una hora fullejant, vaig veure que l'única cartografia antiga que conservaven i que em podia ser profitosa era el mapa del Cadastre Parcel·lari de Matadepera de l'any 1940. Aquest treball topogràfic del cadastre parcel·lari va ser fet per l'enginyer geògraf
José Núñez, cap de la brigada topogràfica de parcel·lació de la
província de Barcelona. Al principi de la dècada del 1940, aquest mateix enginyer en cap
també es va encarregar de fer els plànols del cadastre parcel·lari dels termes de Terrassa, Vacarisses i Rellinars, entre d'altres. Finalment no havia trobat cap informació afegida sobre l'antic traçat d'aquests camins, però sí una detallada fotografia dels actius agrícoles de Matadepera l'any 1940. Com era d'esperar, en aquesta fotografia apareixien dibuixats i nomentats alguns elements del patrimoni agrícola que avui són oblidats...
Vaig muntar-me una ruta per visitar tres potencials elements de l'òrbita de dos masos veïns i comunicats dreturerament pel camí Moliner: can Robert i can Garrigosa. Eren tres elements que apareixien al mapa del Cadastre del 1940, però que actualment eren desconeguts. Primer un forn de planta de rectangular sota can Robert, després un pou circular i un petit safareig sota can Garrigosa, i finalment una bassa a peu del camí Moliner que continua cap a can Pèlags.
En proposar fer aquest petit itinerari de descoberta a l'Armengol Gelabert i el Quim Solbas van respondre afirmativament, i el matí del diumenge 12 de setembre ens vam plantar amb el cotxe a l'aparcament de can Robert.
FORN D'OBRA O CORRAL DE CAN ROBERT
Primer vam anar sota l'últim revolt de la pista que condueix a can Robert des de la urbanització del Pla d'en Pere Barata. A escassos 40 metres de la masia. Segons l'antic mapa de l'any 1940, al vessant dret d'un torrent hi havia un "Horno" de planta rectangular que encara conservava una coberta (perquè el geògraf el va pintar de color vermell); i al vessant esquerre una bassa de planta circular. Per definició, un forn de planta quadrangular hauria de ser un típic forn d'obra o teuleria del segle XVIII o XIX, però que tingués coberta era estrany. En arribar vam trobar les restes d'un gruixut pany de paret de pedra lligada amb morter de calç d'uns 3 metres d'alçada màxima per uns 4 d'ample. L'extrem oest s'havia esquerdat i havia caigut d'una sola peça, però es veu clarament que antigament la paret feia cantonada i continuava cap al nord fent un angle recte. Als 2 metres d'alçada el parament sud del pany conserva tres petites obertures i mitja emmarcades amb maons, però estan cegades i no tenen sortida al parament nord, com si posteriorment s'haguessin obviat en eixamplar el gruix de la paret. Uns metres a l'oest de les ruïnes, en un replà del torrent, vam trobar un munt de bocins de diverses peces d'obra cuita (teules i pitxolins) que no tenien cap pegat o restes de morter; podríem dir que eren "verges".
Sobre la funció que van tenir aquestes dues parets en forma de "L" actualment conservades, el Quim Solbas m'explicà que aquella paret amb petites obertures era típica d'un corral o cobert d'animals (ovelles o cabres). També s'ha de dir que posteriorment el Quim va comentar-li l'existència d'aquesta paret a l'expert castellarenc Joan Roure, aquest li va respondre que aquests antics corrals tenien una coberta feta de bigues i cabirons de fusta, i pitxolins i teules; justament les peces d'obra que trobem uns metres enllà. Aquesta hipòtesi vindria refermada amb el fet que l'any 1940 les actuals ruïnes tenien coberta.
Jo, per la meva part, penso que era un forn d'obra. Primer perquè al mapa del 1940 està indicat com a "Horno". Després perquè, baixant a mirar l'escampall d'obra cuita, vaig fixar-me que tot
aquest marge del torrent és un estrat d'argila vermella molt neta, amb
poques impureses de pedres. Això li dóna la condició ideal per ser un
terrer d'extracció d'argiles. A més, la bassa que hi va haver al costat
(vessant esquerre) era el complement necessari d'un forn d'obra, ja que
es necessita abundant aigua per pastar l'argila i acabar donant-li forma. Per últim, perquè l'historiador local Miquel Ballbè en el seu llibre Calaix de Sastre de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac (1989) en un llistat de forns d'obra moderns (no de tipologia ibèrica) destaca "el forn del mas Gabi, el de can Torras, el de can Pobla, i el de can Robert" sense donar més explicacions ni fotografies. També s'ha de dir que aquest mateix historiador en el llibre Matadepera. Pagesos i menestrals (1988) en destaca "el forn del mas Gabi, el de la casa de la Barata, el de can Torras i el de can Pobla" i de tots ells n'aporta una fotografia. Resumint, que el senyor Ballbè va mencionar un forn d'obra a can Robert, però no en va publicar cap foto; potser perquè als anys 80 el seu estat de conservació ja era pèssim?
Coordenades del forn d'obra o corral de can Robert (ETRS89): N 41.632797º E 2.005096º
|
A tocar de la pista i sota aquesta alzina es troben les restes
|
|
Parament nord del pany de paret llarg
|
|
En primer terme el pany de paret curt i darrere el pany llarg |
|
Parament sud del pany de paret llarg amb les tres obertures i mitja
|
|
Dues obertures emmarcades amb maons del parament sud
|
|
Extrem oest del pany de paret llarg aterrat d'una sola peça amb una obertura
|
|
Bocins de diverses peces d'obra cuita (teules i pitxolins) |
POU DE CAN GARRIGOSA
El següent punt d'interès de la jornada era al marge hidrogràfic dret del torrent de can Garrigosa, sota mateix de la masia homònima. Allà hi havia d'haver un "Pozo" de planta circular i un petit "Sofaret" (safareig) al seu costat est. Arribar-hi no va ser fàcil per culpa de l'espessa bardissa que actualment ocupa el torrent. Vam prendre el camí Moliner entre can Robert i can Garrigosa i, en arribar al buc del torrent de can Garrigosa, el vam remuntar com vam poder fins a les coordenades que havia introduït a l'aparell GPS (després de fer un calibratge de l'antic mapa). Un cop a la "zona 0" no vam trigar ni un minut en trobar el que cercàvem. Colgat sota la bardissa, el Quim va entreveure una paret de pedra; acabava de trobar el pou de can Garrigosa!
El Quim i l'Armengol es van quedar al pou estassant tot el perímetre. Hi havia molta feina! Jo vaig continuar avançant cap a l'oest per veure si trobava el safareig. Del petit safareig no en vaig veure res, però molt a prop del pou, al marge superior d'un replà, vaig veure la fosca olla excavada d'un forn de calç. Aquest forn de calç no apareixia dibuixat a l'antic mapa de Cadastre, però era una gran troballa. El vaig deixar estar per a més tard i vaig tornar a ajudar als companys amb el pou.
Després de més d'una hora de desbrossament, vam amidar el pou. El diàmetre interior (el del forat excavat) mesura 1.10 metres. El gruix de la paret de pedra del brocal és de 0.50 metres. Sumant-ho dóna un diàmetre exterior de 2.10 metres. L'orientació de l'espai obrat destinat a ubicar l'operari que havia de pouar l'aigua és la sud. En aquella data, la fondària del mirall d'aigua era d'uns 12 metres, però buit podria arribar a 15 metres, o més. Les parets interiors del pou estan folrades de pedra els primers 5 metres aproximadament. Els pilars de pedra lligada amb morter que van sostenir la biga de la corriola fan 0.80 metres d'alçada des de la part superior del brocal i 1.00 metres des de la part inferior.
Tot i l'ensulsiada del costat sud, sembla que el pou tenia un accés o buit al brocal per tal de facilitar les maniobres amb la corda i el cubell ple d'aigua. A la meitat sud (i lleugerament inferior) del brocal trobem aquest trau que estava bastit amb tres grans lloses que encara es conserven a lloc.
Quant a la seva conservació, tot el perímetre circular de la parament exterior del brocal està envoltat i subjectat amb un cable d'acer trenat al qual li han donat diverses voltes. Això ho van haver de fer perquè després d'una important torrentada la meitat sud del pou va quedar descalçada, i corria el perill d'esfondrar-se completament.
Coordenades del pou de can Garrigosa (ETRS89): N 41.63623º E 2.00315º
|
L'Armengol Gelabert i el Quim Solbas sobre el brocal del pou de can Garrigosa
|
|
El pou de can Garrigosa. Es veu el costat sud descalçat.
|
|
El costat nord-est del pou de can Garrigosa |
|
El costat nord del pou de can Garrigosa |
|
El pou de can Garrigosa i el Quim pujant a la banda superior
|
|
L'interior del pou des del brocal nord
|
|
La meitat sud i inferior totalment descalçada
|
|
Des de la part inferior (sud) descalçada, les restes de l'espai destinat a pouar l'aigua
|
|
Des de la part inferior (sud) descalçada, les restes de l'espai destinat a pouar l'aigua |
|
Des de la part inferior (sud), el forat que el descalçament va produir a la paret folrada de pedres.
|
|
Des del forat inferior produït pel descalçament, la paret interior del pou folrada de pedres
|
|
L'interior del pou des de l'actual accés inferior |
FORN DE CALÇ DE CAN GARRIGOSA II
Un cop enllestit el pou de can Garrigosa, els tres ens vam apropar al veí forn de calç de can Garrigosa.
Després de desbrossar-lo una mica, vam prendre nota de les seves dimensions i característiques. La boca de foc té orientació sud. El seu un diàmetre és de 4.50 metres. Conserva la volta de pedra d'accés a la boca de foc, tot i que està completament colgada per la banda exterior; en canvi, per la banda interior encara es veu una mica. La volta és un arc pla o rebaixat de pedres posades al rastell, que és el típic de les voltes dels forns de calç antics. La volta de la boca de foc mesura 1.00 metre d'amplada.
Coordenades del forn de calç de can Garrogosa II (ETRS89): N 41.63634º E 2.00348º
|
El forn de calç de can Garrigosa de lluny
|
|
El forn de calç de can Garrigosa. El cau horitzontal va a parar a la colgada arcada de la boca de foc.
|
|
El forn de calç de can Garrigosa més a prop |
|
El terra de l'olla del forn de calç de can Garrigosa |
|
Des de l'interior s'entreveu la volta de pedra de la boca de foc
|
|
Des de l'interior s'entreveu la volta de pedra de la boca de foc |
|
Des de l'interior s'entreveu la volta de pedra de la boca de foc |
|
Paret de l'olla del forn de calç
|
|
Paret de l'olla del forn de calç |
Per sortir d'aquell tram de torrent embardissat, vam decidir pujar en sentit nord, tot creuant antics bancals de conreu amargenats. I finalment vam arribar a contactar amb l'ampla pista que revolta el torrent de can Garrigosa.
|
Traçat aproximat del millor accés al pou i forn de can Garrigosa sobre el mapa topogràfic de l'ICGC. Neix a la pista, al costat d'un pi inclinat marcat amb el símbol blau de cova
|
BASSA DE CAN GARRIGOSA
El mapa del Cadastre Parcel·lari del 1940 situa una bassa d'aigua al voral oest del camí Moliner entre can Garrigosa i can Pèlags
Per començar a tornar a can Robert, vam seguir la pista en sentit oest fins arribar a la punta nord-oest que fa l'actual tancat de can Garrigosa. Segons l'antic mapa, aproximadament per allà hi havia d'haver l'antiga bassa. Vam estar traient el cap fins que el Quim la va trobar justament a l'extrem del tancat, on hi ha la cruïlla de pistes.
La bassa té una planta rectangular de 6 per 4 metres. Està feta de pedra lligada amb abundant morter de calç i algun maó a les cantonades. Actualment no reté aigua per un motiu cabdal: el mur sud-oest té una important esquerda.
Coordenades de la bassa de can Garrigosa (ETRS89): N 41.63795º E 2.00114º
|
Antiga bassa de can Garrigosa |
|
Antiga bassa de can Garrigosa |
|
Antiga bassa de can Garrigosa
|
FONTS D'INFORMACIÓ:
Mapa del Cadastre Parcel·lari de Matadepera de l'any 1940 (Arxiu Municipal de Matadepera - AMMAT)
Miquel Ballbè autor del llibre Matadepera. Pagesos i menestrals (1988). Publicat per Editorial Egara l'any 1988
Miquel Ballbè autor del llibre Calaix de Sastre de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Publicat pel mateix autor l'any 1989.
Armengol Gelabert i Quim Solbas. Experimentats excursionistes (i molt
més) amb el camp base a Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac.
Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac (Ramon Suades). Edició del 2020
Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)