dijous, 23 de setembre del 2021

POPURRI DE TROBALLES PATRIMONIALS ENTRE CAN ROBERT I CAN GARRIGOSA (MATADEPERA)

Per una temporada deixo l'aventura de la Montserrat i torno a casa: Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac.

Aquest estiu vaig estar barrinant sobre quin seria el traçat original d'alguns camins històrics que discorrien pel terme de Matadepera, com són el camí ral de Coll de Daví entre el carrer de Sant Joan i la Barata, el camí Moliner, el camí ral de Sant Llorenç Savall i Sant Feliu del Racó o el camí vell de can Torres. Vaig pensar que a l'Arxiu Municipal de Matadepera (AMMAT) podria trobar algun mapa antic que em donés alguna pista. Després de telefonar a l'Ajuntament i concertar una cita, l'últim dia del mes d'agost vaig anar-hi. La Núria Gómez, l'encarregada de l'arxiu, ja em tenia preparats els arxivadors amb la documentació que li havia demanat prèviament. Després d'una hora fullejant, vaig veure que l'única cartografia antiga que conservaven i que em podia ser profitosa era el mapa del Cadastre Parcel·lari de Matadepera de l'any 1940. Aquest treball topogràfic del cadastre parcel·lari va ser fet per l'enginyer geògraf José Núñez, cap de la brigada topogràfica de parcel·lació de la província de Barcelona. Al principi de la dècada del 1940, aquest mateix enginyer en cap també es va encarregar de fer els plànols del cadastre parcel·lari dels termes de Terrassa, Vacarisses i Rellinars, entre d'altres. Finalment no havia trobat cap informació afegida sobre l'antic traçat d'aquests camins, però sí una detallada fotografia dels actius agrícoles de Matadepera l'any 1940. Com era d'esperar, en aquesta fotografia apareixien dibuixats i nomentats alguns elements del patrimoni agrícola que avui són oblidats...

Vaig muntar-me una ruta per visitar tres potencials elements de l'òrbita de dos masos veïns i comunicats dreturerament pel camí Moliner: can Robert i can Garrigosa. Eren tres elements que apareixien al mapa del Cadastre del 1940, però que actualment eren desconeguts. Primer un forn de planta de rectangular sota can Robert, després un pou circular i un petit safareig sota can Garrigosa, i finalment una bassa a peu del camí Moliner que continua cap a can Pèlags. 

En proposar fer aquest petit itinerari de descoberta a l'Armengol Gelabert i el Quim Solbas van respondre afirmativament, i el matí del diumenge 12 de setembre ens vam plantar amb el cotxe a l'aparcament de can Robert.

FORN D'OBRA O CORRAL DE CAN ROBERT

Retall del polígon 8 del Mapa del Cadastre Parcel·lari de Matadepera de l'any 1940 (Arxiu Municipal de Matadepera - AMMAT)

Primer vam anar sota l'últim revolt de la pista que condueix a can Robert des de la urbanització del Pla d'en Pere Barata. A escassos 40 metres de la masia. Segons l'antic mapa de l'any 1940, al vessant dret d'un torrent hi havia un "Horno" de planta rectangular que encara conservava una coberta (perquè el geògraf el va pintar de color vermell); i al vessant esquerre una bassa de planta circular. Per definició, un forn de planta quadrangular hauria de ser un típic forn d'obra o teuleria del segle XVIII o XIX, però que tingués coberta era estrany. En arribar vam trobar les restes d'un gruixut pany de paret de pedra lligada amb morter de calç d'uns 3 metres d'alçada màxima per uns 4 d'ample. L'extrem oest s'havia esquerdat i havia caigut d'una sola peça, però es veu clarament que antigament la paret feia cantonada i continuava cap al nord fent un angle recte. Als 2 metres d'alçada el parament sud del pany conserva tres petites obertures i mitja emmarcades amb maons, però estan cegades i no tenen sortida al parament nord, com si posteriorment s'haguessin obviat en eixamplar el gruix de la paret. Uns metres a l'oest de les ruïnes, en un replà del torrent, vam trobar un munt de bocins de diverses peces d'obra cuita (teules i pitxolins) que no tenien cap pegat o restes de morter; podríem dir que eren "verges".

Sobre la funció que van tenir aquestes dues parets en forma de "L" actualment conservades, el Quim Solbas m'explicà que aquella paret amb petites obertures era típica d'un corral o cobert d'animals (ovelles o cabres). També s'ha de dir que posteriorment el Quim va comentar-li l'existència d'aquesta paret a l'expert castellarenc Joan Roure, aquest li va respondre que aquests antics corrals tenien una coberta feta de bigues i cabirons de fusta, i pitxolins i teules; justament les peces d'obra que trobem uns metres enllà. Aquesta hipòtesi vindria refermada amb el fet que l'any 1940 les actuals ruïnes tenien coberta. 

Jo, per la meva part, penso que era un forn d'obra. Primer perquè al mapa del 1940 està indicat com a "Horno". Després perquè, baixant a mirar l'escampall d'obra cuita, vaig fixar-me que tot aquest marge del torrent és un estrat d'argila vermella molt neta, amb poques impureses de pedres. Això li dóna la condició ideal per ser un terrer d'extracció d'argiles. A més, la bassa que hi va haver al costat (vessant esquerre) era el complement necessari d'un forn d'obra, ja que es necessita abundant aigua per pastar l'argila i acabar donant-li forma. Per últim, perquè l'historiador local Miquel Ballbè en el seu llibre Calaix de Sastre de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac (1989) en un llistat de forns d'obra moderns (no de tipologia ibèrica) destaca "el forn del mas Gabi, el de can Torras, el de can Pobla, i el de can Robert" sense donar més explicacions ni fotografies. També s'ha de dir que aquest mateix historiador en el llibre Matadepera. Pagesos i menestrals (1988) en destaca "el forn del mas Gabi, el de la casa de la Barata, el de can Torras i el de can Pobla" i de tots ells n'aporta una fotografia. Resumint, que el senyor Ballbè va mencionar un forn d'obra a can Robert, però no en va publicar cap foto; potser perquè als anys 80 el seu estat de conservació ja era pèssim?

Coordenades del forn d'obra o corral de can Robert (ETRS89): N 41.632797º E 2.005096º

A tocar de la pista i sota aquesta alzina es troben les restes

Parament nord del pany de paret llarg

En primer terme el pany de paret curt i darrere el pany llarg

Parament sud del pany de paret llarg amb les tres obertures i mitja

Dues obertures emmarcades amb maons del parament sud

Extrem oest del pany de paret llarg aterrat d'una sola peça amb una obertura

Bocins de diverses peces d'obra cuita (teules i pitxolins)

POU DE CAN GARRIGOSA

Retall del polígon 1 del Mapa del Cadastre Parcel·lari de Matadepera de l'any 1940 (Arxiu Municipal de Matadepera - AMMAT)

El següent punt d'interès de la jornada era al marge hidrogràfic dret del torrent de can Garrigosa, sota mateix de la masia homònima. Allà hi havia d'haver un "Pozo" de planta circular i un petit "Sofaret" (safareig) al seu costat est. Arribar-hi no va ser fàcil per culpa de l'espessa bardissa que actualment ocupa el torrent. Vam prendre el camí Moliner entre can Robert i can Garrigosa i, en arribar al buc del torrent de can Garrigosa, el vam remuntar com vam poder fins a les coordenades que havia introduït a l'aparell GPS (després de fer un calibratge de l'antic mapa). Un cop a la "zona 0" no vam trigar ni un minut en trobar el que cercàvem. Colgat sota la bardissa, el Quim va entreveure una paret de pedra; acabava de trobar el pou de can Garrigosa!

El Quim i l'Armengol es van quedar al pou estassant tot el perímetre. Hi havia molta feina! Jo vaig continuar avançant cap a l'oest per veure si trobava el safareig. Del petit safareig no en vaig veure res, però molt a prop del pou, al marge superior d'un replà, vaig veure la fosca olla excavada d'un forn de calç. Aquest forn de calç no apareixia dibuixat a l'antic mapa de Cadastre, però era una gran troballa. El vaig deixar estar per a més tard i vaig tornar a ajudar als companys amb el pou.

Després de més d'una hora de desbrossament, vam amidar el pou. El diàmetre interior (el del forat excavat) mesura 1.10 metres. El gruix de la paret de pedra del brocal és de 0.50 metres. Sumant-ho dóna un diàmetre exterior de 2.10 metres. L'orientació de l'espai obrat destinat a ubicar l'operari que havia de pouar l'aigua és la sud. En aquella data, la fondària del mirall d'aigua era d'uns 12 metres, però buit podria arribar a 15 metres, o més. Les parets interiors del pou estan folrades de pedra els primers 5 metres aproximadament. Els pilars de pedra lligada amb morter que van sostenir la biga de la corriola fan 0.80 metres d'alçada des de la part superior del brocal i 1.00 metres des de la part inferior. 

Tot i l'ensulsiada del costat sud, sembla que el pou tenia un accés o buit al brocal per tal de facilitar les maniobres amb la corda i el cubell ple d'aigua. A la meitat sud (i lleugerament inferior) del brocal trobem aquest trau que estava bastit amb tres grans lloses que encara es conserven a lloc.

Quant a la seva conservació, tot el perímetre circular de la parament exterior del brocal està envoltat i subjectat amb un cable d'acer trenat al qual li han donat diverses voltes. Això ho van haver de fer perquè després d'una important torrentada la meitat sud del pou va quedar descalçada, i corria el perill d'esfondrar-se completament.

Coordenades del pou de can Garrigosa (ETRS89): N 41.63623º E 2.00315º

L'Armengol Gelabert i el Quim Solbas sobre el brocal del pou de can Garrigosa

El pou de can Garrigosa. Es veu el costat sud descalçat.

El costat nord-est del pou de can Garrigosa

El costat nord del pou de can Garrigosa

El pou de can Garrigosa i el Quim pujant a la banda superior

L'interior del pou des del brocal nord

La meitat sud i inferior totalment descalçada

Des de la part inferior (sud) descalçada, les restes de l'espai destinat a pouar l'aigua

Des de la part inferior (sud) descalçada, les restes de l'espai destinat a pouar l'aigua

Des de la part inferior (sud), el forat que el descalçament va produir a la paret folrada de pedres.

Des del forat inferior produït pel descalçament, la paret interior del pou folrada de pedres

L'interior del pou des de l'actual accés inferior

FORN DE CALÇ DE CAN GARRIGOSA II 

Un cop enllestit el pou de can Garrigosa, els tres ens vam apropar al veí forn de calç de can Garrigosa.

Després de desbrossar-lo una mica, vam prendre nota de les seves dimensions i característiques. La boca de foc té orientació sud. El seu un diàmetre és de 4.50 metres. Conserva la volta de pedra d'accés a la boca de foc, tot i que està completament colgada per la banda exterior; en canvi, per la banda interior encara es veu una mica. La volta és un arc pla o rebaixat de pedres posades al rastell, que és el típic de les voltes dels forns de calç antics. La volta de la boca de foc mesura 1.00 metre d'amplada.

Coordenades del forn de calç de can Garrogosa II (ETRS89): N 41.63634º E 2.00348º

El forn de calç de can Garrigosa de lluny

El forn de calç de can Garrigosa. El cau horitzontal va a parar a la colgada arcada de la boca de foc.

El forn de calç de can Garrigosa més a prop

El terra de l'olla del forn de calç de can Garrigosa

Des de l'interior s'entreveu la volta de pedra de la boca de foc

Des de l'interior s'entreveu la volta de pedra de la boca de foc

Des de l'interior s'entreveu la volta de pedra de la boca de foc

Paret de l'olla del forn de calç

Paret de l'olla del forn de calç

Per sortir d'aquell tram de torrent embardissat, vam decidir pujar en sentit nord, tot creuant antics bancals de conreu amargenats. I finalment vam arribar a contactar amb l'ampla pista que revolta el torrent de can Garrigosa.

Traçat aproximat del millor accés al pou i forn de can Garrigosa sobre el mapa topogràfic de l'ICGC. Neix a la pista, al costat d'un pi inclinat marcat amb el símbol blau de cova

BASSA DE CAN GARRIGOSA

Retall del polígon 1 del Mapa del Cadastre Parcel·lari de Matadepera de l'any 1940 (Arxiu Municipal de Matadepera - AMMAT)

El mapa del Cadastre Parcel·lari del 1940 situa una bassa d'aigua al voral oest del camí Moliner entre can Garrigosa i can Pèlags

Per començar a tornar a can Robert, vam seguir la pista en sentit oest fins arribar a la punta nord-oest que fa l'actual tancat de can Garrigosa. Segons l'antic mapa, aproximadament per allà hi havia d'haver l'antiga bassa. Vam estar traient el cap fins que el Quim la va trobar justament a l'extrem del tancat, on hi ha la cruïlla de pistes.

La bassa té una planta rectangular de 6 per 4 metres. Està feta de pedra lligada amb abundant morter de calç i algun maó a les cantonades. Actualment no reté aigua per un motiu cabdal: el mur sud-oest té una important esquerda.

Coordenades de la bassa de can Garrigosa (ETRS89): N 41.63795º E 2.00114º

Antiga bassa de can Garrigosa

Antiga bassa de can Garrigosa

Antiga bassa de can Garrigosa

FONTS D'INFORMACIÓ:

Mapa del Cadastre Parcel·lari de Matadepera de l'any 1940 (Arxiu Municipal de Matadepera - AMMAT)

Miquel Ballbè autor del llibre Matadepera. Pagesos i menestrals (1988). Publicat per Editorial Egara l'any 1988

Miquel Ballbè autor del llibre Calaix de Sastre de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Publicat pel mateix autor l'any 1989.

Armengol Gelabert i Quim Solbas. Experimentats excursionistes (i molt més) amb el camp base a Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac. 

Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac (Ramon Suades). Edició del 2020

Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)

dilluns, 30 d’agost del 2021

LA TROBALLA DEL FORN DE CALÇ DE COLLCABIRÓ (MONISTROL DE MONTSERRAT)

Seguint el fil de la recerca del forn de calç endegada a l'anterior entrada d'aquest blog, després del primer intent frustrat que tenia com a origen el Mapa Topografich de la Montanya de Montserrat de Joan Cabeza de l'any 1909, vaig continuar donant-li voltes al tema.

Retall del Mapa Topografich centrat al "forn de cals"

En tornar a mirar-me les històriques cartografies montserratines que es poden consultar en la pàgina web TOT MONTSERRAT del Jordi López Camps, vaig veure el detallat plànol del Proyecto de un ferro-carril en parte funicular á engranage desde la estación de Monistrol en la línea de Zaragoza á Pamplona y Barcelona al Monasterio de Montserrat. Escala de 1 por 5.000. Aquest mapa va ser aixecat per l’enginyer Joaquim Carrera entre els anys 1877 i 1879, i representa un projecte inicial del traçat que havia de tenir el futur cremallera que es volia construir fins dalt el Monestir de Montserrat. I dic "projecte inicial" perquè, com es pot veure al plànol del projecte, el traçat del cremallera (en vermell) consta de dos túnels, quan finalment només se'n va foradar un: el túnel dels Apòstols. Tot i així, el mapa és de molta utilitat perquè ens mostra una extensa part de la muntanya amb molta fidelitat i detall (escala 1:5.000), i n'identifica alguns indrets i topònims.

Anant a mirar el sector de la capçalera del torrent de Collcabiró, que segons el mapa de Joan Cabeza del 1909 amaga un forn de calç, vaig veure una petita rodona negra acompanyada de l'etiqueta "Horno de Cal." El forn de calç tornava a aparèixer en un altre mapa antic! La il·lusió per trobar el forn renaixia!

Per trobar la localització "exacta" del forn havia de calibrar l'antic mapa de l'enginyer Joaquim Carrera sobre un d'actual, i així extreure'n les coordenades. Això ho vaig haver de fer amb l'aplicació CompeGPS LAND perquè l'antic mapa arrossega una complexitat afegida: no té una orientació nord com tots els mapes actuals. El resultat del calibratge va ser el següent:

Retall del plànol de Joaquim Carrera amb orientació SE centrat al "Horno de Cal".

Actual mapa topogràfic de l'ICGC superposat a l'anterior amb orientació SE forçada

Les captures de pantalla no deixen cap marge al dubte. Com ja vaig avançar a l'anterior post, el forn de calç havia de ser al relleix superior del lloc on l'havia intentat buscar inicialment: el replà situat a l'oest del pas de Coll Cabiró, sota la via del cremallera.

Vaig deixar passar les calorades de la canícula estival, i la tarda del dilluns 23 d'agost vaig fer una primera temptativa d'aproximació a les coordenades que havia pres del calibratge. De nou vaig seguir l'únic camí transitable en l'actualitat: la drecera de l'Agrella. Com ja vaig explicar, fins al pas de Coll Cabiró (vies d'escalada i cova) la drecera ha sigut desbrossada recentment; però a partir d'aquest punt l'abandó és total i toca enfarigolar-se de valent (embardissar-se). En arribar al relleix situat a la mateixa altura del replà del forn, vaig abandonar la "seguretat" de l'antiga drecera per tòrcer a la dreta i ficar-me en una veritable selva mediterrània. Les traces de les cabres salvatges em van ajudar a flanquejar aquest difícil pas. Finalment vaig arribar al replà del forn, i el pas es va obrir. Ja estava molt cansant i el capvespre s'apropava. Amb la intermediació de l'aparell GPS, vaig arribar-me a les coordenades preestablertes i a la seva rodalia (aproximadament la meitat est del replà), però no vaig saber trobar les restes de l'olla excavada del forn. Al mig del replà hi ha un accident geogràfic que no vaig tenir forces de superar: un petit xaragall embardissat. Així que, amb les mans buides, vaig decidir tornar-me'n pel mateix "camí" que hi havia anat.

Una barreja de fatiga i frustració va envair-me, però en la recerca de Patrimoni emboscat no tots els dies són diumenge. Un cop a casa vaig repassar les diverses ortofotos disponibles d'aquest replà perdut enmig del no-res. En una de les ortofotos consultades (Google Maps) semblava que s'albirava un negre forat que podia assimilar-se a l'olla del forn. 

Captura de pantalla de la ortofoto inclinada de Google Maps on sembla veure's un forat negre

Aquest forat estava situat a la meitat oest del replà, aquella que no havia tingut collons de petjar aquell mateix dia.

Mica en mica anava recobrant l'ànim per tornar-hi i travessar aquell xaragall, i així poder pentinar també la meitat oest del replà. Les tempestes de final d'agost ja havien arribat, i la xafogor de l'estiu ja anava a la baixa; així que vaig posar-me en contacte amb l'Armengol Gelabert i el Quim Solbas per concertar un tercer atac al forn de calç. Diuen que a la tercera va la vençuda! 

La sortida conjunta es va fer el matí del dissabte 28 d'agost. Els tres excursionistes vam fer el mateix itinerari que jo havia fet 5 dies abans. Ara la traça de la complexa aproximació final era més clara, i amb l'ajut dels guants i les tisores ens vam plantar davant del xaragall. Vam decidir que cercaríem un pas obert remuntat-lo pel marge dret, i així el vàrem superar. Un cop a l'altre banda de l'escorrentia, cadascú va anar al seu aire una estona cercant les restes de l'olla entre l'abundant vegetació. Jo, de camí a les noves coordenades que tenia enregistrades a l'extrem oest del replà, vaig passar de llarg una munió de petites pedres blanques. En arribar al lloc que la ortofoto semblava indicar un forat negre, vaig comprovar que només es tractava d'un conjunt de grans blocs de pedra superposats fruit d'una antiga esllavissada. El grup va reunir-se de nou sense que cap membre hagués trobat les restes del forn. Pensàvem que amb la vegetació tan crescuda seria molt difícil ensopegar-lo. Aleshores vaig proposar anar a fer una ullada a aquelles pedretes blanques que havia vist uns minuts abans al marge esquerre del xaragall. En veure-les de prop i tocar-les, vam adonar-nos que deixaven anar un polsim blanc lluent que tacava les mans. No hi ha havia dubte, es tractava de blanc de calç! Blanc de calç apagada!

La pedra de la sospita. Està coberta amb pols blanca de calç apagada. Al voltant n'hi ha més mostres.

Això volia dir que aigües amunt d'aquelles pedres de calç apagada havia de ser el forn de calç que cercàvem. I així va ser! Només remuntar escassos 5 metres el marge esquerre del xaragall, vam topar amb un ample i fondo sot excavat al marge terrós. Acabem de trobar el forn de calç! Una estona abans havíem passat a la seva vora i havíem examinat unes pedres blanques al seu costat, però no l'havíem vist a causa de l'espessa vegetació (sobretot marfull i esbarzer) que el colgava completament.

Coordenades del forn de calç de Collcabiró (ETRS89): N 41.60299º E 1.83577º

La malagraïda feina d'estassar l'interior del forn de calç va ser feta principalment pel Quim Solbas i l'Armengol Gelabert amb l'ajuda de les eficients i esmolades eines que duien (dalles i xerracs plegables). Així que vull agrair el seu treball desinteressat que ha permès que puguem gaudir de les fotografies de les parets de l'olla del forn. Moltes gràcies!

El Quim Solbas i l'Armengol Gelabert després de desbrossar l'interior del forn

El Quim Solbas i l'Armengol Gelabert mesurant el diàmetre de l'olla del forn

L'interior del forn des del voral NO de. Es veu un tram de l'estret paredat que resseguia tota la corona de l'olla.

L'interior del forn des del voral N, sobre la boca de foc. Es veu l'esllavissada de terra que ha colgat la meitat sud de l'olla.

L'interior del forn des del voral NE. Es veu un altre tram de l'estret paredat que resseguia tota la corona de l'olla.

L'interior del forn des del voral SE. Es veu la l'extrem interior de la boca de foc, la resta està colgada.

L'interior del forn des del voral S. Es veu la l'extrem interior de la boca de foc, la resta està colgada.

Paret NO de l'olla des de l'interior. A dalt es veu un tram de l'estret paredat que resseguia tota la corona.

Paret N de l'olla des de l'interior. A baix es veu la boca de foc mig colgada.

Paret N de l'olla des de l'interior.

Paret NE de l'olla des de l'interior. A dalt es veu un tram de l'estret paredat que resseguia tota la corona.

Detall de les marques de pic (o similar) que van ser fetes durant el procés d'excavació del marge argilós on es troba. Després, amb les fornades, van quedar endurides (cuites). Paret NO.

Detall de més marques de pic a la paret NE.

Quant a la descripció del forn de calç trobat, la boca de foc té orientació nord. L'olla té un diàmetre de 3.70 metres. Pel que es veu a l'interior, la boca de foc tenia una amplada aproximada d'1 metre. La meitat sud de l'olla està colgada per les petites esllavissades de terra del vessant superior que s'han anat produint durant dècades d'abandó.

Inicialment, quan només sabia de l'existència del forn de calç pel mapa del 1909, vaig pensar que s'havia construït per tal d'abastir de calç les obres del cremallera de Montserrat, que va ser inaugurat l'octubre del 1892. Ara he vist que el forn ja existia pel cap baix l'any 1879, abans que es fes el seu projecte; conseqüentment, això vol dir que va subministrar calç a altres obres anteriors. La meva hipòtesi és que aquest forn va proveir de calç les importants obres de reconstrucció del monestir de Santa Maria de Montserrat, després de la seva destrucció per part de l'exèrcit de Napoleó. Aquesta hipòtesi seria encara més rodona si es pogués confirmar que el forn és dins de l'extensa heretat que el monestir té o tenia a la muntanya. Dic "tenia" perquè desconec com li van afectar les desamortitzacions del segle XIX. 

Traçat de la drecera de l'Agrella i l'aproximació final al forn de caç de Collcabiró sobre el mapa topogràfic de l'ICGC

Finalment he pujat el forn de calç a la Wikipedra amb el codi 643.

FONTS D'INFORMACIÓ:

Armengol Gelabert i Quim Solbas. Experimentats excursionistes (i molt més) amb el camp base a Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac.

Jordi López Camps, autor de la pàgina web TOT MONTSERRAT (https://totmontserrat.cat/)

Mapa Topografich de la Montanya de Montserrat de Joan Cabeza que complementava el llibret Itinerari de la Montanya de Montserrat, publicat per redacció de la Revista Montserratina l'any 1909 (https://totmontserrat.cat/wp-content/uploads/2014/09/Mapa-Topografich-Revista-Montserratina-1909.jpg)

Plànol del Proyecto de un ferro-carril en parte funicular á engranage desde la estación de Monistrol en la línea de Zaragoza á Pamplona y Barcelona al Monasterio de Montserrat. Escala de 1 por 5.000. (https://totmontserrat.cat/wp-content/uploads/2014/03/Mapa-Joaquim-Carrera-1880.jpg)

Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)

Google Maps (https://www.google.cat/maps/)