- Barraca de la Matagalls-Montserrat (ETRS89): N 41º 36.818' E 01º 55.011'
L'he
anomenat així perquè es troba a escassos 30 metres del recorregut de la
ultra-trail (caminada de resistència) més famosa de Catalunya; al seu pas pel terme de Vacarisses.
Si segueixo la
classificació que fan a la Wikipedra
http://wikipedra.catpaisatge.net/
Es
tractaria d'una barraca aèria adossada al marge de planta semi-circular
i amb la porta de llinda plana. Es troba en perfecte estat de conservació;
tot i que la gran llosa tapadora està desplaçada cap al voladís de la coberta.
La vaig trobar gràcies a les indicacions d'un
vacarissà que passejava el gos per la zona.
Anotació afegida el 05/05/2020: Si aneu a la fitxa d'aquesta barraca a l'inventari de barraques de pedra seca de Vacarisses, trobareu informació més actualitzada i completa:
027 - Barraca de ca la Maria Rosa
dijous, 31 de juliol del 2014
dimarts, 15 de juliol del 2014
FONT DE L'ABEURADOR (MURA)
Aquesta font també la situa i li dóna nom el Josep Álvarez dins el seu llibre inèdit: FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes.
Per visitar aquesta font muratana, primer ens hem d'apropar al poble, ja sigui per la pista asfaltada que baixa directament a l'ermita de Sant Antoni o per la carretera que et deixa a l'aparcament del "nou" edifici de l'Ajuntament.
Un cop situats al poble, ens hem de dirigir cap a la font de l'Era tot creuant el pontet sobre la riera. I un cop en aquell esplanada, veurem la
- Font de l'Abeurador (ETRS89): N 41º 41.912' E 01º 58.726'
Encara que pugui semblar mentida és molt a prop de la font natural més popular de Mura: la font de l'Era. Exactament uns 50 metres aigües amunt del mateix marge esquerre de la riera de Nespres (de Mura). El dia que vaig anar a fotografiar-la no rajava, però al terra de la raconada hi havia un bassalet. Tot i així, recordo que fa uns tres o quatre anys (abans que sabés que aquella surgència tenia nom) la vaig veure rajar abundosament al costat de la seva veïna més popular.
BIBLIOGRAFIA:
Llibre inèdit del Josep Álvarez i Jaén (CET). FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes. Abril de 1997
Mapa de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac 1:20.000 del Centre Excursionista de Terrassa. Any 1988
Per visitar aquesta font muratana, primer ens hem d'apropar al poble, ja sigui per la pista asfaltada que baixa directament a l'ermita de Sant Antoni o per la carretera que et deixa a l'aparcament del "nou" edifici de l'Ajuntament.
Un cop situats al poble, ens hem de dirigir cap a la font de l'Era tot creuant el pontet sobre la riera. I un cop en aquell esplanada, veurem la
- Font de l'Abeurador (ETRS89): N 41º 41.912' E 01º 58.726'
Encara que pugui semblar mentida és molt a prop de la font natural més popular de Mura: la font de l'Era. Exactament uns 50 metres aigües amunt del mateix marge esquerre de la riera de Nespres (de Mura). El dia que vaig anar a fotografiar-la no rajava, però al terra de la raconada hi havia un bassalet. Tot i així, recordo que fa uns tres o quatre anys (abans que sabés que aquella surgència tenia nom) la vaig veure rajar abundosament al costat de la seva veïna més popular.
Llibre inèdit del Josep Álvarez i Jaén (CET). FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes. Abril de 1997
Mapa de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac 1:20.000 del Centre Excursionista de Terrassa. Any 1988
FONT - CISTERNA DEL BATISTA (MURA)
És una altra de les cisternes que he trobat gràcies a l'inèdit llibre de fonts del Josep Álvarez.
Està situada a la capçalera del torrent del Ramonet, a les Escomes. Per tant, és veïna de la també font-cisterna del Ros que ja coneixem els seguidors d'aquest blog personal.
En referència al nom de la cisterna, cal Batista és el sobrenom (motiu) que donaven a la família que vivia a la casa on actualment és el restaurant Cal Carter.
Per arribar-hi es pot deixar el cotxe al collet del Ros (situat al punt km 1,370 de la carretera que baixa cap a Mura) i caminar per la pista que voreja la carretera per sota i en el sentit de pujada. Si fem això, revoltarem per sobre de la capçalera del torrent i arribarem a la part alta d'una feixa on trobarem una
- Barraca de pedra seca (ETRS89): N 41º 42.332' E 01º 59.276'
Aquesta barraca és de planta quadrada i algú ha intentat restaurar-la amb molt poc èxit i gust. Segons el propi Josep Álvarez, al 1995 encara mantenia una teulada de teules.
Si ara baixem uns 30 metres pel mig de la feixa, trobarem finalment la
- Font - cisterna del Batista (ETRS89): N 41º 42.351' E 01º 59.273'
Està excavada al terra i protegida per un marge i parets de pedra seca. L'origen d'aquesta cisterna s'ha de remuntar, com a mínim, a l'època en què en aquest sector es cultivava la vinya.
Si continuem baixant per la feixa uns 60 metres més, trobarem un pou modern amb una portella que el tanca del qual actualment se n'aprofita l'aigua mitjançant un tub de plàstic negre que hi surt.
- Pou modern (ETRS89): N 41º 42.377' E 01º 59.255'
BIBLIOGRAFIA:
Llibre inèdit del Josep Álvarez i Jaén (CET). FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes. Abril de 1997
Mapa de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac 1:20.000 del Centre Excursionista de Terrassa. Any 1988
Està situada a la capçalera del torrent del Ramonet, a les Escomes. Per tant, és veïna de la també font-cisterna del Ros que ja coneixem els seguidors d'aquest blog personal.
En referència al nom de la cisterna, cal Batista és el sobrenom (motiu) que donaven a la família que vivia a la casa on actualment és el restaurant Cal Carter.
Per arribar-hi es pot deixar el cotxe al collet del Ros (situat al punt km 1,370 de la carretera que baixa cap a Mura) i caminar per la pista que voreja la carretera per sota i en el sentit de pujada. Si fem això, revoltarem per sobre de la capçalera del torrent i arribarem a la part alta d'una feixa on trobarem una
- Barraca de pedra seca (ETRS89): N 41º 42.332' E 01º 59.276'
Aquesta barraca és de planta quadrada i algú ha intentat restaurar-la amb molt poc èxit i gust. Segons el propi Josep Álvarez, al 1995 encara mantenia una teulada de teules.
Si ara baixem uns 30 metres pel mig de la feixa, trobarem finalment la
- Font - cisterna del Batista (ETRS89): N 41º 42.351' E 01º 59.273'
Està excavada al terra i protegida per un marge i parets de pedra seca. L'origen d'aquesta cisterna s'ha de remuntar, com a mínim, a l'època en què en aquest sector es cultivava la vinya.
Si continuem baixant per la feixa uns 60 metres més, trobarem un pou modern amb una portella que el tanca del qual actualment se n'aprofita l'aigua mitjançant un tub de plàstic negre que hi surt.
- Pou modern (ETRS89): N 41º 42.377' E 01º 59.255'
BIBLIOGRAFIA:
Llibre inèdit del Josep Álvarez i Jaén (CET). FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes. Abril de 1997
Mapa de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac 1:20.000 del Centre Excursionista de Terrassa. Any 1988
dimecres, 25 de juny del 2014
FONT - CISTERNA DE CAN PÈLAGS (MATADEPERA)
Després de l'"èxit" amb la font-cisterna de can Robert, fa unes setmanes vaig tornar
a rellegir el text del Josep Álvarez i Jaén sobre la font-cisterna de
can Pèlags. Així que aquella mateixa tarda hi vaig tornar per a recórrer
una acotada zona de la part baixa del vessant hidrogràfic dret de la
canal de la Pedrera.
Molt ràpidament vaig trobar la portella d'accés a la cisterna, que es troba en petit marge de pedra i arran de terra. Està situada molt a prop de la llera del torrent i en el seu vessant hidrogràfic dret. Un cop trobada la cisterna, m'hi vaig estar una hora i escaig estassant aquella raconada. Tot el racó de la font estava completament embardissat (una aritjolada molt important cobria gairebé per complet la portella); cosa que demostraria que feia anys que ningú li feia una visita. A l'interior de la petita cisterna hi havia un pam d'aigua, i es veia molt clarament el punt de surgència de l'aigua i la tosca que hi penja.
Per les seves característiques aquesta cisterna també és cosina germana de la veïna cisterna de can Garrigosa i la recentment "redescoberta" cisterna de can Robert.
Segons ens va dir el mateix propietari o masover de can Pèlags, amb el que vàrem ensopegar el dia de la primera temptativa de recerca, aquesta cisterna és totalment desconeguda per a ells; cosa que no em va frenar per a continuar buscant-la, ja que me'n refio més de la paraula del Josep Álvarez.
El punt on s'ha de deixar la pista per baixar directament cap la llera de la canal de la Pedrera és el següent, i ara, a més a més, està marcat amb una fita de pedres al terra.
N 41º 38.623' E 02º 00.218'
Si en aquest punt baixem pel rost vessant fins a poc abans de creuar la llera i la remuntem uns metres, sense voler-ho, farem cap al replà de la cisterna, que ara està desbrossat.
Font - cisterna de can Pèlags (ETRS89): N 41º 38.609' E 02º 00.241'
Les coordenades finals no tenen gaire precisió a causa de la situació ensotada de la font que fa que el senyal GPS reboti als vessants i produeixi la típica desviació.
BIBLIOGRAFIA:
Llibre inèdit del Josep Álvarez i Jaén (CET). FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes. Abril de 1997
Mapa de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac 1:20.000 del Centre Excursionista de Terrassa. Any 1988
Molt ràpidament vaig trobar la portella d'accés a la cisterna, que es troba en petit marge de pedra i arran de terra. Està situada molt a prop de la llera del torrent i en el seu vessant hidrogràfic dret. Un cop trobada la cisterna, m'hi vaig estar una hora i escaig estassant aquella raconada. Tot el racó de la font estava completament embardissat (una aritjolada molt important cobria gairebé per complet la portella); cosa que demostraria que feia anys que ningú li feia una visita. A l'interior de la petita cisterna hi havia un pam d'aigua, i es veia molt clarament el punt de surgència de l'aigua i la tosca que hi penja.
Per les seves característiques aquesta cisterna també és cosina germana de la veïna cisterna de can Garrigosa i la recentment "redescoberta" cisterna de can Robert.
Segons ens va dir el mateix propietari o masover de can Pèlags, amb el que vàrem ensopegar el dia de la primera temptativa de recerca, aquesta cisterna és totalment desconeguda per a ells; cosa que no em va frenar per a continuar buscant-la, ja que me'n refio més de la paraula del Josep Álvarez.
El punt on s'ha de deixar la pista per baixar directament cap la llera de la canal de la Pedrera és el següent, i ara, a més a més, està marcat amb una fita de pedres al terra.
N 41º 38.623' E 02º 00.218'
Si en aquest punt baixem pel rost vessant fins a poc abans de creuar la llera i la remuntem uns metres, sense voler-ho, farem cap al replà de la cisterna, que ara està desbrossat.
Font - cisterna de can Pèlags (ETRS89): N 41º 38.609' E 02º 00.241'
Les coordenades finals no tenen gaire precisió a causa de la situació ensotada de la font que fa que el senyal GPS reboti als vessants i produeixi la típica desviació.
BIBLIOGRAFIA:
Llibre inèdit del Josep Álvarez i Jaén (CET). FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes. Abril de 1997
Mapa de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac 1:20.000 del Centre Excursionista de Terrassa. Any 1988
FONT - CISTERNA DE CAN ROBERT (MATADEPERA)
Un dia d'aquest mes de juny, tot buscant aquesta font-cisterna, vaig recórrer tot el vessant hidrogràfic esquerre del torrent de can Garrigosa entre la pista i el tàlveg; i finalment a última hora del dia vaig trobar un corriol fugisser que naixia a la pista i semblava morir en un petit torrent tributari del principal. El problema era que a la seva part final estava totalment coberta de bardissa, un gran pi caigut i les restes d'uns treballs forestals indiscriminats i bruts. En aquell moment la foscor em va caure a sobre i vaig decidir deixar-ho per a un altre dia gairebé convençut de que aquell caminet, un cop esclarissat, em portaria al meu objectiu.
Al dia següent vaig anar directament al final d'aquell corriol perdut. I, després de fer una petita marrada per la part superior del camí tancat, vaig trobar ràpidament la portella d'accés a la cisterna, que està colgada i arran de terra.
Al dia següent vaig anar directament al final d'aquell corriol perdut. I, després de fer una petita marrada per la part superior del camí tancat, vaig trobar ràpidament la portella d'accés a la cisterna, que està colgada i arran de terra.
Només és visible una mica més de la meitat de l'altura real de portella, perquè està coberta de la terra que cau pel vessant. Tot i així, té una mida respectable. Un cop trobada la cisterna m'hi vaig estar un parell d'hores estassant aquell racó i la part final del senderó que hi portava, i que ara hi torna a portar. Tot el racó de la font estava completament embardissat; cosa que demostraria que feia anys que ningú li feia una visita. A l'interior de la petita cisterna hi ha una ampolla d'aigua de plàstic amb un disseny antic (de les primeres que van sortir al mercat als anys 80). Al sostre de l'interior també trobem un ganxo mig rovellat que faria les funcions de politja per a pouar l'aigua del seu interior.
Aquesta cisterna és cosina germana de la veïna cisterna de can Garrigosa que "tothom" coneix. Igual que aquesta, la font-cisterna de can Robert també apareixia al ja mític mapa del CET de 1988 mitjançat un símbol de font innominat, però al vessant contrari del torrent de can Garrigosa. Finalment el petit misteri s'ha desvelat.
També he de dir que tots els vessant del torrent de can Garrigosa estan coberts de marges de pedra seca que testimonien un passat agrícola molt intens. Això estaria directament relacionat amb l'existència de dos pous, un a cada vessant.
El corriol que dóna accés senzill a aquesta cisterna comença en aquest punt de la pista que, a més, jo he marcat amb una fita de pedres al terra.
N 41º 38.255' E 02º 00.422'
Si seguim aquest corriol en lleugera baixada uns 60 metres, entrarem dins d'un petit torrent tributari del principal, i després de passar al costat d'una pilota de futbol groga punxada i saltar per sobre d'un gran pi caigut, arribarem en menys d'un minut al replà del torrent on es troba la cisterna. Si us fixeu bé, veureu també el regueró que ha fet amb el temps l'aigua sobreïxent de la cisterna en èpoques de pluges i que va a parar al petit torrent.
Font - cisterna de can Robert (ETRS89): N 41º 38.286' E 02º 00.441'
Les coordenades finals no tenen gaire precisió a causa de la situació ensotada de la font que fa que el senyal GPS reboti als vessants i produeixi la típica desviació.
També m'agradaria esmentar altres punts d'aprovisionament d'aigua dels que va disposar el mas de can Robert:
- Mina de can Robert (ETRS89): N 41º 38.015' E 02º 00.242'
- Pou de can Robert (ETRS89): N 41º 37.964' E 02º 00.198'
BIBLIOGRAFIA:
Llibre inèdit del Josep Álvarez i Jaén (CET). FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes. Abril de 1997
Mapa de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac 1:20.000 del Centre Excursionista de Terrassa. Any 1988
dissabte, 22 de febrer del 2014
FONT DE LA COMA DE SOI (MURA)
La font de la Coma de Soi és una font de bassal típica de carboners que encara es conserva prou bé. Per fer-nos una idea ràpida, s'assembla a la font de l'Arç del sot de Matalonga, però amb la bassa més petita.
Està situada en un torrent innominat que és afluent per l'esquerra del sot de l'Infern. He buscat a tots els mapes que conec i en cap d'ells aquest sot o torrent està associat a cap topònim. Tinc el dubte de si el topònim de "Coma de Soi" es refereix al xaragall on es troba adossada la font, o al "llarg" torrent innominat a on van a parar les seves aigües al cap d'escassos 25 metres.
Per arribar a aquesta font-bassal de boscaters hem d'apropar-nos primer als famosos Pins Cargolats de l'Era dels Enrics. Quan siguem a l'alçada del primer d'ells (el que es coneix popularment com l'Arrossegat):
N 41º 40.310' E 001º 57.850'
Haurem de retrocedir uns metres i girar en direcció a ponent, o sigui, en direcció a Montserrat. Si fem això, baixarem per un petit roquissar, i poc després entrarem dins d'un bosc entapissat del blocs de pedra. Amb una mica de sort al cap d'uns 5 minuts haurem arribat a una antiga plaça carbonera.
N 41º 40.284' E 001º 57.751'
Aquesta plaça carbonera és a tocar d'un xaragall (petit torrent). I entre la plaça carbonera i la llera del xaragall hi ha un respectable bloc desprès, que es va aturar allà en la seva caiguda. Sota la plaça carbonera hi ha un petit roquissar que connecta amb el xaragall abans esmentat.
Si des del bloc (abans esmentat) baixem per la llera del xaragall uns 15 metres, trobarem la font-bassal a mà esquerra i sota unes branques d'alzina.
N 41º 40.283' E 001º 57.737'
Aquesta font no és més que un bassal d'aigua sota unes alzines, que aprofita un petit clot d'un metre per un metre, i que té un petit parament de pedres al davant per tal de retenir l'aigua.
BIBLIOGRAFIA:
Llibre inèdit del Josep Álvarez i Jaén (CET). FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes. Abril de 1997
Mapa de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac 1:20.000 del Centre Excursionista de Terrassa. Any 1988
Està situada en un torrent innominat que és afluent per l'esquerra del sot de l'Infern. He buscat a tots els mapes que conec i en cap d'ells aquest sot o torrent està associat a cap topònim. Tinc el dubte de si el topònim de "Coma de Soi" es refereix al xaragall on es troba adossada la font, o al "llarg" torrent innominat a on van a parar les seves aigües al cap d'escassos 25 metres.
Per arribar a aquesta font-bassal de boscaters hem d'apropar-nos primer als famosos Pins Cargolats de l'Era dels Enrics. Quan siguem a l'alçada del primer d'ells (el que es coneix popularment com l'Arrossegat):
N 41º 40.310' E 001º 57.850'
Haurem de retrocedir uns metres i girar en direcció a ponent, o sigui, en direcció a Montserrat. Si fem això, baixarem per un petit roquissar, i poc després entrarem dins d'un bosc entapissat del blocs de pedra. Amb una mica de sort al cap d'uns 5 minuts haurem arribat a una antiga plaça carbonera.
N 41º 40.284' E 001º 57.751'
Aquesta plaça carbonera és a tocar d'un xaragall (petit torrent). I entre la plaça carbonera i la llera del xaragall hi ha un respectable bloc desprès, que es va aturar allà en la seva caiguda. Sota la plaça carbonera hi ha un petit roquissar que connecta amb el xaragall abans esmentat.
Si des del bloc (abans esmentat) baixem per la llera del xaragall uns 15 metres, trobarem la font-bassal a mà esquerra i sota unes branques d'alzina.
N 41º 40.283' E 001º 57.737'
Aquesta font no és més que un bassal d'aigua sota unes alzines, que aprofita un petit clot d'un metre per un metre, i que té un petit parament de pedres al davant per tal de retenir l'aigua.
BIBLIOGRAFIA:
Llibre inèdit del Josep Álvarez i Jaén (CET). FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes. Abril de 1997
Mapa de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac 1:20.000 del Centre Excursionista de Terrassa. Any 1988
divendres, 21 de febrer del 2014
CISTERNA DE TRULLARS (MURA)
- Cisterna de Trullars (ETRS89): N 41º 42.903' E 001º 58.099'
De camí al mas Trullars, després de deixar el cotxe al collet de Sant Martí (prop del poble de Mura), i tot passant per la zona de la Gralla.
Aquesta cisterna sembla un pou adossat al marge aprofitant que hi discorre un xaragall que baixa de Puig Cogull.
És una cisterna de dimensions relativament grans. La finestra d'accés queda una mica enlairada del terra, però s'hi pot arribar gràcies a una petita arcada d'obra. Hi ha restes d'una portella de fusta. També es pot veure el ganxo on es penjava la corriola de la galleda amb la que es pouava l'aigua. Deu tenir uns 8 metres de profunditat, i encara té aigua.
P. D: No confondre aquesta cisterna amb el pou de Trullars que es troba al costat del mas.
BIBLIOGRAFIA:
Llibre inèdit del Josep Álvarez i Jaén (CET). FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes. Abril de 1997
Mapa de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac 1:20.000 del Centre Excursionista de Terrassa. Any 1988
FONT - CISTERNA DEL ROS (MURA)
- Cisterna del Ros (ETRS89): N 41º 42.388' E 001º 59.141'
El collet del Ros es troba a la carretera que baixa fins al poble de Mura (BV-1223); just on hi ha la cruïlla de la pista asfaltada que baixa directament a l'ermita de Sant Antoni. La cisterna homònima es troba molt a prop d'aquest collet: a les Escomes (capçalera del torrent del Ramonet). Per a localitzar-la millor podeu prendre com a referència un solitari roure que hi ha al seu costat.
Es tracta d'una cisterna al bell mig del torrent, feta amb pedres i aprofitant el desnivell del terreny. Té un forat quadrat al seu davant de mig metre d'amplada per mig metre d'alçada, que no és més que la sortida a l'exterior de la cisterna.
El collet del Ros es troba a la carretera que baixa fins al poble de Mura (BV-1223); just on hi ha la cruïlla de la pista asfaltada que baixa directament a l'ermita de Sant Antoni. La cisterna homònima es troba molt a prop d'aquest collet: a les Escomes (capçalera del torrent del Ramonet). Per a localitzar-la millor podeu prendre com a referència un solitari roure que hi ha al seu costat.
Es tracta d'una cisterna al bell mig del torrent, feta amb pedres i aprofitant el desnivell del terreny. Té un forat quadrat al seu davant de mig metre d'amplada per mig metre d'alçada, que no és més que la sortida a l'exterior de la cisterna.
BIBLIOGRAFIA:
Llibre inèdit del Josep Álvarez i Jaén (CET). FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes. Abril de 1997
Mapa de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac 1:20.000 del Centre Excursionista de Terrassa. Any 1988
UNA BARRACA AMB EL CARAMULL/XEMENEIA INTACTE A LA GRALLA (MURA)
De camí al mas Trullars, després de deixar el cotxe al collet de Sant Martí (prop del poble de Mura), tot passant per la zona de la Gralla, es troba una:
- Barraca de pedra seca amb caramull-xemeneia (ETRS89): N 41º 42.663' E 001º 58.425'
La xemeneia es conserva intacte. Increïble!
Aquesta barraca de vinya de pedra seca està situada en una antiga feixa on avui només resten uns ametllers mig deixats de la mà de (Déu) l'home.
- Barraca de pedra seca amb caramull-xemeneia (ETRS89): N 41º 42.663' E 001º 58.425'
La xemeneia es conserva intacte. Increïble!
Aquesta barraca de vinya de pedra seca està situada en una antiga feixa on avui només resten uns ametllers mig deixats de la mà de (Déu) l'home.
dilluns, 20 de gener del 2014
FONT DEL BOTÓ DE CA N'AMAT DE LA MUNTANYA (TERRASSA)
Aquest és un cas semblant al de la font del Ferro de la Pineda. La font del Botó també apareixia a mapes excursionistes antics com el d'Alpina de 1946 i el del CET de 1963 (on era ben situada). També en aquest cas el llibre Fonts Naturals del Terme de Terrassa, publicat per l'Ajuntament de Terrassa, la mencionava a l'apartat de fonts desaparegudes.
La font del Botó tampoc ha desaparegut, només estava amagada sota un mar de bardisses. Això sí, la font sembla estar seca, ja que pels forats ja no hi raja aigua.
Arribar-hi és molt fàcil. Es troba sota el km 3 de la carretera de Terrassa a Rellinars (B-122). En aquest lloc, uns metres més enllà de la fita quilomètrica i al costat esquerre de la carretera, trobarem la capçalera d'un petit torrent. En aquesta capçalera es veuen les restes d'una feixa de cultiu, i a un costat d'ella una figuera. Doncs, el que era la font es troba a escassos 6 metres a l'est de la figuera i adossada a un marge de l'antiga feixa.
Font del Botó (ETRS89): N 41º 35.325' E 001º 59.196'
La font es compon de tres portelles iguals i adjacents fetes amb totxanes. Les tres portelles tenen el sostre acabat en rodó. Sembla que l'aigua rajava per la portella del mig, ja que té dos tubs de ferro de sortida (el superior deuria ser el sobreeixidor). A més, la portella del mig té la meitat superior tapiada.
La portella de la dreta té un tub cec per on antigament també podia haver rajat l'aigua.
La portella de la dreta té un tub cec per on antigament també podia haver rajat l'aigua.
Les tres portelles tenen uns 90 cm d'alçada, 50 cm d'amplada i uns 80 cm de profunditat.
Encara que la font ja no raja, tota la zona propera és plena d'una espessa vegetació pròpia d'ambients molt humits, que palesen la presència d'aigua provinents de la surgència que va donar origen a la font.
BIBLIOGRAFIA:
Llibre inèdit del Josep Álvarez i Jaén (CET). FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes. Abril de 1997
Mapa de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac 1:20.000 del Centre Excursionista de Terrassa. Any 1988
diumenge, 19 de gener del 2014
FONT DEL FERRO DE LA PINEDA (TERRASSA)
Aquesta font sortia a mapes excursionistes antics com el d'Alpina de 1946 i el del CET de 1963 (on era ben situada), però a partir del mapa del CET de 1988 va desaparèixer. A més a més, en un llibre publicat per l'Ajuntament de Terrassa anomenat Fonts Naturals del Terme de Terrassa apareixia a l'apartat de fonts desaparegudes.
Afortunadament la font no ha desaparegut, només ha deixat de rajar per algun d'aquests motius:
- l'aixeta s'ha fet malbé i no tanca,
- el dipòsit s'ha malmès i ja no reté l'aigua,
- simplement la veta d'aigua que la nodria ha variat, i s'ha assecat.
- l'aixeta s'ha fet malbé i no tanca,
- el dipòsit s'ha malmès i ja no reté l'aigua,
- simplement la veta d'aigua que la nodria ha variat, i s'ha assecat.
Un cop som a l'alçada del mas de la Pineda, continuem recte per la mateixa pista fins arribar al coll de Colomers (així evito el desagradable gos que guarda la casa). Un cop al coll, giro cua i agafo la pista que torna cap a la casa en sentit nord, però per sota d'ella. Quan ens apropem al pou o mina de la Pineda, hem de creuar el torrent (capçalera del torrent de la Font de la Teula) pel pontet que fa la pista sobre ell; i just després de creuar-lo hem de sortir de la pista per la nostra esquerra (fita de pedres) i remuntar el vessant esquerra del torrent bosc a través.
Lloc on hem de deixar la pista (ETRS89): N 41º 35.827' E 001º 57.626'
Remuntant el vessant hidrogràfic esquerre del torrent passarem per sobre d'un pi caigut i mort. En aquest moment hem de baixar uns metres cap a la llera fins a trobar un rec abandonat. Ara ja només ens queda resseguir el rec uns 45 metres aigües amunt fins arribar a la font, que es trobarà just a sota nostre.
Font del Ferro (ETRS89): N 41º 35.863' E 001º 57.617'
La font es troba en un petit pla que es forma a la confluència del torrent principal (que hem resseguit) amb un altre de petit que hi tributa pel vessant esquerre.
Quan hi vaig arribar l'accés final a la font (els últims 3 metres) estava totalment embardissat. Feia anys que no hi anava ningú!
És una font de dipòsit d'obra amb aixeta, que està ubicada dins d'un petit clot amb tres esglaons. A cada banda hi ha uns bancs d'obra també embardissats. A l'esplanada de davant de la font hi ha una bassa (petita banyera mig soterrada) plena d'aigua, que crec que feien servir els caçadors d'ocells com a part del seus paranys.
Hi ha una post clavada al tronc de l'alzina més gran de la raconada que feia les funcions de rètol indicador del nom de la font. La fusta del rètol està mig podrida i no s'hi pot llegir res.
BIBLIOGRAFIA:
Llibre inèdit del Josep Álvarez i Jaén (CET). FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes. Abril de 1997
Mapa de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac 1:20.000 del Centre Excursionista de Terrassa. Any 1988
diumenge, 12 de gener del 2014
FONT DE L'APOLÒNIA (MURA)
El que s'indica com a font de l'Apolònia en diferents fonts no m'acabava de fer el pes. Per això vaig revisar on la situaven el mapa d'Alpina de 2013 i el del CET de 1988. Res no coincidia! A més, crec que al llibre de les 70 fonts de l'Edmond Grau no apareix.
Avui hem anat cap allà amb el següent itinerari:
Hem d'agafar el camí rural asfaltat, que uneix la carretera de Terrassa a Talamanca (BV-1221) a l'altura del km 21.2 amb la carretera de Sabadell a Calders (B-124) al km 28.2, i just a les coordenades següents agafar la pista forestal que baixa costa avall.
N 41.72262º E 2.00335º
Un cop hem travessat la llera del torrent de la font de l'Apolònia i al marge dret de la pista, hem vist una barraca de vinya de pedra seca totalment enderrocada, però que es distingia clarament:
N 41º 43.318' E 002º 00.355'
Continuant per la pista que ara transcorre per la vessant hidrogràfica esquerra del torrent s'arriba un punt on s'ha format un fangar important amb l'ajuda del pas de vehicles (presència d'aigua). Just en aquest punt de la pista i a sobre d'ella hi ha tres plàtans solitaris mig engolits per l'heura. Doncs just a sobre del plàtan del mig (uns 5 metres), està la font de l'Apolònia esperant a ser visitada. Entre aquest plàtan i la pista també hi ha una no menyspreable bassa rectangular actualment buida.
La font i la bassa estan unides per un regueró que actualment està cobert de brossa i no permet el pas de l'aigua. Si algú portés una pala es podria netejar el regueró, i tornar a posar a prova l'estanquitat de la bassa.
- Inici corriol d'accés (ETRS89): N 41º 43.322' E 002º 00.404'
- Font de l'Apolònia (ETRS89): N 41º 43.313' E 002º 00.419'
Quan vàrem arribar a la zona zero, la font i el regueró estaven molt coberts de branques dels plàtans. Algú va esporgar aquests arbres i va deixar tot el ramatge allà on va caure. Hem amuntegat en un costat les branques per tal que no destorbin la bellesa de la font.
Es tracta d'una font de vinya encastada dins d'un petit marge, o sigui, la surgència neix dins d'una petita cavitat acabada amb pedra seca en la seva part frontal. Resumint s'assembla a la font de coll Dat, però amb la llinda horitzontal. A l'interior no vaig veure cap tub o aixeta. Crec que és simplement una surgència arran de terra.
Ja de tornada pel mateix camí (track-back) ens hem sortit de la pista al pronunciat revolt que fa al creuar el torrent, i hem agafat un corriol que baixa paral·lel al torrent per la seva vessant dreta. Aquest corriol discorre sota alguns marges de pedra seca.
N 41º 43.319' E 002º 00.270'
Al cap d'uns 400 metres d'abandonar la pista hem trobat a peu de cingle un forat d'uns 4 o 5 de profunditat i amb la el sostre de la boca fumat (sutge). Uns 10 metres a la seva esquerra havia una balmeta amb un rusc d'abelles (caixa de fusta quadrada i vella) i la tapadora d'una altra.
N 41º 43.258' E 002º 00.065'
Després hem girat en direcció nord i, ja bosc a través, hem connectat amb el camí rural asfaltat.
BIBLIOGRAFIA:
Llibre inèdit del Josep Álvarez i Jaén (CET). FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes. Abril de 1997
Mapa de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac 1:20.000 del Centre Excursionista de Terrassa. Any 1988
Subscriure's a:
Missatges (Atom)