dimarts, 16 de juny del 2020

EL PETIT I APLANAT FORN DE CALÇ DEL GUITARD DE LA MUNTANYA (TERRASSA)

El dimecres 10 de juny vaig tornar al Guitard de Muntanya. Vaig fer una repassada a les antigues feixes de conreu anomenades les Oliveretes, segons l'ortofotomapa de l'ICC de l'any 1984. Després vaig visitar una altra vegada l'inèdit forn d'obra ressenyat a l'anterior entrada d'aquest mateix blog. Ja de tornada, seguint l'ampla i transitada pista d'accés al Guitard de la Muntanya, vaig topar-me amb un cercle dibuixat al bell mig de la pista.

Coordenades del traç circular (ETRS89): N 41.60114º E 1.97275º

El cercle a la pista d'accés al Guitard de la Muntanya

El cercle a la pista d'accés al Guitard de la Muntanya

El cercle a la pista d'accés al Guitard de la Muntanya

El cercle a la pista d'accés al Guitard de la Muntanya

Aquest traç rodó està situat justament a la part baixa de les feixes de les Oliveretes abans esmentades, i té un diàmetre de 1.30 m. Fixant-me millor en els detalls vaig veure que, tot i passar-hi la pista literalment per sobre, el traç circular està fet en un estrat argilós i que la petita diferència de color i relleu que el fa ressaltar ve donat perquè l'argila ha estat recuita i "ceramitzada", i conseqüentment s'ha endurit. Un altre important detall que vaig veure era un petit tram d'escòria negra enganxat a l'argila cuita.

Detall de l'argila recuita i de l'escòria negra

La temperatura mínima necessària per arribar a coure l'argila ("ceramitzar-la") i, a més a més, fondre la pedra enganxada i vitrificar-la d'aquesta forma és de 700-800º C. Aquest rang de temperatures és amb el que treballen els forns de calç i els forns ceràmics. Si a això li afegim que té una planta circular, només pot tractar-se d'un forn de calç: un petitíssim forn de calç de 1.30m de diàmetre. Aquesta asseveració final ve donada perquè, fins a data d'avui, tots els forns de calç que hem trobat a l'àmbit del Parc Natural són de planta circular; i tots els forns d'obra o teuleries són de planta quadrada o rectangular.

Les petites dimensions d'aquest forn de calç tenen un precedent a Castellar del Vallès. Tal i com em va fer saber el Joan Roura del Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar. "Al terme de Castellar del Vallès hem trobat un forn de calç antic d'un diàmetre de 1.30 m. Normalment són els forns que estan molt a prop de las masies o capelles. Són petits i normalment són un d'obra i un de calç junts. Els utilitzaven per fer la masia o la capella i per a posteriors ampliacions. Els altres forns de calç de grans diàmetres ja eren per vendre als constructors. Normalment el 50% de tots els forns es troben en terres argilosos i al mig del bosc, o sigui, tenien la llenya allà mateix i la pedra la transportaven de les pedreres al forn; al contrari de com es va fer més modernament."

Així que tenim un petit forn de calç de 1.30 m de diàmetre que va ser aplanat per l'obertura d'un tram de la pista que uneix la carretera de Rellinars amb la masia del Guitard de la Muntanya. El canó del forn va quedar tallat a mitja altura i es va reblir amb terra circumdant; tot i així, es veu clarament que la boca de foc tenia una orientació sud perquè és on el traç de l'argila recuita es difumina. Tot i l'aplanament del voltant fet posteriorment, aquesta orientació sud és coincident amb la del marge del vessant de la riba del torrent proper.

Si mirem les ortofotos en blanc i negre dels vols americans del 1946 i el 1956, es veu clarament com la pista que comunica el Guitard amb la carretera de Rellinars inicialment transitava pel mig del camp de les Oliveretes, per després connectar amb la pista que condueix al camp de la Plana Freda. Així, en el passat, el petit forn de calç estava situat en un marge inferior camp de conreu, a tocar del bosc, i a uns 30 m de la pista. Va ser després, als anys 60 o 70, que es va obrir l'actual drecera que es superposa al forn.

La feixa de les Oliveretes, l'actual traçat de la pista i el petit forn de calç del Guitard al mapa topogràfic de l'ICGC

La feixa de les Oliveretes, l'antic traçat de la pista i el petit forn de calç del Guitard al vol americà del 1946

La feixa de les Oliveretes, l'antic traçat de la pista i el petit forn de calç del Guitard al vol americà del 1956

La feixa de les Oliveretes, l'actual traçat de la pista i el petit forn de calç del Guitard a l'ortofoto de l'ICGC

Com es veu a les ortofotos antigues i modernes, el combustible per coure les petites fornades el tenien a tocar: la llenya del bosc de la riba esquerra del torrent dels Caus. Però encara resta una important qüestió per resoldre, d'on treien les petites quantitats de pedra calcària per omplir el fornet? Com molta gent sap, aquest sector de la muntanya de Terrassa geològicament és de llicorella amb quars; un estrat silícic que no conté la pedra calcària necessària per obtenir la calç viva dels forns. Però, si fem un cop d'ull a la terra de l'ermat camp de les Oliveretes superior, veurem que hi abunden els petits còdols calcaris. Com pot ser això? Si consultem el Mapa geològic de Catalunya en aquest lloc, tindrem la resposta.

El curs del torrent dels Caus i el petit forn de calç del Guitard sobre el Mapa geològic de Catalunya 

Veiem que el forn es troba a l'extrem sud d'una llengua de "Sediments recents de fons de valls, rieres i peu de mont" de l'Holocè (Q). Aquests sediments geològicament moderns provenen de seculars avingudes d'aigua de la capçalera del torrent dels Caus, on trobem els omnipresents "Conglomerats de còdols heteromètrics" de l'Eocè (PEcg); els conglomerats amb còdols calcaris que caracteritzen el Parc Natural. Si no fos per aquests sediments (Q) empesos pel torrent, l'estrat que li tocaria tenir és el silícic de "Pissarres micacítiques i pissarres sorrenques" del Cambroordovicià (ÇOrp) que l'envolta.

Amb aquest petit forn de calç el Guitard de la Muntanya va poder cobrir les seves necessitats autàrquiques de morter de calç durant alguna de les ampliacions pretèrites de la masia. Van aprofitar les minses quantitats de còdols calcaris que les avingudes d'aigua havien acumulat als camps de conreu al·luvials de la riba del torrent dels Caus.

Com és sabut, una de les tasques del pagès a l'hora de llaurar era arreplegar les pedres que hi trobava i tirar-les a la vora del camp. Només que el pagès hagués amuntegat els còdols calcaris al costat del fornet de calç del marge inferior del camp, ja tenia mitja feina feta.

Finalment, les dades a dalt exposades explicarien el per què de l'existència d'un forn de calç tan petit prop de la masia del Guitard de la Muntanya.


FONTS D'INFORMACIÓ:

Conversa epistolar (electrònica) amb el Joan Roura del Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar del Vallès

Blog del Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar del Vallès. Secció d'introducció al forns. (http://grpsc3.blogspot.com/p/introduccio.html)

Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac (Ramon Suades). Edició del 2020. Ja a la venda als millors centres excursionistes de la comarca!

Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)

3 comentaris:

  1. Interessantíssima ressenya David!

    ResponElimina
  2. Impressionant la recerca que fas. Sempre ben raonada i documentada. Barretada!!!

    ResponElimina
  3. Que curiós i que bona recerca. Moltes gràcies David.

    ResponElimina