dimarts, 2 de juny del 2020

L'INÈDIT FORN D'OBRA DEL GUITARD DE LA MUNTANYA (TERRASSA)

Aquest dissabte 30 de maig l'Armengol Gelabert, el Quim Solbas i jo vàrem quedar per fer una sortida matinal al llarg de la riera de Gaià i la seva capçalera. Volia cercar dos petits elements patrimonials que apareixen marcats en un antic mapa excursionista, i es van oferir a acompanyar-me.

Des de can Font de Gaià vam seguir el sender PR-C 13 en sentit el Guitard de la Muntanya. El Quim és bon coneixedor d'aquest sender local de Terrassa perquè ell, entre molts d'altres senders, es dedica al seu mantenint.

En arribar a la cadena que barra el pas de vehicles, prop de la font del Guitard (de l'Om), vam seguir en direcció a la carretera de Rellinars. Aquí, al cap de pocs metres, l'Armengol va treure el cap sota la pista per veure millor la capçalera d'un xaragall que allí naixia; jo el vaig seguir. Seguint la pista una desena de metres, em va semblar albirar una altra ombra darrere l'espessa vegetació. Hi vaig treure el cap de nou, i ara vaig veure una fonda i quadrada cambra de càrrega d'un forn d'obra. Acaba de trobar un forn d'obra o teuleria a només 8 m de la ultratransitada pista d'accés al Guitard de la Muntanya! La sorpresa va ser enorme. Cap dels tres sabia de l'existència d'aquesta teuleria; i la Guia Interactiva del Ramon Suades tampoc en parlava. Era una teuleria inèdita!

Coordenades del forn d'obra del Guitard de la Muntanya (ETRS89): N 41.60029º E 1.97135º

La cambra de càrrega de la teuleria del Guitard de la Muntanya des de dalt

La cambra de càrrega de la teuleria del Guitard de la Muntanya des de dalt

Des de dalt s'entreveien algunes xemeneies (forats) de la graella de carrega i les parets de la cambra de carrega aguantaven prou bé. Semblava que l'estat de conservació era bo.

Vàrem començar a recollir-ne algunes dades. El forn d'obra està excavat en un marge argilós. La cambra de carrega o de cocció té una planta quadrada de 3.5 m per 3.5 m de costat i una fondària aproximada de 4.5 m.

Ara faltava baixar al peu de l'alt marge on estava excavat el forn per poder veure la boca de foc. Si treies el cap per mirar avall, la selva aritjolada que hi creixia feia por. Semblava inaccessible. Així que vam decidir deixar-ho estar aquell dia, i continuar la matinal tal com la teníem prevista. En continuar la pista un centenar de metres en sentit nord, vàrem veure un baixador a la dreta que recentment havia estat estassat.

Coordenades del baixador (ETRS89): N 41.60101º E 1.97081º

El vam començar a seguir i, sense excessius problemes, vàrem fer-nos pas dins un relleix o feixa del vessant en direcció a la boca de foc del forn. Amb tota seguretat, antigament per aquesta feixa arribava el camí carreter inferior del forn; per on traginaven les ingents quantitats del llenya que es necessitaven per a cada fornada. Els últims 10 m de l'accés inferior van ser els més bruts de vegetació, i l'estassada va acabar sent important. Ja teníem davant nostre les dues boques de foc de la teuleria amb les respectives fogaines!

Les dues boques de foc de la teuleria del Guitard de la Muntanya

Les dues boques de foc de la teuleria del Guitard de la Muntanya

La boca de foc esquerra de la teuleria del Guitard de la Muntanya

La boca de foc esquerra de la teuleria del Guitard de la Muntanya

La boca de foc des de dins la fogaina esquerra

La boca de foc des de dins la fogaina esquerra. Fotografia de Quim Solbas

El fons de la fogaina esquerra

Fileres de 2 xemeneies de la fogaina esquerra

Xemeneia de la fogaina esquerra

La boca de foc dreta de la teuleria del Guitard de la Muntanya

La boca de foc dreta de la teuleria del Guitard de la Muntanya

La boca de foc des de dins la fogaina dreta

La boca de foc des de dins la fogaina dreta

La boca de foc des de dins la fogaina dreta. Fotografia de Quim Solbas

Camí d'accés inferior a la teuleria del Guitard de la Muntanya i el gran pi blanc sobre el mapa topogràfic de l'ICGC

Ara ja podíem continuar amb la descripció. L'orientació de les dues boques de foc és la nord-est. Els arcs exteriors d'entrada a les boques foc són fets de maons tipus plec de llibre lligats amb morter de calç, i estan rebaixats respecte la volta interior. Els dos arcs tenen la mateixa amplada a la base: 1.8 m, però l'altura divergeix una mica. L'arc de l'esquerra té 1.5 m d'altura i el de la dreta té 1.3 m. Les dues voltes interiors també són de maons en plec de llibre lligats amb morter de calç i tenen una fondària de 1.5 m. La paret de la boca de foc té uns 7 m d'altura per 5 m d'ample, i està bastida amb maçoneria: una barreja de pedres i maons lligats amb morter de calç. Cada boca de foc dóna accés a la seva respectiva fogaina o cambra de foc independent. Les dues fogaines estan excavades al marge argilós respectant un pilar rectangular central i una mena de volta de sustentació. Aquest pilar rectangular central separa les dues fogaines i alhora sosté les respectives voltes que aguanten el pes de la graella o solera de carrega. En cadascuna de les dues fogaines en van excavar o foradar 10 xemeneies a la volta d'argila, per tal de comunicar la cambra de foc amb la cambra de cocció de les peces d'obra. Les xemeneies estan disposades longitudinalment en 5 fileres de 2. Les dues fogaines tenen una longitud o profunditat de 4 m, però divergeixen una mica en l'amplada. La de l'esquerra té un ample de 1.5 m i la de la dreta de 1.1 m.

Croquis (secció de l'alçat) d'una teuleria tipus. Blog del Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar del Vallès.

Ja de tornada a la pista superior pel corriol que havíem obert, ens vàrem fixar que al llarg del camí hi havia diversos pins de gran port. El primer que trobem, si comencem pel baixador de la pista (pel nord), és un gran pi pinyoner i després un seguit de pins blancs. El més gran de tots és un pi blanc amb un perímetre de 2.60 m mesurats a 1 m del terra.

Coordenades pel pi blanc del Forn d'Obra (ETRS89): N 41.60063º E 1.97135º

Pi blanc del Forn d'Obra

Pi blanc del Forn d'Obra

Pi blanc del Forn d'Obra

En un punt del corriol d'accés també vam trobar un petit sot excavat a terra. Podria haver sigut una bassa d'extracció de fang per fer les peces d'obra amb els respectius motlles? Maons, teules, rajoles...

Gairebé arribant a la pista, l'Armengol va trobar un càntir de terrissa gran i ben conservat; només tenia un foradet a la part superior. No semblava gaire antic. Plegats, vàrem decidir deixar-lo davant de les dues boques de foc, i allà continuarà fins que arribi un "xoriço" del Patrimoni per trencar-lo o endur-se'l a casa...

El càntir allà on el vam trobar

El càntir allà on el vam deixar

Finalment voldria dir que sense el treball en equip dels tres, jo no hagués pogut fer una feina d'estassada i recollida de dades tan ràpida, eficient i acurada com la que en aquesta ressenya publico.


FONTS D'INFORMACIÓ:

Blog del Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar del Vallès. Secció d'introducció als forns. (http://grpsc3.blogspot.com/p/introduccio.html)

Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac (Ramon Suades). Edició del 2020. Ja a la venda als millors centres excursionistes de la comarca!

Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)

3 comentaris:

  1. David, uns vegada més, magnígica troballa. Sou un equip esplèndid i molo eficient. Enhorabona!!!

    ResponElimina
  2. Enhorabona als tres! Per la trobada i felicitats per la fantàstica explicació.

    ResponElimina
  3. Felicitats!! Preciosa trobada i molt ben detallat.

    ResponElimina