LA COVA DE LES SERRES DE RELLINARS I LES CASSOLES GREIXOSES

Fa un parell de mesos, en companyia del botànic terrassenc Àngel Manuel Hernández, vaig fer una visita a casa del Claudi Perarnau. El Claudi va ser durant molts anys jutge de Pau de Rellinars; i més recentment, dins l'Associació Amics de Rellinars, es va dedicar a cercar i restaurar les nombroses barraques del seu terme municipal, i d'altres elements patrimonials, Doncs bé,  parlant amb ell ens va explicar que uns dies abans un home va anar a cercar-lo a casa demanant-li per unes coves que hi ha prop dels dos grans dipòsits d'aigua dels capdamunt de la urbanització del Planet; en un collet situat entre cal Rotllat i les Serres. Es veu que aquest senyor (suposem que és paleontòleg) hi volia buscar ossos d'animals fossilitzats. No sabem del cert si finalment aquesta persona va arribar a trobar les coves i algun fòssil al seu interior, però jo em vaig interessar per ella i per la seva ubicació exacta. El Claudi ens va explicar que les coves són sota una cinglereta de la banda de les Serres que mira cap als dipòsits d'aigua. També recordava que antigament, al seu interior, els pagesos del poble hi recollien una pols blanca que feien servir per rentar els plats i les cassoles brutes de greix (abans que existissin els detergents superconcentrats de l'actualitat). El Claudi va anomenar a aquesta pols blanca "terregada".

Al cap d'un parell de setmanes vaig anar a visitar al Mariano Sellarès a casa seva, cal Gat. El Mariano va ser alcalde de Rellinars durant molt anys. Entre d'altres coses, al Mariano també li vaig demanar per aquestes coves. Ell em va dir que aquestes petites cavitats eren anomenades coves de les Serres, i que eren un cau de guineus. Ell recordava que antigament els nens del poble jugaven a amargar-se al seu interior.

Amb aquesta informació prèvia, la visita a les coves era obligada; més encara si cercant a la bibliografia i webgrafia que havia pogut consultar no apareixia res d'aquestes cavitats. Finalment l'aproximació a les coves es va produir el diumenge 9 de juny. Des de la pista, al collet entre els dos dipòsits, no es veu cap cinglera o sortint de roca a causa del creixement dels pins; però si es puja per la banda sud del dipòsit ponentí s'arriba a una petita codina que, si es ressegueix vers el nord, et situa al peu d'una petita cinglera que de seguida comença a mostrar-nos petits i mitjans abalmanents.

Coordenades de l'inici de les balmes (ETRS89): N 41.63465º E 1.90480º

La primera balmeta amb els seus forats

L'abalmament continua cap al nord

Uns forats penjats a uns 4 m sobre el peu de cinglera

Detall dels anteriors

Més balmes i forats. Al fons es veu la boca de la cova de les Serres de perfil.

Detall dels forats anteriors

Aquestes balmetes de la cinglera continuen intermitentment al llarg d'uns 30 m fins arribar a la cavitat més fonda i recollida del conjunt; la que jo he identificat com la cova de les Serres.

Coordenades de la cova de les Serres (ETRS89): N 41.63492º E 1.90467º

La boca de la cova de les Serres de perfil

La cinglera des de la boca de les cova de les Serres (mirant enrere)

La boca de la cova de les Serres

La boca de la cova de les Serres

Detall de l'interior de la cova de les Serres

Petita foradada a l'interior de la cova que comunica amb la balma annexa

Detall de l'interior de la cova de les Serres

Des de gairebé el fons de la cova

Llosa de pissarra negra que es trobava (i es troba) semienterrada als fons de la cova

La cavitat més gran d'aquest seguit de petits i mitjans abalmaments és la coneguda com la cova de les Serres. Està situada a l'extrem nord d'un potent estrat de lutites altament carbonatat (margues) que ha format aquesta petita cinglera i les seves cavitats. Per tant, l'origen geològic d'aquestes cavitats s'ha de buscar en la meteorització diferencial d'aquest potent estrat, que és molt més tou que la resta per la seva alta concentració en carbonat de calci (molt soluble en aigua).

La cova de les Serres, la gran protagonista d'aquesta ressenya, està elevada 1.50 m sobre el peu de la cinglera, però l'accés al seu interior és fàcil. Té una profunditat de 5 m. La boca té una amplada de 2.20 m, i una altura de 0.75 m. El dia de la visita, al fons de la cova, vaig trobar semienterrada una prima llosa de pissarra que segurament es va feia servir per facilitar l'extracció en sacs o bosses de la pols blanquinosa del sòl; la terregada de la que hem parlat abans.

Aquell mateix dia, després de visitar la cova de les Serres, vaig resseguir en sentit sud-oest l'esmentat estrat carbonat a la recerca de més cavitats. I sí! Al cap d'uns 150 m d'arrossegar-me pel peu de cinglera vaig topar amb una balma relativament gran i ample. Jo, en aquell moment, la vaig batejar balma sud de les Serres; però això no treu que parlant amb gent oriünda del poble de Rellinars tingui un altre i veritable nom (topònim), que s'haurà de respectar i conservar.

Coordenades de la balma sud de les Serres (ETRS89): N 41.63371º E 1.90351º

Balma Sud de les Serres des del llavi sud

La balma sud de les Serres està elevada més de 2 m sobre el peu de la cinglera. Mesura uns 15 de llarg, i en un tram arriba als 2 m d'altura màxima. Té més de 5 m de profunditat màxima, encara que amb una altura ínfima i impenetrable. Des de la pista que passa per sota, la balma és visible parcialment a causa del creixement dels pins, però per sobre d'ella s'albira clarament un important i ben conservat marge de pedra seca que demostra que la terra d'aquest sector de Rellinars va ser treballada durant molt anys (vinya i olivera) i que, de ben segur, aquesta balma va sevir moltes vegades de recer i aixopluc a aquells esforçats pagesos. No cal, doncs, cercar una barraca de vinya per aquests voltants, ja que la tenim davant nostre.

Balma Sud de les Serres des de la pista

Balma Sud de les Serres des de la pista (zoom)

Aquesta és la situació de les cavitats sobre el mapa topogràfic de l'ICGC.

Ubicació de les cavitats sobre el mapa

FONT D'INFORMACIÓ:

Claudi Perarnau

Mariano Sellarès de cal Gat

Pagina web de la Institució Catalana d'Història Natural; delegació del Bages. El Medi Natural del Bages (https://ichn2.iec.cat/Bages/geologia/geologia2.htm)