RETROBAT EL FORAT (DEL CAMÍ) DE LES VENDRANES (RELLINARS)

Al final de novembre de l'any passat, en aquest mateix blog, vaig treure a la llum pública l'existència de la cova dels Matiners. Abans de publicar la seva ressenya vaig contactar amb el Salvador Vives de la SIS del CET per tal que fes la corresponent topografia. Vam visitar i topografiar plegats la cova i, és clar, vàrem parlar sobre espeleologia i d'altres coves que restaven per trobar o retrobar. El Salvador em va enumerar un seguit de cavitats que en algun moment s'havien trobat, i en algun cas explorat i topografiat, i de les quals s'havia perdut la pista. Algunes d'elles són l'avenc Subils i Godoy, l'avenc de les Pedres, l'avenc de les Bombes, l'avenc de la Casa Vella de l'Obac, l'avenc del torrent de la Riba, el forat de les Vendranes, etc.

Encara que sembli mentida, la cavitat d'aquest llistat que més em va cridar l'atenció va ser el forat de les Vendranes, perquè es troba al cor del "meu territori" de barraques de vinya, a cavall entre el terme de Vacarisses i Rellinars. Un sector, el que envolta la carretera de Terrassa a Rellinars, que m'ha donat moltes alegries de cap de setmana. A més a més, aquest forat ja l'havia cercat infructuosament fa uns 10 anys, quan durant una temporada em vaig dedicar a resseguir les cavitats d'un inventari fet per il·lustres membres de la SIS del CET l'any 2006.

Captura de pantalla l'Inventari de cavitats a l'altura del forat de les Vendranes.

Com es veu a la captura de pantalla, en aquest inventari el forat de les Vendranes apareix associat a unes coordenades (en UTM-31N i European Datum 1950) que no podien ser exactes; ja que l'última vegada que va ser trobat encara que no existien els aparells GPS, i les coordenades s'extreien a partir d'un mapa de paper de forma molt aproximada. Conec de més persones que, prenent com a referència aquestes coordenades, darrerament també ha cercat sense èxit aquest forat.

L'interès per aquest insignificant forat no estava en el seu valor espeleològic, que és gairebé nul, sinó en l'afany irrefrenable de l'home de ser el primer en trobar (o retrobar) quelcom que molts d'altres anteriorment no han sabut trobar. Aquest mateix afany és el que, molts caps de setmana, em porta a racons de bosc i bardisses impenetrables, on m'esgarrinxo dolorosament la pell del meu cos. El forat, però, també té un interès dins la petita història de l'espeleologia del Parc Natural, ja que va ser trobat l'any 1973 i ressenyat posteriorment per destacats membres de la SIS. El forat no podia quedar perdut en l'oblit d'uns vells papers a l'arxiu del CET.

Tornant a la sortida de la cova dels Matiners. Preguntat el Salvador per la localització del forat de les Vendranes que a mi m'interessava, l'espeleòleg em va dir que era (o és) al roqueter que hi ha al principi de la pista que, des de la carretera de Rellinars, baixa a la masia de les Vendranes. Una dada que no coincideix exactament amb les coordenades de l'inventari de cavitats abans esmentat.

Aquesta dada la vaig guardar a la memòria fins que el dissabte passat, tornant de buscar un forn de pega a Rellinars, em vaig enrecordar i vaig aturar el cotxe a l'inici de la pista de les Vendranes. Des de la pista, al capdamunt del roquissar, vaig decidir baixar pel tros de bosc de la banda occidental, per després remuntar fins al cotxe pel bell mig de la rosta codina. En arribar a la confluència dels dos xaragalls que formen a la capçalera del torrent que baixa fins al sot dels Oms, allà on hi ha un gran tronc de pi abatut pel vent, vaig començar a pujar vers al roquissar; i al cap d'una desena de metres de pujada vaig entreveure una fosca ombra tapada per matolls secs d'estepa blanca i teranyines. Vaig netejar-ho ràpidament i vaig veure que allò era un forat que feia 1.5 metres de profunditat aproximadament. De seguida vaig arribar al convenciment que allò havia de ser el "perdut" forat de les Vendranes. Faig diverses fotos de la minsa cavitat i, des d'allà mateix, envio una d'elles al Salvador via WhatsApp. La seva resposta immediata va ser: "Fantàstic".

Coordenades del forat del camí de les Vendranes (Datum ETRS89): N 41.62535º E 1.93370º

A l'endemà, diumenge, vaig quedar amb el Salvador per visitar aquest forat retrobat i la cova de les Serres tractada a l'anterior entrada d'aquest blog. Així ho vàrem fer. Al vespre, quan ja cadascú era a casa seva, el Salvador va enviar-me la informació que necessitava per explicar la història de la troballa d'aquest forat i el temps que duia amagat dels ulls dels espeleòlegs.

Segons m'explica el Salvador Vives, el forat del camí de les Vendranes (així és com va ser batejat originalment) i l'avenc del Tòfol van ser localitzats per primera vegada per un grup de joves espeleòlegs de la SIS del CET el diumenge 13 de maig de 1973. Aquell dia els de la SIS van tenir com a guia l'Isidre Vila de cal Tòfol, una casa del carrer de Sant Isidre del poble de Rellinars. El Tòfol, motiu amb el que tothom coneixia l'Isidre al poble, regentava una botiga de queviures i restaurant a casa seva; i no sabem el per què, però coneixia aquestes cavitats que en aquell moment eren inèdites pel món excursionista. Aquell grup d'espeleòlegs estava format pel Salvador Vives, el Josep Verderí i el Jaume Centelles i Jover (net del Solitari de la Calcina) i va ser conduït en cotxe pel Tòfol al llarg de la carretera de Rellinars; primer van visitar el que va ser batejat com forat del camí de les Vendranes. Un nom molt més adient que el retallat actual, ja que la masia de les Vendranes encara queda molt lluny (més d'un kilòmetre en línia recta).

El Salvador Vives sobre el forat del camí de les Vendranes el 13 de maig de 1973. Arxiu personal del Salvador Vives.

Després van visitar l'estrella de la jornada, ja en terme municipal de Terrassa; que va rebre el nom de l'insubstituïble guia: l'avenc del Tòfol.

L'Isidre Vila (à) Tòfol i el Jaume Centelles sobre l'avenc del Tòfol. Arxiu personal del Salvador Vives.

Revers de l'anterior fotografia. Arxiu personal del Salvador Vives.

Dues setmanes després, el 27 de maig, van tornar a visitar el forat del camí de les Vendranes.

Em comenta, però, que posteriorment, pels volts de l'any 1977, el Salvador Vives el va tornar a visitar en companyia de la Carme, que després seria la seva dona, i els germans Eduard i Xavi Badiella.

Ara sí. Des de llavors (fa uns 42 anys) el forat s'havia perdut. Ningú més ha retrobat, amb coneixement de causa i deixant constància per escrit, el forat del camí de les Vendranes. Tot i que hi van tornar diverses vegades, mai més van trobar-lo.


FONT D'INFORMACIÓ:

Salvador Vives, antic i actiu membre de la Secció d'Investigacions Subterrànies del Centre Excursionista de Terrassa.

Espeleoindex (http://www.espeleoindex.com/)

El Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)