El passat dijous 21 de març, l'Armengol Gelabert i jo vàrem quedar per anar a fer una visita a dues inèdites barraques que el dia anterior havia trobat al serrat dels Ginebres de Rellinars (podeu veure-les a la Wikipedra). Ja en el cotxe, de camí a Rellinars per la carretera que hi arriba des de Terrassa, vaig pensar que seria bona idea aprofitar que hi passàvem per davant per fer un cop d'ull ràpid a la font dels Nanos. Aquesta font apareix al llibre inèdit del Josep Álvarez FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes de l'any 1997; i ningú se n'havia fer ressò fins ara. El senyor Álvarez explica en una fitxa feta l'any 1988 que la font és un tub de ceràmica, per on hi raja aigua contínuament, situat a la confluència entre el torrentol on es troba la coneguda de l'Om o del Guitard, el sot dels Oms, i el torrent de Gaià, que uns metres aigües amunt passa a anomenar-se torrent dels Caus.
Vam deixar el cotxe aparcat a l'inici de la pista que porta a can Guitard de la Muntanya, poc abans del km 5 de la carretera. Ho vam fer així perquè darrerament el cadenat que barra el pas fins a la masia està moltes vegades tancat. Per cert, sabeu per què en alguns mapes aquesta masia és anomenada amb el gentilici "de la Muntanya"? Doncs, perquè dins l'extens terme municipal de Terrassa hi ha una altra can Guitard. Al sud de la ciutat, i tocar de la riera de Rubí, existeix can Guitard de la Riera. D'aquesta forma els antics terrassencs van diferenciar aquestes dues masies del municipi. Passa quelcom semblant amb ca n'Amat de la Muntanya...
Seguim la pista fins arribar a l'altura aproximada de la font del Guitard, però pel vessant oposat que estem recorrent. Aquí neix una antiga i coberta de malesa pista que baixa fins a la llera del torrent de Gaià, i la creua per deixar-te davant mateix de la masia. Quan faltin poc metres per creuar el torrent, veurem a la nostra dreta una sortida fressada de la pista. Si traiem el cap per aquí, veurem una gruixuda i sòlida paret de pedra lligada amb morter de calç que transversalment talla el torrent. És el que l'Armengol i jo vàrem anomenar la resclosa del Guitard.
| Coordenades geogràfiques (ETRS89): | N 41.600492º E 1.972486º |
Es tracta d'una paret de més d'un metre de gruix de pedra molt ben lligada amb abundant morter de calç. La pedra emprada és la llicorella, la més abundant en aquesta zona, i grans còdols empesos per les torrentades. La part principal de l'obra és la paret amb planta de "L" situada la riba esquerra del torrent. Al seu extrem, tocant a la llera, té adossat ortogonalment un altre tram de paret que fa de contrafort per sostenir la resclosa en cas de gran torrentada. A la riba dreta del torrent trobem un espadat marge natural de més de 5 metres d'altura. Aquí, sobre un petit sortint del marge de roca mare, van bastir una mena de pilastra recolzada i reforçada sobre un gruixut arc de maons; tot per tal de suportar les envestides d'una potencial avinguda d'aigua. Entremig d'aquest dos elements, al punt més baix del torrent, actualment hi ha una moderna i baixa paret de formigó armat que embassa una petita quantitat d'aigua. A la part més baixa d'aquesta hi ha un desaigüe en forma de vàlvula de plàstic d'accionament manual que, en teoria, permetria buidar l'embassament. Antigament, quan les gruixudes parets feien servei, aquest espai central, avui diàfan, era també paret en la seva part baixa, però sembla que la meitat superior era una comporta metàl·lica rectangular que es podia aixecar a voluntat mitjançant algun enginy (cadenes i politges) avui desaparegut per complet. El que sí es conserva és la guia (ranura o regata disposada verticalment a les dues parets) que a cada banda encaixava i guiava la comporta amunt i avall. Baixant i pujant la comporta, podien regular el pas l'aigua de l'embassament, i d'aquesta forma també el cabal del torrent aigües avall. S'ha d'afegir que la gran paret de la riba esquerra té un petit forat que la travessa (uns 8 cm de diàmetre) a la mateixa altura que la part baixa de la comporta. Imagino que deuria ser un petit sobreeixidor per quan l'embassament era ple.
Aquell dia, després de visitar l'inesperada resclosa, vam continuar torrent amunt per la llera, que estava neta. En arribar a la confluència amb el sot dels Oms, a pocs metres de la resclosa, vam veure una gran quantitat de pneumàtics que algun desaprensiu havia llençat des de pista del Guitard, que passa just per sobre. Una llàstima! Si algú no hi posa solució, aquests pneumàtics seran aquí, ben visibles, durant més de 500 anys. En relació a la font dels Nanos, motiu original d'aquesta incursió, no vàrem trobar cap indici del tub ceràmic encastat al marge; només un petit bassal informe a terra. Des de l'any 1988 fins a l'actualitat han passat 31 anys. Ha plogut molt durant aquest temps! La font dels Nanos es pot donar per perduda, o per colgada de terra.
Al cap d'uns dies, donant-li voltes al cap sobre el que explicaria d'aquesta resclosa en la present ressenya; em va ocórrer la funció que podria haver tingut en el passat. I crec que tot concorda perquè sigui el que ara diré.
El pantà de la Xoriguera, del qual avui només resten dempeus alguns trams de la seva gran paret, es trobava en el mateix torrent de Gaià, encara que 1300 metres aigües avall. La construcció de la gran resclosa d'aquest important pantà va durar poc més de 3 anys (del 31 d'octubre de 1898 fins a 1902). El mur del pantà tenia una amplada de 40 metres a la base i 5 a la part superior, que permetia el pas de carros. La longitud de la resclosa era de 119 metres, i tenia una altura màxima de 42 metres. La capacitat màxima era de 1.200.000 m3 d'aigua. La meva hipòtesi és que per poder construir la gran obra hidràulica del pantà de la Xoriguera van haver de regular el cabal de torrent de Gaià d'alguna forma. Sobretot en el estadis inicials del gran mur de 40 metres de base, no podien permetre's que circulés, de forma descontrolada, una gran quantitat d'aigua pel torrent. Per tal d'evitar això, previ a la construcció de la gran resclosa (imagino que al principi de l'obra l'any 1898), aigües amunt van construir aquesta "petita" resclosa amb la seva comporta regulable en altura. Aquesta comporta permetia regular el cabal que deixaven passar segons les necessitats que en cada moment tenia la gran obra aigües avall.
Per cert, el mateix Josep Álvarez a la fitxa de la font dels Nanos ja esmentava l'existència de les parets de la resclosa del Guitard en l'apartat de "localització": Literalment diu: "...fins baix a la Riera, en la qual hi trobarem unes parets de pedra per banda. Aquí, seguirem uns 75 metres la Riera aigües amunt fins a una revoltada que fa..."
FONT D'INFORMACIÓ:
Llibre inèdit del Josep Álvarez i Jaén (CET). "FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes". Abril de 1997
El blog Records de Terrassa (https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2007/06/19/el-panta-de-la-xuriguera/)
El blog de l'historiador local terrassenc Joaquim Verdaguer i Caballé (http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2012/05/el-panta-de-la-xoriguera.html)
La pàgina web de la Mina d'Aigües de Terrassa (http://www.aiguesdeterrassa.com/qui-som/historia/principis-del-segle-xx/)
Cartoteca Digital de l'ICGC. Mapa planimètric de Terrassa de l'any 1920 (http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/fullbrowser/collection/minutes/id/1636/rv/singleitem/rec/66)
Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3/)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada