El 21 de maig de l'any passat l'Armengol i jo vàrem fer un primer intent de cerca la font de Boïga. Sembla que no vam interpretar correctament les indicacions de localització que el Josep Álvarez donava per a aquesta font, i vam anar a parar a una ampla lleixa entre cingleres. Allà, a part d'una pista de desboscament que la recorria i unes esplèndides vistes, no va aparèixer cap surgència per enlloc. Sí, un bassal de senglar, però que no tenia entitat de surgència. Ho vàrem deixar estar, i ens vam oblidar del tema.
El dimarts 19 de febrer proppassat vàrem tornar plegats a la Boïga del Navarcles (topònim complet explicat pel Mariano Sellarès) amb la intenció de visitar les ruïnes d'un corralot recentment descobert i alguna barraca. Quan anàvem per mitja baixada del corriol que recorre per sota la gran línia elèctrica de la Boïga, i després de creuar una antiga pista desboscament i visitar una primera barraca, vàrem veure al vessant contrari del torrent un gran abalmament produït per la meteorització diferencial d'un potent estrat d'argiles vermelles. Des d'on érem també es veia clarament que allí naixia aigua; tot i que en aquelles dates feia mesos que no plovia.
En aquell moment se'ns va encendre la bombeta. I si aquell gran abalmament fos la surgència de la font de la Boïga que no havíem trobat temps enrere? Aquell abalmament era just un graó per sota de la lleixa que vàrem recórrer durant l'anterior recerca infructuosa, i també estava situat entre cinglera i cinglera. Vàrem comentar la jugada. I finalment vam decidir deixar estar el que teníem previst, i anar a cercar la font de la Boïga de nou.
Vam remuntar uns metres el corriol de sota la línia elèctrica fins a la desfigurada i planera pista d'abans. Pensàvem que si la seguíem en direcció a les cingleres, ens deixaria a la mateixa lleixa de l'abalmament que havíem vist abans. I sí! La pista de desboscament continuava revoltant la torrentada sense perdre altura i arribava fins a un primer torrent i salt d'aigua que baixa de la carena del Camí Ral. A partir d'aquí, un corriol senyalitzat amb fites de pedres et deixava a peu de la gran balma vermella i del naixement d'aigua. Inequívocament aquest era el corriol del que parlava en Josep Álvarez i que no vam saber trobar l'anterior vegada; perquè, com deia el mateix autor al seu llibre inèdit, si el seguíssim més enllà, arribaríem a la masia de les Cases; tot passant abans per la font de les Cases.
Font de la Boïga (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41.64936º E 1.93006º
L'Armengol em va comentar aquell mateix dia que, quan tingués temps i ganes, es dedicaria a desbrossar aquest perdut i poc conegut corriol per tal de connectar-lo amb el camí de la font de les Cases. En aquella data el corriol, tot i estar indicat amb fites, en alguns trams es feia perdedor i intransitable.
Per tal de descriure la font, transcriuré literalment el que va deixar escrit el senyor Álvarez: "Es tracta d'un simple punt per on hi brolla aigua, mig amagat per la vegetació abundant que hi ha en aquesta raconada i per sota d'una roca vermellosa que sembla l'inici d'una torrentada. Cal dir que és un raconet molt bonic per la posició on es troba; que malgrat les poques pluges que hi ha enguany (5 de novembre de 1995) i per la relativa alçada on es troba, hi rajava aigua. Un rajolí minso però rajava, cosa que moltes fonts abundoses normalment, ara no ho fan".
Pel que vàrem veure el 19 de febrer passat, puc subscriure tot el paràgraf anterior. Sota la vegetació, entre un estrat d'argila vermella i el terra de conglomerat calcari, rajava un petit cabal d'aigua; encara que feia mesos que no plovia. En una banda del naixement, sembla que els senglars han aprofitat l'aigua permanent per fer-se un bassal de fang. Per deixar veure millor el lloc d'aflorament de l'aigua arran de terra, l'Armengol va estassar tot el voltant. I jo, aprofitant una fita de pedres preexistent que indicava el corriol, vaig retolar el racó com a "SURGÈNCIA DE LA BOÏGA". No és el nom original amb el que va ser batejada pel senyor Álvarez, però el mateix autor a l'hora de definir-la diu que el sistema de sortida és el de "surgència".
La surgència és davant per davant de la barraca que havíem visitat uns minuts abans, i que vaig pujar a la Wikipedra amb el codi 19143. La barraca acaba d'arrodonir el paisatge que es veu des de l'ombrívola raconada de la font. És la barraca de la Boïga del Navarcles de Dalt (can Gibert).
Anotació afegida el 07/03/2019: El Ramon Suades, autor de la Guia Interactiva dels Parc Natural del Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac, m'ha fet arribar un e-mail on es demostra que, ara fa deu anys, el Salvador Trullàs, el Josep Abad, el Cinto Cuyàs i ell mateix ja van visitar i identificar aquesta surgència del llibre inèdit del Josep Álvarez. Tot i que, en aquell moment, el Salvador va dir que no veia del tot clar que fos aquesta.
FONT D'INFORMACIÓ:
Mariano Sellarès de cal Gat, primer alcalde de Rellinars de la democràcia postfranquista
Llibre inèdit del Josep Álvarez i Jaén (CET). FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes. Abril de 1997
Mapa de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac 1:20.000 del Centre Excursionista de Terrassa. Any 1988
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada