dissabte, 2 de gener del 2016

TINES ENTRE DUES VALLS (I ALTRES ELEMENTS INÈDITS QUE VAIG TROBAR DE CAMÍ)

Les tines Entre Dues Valls van aparèixer publicades per primera i única vegada al llibre Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages del Miquel Ballbè i Boada. Aquest llibre va sortir a la llum l'any 1993 aprofitant que poc anys abans (l'any 1985) aquell sector havia patit un incendi. Això va fer molt més senzilla la tasca d'inventariar els grups de tines que actualment estan engolides per la frondositat de la rebrotada del pi blanc. Posteriorment, l'any 2005, quan es va publicar el llibre de l'editorial el Farell Tines a les Valls del Montcau (un treball col·lectiu del Consorci de les Valls del Montcau), les tines Entre Dues Valls van desaparèixer del llistat, juntament amb altres de difícil accés i localització com les tines del Mal Pas, o la tina Solitària i la tina de l'Enric del torrent del Còdol Llarg. Tot i així, aquestes tres últimes no van quedar en l'oblit perquè van tornar a aparèixer en altres publicacions, on sortien ben ubicades. Aquest no és el cas de les tines que aquí tractem, que des de l'any 1993 no han tornat a ser esmentades a cap publicació; perdent-se així el seu rastre dins la grandiositat del nou bosc. Actualment alguns estudiosos del tema porten ja més d'un any buscant aquest grup de dues tines infructuosament.

Tenint en compte aquests antecedents, vaig rellegir el que deia al seu llibre de 1993 el difunt Miquel Ballbè. L'explicació de com arribar-hi amb tot terreny per pista forestal des del torrent del Flequer em va semblar prou entenedora. Amb això vaig agafar el Vissir3 de l'ICGC i vaig començar a rastrejar i interpretar ortofotos d'anys actuals i pretèrits, fins que vaig trobar (o em va semblar trobar) una estructura que no era natural i que podia ajustar-se al croquis que el Miquel Ballbè va fer d'aquest grup de tines. Finalment la consulta de l'imprecís mapa de localització de les tines, que l'autor incloïa al seu llibre, va acabar de refermar la meva idea original de que en aquell indret, tan a prop del carener de la serra de Puig Gili, podien estar les tines Entre Dues Valls. Un nom de nova factura, que li va donar el propi autor del llibre, però molt escaient si tenim en compte la seva ubicació geogràfica.

Avui, des de Terrassa, he anat cap al Pont de Vilomara i des d'allà he fet següent itinerari:

He agafat la pista forestal que uneix el Pont de Vilomara amb l'encimbellat mas del Farell, tot resseguint aigües amunt la riera de la Casa Nova primer i la riera de Santa Creu després. Just a les coordenades següents on l'esmentada pista forestal passa a tocar de la Casa Nova de Sant Jaume, he deixat estacionat el cotxe en un ample revolt.

Coordenades geogràfiques (ETRS89): N 41.694885º  E 1.891981º

Caminant en direcció a la llera de la riera i molt a prop del mas he trobat un forn d'obra que ben segur van utilitzar per a fer maons i teules en alguna de les seves ampliacions, i també per a coure els cairons vidriats que folren interiorment totes les tines d'aquesta propietat i de les veïnes.


Passo davant la façana principal d'aquest mas vitivinícola, que està orientada cap a l'est; i veig que la llinda d'un finestral té gravat l'any 1881. Un any que coincideix amb una de les seves ampliacions i que, per tant, coincideix amb un moment de prosperitat i de màxima expansió de la vinya en aquesta contrada.

Analitzem aquesta data en el context global. Entre 1865 i 1879 la vinya a Catalunya va passar el moment més brillant de la seva història, però aquest darrer any la fil·loxera va entrar per l'Empordà provinent de França, on ho havia arrasat tot; i la plaga es va propagar de nord a sud. A finals del segle XIX ja s'havia escampat la misèria per totes les comarques vitivinícoles del nostre país. Cap al 1890, quan la fil·loxera va arribar al Bages, els pagesos ja coneixien el seu remei (empeltar un peu americà amb la varietat de raïm desitjada), i aviat es recuperà el conreu. Tot i que ja mai l'extensió de vinyes conreades tornaria als nivells anteriors.




Travesso la riera per un gual que té pinta d'haver-se utilitzat des de temps immemorials i començo ha remuntar la pista pel vessant contrari fins que al cap d'una estona arribo a una cruïlla.

Coordenades geogràfiques (ETRS89): N 41.694103º  E 1.896086º

Aquí abandono la pista principal i agafo una altra en direcció nord durant uns 120 m fins que arribo a una altra cruïlla ja més desdibuixada.

Coordenades geogràfiques (ETRS89): N 41.695124º  E 1.896192º

Nota: si en aquesta cruïlla continuéssim pel dret uns 40 m arribaríem on segons els mapes topogràfics de l'ICGC hi ha les tombes de la Solella de les Monges de les que va parlar abastament l'Antoni Ferrando i Roig al seu llibre Recorregut per les tombes medievals i els seus encontorns. Jo hi vaig fer una ullada ràpida però no vaig trobar res dins del jove bosc de pins.

Aquí agafo una abandonada pista que travessa d'oest a est una ermada vinya. Al seu extrem trobo una inèdita barraca de planta circular que està molt ben conservada.

Coordenades geogràfiques (ETRS89): N 41.694625º  E 1.898289º




Continuant cap a llevant, quan el camí es fica a llera d'un torrent, a sobre meu trobo lligada a un arbust una cinta de plàstic blanca de les que indiquen el camí a seguir en una cursa o travessa de muntanya. Aquesta cinta indica l'inici del corriol/drecera que ens portarà costa amunt.

Coordeandes geogràfiques (ETRS89): N 41.694870º  E 1.899607º


Quan haguem pujat uns 30 m per aquest costerut corriol podem sortir a la nostra dreta i, ja fora de camí, anar a visitar una altra inèdita barraca de grans dimensions que està molt ben conservada.

Coordenades geogràfiques (ETRS89): N 41.694963º  E 1.900565º




Vaig localitzar aquesta barraca prèviament a casa tot interpretant diferents ortofotos. Inicialment, la seva indiciaria gran mida em va portar a pensar que podria ser una altra tina, en aquest cas inèdita; però un cop situat físicament sobre l'aspre terreny, les meves il·lusions es van esvair. Tot i així, la barraca no deixa de ser extraordinària per la mida i per l'estat de conservació.

Torno al corriol i continuo pujant fins l'ampla pista superior, ja molt a prop del carener que separa les dues valls i que dóna nom a l'objectiu final d'aquesta sortida. Tot pujant penso que aquest deuria ser un dels penosos camins de bast que van utilitzar fa més d'un segle els parcers que aquí dalt van treballar la terra, van pujar parets de pedra seca i van bastir aquests grups de tines que ara admirem. Tot i que, de ben segur, en aquell moment aquest camins deurien estar més ben calçats que ara.

Un cop a l'ampla pista prenc direcció i sentit est fins que arribo a aquest suau revolt que coincideix amb un xaragall.

Coordenades geogràfiques (ETRS89): N 41.695000º  E 1.903768º

Aquí només ens caldrà sortir a la nostra esquerre uns 15 m per a trobar el nostre grup de tines, que es troben exactament en aquestes coordenades.

Coordenades geogràfiques (ETRS89): N 41.695005º  E 1.903994º

Només fer una volta per l'exterior de conjunt m'adono que fa molt anys que ningú les visita: cap traça de corriol obert des de la pista i cap branquilló d'arbre o arbust tallat pels voltants.






El conjunt està molt ben conservat. Ara no faré una descripció detallada de les tines perquè això ja ho va fer el Miquel Ballbè en el seu llibre, però sí diré que és destacable el fet que les cobertes dels quatre espais (dues tines i dues barraques adossades) són de volta veritable, de volta de canó; i que totes elles es conserven molt bé.

L'accés superior de la tina est encara conserva a lloc una frontissa de la porta de fusta que la tancava.


També destacaré que la barraca adossada de la tina oest té dues plantes. Una inferior que dóna accés a la boixa i a on no vaig entrar perquè estava coberta d'arítjol. I una altra superior amb una porta d'arc pla, que té una xemeneia per a la sortida de fums de llar de foc, i un forat a terra (fet expressament) que connecta amb la planta inferior.









La barraca adossada de la tina est té una única planta a nivell de boixa, i encara conserva dos ganxos de ferro que deurien servir per a subjectar un emmarcament que protegís la boixa. Penjat del sostre hi havia un ratpenat.






Després de visitar aquest grup de tines, em vaig animar a apropar-me a les restes d'una estructura quadrada que a les ortofotos es veuen a uns 60 m al nord. L'aproximació no va ser fàcil, però l'esforç va pagar la pena perquè en arribar vaig descobrir alguna cosa més que una barraca de vinya. Aquesta petita construcció té una planta quadrada de 3.5 m de costat. Les seves parets són de pedra lligada amb argamassa, i va tenir una coberta de volta de canó. Tot i que la coberta actualment està enderrocada, s'aprecia clarament l'arrencada de la volta que la va tancar.

Coordenades geogràfiques (ETRS89): N 41.695526º  E 1.903967º









Ara ja només em restava tornar a resseguir les meves passes en sentit contrari, i baixar a la vall per a cercar el cotxe.



De tornada, al vessant oposat de la riera de la Casa Nova, podem albirar la Roca del Vi. Un topònim molt adequat si tenim en compte que tot el vessant que des d'aquí veiem va estar cobert de vinya fins als 40 del segle XX. Unes vinyes que eren propietat de la Casa Nova de Sant Jaume.


Aquest post està dedicat a l'Eloi Font. Si ell no m'hagués explicat que feia més d'un any que cercava aquest grup de tines, mai hagués fet l'esforç d'anar-hi, i després tornar per a explicar-ho tal com ho he fet aquí.


BIBLIOGRAFIA:

Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages del Miquel Ballbè i Boada. Editor Centre d'Estudis del Bages.

Tines a les Valls del Montcau del Consorci de les Valls del Montcau. Editorial Farell.

Recorregut per les tombes medievals i els seus encontorns de l'Antoni Ferrando i Roig. Editorial Egara.

El Vissir3 de l'ICGC. (http://www.icc.cat/vissir3)

El blog de tines, cups i trulls de Catalunya de l'Eloi Font. (http://torcularium.blogspot.com.es)

La web de la Institució Catalana d'Estudis Naturals. (http://ichn.iec.cat/Bages/foc/imatges%20grans/planol-incendis.htm)

dijous, 31 de juliol del 2014

BARRACA DE LA MATAGALLS-MONTSERRAT (VACARISSES)

- Barraca de la Matagalls-Montserrat (ETRS89): N 41º 36.818'  E 01º 55.011'


L'he anomenat així perquè es troba a escassos 30 metres del recorregut de la ultra-trail (caminada de resistència) més famosa de Catalunya; al seu pas pel terme de Vacarisses.

Si segueixo la classificació que fan a la Wikipedra

http://wikipedra.catpaisatge.net/

Es tractaria d'una barraca aèria adossada al marge de planta semi-circular i amb la porta de llinda plana. Es troba en perfecte estat de conservació; tot i que la gran llosa tapadora està desplaçada cap al voladís de la coberta.

La vaig trobar gràcies a les indicacions d'un vacarissà que passejava el gos per la zona.

Anotació afegida el 05/05/2020: Si aneu a la fitxa d'aquesta barraca a l'inventari de barraques de pedra seca de Vacarisses, trobareu informació més actualitzada i completa:

027 - Barraca de ca la Maria Rosa

dimarts, 15 de juliol del 2014

FONT DE L'ABEURADOR (MURA)

Aquesta font també la situa i li dóna nom el Josep Álvarez dins el seu llibre inèdit: FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes.

Per visitar aquesta font muratana, primer ens hem d'apropar al poble, ja sigui per la pista asfaltada que baixa directament a l'ermita de Sant Antoni o per la carretera que et deixa a l'aparcament del "nou" edifici de l'Ajuntament.

Un cop situats al poble, ens hem de dirigir cap a la font de l'Era tot creuant el pontet sobre la riera. I un cop en aquell esplanada, veurem la

- Font de l'Abeurador (ETRS89): N 41º 41.912'  E 01º 58.726'

Encara que pugui semblar mentida és molt a prop de la font natural més popular de Mura: la font de l'Era. Exactament uns 50 metres aigües amunt del mateix marge esquerre de la riera de Nespres (de Mura). El dia que vaig anar a fotografiar-la no rajava, però al terra de la raconada hi havia un bassalet. Tot i així, recordo que fa uns tres o quatre anys (abans que sabés que aquella surgència tenia nom) la vaig veure rajar abundosament al costat de la seva veïna més popular.



BIBLIOGRAFIA:

Llibre inèdit del Josep Álvarez i Jaén (CET). FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes. Abril de 1997

Mapa de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac 1:20.000 del Centre Excursionista de Terrassa. Any 1988

FONT - CISTERNA DEL BATISTA (MURA)

És una altra de les cisternes que he trobat gràcies a l'inèdit llibre de fonts del Josep Álvarez.

Està situada a la capçalera del torrent del Ramonet, a les Escomes. Per tant, és veïna de la també font-cisterna del Ros que ja coneixem els seguidors d'aquest blog personal.

En referència al nom de la cisterna, cal Batista és el sobrenom (motiu) que donaven a la família que vivia a la casa on actualment és el restaurant Cal Carter.

Per arribar-hi es pot deixar el cotxe al collet del Ros (situat al punt km 1,370 de la carretera que baixa cap a Mura) i caminar per la pista que voreja la carretera per sota i en el sentit de pujada. Si fem això, revoltarem per sobre de la capçalera del torrent i arribarem a la part alta d'una feixa on trobarem una

- Barraca de pedra seca (ETRS89): N 41º 42.332'  E 01º 59.276'

Aquesta barraca és de planta quadrada i algú ha intentat restaurar-la amb molt poc èxit i gust. Segons el propi Josep Álvarez, al 1995 encara mantenia una teulada de teules.


Si ara baixem uns 30 metres pel mig de la feixa, trobarem finalment la

- Font - cisterna del Batista (ETRS89): N 41º 42.351'  E 01º 59.273'

Està excavada al terra i protegida per un marge i parets de pedra seca. L'origen d'aquesta cisterna s'ha de remuntar, com a mínim, a l'època en què en aquest sector es cultivava la vinya.



Si continuem baixant per la feixa uns 60 metres més, trobarem un pou modern amb una portella que el tanca del qual actualment se n'aprofita l'aigua mitjançant un tub de plàstic negre que hi surt.

- Pou modern (ETRS89): N 41º 42.377'  E 01º 59.255'


BIBLIOGRAFIA:

Llibre inèdit del Josep Álvarez i Jaén (CET). FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes. Abril de 1997

Mapa de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac 1:20.000 del Centre Excursionista de Terrassa. Any 1988

dimecres, 25 de juny del 2014

FONT - CISTERNA DE CAN PÈLAGS (MATADEPERA)

Després de l'"èxit" amb la font-cisterna de can Robert, fa unes setmanes vaig tornar a rellegir el text del Josep Álvarez i Jaén sobre la font-cisterna de can Pèlags. Així que aquella mateixa tarda hi vaig tornar per a recórrer una acotada zona de la part baixa del vessant hidrogràfic dret de la canal de la Pedrera.

Molt ràpidament vaig trobar la portella d'accés a la cisterna, que es troba en petit marge de pedra i arran de terra. Està situada molt a prop de la llera del torrent i en el seu vessant hidrogràfic dret. Un cop trobada la cisterna, m'hi vaig estar una hora i escaig estassant aquella raconada. Tot el racó de la font estava completament embardissat (una aritjolada molt important cobria gairebé per complet la portella); cosa que demostraria que feia anys que ningú li feia una visita. A l'interior de la petita cisterna hi havia un pam d'aigua, i es veia molt clarament el punt de surgència de l'aigua i la tosca que hi penja.



Per les seves característiques aquesta cisterna també és cosina germana de la veïna cisterna de can Garrigosa i la recentment "redescoberta" cisterna de can Robert.

Segons ens va dir el mateix propietari o masover de can Pèlags, amb el que vàrem ensopegar el dia de la primera temptativa de recerca, aquesta cisterna és totalment desconeguda per a ells; cosa que no em va frenar per a continuar buscant-la, ja que me'n refio més de la paraula del Josep Álvarez.

El punt on s'ha de deixar la pista per baixar directament cap la llera de la canal de la Pedrera és el següent, i ara, a més a més, està marcat amb una fita de pedres al terra.

N 41º 38.623'  E 02º 00.218'

Si en aquest punt baixem pel rost vessant fins a poc abans de creuar la llera i la remuntem uns metres, sense voler-ho, farem cap al replà de la cisterna, que ara està desbrossat.

Font - cisterna de can Pèlags (ETRS89): N 41º 38.609'  E 02º 00.241'


Les coordenades finals no tenen gaire precisió a causa de la situació ensotada de la font que fa que el senyal GPS reboti als vessants i produeixi la típica desviació.


BIBLIOGRAFIA:

Llibre inèdit del Josep Álvarez i Jaén (CET). FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes. Abril de 1997

Mapa de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac 1:20.000 del Centre Excursionista de Terrassa. Any 1988