Les tines Entre Dues Valls van aparèixer publicades per primera i única vegada al llibre Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages del Miquel Ballbè i Boada. Aquest llibre va sortir a la llum l'any 1993 aprofitant que poc anys abans (l'any 1985) aquell sector havia patit un incendi. Això va fer molt més senzilla la tasca d'inventariar els grups de tines que actualment estan engolides per la frondositat de la rebrotada del pi blanc. Posteriorment, l'any 2005, quan es va publicar el llibre de l'editorial el Farell Tines a les Valls del Montcau (un treball col·lectiu del Consorci de les Valls del Montcau), les tines Entre Dues Valls van desaparèixer del llistat, juntament amb altres de difícil accés i localització com les tines del Mal Pas, o la tina Solitària i la tina de l'Enric del torrent del Còdol Llarg. Tot i així, aquestes tres últimes no van quedar en l'oblit perquè van tornar a aparèixer en altres publicacions, on sortien ben ubicades. Aquest no és el cas de les tines que aquí tractem, que des de l'any 1993 no han tornat a ser esmentades a cap publicació; perdent-se així el seu rastre dins la grandiositat del nou bosc. Actualment alguns estudiosos del tema porten ja més d'un any buscant aquest grup de dues tines infructuosament.
Tenint en compte aquests antecedents, vaig rellegir el que deia al seu llibre de 1993 el difunt Miquel Ballbè. L'explicació de com arribar-hi amb tot terreny per pista forestal des del torrent del Flequer em va semblar prou entenedora. Amb això vaig agafar el Vissir3 de l'ICGC i vaig començar a rastrejar i interpretar ortofotos d'anys actuals i pretèrits, fins que vaig trobar (o em va semblar trobar) una estructura que no era natural i que podia ajustar-se al croquis que el Miquel Ballbè va fer d'aquest grup de tines. Finalment la consulta de l'imprecís mapa de localització de les tines, que l'autor incloïa al seu llibre, va acabar de refermar la meva idea original de que en aquell indret, tan a prop del carener de la serra de Puig Gili, podien estar les tines Entre Dues Valls. Un nom de nova factura, que li va donar el propi autor del llibre, però molt escaient si tenim en compte la seva ubicació geogràfica.
Avui, des de Terrassa, he anat cap al Pont de Vilomara i des d'allà he fet següent itinerari:
He agafat la pista forestal que uneix el Pont de Vilomara amb l'encimbellat mas del Farell, tot resseguint aigües amunt la riera de la Casa Nova primer i la riera de Santa Creu després. Just a les coordenades següents on l'esmentada pista forestal passa a tocar de la Casa Nova de Sant Jaume, he deixat estacionat el cotxe en un ample revolt.
| Coordenades geogràfiques (ETRS89): | N 41.694885º E 1.891981º |
Caminant en direcció a la llera de la riera i molt a prop del mas he trobat un forn d'obra que ben segur van utilitzar per a fer maons i teules en alguna de les seves ampliacions, i també per a coure els cairons vidriats que folren interiorment totes les tines d'aquesta propietat i de les veïnes.
Passo davant la façana principal d'aquest mas vitivinícola, que està orientada cap a l'est; i veig que la llinda d'un finestral té gravat l'any 1881. Un any que coincideix amb una de les seves ampliacions i que, per tant, coincideix amb un moment de prosperitat i de màxima expansió de la vinya en aquesta contrada.
Analitzem aquesta data en el context global. Entre 1865 i 1879 la vinya a Catalunya va passar el moment més brillant de la seva història, però aquest darrer any la fil·loxera va entrar per l'Empordà provinent de França, on ho havia arrasat tot; i la plaga es va propagar de nord a sud. A finals del segle XIX ja s'havia escampat la misèria per totes les comarques vitivinícoles del nostre país. Cap al 1890, quan la fil·loxera va arribar al Bages, els pagesos ja coneixien el seu remei (empeltar un peu americà amb la varietat de raïm desitjada), i aviat es recuperà el conreu. Tot i que ja mai l'extensió de vinyes conreades tornaria als nivells anteriors.
Travesso la riera per un gual que té pinta d'haver-se utilitzat des de temps immemorials i començo ha remuntar la pista pel vessant contrari fins que al cap d'una estona arribo a una cruïlla.
| Coordenades geogràfiques (ETRS89): | N 41.694103º E 1.896086º |
Aquí abandono la pista principal i agafo una altra en direcció nord durant uns 120 m fins que arribo a una altra cruïlla ja més desdibuixada.
| Coordenades geogràfiques (ETRS89): | N 41.695124º E 1.896192º |
Nota: si en aquesta cruïlla continuéssim pel dret uns 40 m arribaríem on segons els mapes topogràfics de l'ICGC hi ha les tombes de la Solella de les Monges de les que va parlar abastament l'Antoni Ferrando i Roig al seu llibre Recorregut per les tombes medievals i els seus encontorns. Jo hi vaig fer una ullada ràpida però no vaig trobar res dins del jove bosc de pins.
Aquí agafo una abandonada pista que travessa d'oest a est una ermada vinya. Al seu extrem trobo una inèdita barraca de planta circular que està molt ben conservada.
| Coordenades geogràfiques (ETRS89): | N 41.694625º E 1.898289º |
Continuant cap a llevant, quan el camí es fica a llera d'un torrent, a sobre meu trobo lligada a un arbust una cinta de plàstic blanca de les que indiquen el camí a seguir en una cursa o travessa de muntanya. Aquesta cinta indica l'inici del corriol/drecera que ens portarà costa amunt.
| Coordeandes geogràfiques (ETRS89): | N 41.694870º E 1.899607º |
Quan haguem pujat uns 30 m per aquest costerut corriol podem sortir a la nostra dreta i, ja fora de camí, anar a visitar una altra inèdita barraca de grans dimensions que està molt ben conservada.
| Coordenades geogràfiques (ETRS89): | N 41.694963º E 1.900565º |
Vaig localitzar aquesta barraca prèviament a casa tot interpretant diferents ortofotos. Inicialment, la seva indiciaria gran mida em va portar a pensar que podria ser una altra tina, en aquest cas inèdita; però un cop situat físicament sobre l'aspre terreny, les meves il·lusions es van esvair. Tot i així, la barraca no deixa de ser extraordinària per la mida i per l'estat de conservació.
Torno al corriol i continuo pujant fins l'ampla pista superior, ja molt a prop del carener que separa les dues valls i que dóna nom a l'objectiu final d'aquesta sortida. Tot pujant penso que aquest deuria ser un dels penosos camins de bast que van utilitzar fa més d'un segle els parcers que aquí dalt van treballar la terra, van pujar parets de pedra seca i van bastir aquests grups de tines que ara admirem. Tot i que, de ben segur, en aquell moment aquest camins deurien estar més ben calçats que ara.
Un cop a l'ampla pista prenc direcció i sentit est fins que arribo a aquest suau revolt que coincideix amb un xaragall.
| Coordenades geogràfiques (ETRS89): | N 41.695000º E 1.903768º |
Aquí només ens caldrà sortir a la nostra esquerre uns 15 m per a trobar el nostre grup de tines, que es troben exactament en aquestes coordenades.
| Coordenades geogràfiques (ETRS89): | N 41.695005º E 1.903994º |
Només fer una volta per l'exterior de conjunt m'adono que fa molt anys que ningú les visita: cap traça de corriol obert des de la pista i cap branquilló d'arbre o arbust tallat pels voltants.
El conjunt està molt ben conservat. Ara no faré una descripció detallada de les tines perquè això ja ho va fer el Miquel Ballbè en el seu llibre, però sí diré que és destacable el fet que les cobertes dels quatre espais (dues tines i dues barraques adossades) són de volta veritable, de volta de canó; i que totes elles es conserven molt bé.
L'accés superior de la tina est encara conserva a lloc una frontissa de la porta de fusta que la tancava.
També destacaré que la barraca adossada de la tina oest té dues plantes. Una inferior que dóna accés a la boixa i a on no vaig entrar perquè estava coberta d'arítjol. I una altra superior amb una porta d'arc pla, que té una xemeneia per a la sortida de fums de llar de foc, i un forat a terra (fet expressament) que connecta amb la planta inferior.
La barraca adossada de la tina est té una única planta a nivell de boixa, i encara conserva dos ganxos de ferro que deurien servir per a subjectar un emmarcament que protegís la boixa. Penjat del sostre hi havia un ratpenat.
Després de visitar aquest grup de tines, em vaig animar a apropar-me a les restes d'una estructura quadrada que a les ortofotos es veuen a uns 60 m al nord. L'aproximació no va ser fàcil, però l'esforç va pagar la pena perquè en arribar vaig descobrir alguna cosa més que una barraca de vinya. Aquesta petita construcció té una planta quadrada de 3.5 m de costat. Les seves parets són de pedra lligada amb argamassa, i va tenir una coberta de volta de canó. Tot i que la coberta actualment està enderrocada, s'aprecia clarament l'arrencada de la volta que la va tancar.
| Coordenades geogràfiques (ETRS89): | N 41.695526º E 1.903967º |
Ara ja només em restava tornar a resseguir les meves passes en sentit contrari, i baixar a la vall per a cercar el cotxe.
De tornada, al vessant oposat de la riera de la Casa Nova, podem albirar la Roca del Vi. Un topònim molt adequat si tenim en compte que tot el vessant que des d'aquí veiem va estar cobert de vinya fins als 40 del segle XX. Unes vinyes que eren propietat de la Casa Nova de Sant Jaume.
Aquest post està dedicat a l'Eloi Font. Si ell no m'hagués explicat que feia més d'un any que cercava aquest grup de tines, mai hagués fet l'esforç d'anar-hi, i després tornar per a explicar-ho tal com ho he fet aquí.
BIBLIOGRAFIA:
Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages del Miquel Ballbè i Boada. Editor Centre d'Estudis del Bages.
Tines a les Valls del Montcau del Consorci de les Valls del Montcau. Editorial Farell.
Recorregut per les tombes medievals i els seus encontorns de l'Antoni Ferrando i Roig. Editorial Egara.
El Vissir3 de l'ICGC. (http://www.icc.cat/vissir3)
El blog de tines, cups i trulls de Catalunya de l'Eloi Font. (http://torcularium.blogspot.com.es)
La web de la Institució Catalana d'Estudis Naturals. (http://ichn.iec.cat/Bages/foc/imatges%20grans/planol-incendis.htm)
Gracies David pel teu es fors de recuperació del nostre patrimoni històric. Esperem que puguin ser restaurades e incorporades als itineraris del Flequer i de la riera de Mura.
ResponEliminaFinalment m'hi he arribat i no m'esperava que estiguessin tan senceres. M'han agradat.
ResponEliminaExcel·lent la teva explicació, d'una precisió exquisita.
I agraeixo les referències.
Una barretada!