El matadeperenc Miquel Ballbè i Boada, a més a més de ser alcalde del seu poble, als anys 80 del segle passat va estudiar i publicar molts llibres sobre els antics elements del patrimoni rural (forns de calç, forns d'obra, masos rònecs, etc.) que va trobar al llarg del terme de Matadepera. També va escriure llibres d'història local sobre els origens dels masos de diversos municipis del rodal del Parc Natural. Un dels pocs misteris que encara faltava per resoldre sobre els molts elements del patrimoni emboscat que va publicar als seus llibres era la ubicació d'un forn de pega que havia trobat prop de can Pobla.
El primer llibre on l'estudiós parla d'aquest forn de pega és Matadepera. Pagesos i menestrals (any 1988). A la pàgina 43 l'autor va deixar escrit: "L'obtenció de pega mitjançant forns no podem dir que fos una indústria molt arrelada a Matadepera; però tenim dades concretes de la seva existència i fins i tot estem en condicions de poder adjuntar en aquest estudi unes fotografies de la prospecció d'un d'ells, situat vora can Pobla."
 |
| Retall de les tres fotos en blanc i negre del forn de pega que apareixen al llibre Matadepera. Pagesos i menestrals de l'any 1988 |
Poc després, l'any 1989, va publicar el llibre Calaix de Sastre de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Aquí, a la pàgina 160, l'autor diu una cosa molt semblant, però canviant el context general i la refèrencia de la ubicació del forn de pega. "L'obtenció de pega mitjançant forns no podem dir que fos una indústria
molt arrelada a la muntanya de Sant Llorenç, però tenim dades concretes de la seva
existència, i fins i tot estem en condicions de poder adjuntar en aquest treball una fotografia d'un d'ells situat molt a prop del cim de la Mola."
 |
Retall de la foto en blanc i negre del forn de pega que apareix al llibre Calaix de Sastre de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac de l'any 1989. És repetida del llibre anterior.
|
L'any 2000 el senyor Ballbè va publicar el seu últim llibre, Topònims de Sant Llorenç del Munt i rodalia, on esmentava per darrera vegada aquest forn de pega i la seva ubicació aproximada, i en donava alguna pista més. "Forn de pega - A la contrada de can Pobla, queden les restes d'un forn de pega. Encara que està a peu d'un camí que puja a la Mola, és difícil de trobar-lo. Terme de Matadepera. (17-C) *" El combinació 17-C fa referència a una gran quadrícula sobre el mapa del CET del 1988 que abasta can Pobla i el seu rodal; així que no aporta cap pista extra.
Duia ja mesos donant-li voltes al cap. Ho havia demanat a grans coneixedors de la muntanya de Sant Llorenç; però caps d'ells havia vist mai aquest petit forn i, per tant, no sabia exactament on era. Fins i tot li havia demanat a l'Antoni Garcia (à) Pintoret abans de la seva sobtada mort el gener passat. El Pintoret, a més de ser un gran coneixedor de tot els massís, havia treballat desemboscant i arranjant el camí de la canal de can Pobla, però em va confessar que no n'havia sentit a parlar d'aquest forn.
Amb les escasses pistes que tenia, el diumenge 13 de març l'Armegol Gelabert i jo vam concertar una matinal amb el poc esperançador objectiu de retrobar-lo. Vam deixar el cotxe a l'aparcament de can Robert i vam pujar a can Pobla seguint el camí vell. Des d'allà, el camí de la canal de can Pobla és el de més entitat de tots els que pujaven i encara pugen a la Mola; així que el vam resseguir tot apamant cada replanet i relleix que quedés sota el camí, o sigui "a peu de camí", a la recerca d'un petit clot de planta circular. Si més no, així es com vam entendre la breu descripció del senyor Ballbè. Vam deixar el desviament del Bolet i el Mal Pas de can Pobla a l'esquerra i vam continuar per sobre la cova dels Toixons. En arribar al desviament que a l'esquerra puja a la Mola per la canal, vam pensar que l'humit alzinar que hi creix no podia acollir un forn de pega que s'alimenta amb pi, ginebró o càdec; així que vam continuar recte pel camí que duu a la cova del Frare. Al cap de poc vaig veure un clap de roca amb orientació solella on hi abundaven els pins i els ginebres. Hi vaig baixar fins a topar-me amb un antic pal de la línia telefònica que pujava a la Mola. Aquí vaig girar a l'esquerra (ponent) per endinsar-me de nou a l'alzinar d'un ramal secundari de la canal de canal Pobla. És aquí on vaig trobar l'olla del forn de pega que apareixia a les fotografies en blanc i negre dels llibres del Miquel Ballbè! Uns 20 metres sota el camí que baixa a la cova del Frare.
Coordenades del petit forn de calç de can Pobla (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41.63784º E 2.01886º
Vaig cridar a l'Armengol, que m'esparava dalt al camí. Encara que no estava gaire cobert de vegetació, vam desbrossar una mica el seu perímetre. Vam anotar que la orientació de la boca de foc és sud; i el vam amidar: el canó té un diàmetre aproximat de 1.5 m, la paret nord és la que està millor conservada i té uns 2 m d'altura, la paret sud (la de la boca de foc) només conserva 1.2 m d'altura. Després, recollint i manipulant les pedres blanques que hi havia aigües avall del forn, vam poder copsar que algunes d'elles eren restes de calç apagada (morta) que en una pretèrita fornada de calç havien sigut rebutjades per estar mal cuites. En aixecar la vista, entre la malesa, vam observar que el forn estava situat al costat d'una ampla i antiga plaça carbonera on hi descansaven un gran nombre de còdols calcaris que havien arribat rodolant vessant avall. Vam resseguir l'antic camí d'accés a plaça, i al seu llarg tot era ple de més còdols calcaris que havien aturat la seva devallada en aquell relleix de camí. Els indicis eren molt clars; el senyor Ballbè es va esquivocar a l'hora d'assignar la tipologia d'aquest petit forn excavat al marge. Realment era un petit forn de calç!
Com ja vam poder veure amb el petit forn de calç de la riba esquerra del torrent del Llor entre Terrassa i Vacarrisses, quan la matèria primera d'un forn de calç són els códols calcaris arrossegats i amuntegats pel corrent d'aigua o pel rost vessant, la mida del forn de calç que es fa servir per a la seva cuita ha de ser per força petita. És una llei simple: a poca quantitat de matèria primera, petit tamany de fornada. Aquesta hipotesí havia de ser contrasta amb la troballa d'una espaiosa i generosa boca foc a la part baixa de l'olla de forn. I així va ser! En furgar a la banda sud del petit canó, vam veure que la part superior d'una petita arcada començava a treure el cap. Després de treure a la llum uns 10 cm d'arcada, vam calcular que sota aquell gruix de sediment deuria tenir una amplada d'uns 50 cm.
 |
Perspectiva general del talús argilós on està excavat el petit forn de calç
|
 |
Detall del petit marge de pedra de contenció conservat al costat sud-oest
|
 |
Es veu el forat de la petita boca de foc i una part del canó excavat al marge terrós
|
 |
| Es veu el forat de la petita boca de foc i una part del canó excavat al marge terrós |
 |
Detall de la boca de foc des de l'exterior
|
 |
La paret nord del l'olla des de dalt
|
 |
| La paret sud del l'olla des de dalt |
 |
| La paret sud-est del l'olla des de dalt |
 |
S'entreveu colgada l'arcada de la boca de foc a la base de la paret sud de l'olla
|
 |
Recull de pedres de calç apagada que van ser rebutjades per estar mig cuites.
|
 |
Aplec de còdols calcaris aturats al relleix del camí d'accés a la plaça carbonera i al forn
|
 |
| Més còdols calcaris aturats al relleix del camí d'accés a la plaça carbonera i al forn |
 |
Croquis del traçat camí principal que baixa a la cova del Frare amb l'embrossat ramal que duia a la plaça carbonera i el forn de calç
|
FONTS D'INFORMACIÓ:
Miquel Ballbè i Boada, autor del llibre Matadepera. Pagesos i menestrals. Publicat per Editorial Ègara l'any 1988.
Miquel Ballbè i Boada, autor del llibre Calaix de Sastre de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Autoeditat l'any 1989.
Miquel Ballbè i Boada, autor del llibre Topònims de Sant Llorenç del Munt i rodalia. Publicat per la Diputació de Barcelona amb la col·laboració del Centre Excursionista de Terrassa l'any 2000.
Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac (Ramon Suades). Edició del 2020 a la venda als millors centres excursionistes de la comarca.
Molt bona troballa. Felicitats.
ResponElimina