Per desplaçar-me més fàcilment entre replà i replà, vaig fer servir la xarxa de camins i corriols que va reobrir l'Armengol i la seva família a l'abril del 2018, i que aquí està extensament explicada.
Seguint l'ombrívol i esponerós camí vell de Vacarisses a la Pineda, un cop travessat el torrent del Llor, vaig començar a remuntar la rosta continuació del camí, ja dins el terme de la Pineda (Terrassa). En el primer replanet que fa el camí, a uns 60 metres de la llera del torrent, vaig fer algunes ullades o "sortidetes" fins que vaig entreveure un petit ressalt de terra. A l'esquerra del camí, a escassos 5 metres i envoltat de pins, alzines, marfull i lladern, vaig trobar un "pou" excavat al vessant argilós.
Coordenades geogràfiques (ETRS89): N 41.59732ºN E 1.94702º
Després d'una petita estassada, vaig mesurar les seves dimensions i la seva orientació. Tenia un diàmetre de 2.30 m i una altura màxima visible de 1.20 m. L'orientació de la potencial boca de foc, en cas que es tractés d'un forn de calç, era l'oest.
 |
| El forn de calç del Torrent del Llor el dia de la troballa |
 |
| El forn de calç del Torrent del Llor el dia de la troballa |
 |
| El forn de calç del Torrent del Llor el dia de la troballa |
Tenia un gran dubte. Quin tipus de forn havia sigut aquell "pou" excavat al marge argilós? Tenia la forma típica d'un forn calç, però el seu diàmetre era petit. Fins aquell dia, mai havia no vist un forn de de calç tan petit. Una altre fet que no concordava era ell lloc on estava situat; un vessant on les úniques pedres que hi havia eren silíciques: llicorella amb quars. D'aquelles pedres no es podia extreure calç! Això em va dur a la incipient hipòtesi de què podria tractar-se d'un forn de pega molt desfet i atrotinat. Per tal de confirmar aquesta hipòtesi calia trobar una petita olla, colgada de terra, a la seva banda oest...
 |
| Esquema del funcionament d'un forn de pega extret del blog del Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar del Vallès |
Vaig haver de consultar a un vertader expert en la matèria, el Joan Roura del Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar. Li vaig enviar dues fotos del "pou" amb les seves dimensions i, al cap de poc temps, em va respondre: "El que has trobat és un forn de calç, crec. Un forn de pega tindria dos forats separats, un que és el forn i l'altre que és l'olla. T'envio un dibuix.
 |
| Dibuix amb amidaments del forn de pega de Castellar del Vallès. Autor: Joan Roura del Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar del Vallès |
Al Montseny, si ho mires a la Wikipedia, veuràs altres tipus de forns de pega, però tots tenen l'olla al costat, petita o grossa. Al terme de Castellar del Vallès hem trobat un forn de calç antic d'un diàmetre de 1.30 m. Normalment són els forns que estan molt a prop de las masies o capelles. Són petits i normalment són un d'obra i un de calç junts. Els utilitzaven per fer la masia o la capella i per a posteriors ampliacions. Els altres forns de calç de grans diàmetres ja eren per vendre als constructors. Normalment el 50% de tots els forns es troben en terres argilosos i al mig del bosc, o sigui, tenien la llenya allà mateix i la pedra la transportaven de les pedreres al forn; al contrari de com es va fer més modernament."
La opinió del Joan Roura era ben clara; allò era simplement un forn de calç petit.
El dissabte 16 de maig hi vaig tornar en companyia de l'Armengol Gelabert i del Quim Solbas. L'objectiu era extreure part de la terra que gairebé colgava aquell "pou". Vàrem dur diverses eines. En veure'l, el Quim de seguida va dir que allò era un petit forn de calç. Ell pensava que si allò hagués sigut un forn de pega, sota el forn hi hauria d'haver un petit o gran marge de pedra on es situaria l'olla de la destil·lació final del quitrà; i allà només hi havia un vessant terrós de poc pendent.
Vàrem extreure un volum testimonial de terra del seu interior que no ens va aportar cap pista nova. La decisió ja estava presa; allò havia sigut un petit forn de calç: el forn de calç del Torrent del Llor.
 |
| El forn de calç del Torrent del Llor després del petit buidatge |
 |
| El forn de calç del Torrent del Llor després del petit buidatge |
 |
| El forn de calç del Torrent del Llor després del petit buidatge |
Encara faltava trobar una peça del trencaclosques. D'on van treure la pedra calcària per fer les fornades? Tot aquell vessant del torrent del Llor era silícic (llicorella i quars). L'Armengol, el Quim i jo vàrem arribar a la conclusió que només havia pogut sortir d'un lloc: la propera llera del torrent del Llor.
A només 60 m forn de calç tenim la llera d'aquest fondo torrent. Un torrent que durant milers d'anys ha solcat el relleu a base d'innombrables avingudes d'aigua. Aquestes "infinites" avingudes han arrossegat aigües avall, i al llarg de la llera, una gran quantitat còdols calcaris provinents de la capçalera del torrent Llor, on trobem el conglomerat calcari típic de les parts altes del Parc Natural. A més a més, en aquest punt existeix una particularitat del relleu del torrent que pot propiciar l'acumulació d'una major quantitat de còdols. Just on el camí vell de Vacarisses a la Pineda creua el torrent del Llor, el corrent fluvial fa un meandre (corba o sinuositat) molt pronunciat de 90º. Aquest colze segurament va ser un tap per als còdols calcaris que durant mil·lennis van rodolar des de les capçaleres del torrent.
 |
| El curs alt del torrent del Llor i el forn de calç sobre el mapa geològic de Catalunya de l'ICGC. De color blau estan representades les pissarres micacítiques (ÇOrp), que són silíciques. De color taronja estan representats els conglomerats heteromètrics (PEcg), amb còdols calcaris. |
 |
| El camí vell de Vacarisses a la Pineda, el meandre del torrent del Llor i el forn de calç de la sobre el mapa topogràfic de l'ICGC. |
En aquest lloc, on el transitat camí travessava el torrent, hi deuria haver una major concentració de còdols calcaris. Un fet que deuria aprofitar algun esforçat calciner de la contrada per fer un petit forn de calç uns metres amunt. El calciner va excavar el canó del forn allà on va trobar el primer marge argilós adient.
 |
| La llera del torrent del Llor allà on és travessat pel camí de la Pineda, al meandre. |
FONTS D'INFORMACIÓ:
Conversa epistolar (electrònica) amb el Joan Roura del Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar del Vallès
Blog del Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar del Vallès (https://pedrasecacastellar.blogspot.com/2017/05/el-forn-de-pega-punt-per-produir.html)
Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac (Ramon Suades). Edició del 2020. Ja a la venda als millors centres excursionistes de la comarca!
Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada