El Josep Álvarez va incloure dues fonts dels rodals de la Pineda al seu llibre: la font del Ferro i la font de la Pineda. La primera la vaig trobar al gener del 2014, tal com explico en aquesta entrada del blog. I la segona l'he estat cercant infructuosament fins avui.
Alguna cosa estava interpretant malament del text del senyor Álvarez. Així que vaig comparar l'apartat de Localització de la font del Ferro, que ja havia trobat, amb el de la font de la Pineda. Aquí se'm va encendre la bombeta! L'estava buscant malament. El camí d'accés a la font de la Pineda realment era la pista que surt del gran cobert de la masia, i no la pista superior que comença a la façana nord de la casa. Sabent això, la interpretació era una altra, i ara tota l'explicació de la Localització concordava millor.
El dimecres 13 de març, amb la "nova" ubicació de la font a la butxaca, vaig anar a la Pineda. Per no haver de passar per davant o per darrere de la casa i no importunar als seus estadants, vaig decidir apropar-me a la capçalera del torrent de la Font de la Teula, on es troba la font, des de l'est. A les ortofotos del Vissir3 de l'ICGC havia vist que recentment havien tornat a estassar sota una línia elèctrica que, des del carrer principal de la urbanització dels Pinetons, baixa directament a la Pineda, tot passant sobre les dues fonts del racó: la font del Ferro i la font de la Pineda. Vaig fer servir aquesta costeruda drecera per arribar-me a un estret tram estassat de la llera del torrent de la Font de la Teula, sota la casa de la Pineda. Aquí vaig remuntar la riba del vessant hidrogràfic dret del torrent fins arribar a la pista que el senyor Álvarez indicava al seu llibre com accés a la font. Actualment la pista comença a estar envaïda per la vegetació i, si no se li posa remei, en poc anys acabarà sent intransitable. Vaig seguir-la aigües amunt, en sentit a la casa de la Pineda, una trentena de metres fins a un tancat revolt; el mateix revolt que indicava el senyor Álvarez com a punt d'accés final a la font.
A partir d'aquí extrauré literalment del llibre les últimes línies de l'apartat de Localització de la font. "En el mateix revolt agafem un corriol al nostre davant que baixa al torrent, a sota d'una paret que subjecta les terres de la feixa existent al mig del torrent. La font la trobarem a la part baixa d'aquesta paret de contenció, per cert que bastant plena de vegetació."
Font de la Pineda (Dàtum ETRS89): N 41.59805º E 1.95951º
 |
| El camí d'accés a la font de la Pineda i la font del Ferro sobre el mapa topogràfic de l'ICGC |
Tal com va deixar escrit el senyor Álvarez el 28 de febrer del 1993, la font era allà, molt coberta per la vegetació de ribera que naixia al peu d'una vella paret de pedra seca.
 |
| La font de la Pineda en el moment de la descoberta |
 |
| La font de la Pineda en el moment de la descoberta |
Després de l'estassada de la font, vaig poder comprovar que la font es corresponia amb la Descripció que en va fer el senyor Álvarez 27 anys enrere. "Sembla que és més aviat per desguàs o aprofitar l'aigua que s'escola per les feixes existents per la part de dalt. Font feta tota ella de totxos, tant la seva paret com la pica que hi ha a sota per recollir l'aigua, que deuria haver rajat per un tub que hi ha. Aquesta paret és adossada a la paret de pedra que fa de contenció de la feixa. Es veu un forat de l'amplada d'un totxo que deu ésser el sobreeixidor. Al seu costat dret hi ha les restes d'una paret que, per les seves mides, sembla com si hagués hagut una bassa." El dia de la meva descoberta la paret de maons regalimava contínuament aigua, ja que veníem d'una temporada amb bastanta pluja acumulada; en canvi, quan la va trobar el senyor Álvarez era seca.
 |
| La font de la Pineda després de l'estassada |
 |
| La font de la Pineda després de l'estassada |
 |
| La font de la Pineda després de l'estassada |
 |
| La font de la Pineda després de l'estassada |
 |
| La font de la Pineda després de l'estassada |
 |
| La font de la Pineda després de l'estassada |
Hi ha hagut algun canvi en la font després de 27 anys. Ha caigut alguna gran pedra o tronc sobre ella que ha trencat part de l'extrem exterior de la mina que l'alimenta. Gràcies a aquest fet es veu clarament que la mina té les parets fetes de maons lligats amb morter de calç i la coberta amb grans teules ceràmiques de 0.5 per 0.5 metres de costat. Té una altura aproximada de 0.5 metres, i actualment té una capa d'uns 8 cm de sediment terrós que s'hi ha acumulat durant desenes d'anys. Tal com va descobrir després l'Armengol, sota aquesta capa de sediment s'amaga una canaleta ceràmica de 10 cm d'ample que recorre la mina. Una mina que s'endinsa sota el bancal superior més de 7 metres; moment en què gira a la dreta i deixa de veure's la seva possible continuïtat. El tub que hi havia ja no hi és, i en el seu lloc només resta el forat.
El dissabte 16 de maig hi vaig tornar amb l'Armengol Gelabert i el Quim Solbas. Veníem de dos dies en què havia plogut molt i la font rajava abundosament pel sobreeixidor. En veure-ho, el Quim va ficar una branqueta dins el forat de l'extint tub per tal d'escurar-lo de terra. El resultat va ser que la font va tornar a rajar pel broc de nou després de molts anys.
 |
| La font de la Pineda després de dos dies de pluges |
 |
| La font de la Pineda després de dos dies de pluges |
 |
| La font de la Pineda després de dos dies de pluges |
 |
| La font de la Pineda després de dos dies de pluges |
 |
| La font de la Pineda després de dos dies de pluges |
Aquell dissabte, furgant una mica per la font, vaig trobar l'inici d'una canaleta de rec que naixia a la pica de maons. Estava totalment colgada. Després d'extreure'n tota la terra vaig poder comprovar que, amb inclinació lleugerament descendent, marxava cap al vessant hidrogràfic dret del torrent al peu de la paret de pedra seca; on deuria servir per omplir una bassa de rec o abastir una xarxa de recs. Perquè l'aigua arribés a l'altura de l'inici de la canaleta, les parets de la pica de maons hauria d'haver tingut una altura mínima de 0.5 metres, encara que ara estan gairebé desfetes.
Totes les característiques explicades ens indiquen que la font va ser construïda per regar els horts que hi havia al seguit bancals encara existents al torrent: els horts de la Pineda.
 |
| La font de la Pineda, la font del Ferro i els bancals llaurats del torrent a l'ortofoto del vol americà del 1946 |
 |
| La font de la Pineda, la font del Ferro i els bancals llaurats del torrent a l'ortofoto del vol americà del 1956 |
 |
| Els bancals llaurats del torrent al fotoplà parcel·lari de rústega de Terrassa de l'any 1954 (polígon 16) |
Per això, jo veuria adient retocar el nom de la font per fer-lo més descriptiu de la funció que va tenir originalment, i passar-la a anomenar font de l'hort de la Pineda.
FONTS D'INFORMACIÓ:
Llibre inèdit del Josep Álvarez i Jaén (CET). FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes. Abril de 1997
Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac (Ramon Suades). Edició del 2020. Ja a la venda als millors centres excursionistes de la comarca!
Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)
Cartografia Històrica de Terrassa (http://emap.terrassa.cat/mapGIS/?modul=historic#)
Voldria parlar amb l'autor del blog. Em podeu escriure a afbourdiol@gmail.com per poder-m'hi posar en contacte? Gràcies.
ResponElimina