diumenge, 9 de febrer del 2020

UNA BARRACA DE PEDRA SECA QUE AMAGA UN DIPÒSIT DE SULFATS (RELLINARS)

Aquest Nadal finalment he tingut accés a l'Arxiu de l'Ajuntament de Rellinars. L'única part que m'interessava del l'Arxiu eren els Amillaraments i el Cadastre Parcel·lari, o sigui, en general la contribució territorial rústica de mitjan segle XX en endarrere. S'ha de dir que ho he aconseguit gràcies a la intervenció de l'Agnès Rueda, l'arxivera itinerant de la Diputació de Barcelona que s'encarrega d'aquesta part de la província.

Entre els documents consultats hi ha el mapa del Cadastre Parcel·lari del terme municipal de Rellinars, que va ser fet per l'enginyer geògraf José Núñez l'any 1941. En aquest mapa apareixen dibuixades moltes barraques, sobretot al voltant de les feixes de conreu que en aquella data encara es treballaven. A les zones ja ermades o cobertes pel bosc en aquell moment, les barraques dibuixades són testimonials. Doncs bé, moltes de les barraques dibuixades en aquest mapa eren desconegudes per a mi.

Em vaig fixar que en el mapa encara apareixien conreades les feixes del voltant de les ruïnes conegudes com el Casot. Un sector on actualment hi ha una alta concentració de barraques en bon estat de conservació. Només una de les barraques dibuixades en aquest sector del Casot l'any 1941 no havia estat localitzada modernament (l'era d'internet, i de les precises geolocalitzacions amb aparells GPS i ortofotos d'alta definició calibrades). Això sí, al Mapa de barraques (i altres elements patrimonials) de Rellinars del Claudi Perarnau dels anys 90, aproximadament al mateix lloc, hi apareixia indicat un "pou" que no havia sabut trobar uns mesos abans.

Retall del mapa del Claudi Perarnau centrat al Casot

Llegenda d'icones del mapa del Claudi Perarnau

L'1 de febrer d'enguany el Ramon Suades, l'Armengol Gelabert i jo vàrem concertar una sortida conjunta per a la recerca d'algun element patrimonial inèdit dins del mapa del CET del 1988. Aquest és el mapa que fa servir de base el Ramon Suades per a la seva completíssima Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Un dels elements potencialment inèdits d'aquesta jornada de recerca era la barraca indicada amb la lletra "c" a la parcel·la 14 del polígon 2 del mapa del Cadastre Parcel·lari del 1941, prop de les ruïnes del Casot.

Retall del polígon 2 del mapa del Cadastre Parcel·lari de Rellinars (1941)

Matollar a través, en apropar-nos al lloc que indicava l'antic mapa cadastral per a la barraca "c", des de la distància em va semblar que es tractava d'una barraca mig enderrocada; però al ser-hi davant els tres vam pensar que es tractava d'una barraca normal de poca altura que encara conservava la coberta de falsa cúpula. Un cop vàrem ficar el cap dins la petita porta de la "barraca", vàrem veure que el seu interior amagava una cisterna d'aigua de pluja de planta rectangular.

Coordenades (ETRS89=WGS84):  N 41.653059º  E 1.916408º

La barraca de pedra seca que amaga una cisterna

La barraca de pedra seca que amaga una cisterna

La barraca de pedra seca que amaga una cisterna

La barraca de pedra seca que amaga una cisterna

La barraca de pedra seca que amaga una cisterna

L'interior de la cisterna amb aigua, i al mig les lloses de la tapadora de la coberta

Es tracta d'un dipòsit soterrat d'aigua de pluja de planta rectangular (2 m per 1.5 m). La característica més destacable del qual és que està cobert amb una falsa cúpula de pedra seca idèntica a la de les barraques "normals" que serveixen d'aixopluc per als pagesos i les seves eines. La cisterna està tota arrebossada interiorment amb morter de calç; cosa que li dóna la impermeabilitat per retenir l'aigua de pluja al seu interior (el dia de la visita tenia mig pam d'aigua). La orientació de la boca d'accés a la cisterna és la nord-oest. L'estat de conservació no és perfecte, perquè falten les lloses de la tapadora de la falsa cúpula i no es conserva la capa de terra exterior que la impermeabilitzava. Un cop a casa, després de consultar la Guia Interactiva del Ramon Suades abans esmentada, vaig veure que aquest element patrimonial és únic dins el Parc Natural, ja que, fins el moment, és l'única cisterna d'aigua de pluja per fer el caldo bordelès que encara conserva una coberta de falsa cúpula sencera. Per últim dir que, a data d'avui, desconec el nom o motiu del parcer de Rellinars que aquí va menar una vinya fins a la dècada dels 40 del segle passat; l'únic que sé del cert és que era dins de l'extens terme de can Gibert (el Gibert de Dalt).

Si algú del poble de Rellinars té informació de qui era el parcer que aquí va tenir una vinya fins a la dècada dels 40, que ens ho faci saber deixant un comentari aquí sota, si us plau. Tanmateix, si algú coneix un dipòsit de sulfats cobert amb una falsa cúpula sencera com aquesta dins el Parc Natural, que també digui alguna cosa... Gràcies per la col·laboració.


FONT D'INFORMACIÓ:

Mapa del Cadastre Parcel·lari de Rellinars de l'any 1941 (Arxiu de l'Ajuntament de Rellinars)

Mapa de barraques (i altres elements patrimonials) de Rellinars del Claudi Perarnau (anys 90)

Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac (Ramon Suades). Edició del 2020. Ja a la venda als millors centres excursionistes de la comarca!!!!

Vissir 3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada