divendres, 21 de febrer de 2020

NOTES TOPONÍMIQUES (I): EL PLA DE LA BÀSCULA (RELLINARS)

Si sou excursionistes avesats, segurament haureu sentit a parlar del pla de la Bàscula. És el pla que trobem a mig recorregut de la pista que, des del km 13.7 de la carretera de Rellinars, puja a les Boades tot passant davant la font de Carlets. Aquest extens pla està situat entre marge dret del torrent de la Saiola i la pista abans esmentada; uns metres abans que el torrent de la Saiola s'aiguabarregi amb el torrent de la Font de Conill per passar a anomenar-se riera de Rellinars (o la Riereta).

El pla de la Bàscula sobre el mapa topogràfic de l'ICGC

Dic "haureu sentit a parlar" perquè aquest topònim no apareix indicat a cap mapa dels que he pogut consultar.

Tal com diu el Quicu Tàpies a la seva guia del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac consultable on-line, aquest pla també era conegut com la feixa del Gram. Un nom gairebé igual al què li dóna el cercador de fonts del Parc Natural Josep Álvarez. En l'apartat de localització d'alguna de les moltes fonts que per aquí es troben, el senyor Álvarez l'anomena feixa del "Gramm".

Doncs bé, jo sempre m'havia preguntat quin era l'origen d'aquest topònim, i ara, gràcies a haver tingut accés al mapa del Cadastre Parcel·lari de Rellinars del 1941, puc confirmar la hipòtesi més directa i senzilla d'aquest origen: en aquest pla al costat del camí que puja a les Boades hi havia una bàscula de grans dimensions.

Retall del polígon 5 del mapa del Cadastre Parcel·lari de Rellinars (1941)

Com es veu al retall del polígon 5 d'aquest mapa del cadastre del 1941, dins la parcel·la 11 hi ha una petita edificació (pintada de vermell) marcada amb la lletra "a" que duu per nom "Bascula". Això confirma que, almenys fins l'any 1941 hi va haver una gran bàscula fixa en aquest pla. És de suposar que aquesta bàscula la feia servir l'amo (o masover en el seu defecte) de les Boades per pesar i tenir un control del carbó o la llenya que sortia de la seva extensa heretat. Podríem dir que en aquest punt els pilers o boscaters de les Boades "passaven per caixa".

En quant a l'altre topònim d'aquest pla contigu al camí: la feixa del Gram(m), també deu tenir alguna relació amb la bàscula. Podria fer referència a la unitat de mesura de la magnitud de la massa establerta pel sistema CGC i indirectament també pel SI: el gram. Encara que també podria fer esment a la marca o model del fabricant de la bàscula allà instal·lada. Qui tingui una idea més clara de l'origen exacte d'aquest segon topònim que no dubti en deixar un comentari aquí sota.

Anotació afegida el mateix dia de la publicació: Al retall del polígon 5 del mapa del Cadastre Parcel·lari de Rellinars aquí publicat es veu clarament una de les curiositats de l'extens termenal del mas de l'Obac. Es tracta de la peça de terra del mas Carlets (propera a la font homònima), que al mapa està indicada com a parcel·la 10 i, com es veu, està enclavada entre el termenal del Molí i de la Boada (les Boades). Segons explica el Josep Maria Faura al seu llibre Història de la serra de l'Obac, el 6 d'agost de 1597 el senyor del castell de Vacarisses va establir la peça de terra del mas Carlets (entre moltes d'altres) a l'hereu del mas de l'Obac, Feliu Ubach i Girbau.


FONT D'INFORMACIÓ:

Mapa del Cadastre Parcel·lari de Rellinars de l'any 1941 (Arxiu de l'Ajuntament de Rellinars)

La pàgina web del Quicu Tàpies Anton (http://santllorencdelmunt.com/)

Llibre inèdit del Josep Álvarez i Jaén (CET). "FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes". Abril de 1997

Josep Maria Faura i Ubach, autor del llibre Història de la serra de l'Obac. Editat per l'Avenç i la Diputació de Barcelona l'any 1993.

Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac (Ramon Suades). Edició del 2020. Ja a la venda als millors centres excursionistes de la comarca!!!!

Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)



Cap comentari:

Publica un comentari