L'origen d'aquesta ruta s'ha d'anar a cercar en un xafogosa tarda de l'agost d'enguany. Els meus cunyats (que tenen una torre a la urbanització del Planet) i nosaltres (la meva dona, la meva filla i jo) vam decidir anar a remullar-nos el cul a un dels gorgs fets pels banyistes a la riera de Rellinars. Vàrem deixar el cotxe al costat de les Fonts i vam començar a remuntar la pista riera amunt. Al poc d'haver superat les Fonts, vaig entreveure una barraca de pedra seca enmig de la ufanosa vegetació del marge contrari de la riera. Em va sorprendre veure una barraca en aquell coster tan rost, i molt propera a les arxiconegudes Fonts de Rellinars. No recordava que en aquesta banda de la riera fos coneguda cap barraca de pedra seca. Aquell dia d'agost vam passar de llarg la barraca, i vàrem continuar caminant fins el gorg.
Aquell mateix dia en arribar a casa, vaig consultar tots els mapes/inventaris de barraques que coneixia (la Guia Interactiva dels Parc Natural del Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac del Ramon Suades, la Wikipedra, l'article del Lluís Ramon Hernández sobre La segona vida de les barraques de Rellinars), i en cap d'ells apareixien barraques en aquest sector. Així que em vaig apuntar visitar aquesta barraca en el meu llistat personal de COSES A FER.
Finalment el dimecres 21 de novembre vaig decidir anar a cercar aquella barraca. No tenia clar que hi pogués arribar travessant la riera pel dret; així que vaig voler assegurar el punt arribant-hi des del camp de futbol del Puig de Ballesta. La baixada no va ser fàcil. Vaig haver de travessar costerudes codines i, fins i tot, fer alguna desgrimpada; però finalment vaig arribar a la barraca. A primer cop d'ull es veia que recentment havia patit un important enderroc, però encara conservava una presència imponent. Passades les primeres impressions, vaig fixar-me que per sobre la barraca hi passava un sender que continuava riera amunt i riera avall. Un cop fetes les anotacions i fotos de rigor ,vaig continuar el camí amunt fins que, poc abans de la presa de Rellinars, vaig veure una altra barraca totalment enderrocada. Estasso la vegetació, faig les fotos i continuo seguint el corriol. Un cop passada la presa, el camí entra en una zona neta de vegetació, perquè coincideix amb una línia d'alta tensió, i continua remuntant un torrent innominat tributari de la riera. Aquí ho vaig deixar estar. Vaig tornar a la barraca inicial per continuar resseguint el camí, però ara riera avall. Primer passava pel davant del mur de contenció de l'àrea de pícnic de les Fonts de Rellinars (singular perspectiva), i després entrava en un ample replà que, de ben segur, va ser conreat en un passat no gaire llunyà. Al cap de poc s'arriba al final d'una pista que ressegueix una important conducció d'aigua de la Mina d'Aigües de Terrassa per a l'abastiment del poble. Ja en ple capvespre d'aquell dia, vaig seguir l'ample pista fins arribar a un altre replà que feia el terreny a la meva esquerra. M'hi vaig endinsar i de seguida vaig localitzar una barraca circular en perfecte estat de conservació, però completament coberta pels esbarzers. Ja era gairebé de nit, així que vaig continuar fins a les casetes de les bombes d'elevació d'aigua, i vaig continuar per una altra pista que em va dur fins a les pistes del club de tennis del poble.
El divendres 7 de desembre al matí, amb l'excusa d'un altre dinar familiar a la torre dels cunyats, la meva dona, la filla i jo ens vam apropar a aquella última barraca que havia localitzat unes setmanes abans. Prèviament ja havia consultat a les ortofotos del Vissir3 de l'ICGC (vols americans de 1946 i 1956 i d'altres) que en aquella raconada de la riera tan propera al poble s'havia treballat una vinya fins al final de la dècada de 1960. La barraca estava completament envoltada d'esbarzers, així que el matí es preveia llarg de feina. En dues hores vaig tenir l'estassada enllestida, i la Carolina va poder posar còmodament al costat de la barraca.
La llinda de la barraca tenia clavada una post en forma de rètol com les que l'Associació Amics de Rellinars posava a les barraques que restauraven per tot el municipi. En aquest cas el text del rètol era il·legible pel mal estat de conservació de la fusta.
El dubte sobre el nom d'aquella barraca em menjava per dins, i aquella mateixa tarda, després de dinar a casa dels cunyats, vaig fer una visita al Mariano Sellarès del cal Gat (va ser el primer alcalde de la democràcia postfranquista). Jo ja coneixia al Mariano d'altres vegades que l'havia anat a visitar. Unes vegades per temes de barraques, i altres vegades pel seu vi; tot està relacionat. Quan li vaig demanar per aquesta barraca, sense dilacions em va dir que era la barraca del Bernat i que ell, de petit, hi havia anat a collir raïm. Es veu que antigament tots els veïns del poble s'ajudaven en les grans ocasions de les feines del camp com la verema, la sega i el batre. Preguntant-li per aquest Bernat, em va explicar que cal Bernat era una casa de pagès del principi de l'actual avinguda de Vacarisses, a prop de la font de l'Homenatge; i que avui dia és un restaurant. També em va explicar que a cal Bernat no eren propietaris d'aquella vinya de la riera, sinó que eren parcers del Molí, una gran finca de Rellinars que havien comprat els Serracanta de les Boades. També li vaig explicar que havia trobat dues barraques més riera amunt, però em dir que no les coneixia i que pel seu record ell no havia vist vinya tan enllà.
Un cop solucionat el gran dubte, en arribar a casa, vaig fer sevir un cercador d'internet per veure si sonava la flauta i apareixia alguna cosa en relació a "barraca de la vinya del Bernat Rellinars". I sí, va sonar en forma del restaurant al poble, i en forma de comunicació presentada a la V Trobada d'Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Aquesta trobada es va fer a Castellar del Vallès el 23 d'octubre de 2001 i, entre d'altres, hi va participar l'Associació Amics de Rellinars (Claudi Perarnau i Maria Dolors Moreno) amb un article anomenat Un projecte de restauració: les barraques de vinya de Rellinars.
https://dibapn.orex.es/documents_diba/p04d031.pdf
https://core.ac.uk/download/pdf/38987091.pdf
El que més em va interessar d'aquest escrit és l'apartat d'Història del projecte on literalment es diu "Els primers impulsors de tota aquesta tasca foren, en realitat, un petit grup de rellinassencs, homes grans ja jubilats que, dissortadament, alguns d’ells no han pogut veure realitzat el projecte. Mentre s’explicaven records i anècdotes de joventut, van començar a buscar fonts i déus d’aigua i a recuperar camins. El nostre projecte és també un homenatge per a ells. Per desgràcia, la sequera que ens afecta des de fa uns quants anys va complicar molt les il·lusions d’aquests homes. Per aquest motiu, un d’ells, Ramon Jover, un home incansable, que havia estat paleta i acompanyant del seu pare i, amb ell, carboner i boscater, maqui a l’Obac i a la casa de la Pastora, refugiat a la Calsina i a la font del Solitari (a ell, li deu el nom), va decidir tornar a agafar les eines i refer la barraca que hi havia darrere de casa seva, després de la prova feta a la vinya del Bernat. Només direm que se li enfonsà dos cops a causa de les pluges i ell hi tornà amb tanta constància que va convèncer els seus veïns i amics... i també a nosaltres mateixos; ens va convèncer a tots." Resumint, que la primera persona de Rellinars que es va atrevir restaurar barraques va ser el Ramon Jover, fill del mític Solitari del torrent de la Calsina, i que la primera prova de restauració la va fer amb la barraca de la vinya de cal Bernat, que va ser la primera de moltes que van venir després.
Ara només mancava acabar de tancar el cercle de l'itinerari. I el dijous 20 de desembre vaig anar cap a Rellinars per acabar de seguir aquell corriol inèdit riera amunt. Vaig veure que finalment connectava amb una ombrívola pista que recorre el límit inferior del camp de tir de la Casa Nova, i acabava connectant amb l'itinerari senyalitzat A la font de Carlets. Després, seguint aquest itinerari, creuava la riera a gual i s'enllaçava amb la pista baixa fins a la Fàbrica, tot passant per les Fonts de Rellinars.
La ruta s'inicia al carrer de les Fonts (un nom ben escaient per començar), sota les pistes del petit Club de Tennis de Rellinars a on sempre hi ha espai per deixar el cotxe. Des d'aquí prenem la pista que baixa dreturera cap a la riera de Rellinars. Passem al costat de les casetes de les bombes d'elevació d'aigua per a l'abastiment del poble, i prenem un camí que de seguida ens fa creuar un petit torrent. Ara el camí es fa ample (pista) i ressegueix la canonada d'aigua que alimenta les bombes. Hem d'estar alerta perquè sense tardança apareix a la nostra dreta un replà, on trobarem la PRIMERA BARRACA de la nostra ruta.
BARRACA 1
Ubicació: Vessant hidrogràfic esquerre de la riera de Rellinars
Data de visita: 21-11-2018
Tipus de construcció: Aèria aïllada
Forma: Planta circular
Tipus de porta: Llinda plana
Estat de conservació: Perfecte estat
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41.636380º E 1.915800º
Altitud: 345 m
Orientació de la porta: Sud-oest
Restaurada: Sí. A la dècada de 1990 va ser restaurada pel veí de Rellinars, Ramon Jover (fill del Solitari de la Calsina).
Descripció: Té una finestra i un conjunt cocó/fornícula superposats. A la llinda té clavat una post en forma de rètol (actualment il·legible) com les que posava l'Associació Amics de Rellinars a les barraques que restaurava.
Comentaris: Barraca de la Vinya de cal Bernat (el Molí). A cal Bernat, una casa rellinassenca del començament de l'avinguda de Vacarisses, aquí menaven una vinya en contracte de parceria amb el propietari del Molí. El Molí, antiga casa de pagès situada a la vora de la riera de Rellinars, tenia una extensa heretat que havien comprat els Serracanta de la masia de les Boades. Segons indiquen les ortofotos consultades, aquesta vinya es va treballar almenys fins l'any 1967.
Font d'informació: Mariano Sellarès de cal Gat. Associació Amics de Rellinars (Claudi Perarnau i Maria Dolors Moreno) autors de l'article anomenat Un projecte de restauració: les barraques de vinya de Rellinars, que va ser presentat a la V Trobada d'Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac (2002). Ortofotos de l'ICGC de 1946 i 1956 (vols americans). Fotomosaic de la Província de Barcelona de 1967.
Per anar a cercar la següent barraca hem de continuar per la soterrada conducció d'aigua. Si així ho fem, a la nostra esquerra apareixeran dos petits corriols d'accés a gorgs de la riera de Rellinars. El millor és el primer (coincident amb la font del Noial que s'indica al mapa de l'editorial Alpina) perquè, a més del gorg, té un petit salt d'aigua.
Finalment s'arriba a un pou d'extracció d'aigua modern.
Aquí apareix una bifurcació. A l'esquerra baixaríem fins a un gual de la riera que permetria escurçar la ruta dràsticament.
I a la dreta, mantenint altura sobre el marge, continua el nostra camí en forma de corriol. Ara caminem per un ombrívol replà, amb roures, sobre el marge de la riera. Passem davant per davant de la petita zona de pícnic de les Fonts de Rellinars.
I continuem remuntant la riba esquerra de la riera fins que ensopeguem amb la SEGONA BARRACA, la que va donar origen a aquesta volta.
BARRACA 2
Ubicació: Vessant hidrogràfic esquerre de la riera de Rellinars
Data de visita: 21-11-2018
Tipus de construcció: Aèria adossada al marge
Forma: Planta circular
Tipus de porta: Llinda plana? Sembla que sigui la gran llosa aterrada davant la porta.
Estat de conservació: Enderroc important
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41.634730º E 1.919161º
Altitud: 355 m
Orientació de la porta: Sud-oest
Restaurada: No
Descripció: A causa de l'enderroc de la coberta els potencials armaris no són visibles.
Comentaris: En el passat algun pagès de Rellinars aquí menava una vinya en contracte de rabassa morta o de parceria amb el propietari del Molí. Pels voltants es veu algun cep bord. S'hi accedeix per un corriol que recorre el marge esquerre de la riera de Rellinars. Sembla que l'enderroc de la coberta es va produir no fa gaires anys.
Font d'informació: INÈDITA. Localitzada tot caminant sobre el terreny.
Continuem. El corriol segueix sobre el marge sense perdre altura, i al cap d'uns 5 minuts veiem a dalt (a la nostra dreta) l'última i TERCERA BARRACA. Remuntem uns metres el vessant i ens hi apropem.
BARRACA 3
Ubicació: Vessant hidrogràfic esquerre de la riera de Rellinars
Data de visita: 21-11-2018
Tipus de construcció: Aèria adossada al marge
Forma: Planta circular
Tipus de porta: ¿?
Estat de conservació: Enderroc total
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41.633600º E 1.919400º
Altitud: 365 m
Orientació de la porta: Sud
Restaurada: No
Descripció: Té un cocó.
Comentaris: En el passat algun pagès de Rellinars aquí menava una vinya en contracte de rabassa morta o de parceria amb el propietari del Molí. S'hi accedeix per un corriol que recorre el marge esquerre de la riera de Rellinars.
Font d'informació: INÈDITA. Trobada tot caminant sobre el terreny.
Seguim pel corriol, i després d'uns 50 metres, quan creuem un torrentol, apareix un altre sender que pujant fort ens portaria fins a la pista del peu de puig de Ballesta. L'ignorem, i de seguida apareix a la nostra esquerra la presa de Rellinars: una paret de formigó que es va construir a mitjan dècada de 1990 per tal de frenar les crescudes de la riera que ara voltem.
Ara entrem en una zona on es fan estassades periòdicament perquè coincideix amb una línia d'alta tensió. Hi ha poca vegetació i s'avança ràpidament. Remuntem un torrent tributari de la riera uns 150 metres fins que creuem el seu tàlveg i passem al vessant oposat. Aquí apareix una pista forestal que discorre enmig d'una obaga i jove roureda. La pista recorre el límit inferior del camp de tir de la Casa Nova. No creueu el tancat de filferro!
Arribem a un pal indicador de l'itinerari senyalitzat A la Font de Carlets (SL-C 55). A partir d'ara la ruta serà molt fàcil, només haurem de seguir aquest itinerari fins al poble.
Creuem la riera a gual allà on més estret es faci el curs d'aigua.
Anotació afegida el 23/04/19: Mig kilòmetre aigües amunt de la riera es troben els Banys Susanna. Segons em va explicar l'antic alcalde de Rellinars, el Mariano Sellarès de cal Gat, aquell tram de la riera de Rellinars farcit de gorgs pels banyistes és popularment conegut amb aquest nom perquè, en el passat (pels volts de l'any 1928), una estiuejant francesa del poble de nom Suzanne que tenia família a cal Llobet (una casa de pagès del poble situada al camí/carretereta de les Codines) es banyava nua en els gorgs que aquí hi havia. Els nens del poble ho sabien, i cada vegada que la noia enfilava aquest camí, un grup la seguia d'amagat per veure-la remullar-se.
Pugem fins a l'ampla pista i la seguim en sentit a les Fonts uns 120 metres fins a un petit tram cobert de formigó. Aquí sota, en època de pluges abundants, neixen les Fonts Falses. Es veu clarament el clot que ha fet l'aigua en brollar sota la pista.
Continuem i arribem a l'atractiu turístic número u del poble: les Fonts de Rellinars. Baixem les amples escales i ja hi som!
Com veieu, tota l'aigua dels diferents dolls està canalitzada cap a una séquia (muret de formigó) que aigües avall es fa servir (o es feia servir) per regar els horts d'aquest marge de la riera. Al peu de les escales prenem el camí senyalitzat que inicialment coincideix amb la séquia abans esmentada.
Al cap d'uns 190 metres trobem senyalitzat a la nostra esquerra l'inici d'un corriol que és una drecera per arribar abans al poble, tot creuant el gual vist al principi de la ruta.
Al cap de poc entrem una zona plana d'antics horts; de la qual actualment només es treballa una petita part. Per regar fan servir l'aigua de la séquia que hem seguit.
Entrem en una zona boscosa i creuem la part final dels torrent del Ballador (Vetllador?) gràcies a un petit pont d'arc de mig punt fet amb travertí, que deu ser molt antic. Passat el pont, al marge de la nostra dreta, trobem petites balmes excavades en travertí; abundant en aquest racó de riera.
Continuem, i al cap de poc connectem amb la pista principal, que hem tingut tota l'estona damunt nostre. Pal indicador. La seguim aigües avall, i passem a la vora del Molí. El Molí era una antiga i important casa de pagès (heretat) que tenia la propietat d'una gran finca al llarg de la riera de Rellinars; entre d'altres les vinyes de les tres barraques que hem vist al recorregut.
Arribem al pont. El creuem observant la Fàbrica: una antiga fàbrica tèxtil que utilitzava com a força de tracció l'aigua de la gran bassa superior en baixar per la canonada.
Ara ens desviarem una mica per anar a visitar la font de Saniller. Només hem de recórrer el carrer d'Emili Riera una vuitantena de metres. Es tracta d'una font de construcció relativament moderna (any 1971) que utilitza com a decoració una pedra de molí. Actualment no raja.
Anotació afegida el 23/04/19: En conversa personal mantinguda el diumenge 21 d'abril, el Mariano Sellarés, que va ser el primer alcalde de Rellinars de la democràcia postfranquista, em va aclarir l'origen d'aquesta font urbana. Es veu que aquí sota, a la riera i a tocar de l'antiga fàbrica, hi ha un naixement d'aigua. Sabedor d'aquest fet, l'amo d'aquesta finca amb torre va decidir fer un gran dipòsit per recollir l'aigua d'aquesta surgència natural. I en aquest dipòsit hi va instal·lar una bomba per tal d'elevar l'aigua fins a la casa i, també, fins a aquesta bonica font d'accés públic. Sobre el motiu del nom de la font, el senyor Mariano no en sabia res.
Tornem a la cruïlla de carrers i prenem de pujada el carrer de Sant Pere. Al cap d'un centenar de metres, a la nostra esquerra neix una costeruda i desdibuixada pista que puja pel carener dels Turots i acaba enllaçant amb el carrer (sense asfaltar) homònim.
En arribar a cal Punet Seuva, una transformada casa de pagès, prenem el carrer del Molí, a la nostra esquerra, que acaba enllaçant amb el carrer de les Fonts i l'inici de la nostra volta. Hem tancat el cercle!
Per poder seguir aquesta ruta sense por a perdre's; aquí teniu un enllaç que us permetrà descarregar-vos un track de Wikiloc que us guiarà. D'aquesta forma el podreu descarregar al vostre aparell GPS o mòbil sense problemes de compatibilitat. Per tant, aquí teniu el track de la VOLTA DE LES FONTS DE RELLINARS.
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/volta-de-les-fonts-de-rellinars-31869623
Powered by Wikiloc
FONT D'INFORMACIÓ:
Mariano Sellarès del cal Gat
V Trobada d'Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac de la Diputació de Barcelona (2002). Dins d'aquest un article anomenat Un projecte de restauració: les barraques de vinya de Rellinars de l'Associació Amics de Rellinars (Claudi Perarnau i Maria Dolors Moreno).
Mapa de Rellinars de l'Associació Amics de Rellinars de 1994
Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)
Cartoteca Digital de l'ICGC (http://cartotecadigital.icc.cat/)
Seu Electrònica del Cadastre (https://www.sedecatastro.gob.es/)
Viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Senill)
El topònim font del Saniller, correspon a Rellinàs mal escrit i al revés
ResponElimina