La meva relació amb aquesta font comença al sofà de casa. Anys enrere, un dia, repassant els mapes planimètrics (de l'any 1920 aproximadament) de molts municipis de Catalunya que es poden consultar a la Cartoteca Digital de l'ICGC, vaig veure que al de Viladecavalls apareixia indicada una font molt propera a can Marcet; una masia situada a tocar de la via del tren. I que, fins i tot, la font donava nom a un torrent. Després, seguint el rastre de la font al llarg del temps, vaig veure que als mapes topogràfics moderns de l'ICGC la font ja no apareixia enlloc. Una cosa estranya, ja que normalment les fonts que coneixia tenien continuïtat en el temps, almenys toponímicament. La cosa es va quedar aquí. Vaig pensar: algun dia, si m'enrecordo i tinc temps i ganes, aniré a treure el cap al revolt del camí on estava indicada la font...
http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/fullbrowser/collection/minutes/id/1702/rv/singleitem/rec/7
Enguany, a conseqüència d'unes dues barraques de pedra seca que he trobat publicades a la Wikipedra dins el terme de Viladecavalls i relativament properes a can Marcet, el meu interès personal pel patrimoni rural d'aquest municipi ha crescut. M'he posat en contacte amb una regidora de l'Ajuntament interessada també en aquest tema, i amb dos veïns més del poble d'avançada edat que coneixen molt del territori i de la història del seu municipi: el Lluís Turu i el Miquel Margarit. Ara era el moment d'atacar la font de can Marcet!
El dia de Tots Sants, el dijous 1 de novembre, vaig fer-hi una primera incursió de sondeig amb la meva filla Carolina. Aquell dia ja vaig veure que la vegetació en aquell revolt del camí (que sembla que era el mateix que indicava el mapa planimètric de 1919) era impracticable, i no es podia avançar més de cinc metres sense tallar amb tisores. Així que vàrem continuar uns metres per la pista fins arribar a la masia, que semblava abandonada. Després vàrem seguir un antic camí, on ens vam topar una família que recollia bolets. Els hi vaig preguntar si coneixien alguna font prop de la masia i ens van respondre que sí; que ells havien viscut molts anys a can Marcet, perquè n'eren els propietaris, i que la font es trobava remuntant uns metres l'últim revolt de la pista d'accés a la masia, però que ara no s'hi podia accedir pel creixement de la malesa. També recordaven que era una font d'aigües abundants. La meva inquietud per trobar la font creixia per moments.
Al cap d'un parell de dies, el dissabte, hi vaig tornar en solitari per veure si la trobava d'una vegada. Un cop a la zona 0, davant la realitat i la impossibilitat de remuntar el torrent de la font per la llera, vaig decidir fer-ho pels seus marges, que eren més practicables. Vaig aconseguir remuntar els dos marges més de 50 metres, primer el dret i després l'esquerre, fent petites incursions al tàlveg; però no vaig veure res que es pogués identificar amb una font obrada. Aquell dia, donant per perduda la font, vaig endinsar-me pels camins i corriols que els mapes topogràfics indiquen al voltant de can Marcet, tot buscant una barraca imaginaria que mai va aparèixer. Ja de tornada al cotxe, caminant per una pista principal, vaig coincidir amb un pare, un fill i un gos que havien vingut fins aquí a cercar bolets. Donant per perduda la font, els hi vaig preguntar per barraques de pedra seca, i el pare em van respondre que en coneixien cap per aquí; però que molt a prop de la masia de can Marcet, al revolt d'abans d'arribar-hi, hi ha una font molt maca amb bancs d'obra al costat i una glorieta per on s'enfilen les plantes. Recordo perfectament aquestes paraules seves: "Només hi havia un problema. No hi podràs arribar perquè actualment està coberta per la crescuda de la vegetació. No t'escarrassis, no hi podràs accedir!" Jo vaig demanar per més detalls de la font, com la seva ubicació dins el torrent; i ell em va respondre que, des del revolt que fa la pista, calia remuntar el torrent uns 20 metres, i que era al bell mig del torrent, que no estava adossada ni al marge dret ni al marge esquerre. Finalment em va comentar que si un dia tenia temps i ganes, ell s'aproparia amb el cotxe fins al revolt i amb una màquina desbrossada tornaria a obrir el corriol d'accés fins a la font.
Per a mi, el tema de font ja estava esdevenint una obsessió. Un cop a casa, vaig començar a fer noves cerques a internet sobre aquesta font i, ampliant la cerca, vaig trobar un mapa excursionista fet pel Col·lectiu Naturalista Viladecavalls Verd (CO.N.VI.VE.) a petició de l'Ajuntament de Viladecavalls, on apareixia ben emplaçada la font de can Marcet.
http://www.viladecavalls.cat/recursos-compartits/arxius/el-municipi/mapa-excursionista-viladecavalls-2.pdf
Continuo investigant sobre aquest col·lectiu de veïns del poble, i descobreixo que el seu lider espiritual és un tal Juan Luís del Campo Capilla. Després, al Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la DIBA trobo que aquest senyor ha escrit diversos llibres sobre Viladecavalls. I veig que el que més m'interessa per aquest tema és QUADERNS D'HISTÒRIA DE VILADECAVALLS III: Fonts de Viladecavalls publicat l'any 1995 per l'Ajuntament de Viladecavalls. Així que els dilluns següent a la tarda em presento a la biblioteca del poble (ubicada al que queda de l'antiga masia de can Turu) i agafo en préstec, entre d'altres, aquest llibre. Al llibre apareixien moltes fonts del municipi i també algunes de municipis veïns, però la què a mi m'interessava era la font de can Marcet. El Juan Luís explica que va visitar aquesta font el 5 de maig de 1994, i sobre la seva localització diu literalment: "Situada al costat del camí de can Marcet. Després de passar el pont del ferrocarril, avançarem en direcció a aquesta masia, a uns 200 m veurem la font a la nostra esquerra". Es veu com el paisatge pot canviar molt en poc temps, perquè només en 24 anys les fonts que abans es veien des del camí poden arribar a desaparèixer. A l'apartat de descripció de la font explicava coses interessants sobre el seu passat: "Construcció sòlida. S'hi pot observar que va tenir temps gloriosos perquè és de grans dimensions. Té una mina reforçada amb maons per captar l'aigua. Té dues inscripcions que diuen: Font de Can Marcet 1882 i 1907. També hi ha un emparrat i bancs per reposar a l'ombra"
Diuen que a la tercera va la vençuda. El dijous 8 de novembre, mentalitzat amb que hi havia d'anar amb les tisores d'esporgar per davant i arribar al cor de la llera de torrent com fos, vaig tornar a remuntar el torrent pel seu marge esquerre on hi ha unes traces de corriol. En arribar als 20 metres em vaig desviar per baixar, i de mica en mica vaig anar obrint-me pas amb les tisores. No veia res; les muntanyes d'esbarzers feien més de dos metres d'altura. Torno al corriol del marge esquerre i avanço 5 metres més per tornar a baixar a la llera de mica en mica. No es veia res de res; només muntanyes de bardisses. Assumint la trista realitat, vaig deixar d'avançar a cegues i vaig parar un moment per respirar. Va ser en aquell noment de relaxació, dins el desassossec general, que vaig sentir de forma llunyana el soroll d'un raig d'aigua sortint a pressió. Girant el cap diverses vegades vaig intentar localitzar la direcció d'on provenia aquella fressa d'aigua. Era a la meva dreta; endinsant-se encara més en aquella munió de vegetació. Havia de continuar en direcció al soroll! Arrossegant-me com un senglar i sense veure on posava les mans i els colzes, vaig arribar a un punt a on no podia avançar més. Hi havia com un gran sot tapat per una coberta d'espessa i impenetrable vegetació. Vaig obrir una mica d'espai amb les tisores i vaig veure que davant meu hi havia un marge de pedra seca de 2.5 metres d'altura, i que al fons a la dreta s'albirava un raig d'aigua que brollava a pressió per un forat. Havia trobat la font, però la feina de veritat només acabava de començar! Vaig obrir un forat dins la coberta de vegetació amb l'espai suficient per poder passar i, amb molt de compte, vaig desgrimpar el marge. Ja era davant la font i dins un petit tunel de vegetació enfiladissa que ho cobria tot, i que estava sostinguda sobre 4 arcs de ferro consecutius d'uns 2 metres d'altura màxima (la "glorieta emparrada" de què havia sentit a parlar). Tot era dins de dues parets de pedra paral·leles de 7 metres de llarg cadascuna, i separades uns 3.5 metres. Aquestes tres dimensions comprenien l'espai on jo era enclaustrat en aquell moment, i sense sortida aparent. Aquelles dues parets feien de mur de contenció del nivell superior de terra que tenia la llera del torrent en aquell punt. Aquells marges eren la salvaguarda de la font en cas de torrentada. Tot i així, al llarg dels anys la terra ja s'havia escolat diverses vegades, i havia fet pujar el nivell del terra més de mig metre, fins arribar al nivell de la boixa. Això feia que l'aigua només tingués lliure 1/3 de l'amplada del broc per circular. L'aigua brollava a pressió a causa de l'efecte sifó. Part de la paret frontal de la font estava esllavissada, però la pedra de la boixa (a l'estil de les tines de vi d'obra) aguantava perfectament. A la banda esquerra de font es conservava un pegat de morter amb la inscripció "AÑO 1907". Per sobre de la paret de la font, de 1.5 metres d'altura, hi havia un replanet i, al damunt d'ell, la gran boca d'una mina plena d'aigua d'uns 5 metres de recorregut. Primer objectiu aconseguit: trobar la font. Ara havia de grimpar pel mateix marge d'accés, i tornar enrere resseguint els meus passos, però en sentit contrari. Tot per sortir d'aquella tancada jungla.
Coordenades de la font de can Marcet (ETRS89): N 41.56248º E 1.92939º
Aquella mateixa tarda vaig enviar-li un missatge al company Armengol Gelabert que explicava les "meravelles" de la font que acabava de retrobar. Li proposava reobrir l'original camí que remuntava la llera del torrent fins a la font. Uns 25 metres que semblaven inaccessibles. A l'Armengol li va venir de gust, i vàrem concertar una primera sortida pel diumenge següent.
El diumenge 11 de novembre l'Armengol i jo vàrem gastar mig matí estassant el camí directe d'accés: des del revolt de la pista fins a la font. En acabar i arribar a la font no veiem els bancs d'obra dels què m'havia parlat un passavolant uns dies abans. Vam furgar la terra sota la paret esquerre, i de seguida va sortir a la llum unes grans rajoles vitrificades quadrangulars que recorrien tot el peu del mur. L'aigua de la font a dures penes continuava rajant per la boixa, i corria el perill de quedar colgada definitivament amb qualsevol petita torrentada. Així que l'Armengol i jo ens vam posar d'acord per salvar la font. El següent dia l'Armengol portaria de casa seva pics, pales, paletes i cabassos per excavar la terra suficient que permetés rajar la font lliurement.
Finalment l'Armengol i jo vam necessitar dues matinals més per treure a la llum part dels bancs d'obra de la paret i, sobretot, la pica quadrada de pedra on ara ja cau el doll d'aigua. Van ser el dimarts 13 i el divendres 28 de novembre. El resultat final de la petita restauració de la font de can Marcet és el que podeu veure a les següents fotografies.
Per poder arribar a la font sense por a perdre's; aquí teniu un enllaç que us permetrà descarregar-vos un track de Wikiloc que us hi portarà. D'aquesta forma el podreu descarregar al vostre aparell GPS o mòbil sense problemes de compatibilitat. Per tant, aquí teniu el track de LA FONT DE CAN MARCET (VILADECAVALLS).
https://ca.wikiloc.com/rutes-a-peu/la-font-de-can-marcet-viladecavalls-31268475
Powered by Wikiloc
FONT D'INFORMACIÓ:
Juan Luís del Campo Capilla, autor del llibre QUADERNS D'HISTÒRIA DEL VILADECAVALLS III: Fonts de Viladecavalls (editat per l'Ajuntament de Viladecavalls l'any 1995)
Cartoteca Digital de l'ICGC (http://cartotecadigital.icc.cat/)
El Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)
Col·lectiu Naturalista Viladecavalls Verd (CO.N.VI.VE.) (http://www.convive.info/Indice/indice.htm)
Pàgina web de l'Ajuntament de Viladecavalls (http://www.viladecavalls.cat/municipi/guia-del-municipi)
Molt bona labor.
ResponElimina