El que s'indica com a font de l'Apolònia en diferents fonts no m'acabava de fer el pes. Per això vaig revisar on la situaven el mapa d'Alpina de 2013 i el del CET de 1988. Res no coincidia! A més, crec que al llibre de les 70 fonts de l'Edmond Grau no apareix.
Avui hem anat cap allà amb el següent itinerari:
Hem d'agafar el camí rural asfaltat, que uneix la carretera de Terrassa a Talamanca (BV-1221) a l'altura del km 21.2 amb la carretera de Sabadell a Calders (B-124) al km 28.2, i just a les coordenades següents agafar la pista forestal que baixa costa avall.
N 41.72262º E 2.00335º
Un cop hem travessat la llera del torrent de la font de l'Apolònia i al marge dret de la pista, hem vist una barraca de vinya de pedra seca totalment enderrocada, però que es distingia clarament:
N 41º 43.318' E 002º 00.355'
Continuant per la pista que ara transcorre per la vessant hidrogràfica esquerra del torrent s'arriba un punt on s'ha format un fangar important amb l'ajuda del pas de vehicles (presència d'aigua). Just en aquest punt de la pista i a sobre d'ella hi ha tres plàtans solitaris mig engolits per l'heura. Doncs just a sobre del plàtan del mig (uns 5 metres), està la font de l'Apolònia esperant a ser visitada. Entre aquest plàtan i la pista també hi ha una no menyspreable bassa rectangular actualment buida.
La font i la bassa estan unides per un regueró que actualment està cobert de brossa i no permet el pas de l'aigua. Si algú portés una pala es podria netejar el regueró, i tornar a posar a prova l'estanquitat de la bassa.
- Inici corriol d'accés (ETRS89): N 41º 43.322' E 002º 00.404'
- Font de l'Apolònia (ETRS89): N 41º 43.313' E 002º 00.419'
Quan vàrem arribar a la zona zero, la font i el regueró estaven molt coberts de branques dels plàtans. Algú va esporgar aquests arbres i va deixar tot el ramatge allà on va caure. Hem amuntegat en un costat les branques per tal que no destorbin la bellesa de la font.
Es tracta d'una font de vinya encastada dins d'un petit marge, o sigui, la surgència neix dins d'una petita cavitat acabada amb pedra seca en la seva part frontal. Resumint s'assembla a la font de coll Dat, però amb la llinda horitzontal. A l'interior no vaig veure cap tub o aixeta. Crec que és simplement una surgència arran de terra.
Ja de tornada pel mateix camí (track-back) ens hem sortit de la pista al pronunciat revolt que fa al creuar el torrent, i hem agafat un corriol que baixa paral·lel al torrent per la seva vessant dreta. Aquest corriol discorre sota alguns marges de pedra seca.
N 41º 43.319' E 002º 00.270'
Al cap d'uns 400 metres d'abandonar la pista hem trobat a peu de cingle un forat d'uns 4 o 5 de profunditat i amb la el sostre de la boca fumat (sutge). Uns 10 metres a la seva esquerra havia una balmeta amb un rusc d'abelles (caixa de fusta quadrada i vella) i la tapadora d'una altra.
N 41º 43.258' E 002º 00.065'
Després hem girat en direcció nord i, ja bosc a través, hem connectat amb el camí rural asfaltat.
BIBLIOGRAFIA:
Llibre inèdit del Josep Álvarez i Jaén (CET). FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes. Abril de 1997
Mapa de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac 1:20.000 del Centre Excursionista de Terrassa. Any 1988
Hola David, primer de tot felicitats per el nou blog, sóc el David de Sabadell, t'he de dir que em fa molta il.lusió que per fi es publiqui alguna cosa d'aquesta font oblidada i amagada del extraradi del parc, jo no vaig veure la bassa ni la canalització, pensava que era la tapa de la claveguera i que d'alguna manera l'havien canalitzat per abastir d'aigua a la propera masia de les Rafardes o les Elies. Per sobre de la riera de la font, mirant cap a la ctra. de Sant Llorenç a Monistrol i tirant a mà dreta hi ha una antic cobert d'obra mig emboscat, jo pensava que tenia a veure amb la canalització de les aïgues de la font. Respecte al camí de la dreta de la llera del torrent, tot just començar-lo, a 20 o 30 metres des de el revolt a mà esquerra , anant a trobar el cingle també hi ha una balmeta enmig d'un mar d'esbarzers , que vaig obrir una mica de camí, per poder fer-li la foto, respecte al forat t'haig de dir que era un antic niu de Duc (Bubo bubo), ja que vaig trobar egagròpiles, quan vaig apropar-me la primera vegada, després d'haver-l'ho vist, damunt d'un pal de fusta de la barana de la carretera, que feia servir d'atal.làia de caçera,precisament tot just damunt del forat del Duc. Respecte al rust, la tapa abans d'obrir-la , vaig netejar-la ja que estava tota plena d'excrements de fagina.
ResponEliminaSalut. Fins aviat.
Ets el Koke, que conec per ser amic del Jordi Jurado (Okupero)?
EliminaGràcies per comentar el meu primer post del blog personal. Ets el primer que fa un comentari.
Espero anar millorant alguns aspectos estetics de blog. Mica en mica.
Aquest cobert mig emboscat no el conec.
La balmeta que em comentes la vaig visitar. Tenia molt poca alçada, però era profunda. Espai just per aixoplugar-se estirat. A l'interior hi havia un muret se separació, però no puc asegurar que sigui fet per l'home o un amuntegament natural.
Doncs el forat que utilitza el Duc com a niu està fumat. Algú hi va fer foc a la seva boca. Potser l'apicultor per fer fum i adormir les abelles del rusc del costat. Qui sap!
Felicidades David por el blog; tiene muy buena pinta y seguro que poco a poco lo iras mejorando y dando a conocer nuevos rincones que esconde nuestra querida montaña.
ResponEliminaUn saludo.
Okupero
Gracias, Fiera.
EliminaPasava x aquí i m'ha semblat curiós que després de tants anys m'agradaria saber si segueix en actiu, suposu k no, llàstima
ResponElimina