BARRACA DE LA MATAGALLS-MONTSERRAT (VACARISSES)

- Barraca de la Matagalls-Montserrat (ETRS89): N 41º 36.818'  E 01º 55.011'

L'he anomenat així perquè es troba a escassos 30 metres del recorregut de la ultra-trail (caminada de resistència) més famosa de Catalunya; al seu pas pel terme de Vacarisses.

Si segueixo la classificació que fan a la Wikipedra

http://wikipedra.catpaisatge.net/

Es tractaria d'una barraca aèria adossada al marge de planta semi-circular i amb la porta de llinda plana. Es troba en perfecte estat de conservació; tot i que la gran llosa tapadora està desplaçada cap al voladís de la coberta.

La vaig trobar gràcies a les indicacions d'un vacarissà que passejava el gos per la zona.

Anotació afegida el 05/05/2020: Si aneu a la fitxa d'aquesta barraca a l'inventari de barraques de pedra seca de Vacarisses, trobareu informació més actualitzada i completa:

027 - Barraca de ca la Maria Rosa

FONT DE L'ABEURADOR (MURA)

Aquesta font també la situa i li dóna nom el Josep Álvarez dins el seu llibre inèdit: FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes.

Per visitar aquesta font muratana, primer ens hem d'apropar al poble, ja sigui per la pista asfaltada que baixa directament a l'ermita de Sant Antoni o per la carretera que et deixa a l'aparcament del "nou" edifici de l'Ajuntament.

Un cop situats al poble, ens hem de dirigir cap a la font de l'Era tot creuant el pontet sobre la riera. I un cop en aquell esplanada, veurem la

- Font de l'Abeurador (ETRS89): N 41º 41.912'  E 01º 58.726'

Encara que pugui semblar mentida és molt a prop de la font natural més popular de Mura: la font de l'Era. Exactament uns 50 metres aigües amunt del mateix marge esquerre de la riera de Nespres (de Mura). El dia que vaig anar a fotografiar-la no rajava, però al terra de la raconada hi havia un bassalet. Tot i així, recordo que fa uns tres o quatre anys (abans que sabés que aquella surgència tenia nom) la vaig veure rajar abundosament al costat de la seva veïna més popular.

BIBLIOGRAFIA:

Llibre inèdit del Josep Álvarez i Jaén (CET). FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes. Abril de 1997

Mapa de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac 1:20.000 del Centre Excursionista de Terrassa. Any 1988

FONT - CISTERNA DEL BATISTA (MURA)

És una altra de les cisternes que he trobat gràcies a l'inèdit llibre de fonts del Josep Álvarez.

Està situada a la capçalera del torrent del Ramonet, a les Escomes. Per tant, és veïna de la també font-cisterna del Ros que ja coneixem els seguidors d'aquest blog personal.

En referència al nom de la cisterna, cal Batista és el sobrenom (motiu) que donaven a la família que vivia a la casa on actualment és el restaurant Cal Carter.

Per arribar-hi es pot deixar el cotxe al collet del Ros (situat al punt km 1,370 de la carretera que baixa cap a Mura) i caminar per la pista que voreja la carretera per sota i en el sentit de pujada. Si fem això, revoltarem per sobre de la capçalera del torrent i arribarem a la part alta d'una feixa on trobarem una

- Barraca de pedra seca (ETRS89): N 41º 42.332'  E 01º 59.276'

Aquesta barraca és de planta quadrada i algú ha intentat restaurar-la amb molt poc èxit i gust. Segons el propi Josep Álvarez, al 1995 encara mantenia una teulada de teules.

Si ara baixem uns 30 metres pel mig de la feixa, trobarem finalment la

- Font - cisterna del Batista (ETRS89): N 41º 42.351'  E 01º 59.273'

Està excavada al terra i protegida per un marge i parets de pedra seca. L'origen d'aquesta cisterna s'ha de remuntar, com a mínim, a l'època en què en aquest sector es cultivava la vinya.

Si continuem baixant per la feixa uns 60 metres més, trobarem un pou modern amb una portella que el tanca del qual actualment se n'aprofita l'aigua mitjançant un tub de plàstic negre que hi surt.

- Pou modern (ETRS89): N 41º 42.377'  E 01º 59.255'

BIBLIOGRAFIA:

Llibre inèdit del Josep Álvarez i Jaén (CET). FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes. Abril de 1997

Mapa de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac 1:20.000 del Centre Excursionista de Terrassa. Any 1988

FONT - CISTERNA DE CAN PÈLAGS (MATADEPERA)

Després de l'"èxit" amb la font-cisterna de can Robert, fa unes setmanes vaig tornar a rellegir el text del Josep Álvarez i Jaén sobre la font-cisterna de can Pèlags. Així que aquella mateixa tarda hi vaig tornar per a recórrer una acotada zona de la part baixa del vessant hidrogràfic dret de la canal de la Pedrera.

Molt ràpidament vaig trobar la portella d'accés a la cisterna, que es troba en petit marge de pedra i arran de terra. Està situada molt a prop de la llera del torrent i en el seu vessant hidrogràfic dret. Un cop trobada la cisterna, m'hi vaig estar una hora i escaig estassant aquella raconada. Tot el racó de la font estava completament embardissat (una aritjolada molt important cobria gairebé per complet la portella); cosa que demostraria que feia anys que ningú li feia una visita. A l'interior de la petita cisterna hi havia un pam d'aigua, i es veia molt clarament el punt de surgència de l'aigua i la tosca que hi penja.

Per les seves característiques aquesta cisterna també és cosina germana de la veïna cisterna de can Garrigosa i la recentment "redescoberta" cisterna de can Robert.

Segons ens va dir el mateix propietari o masover de can Pèlags, amb el que vàrem ensopegar el dia de la primera temptativa de recerca, aquesta cisterna és totalment desconeguda per a ells; cosa que no em va frenar per a continuar buscant-la, ja que me'n refio més de la paraula del Josep Álvarez.

El punt on s'ha de deixar la pista per baixar directament cap la llera de la canal de la Pedrera és el següent, i ara, a més a més, està marcat amb una fita de pedres al terra.

N 41º 38.623'  E 02º 00.218'

Si en aquest punt baixem pel rost vessant fins a poc abans de creuar la llera i la remuntem uns metres, sense voler-ho, farem cap al replà de la cisterna, que ara està desbrossat.

Font - cisterna de can Pèlags (ETRS89): N 41º 38.609'  E 02º 00.241'

Les coordenades finals no tenen gaire precisió a causa de la situació ensotada de la font que fa que el senyal GPS reboti als vessants i produeixi la típica desviació.


BIBLIOGRAFIA:

Llibre inèdit del Josep Álvarez i Jaén (CET). FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes. Abril de 1997

Mapa de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac 1:20.000 del Centre Excursionista de Terrassa. Any 1988

FONT - CISTERNA DE CAN ROBERT (MATADEPERA)

Un dia d'aquest mes de juny, tot buscant aquesta font-cisterna, vaig  recórrer tot el vessant hidrogràfic esquerre del torrent de can Garrigosa entre la pista i el tàlveg; i finalment a última hora del dia vaig trobar un corriol fugisser que naixia a la pista i semblava morir en un petit torrent tributari del principal. El problema era que a la seva part final estava totalment coberta de bardissa, un gran pi caigut i les restes d'uns treballs forestals indiscriminats i bruts. En aquell moment la foscor em va caure a sobre i vaig decidir deixar-ho per a un altre dia gairebé convençut de que aquell caminet, un cop esclarissat, em portaria al meu objectiu.

Al dia següent vaig anar directament al final d'aquell corriol perdut. I, després de fer una petita marrada per la part superior del camí tancat, vaig trobar ràpidament la portella d'accés a la cisterna, que està colgada i arran de terra.

Només és visible una mica més de la meitat de l'altura real de portella, perquè està coberta de la terra que cau pel vessant. Tot i així, té una mida respectable. Un cop trobada la cisterna m'hi vaig estar un parell d'hores estassant aquell racó i la part final del senderó que hi portava, i que ara hi torna a portar. Tot el racó de la font estava completament embardissat; cosa que demostraria que feia anys que ningú li feia una visita. A l'interior de la petita cisterna hi ha una ampolla d'aigua de plàstic amb un disseny antic (de les primeres que van sortir al mercat als anys 80). Al sostre de l'interior també trobem un ganxo mig rovellat que faria les funcions de politja per a pouar l'aigua del seu interior.

Aquesta cisterna és cosina germana de la veïna cisterna de can Garrigosa que "tothom" coneix. Igual que aquesta, la font-cisterna de can Robert també apareixia al ja mític mapa del CET de 1988 mitjançat un símbol de font innominat, però al vessant contrari del torrent de can Garrigosa. Finalment el petit misteri s'ha desvelat.

També he de dir que tots els vessant del torrent de can Garrigosa estan coberts de marges de pedra seca que testimonien un passat agrícola molt intens. Això estaria directament relacionat amb l'existència de dos pous, un a cada vessant.

El corriol que dóna accés senzill a aquesta cisterna comença en aquest punt de la pista que, a més, jo he marcat amb una fita de pedres al terra.

N 41º 38.255'  E 02º 00.422'

Si seguim aquest corriol en lleugera baixada uns 60 metres, entrarem dins d'un petit torrent tributari del principal, i després de passar al costat d'una pilota de futbol groga punxada i saltar per sobre d'un gran pi caigut, arribarem en menys d'un minut al replà del torrent on es troba la cisterna. Si us fixeu bé, veureu també el regueró que ha fet amb el temps l'aigua sobreïxent de la cisterna en èpoques de pluges i que va a parar al petit torrent.

Font - cisterna de can Robert (ETRS89): N 41º 38.286'  E 02º 00.441'

Les coordenades finals no tenen gaire precisió a causa de la situació ensotada de la font que fa que el senyal GPS reboti als vessants i produeixi la típica desviació.

També m'agradaria esmentar altres punts d'aprovisionament d'aigua dels que va disposar el mas de can Robert:

- Mina de can Robert (ETRS89): N 41º 38.015'  E 02º 00.242'

- Pou de can Robert (ETRS89): N 41º 37.964'  E 02º 00.198'


BIBLIOGRAFIA:

Llibre inèdit del Josep Álvarez i Jaén (CET). FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes. Abril de 1997

Mapa de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac 1:20.000 del Centre Excursionista de Terrassa. Any 1988