dimarts, 16 de juny del 2020

EL PETIT I APLANAT FORN DE CALÇ DEL GUITARD DE LA MUNTANYA (TERRASSA)

El dimecres 10 de juny vaig tornar al Guitard de Muntanya. Vaig fer una repassada a les antigues feixes de conreu anomenades les Oliveretes, segons l'ortofotomapa de l'ICC de l'any 1984. Després vaig visitar una altra vegada l'inèdit forn d'obra ressenyat a l'anterior entrada d'aquest mateix blog. Ja de tornada, seguint l'ampla i transitada pista d'accés al Guitard de la Muntanya, vaig topar-me amb un cercle dibuixat al bell mig de la pista.

Coordenades del traç circular (ETRS89): N 41.60114º E 1.97275º

El cercle a la pista d'accés al Guitard de la Muntanya

El cercle a la pista d'accés al Guitard de la Muntanya

El cercle a la pista d'accés al Guitard de la Muntanya

El cercle a la pista d'accés al Guitard de la Muntanya

Aquest traç rodó està situat justament a la part baixa de les feixes de les Oliveretes abans esmentades, i té un diàmetre de 1.30 m. Fixant-me millor en els detalls vaig veure que, tot i passar-hi la pista literalment per sobre, el traç circular està fet en un estrat argilós i que la petita diferència de color i relleu que el fa ressaltar ve donat perquè l'argila ha estat recuita i "ceramitzada", i conseqüentment s'ha endurit. Un altre important detall que vaig veure era un petit tram d'escòria negra enganxat a l'argila cuita.

Detall de l'argila recuita i de l'escòria negra

La temperatura mínima necessària per arribar a coure l'argila ("ceramitzar-la") i, a més a més, fondre la pedra enganxada i vitrificar-la d'aquesta forma és de 700-800º C. Aquest rang de temperatures és amb el que treballen els forns de calç i els forns ceràmics. Si a això li afegim que té una planta circular, només pot tractar-se d'un forn de calç: un petitíssim forn de calç de 1.30m de diàmetre. Aquesta asseveració final ve donada perquè, fins a data d'avui, tots els forns de calç que hem trobat a l'àmbit del Parc Natural són de planta circular; i tots els forns d'obra o teuleries són de planta quadrada o rectangular.

Les petites dimensions d'aquest forn de calç tenen un precedent a Castellar del Vallès. Tal i com em va fer saber el Joan Roura del Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar. "Al terme de Castellar del Vallès hem trobat un forn de calç antic d'un diàmetre de 1.30 m. Normalment són els forns que estan molt a prop de las masies o capelles. Són petits i normalment són un d'obra i un de calç junts. Els utilitzaven per fer la masia o la capella i per a posteriors ampliacions. Els altres forns de calç de grans diàmetres ja eren per vendre als constructors. Normalment el 50% de tots els forns es troben en terres argilosos i al mig del bosc, o sigui, tenien la llenya allà mateix i la pedra la transportaven de les pedreres al forn; al contrari de com es va fer més modernament."

Així que tenim un petit forn de calç de 1.30 m de diàmetre que va ser aplanat per l'obertura d'un tram de la pista que uneix la carretera de Rellinars amb la masia del Guitard de la Muntanya. El canó del forn va quedar tallat a mitja altura i es va reblir amb terra circumdant; tot i així, es veu clarament que la boca de foc tenia una orientació sud perquè és on el traç de l'argila recuita es difumina. Tot i l'aplanament del voltant fet posteriorment, aquesta orientació sud és coincident amb la del marge del vessant de la riba del torrent proper.

Si mirem les ortofotos en blanc i negre dels vols americans del 1946 i el 1956, es veu clarament com la pista que comunica el Guitard amb la carretera de Rellinars inicialment transitava pel mig del camp de les Oliveretes, per després connectar amb la pista que condueix al camp de la Plana Freda. Així, en el passat, el petit forn de calç estava situat en un marge inferior camp de conreu, a tocar del bosc, i a uns 30 m de la pista. Va ser després, als anys 60 o 70, que es va obrir l'actual drecera que es superposa al forn.

La feixa de les Oliveretes, l'actual traçat de la pista i el petit forn de calç del Guitard al mapa topogràfic de l'ICGC

La feixa de les Oliveretes, l'antic traçat de la pista i el petit forn de calç del Guitard al vol americà del 1946

La feixa de les Oliveretes, l'antic traçat de la pista i el petit forn de calç del Guitard al vol americà del 1956

La feixa de les Oliveretes, l'actual traçat de la pista i el petit forn de calç del Guitard a l'ortofoto de l'ICGC

Com es veu a les ortofotos antigues i modernes, el combustible per coure les petites fornades el tenien a tocar: la llenya del bosc de la riba esquerra del torrent dels Caus. Però encara resta una important qüestió per resoldre, d'on treien les petites quantitats de pedra calcària per omplir el fornet? Com molta gent sap, aquest sector de la muntanya de Terrassa geològicament és de llicorella amb quars; un estrat silícic que no conté la pedra calcària necessària per obtenir la calç viva dels forns. Però, si fem un cop d'ull a la terra de l'ermat camp de les Oliveretes superior, veurem que hi abunden els petits còdols calcaris. Com pot ser això? Si consultem el Mapa geològic de Catalunya en aquest lloc, tindrem la resposta.

El curs del torrent dels Caus i el petit forn de calç del Guitard sobre el Mapa geològic de Catalunya 

Veiem que el forn es troba a l'extrem sud d'una llengua de "Sediments recents de fons de valls, rieres i peu de mont" de l'Holocè (Q). Aquests sediments geològicament moderns provenen de seculars avingudes d'aigua de la capçalera del torrent dels Caus, on trobem els omnipresents "Conglomerats de còdols heteromètrics" de l'Eocè (PEcg); els conglomerats amb còdols calcaris que caracteritzen el Parc Natural. Si no fos per aquests sediments (Q) empesos pel torrent, l'estrat que li tocaria tenir és el silícic de "Pissarres micacítiques i pissarres sorrenques" del Cambroordovicià (ÇOrp) que l'envolta.

Amb aquest petit forn de calç el Guitard de la Muntanya va poder cobrir les seves necessitats autàrquiques de morter de calç durant alguna de les ampliacions pretèrites de la masia. Van aprofitar les minses quantitats de còdols calcaris que les avingudes d'aigua havien acumulat als camps de conreu al·luvials de la riba del torrent dels Caus.

Com és sabut, una de les tasques del pagès a l'hora de llaurar era arreplegar les pedres que hi trobava i tirar-les a la vora del camp. Només que el pagès hagués amuntegat els còdols calcaris al costat del fornet de calç del marge inferior del camp, ja tenia mitja feina feta.

Finalment, les dades a dalt exposades explicarien el per què de l'existència d'un forn de calç tan petit prop de la masia del Guitard de la Muntanya.


FONTS D'INFORMACIÓ:

Conversa epistolar (electrònica) amb el Joan Roura del Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar del Vallès

Blog del Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar del Vallès. Secció d'introducció al forns. (http://grpsc3.blogspot.com/p/introduccio.html)

Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac (Ramon Suades). Edició del 2020. Ja a la venda als millors centres excursionistes de la comarca!

Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)

dimarts, 2 de juny del 2020

L'INÈDIT FORN D'OBRA DEL GUITARD DE LA MUNTANYA (TERRASSA)

Aquest dissabte 30 de maig l'Armengol Gelabert, el Quim Solbas i jo vàrem quedar per fer una sortida matinal al llarg de la riera de Gaià i la seva capçalera. Volia cercar dos petits elements patrimonials que apareixen marcats en un antic mapa excursionista, i es van oferir a acompanyar-me.

Des de can Font de Gaià vam seguir el sender PR-C 13 en sentit el Guitard de la Muntanya. El Quim és bon coneixedor d'aquest sender local de Terrassa perquè ell, entre molts d'altres senders, es dedica al seu mantenint.

En arribar a la cadena que barra el pas de vehicles, prop de la font del Guitard (de l'Om), vam seguir en direcció a la carretera de Rellinars. Aquí, al cap de pocs metres, l'Armengol va treure el cap sota la pista per veure millor la capçalera d'un xaragall que allí naixia; jo el vaig seguir. Seguint la pista una desena de metres, em va semblar albirar una altra ombra darrere l'espessa vegetació. Hi vaig treure el cap de nou, i ara vaig veure una fonda i quadrada cambra de càrrega d'un forn d'obra. Acaba de trobar un forn d'obra o teuleria a només 8 m de la ultratransitada pista d'accés al Guitard de la Muntanya! La sorpresa va ser enorme. Cap dels tres sabia de l'existència d'aquesta teuleria; i la Guia Interactiva del Ramon Suades tampoc en parlava. Era una teuleria inèdita!

Coordenades del forn d'obra del Guitard de la Muntanya (ETRS89): N 41.60029º E 1.97135º

La cambra de càrrega de la teuleria del Guitard de la Muntanya des de dalt

La cambra de càrrega de la teuleria del Guitard de la Muntanya des de dalt

Des de dalt s'entreveien algunes xemeneies (forats) de la graella de carrega i les parets de la cambra de carrega aguantaven prou bé. Semblava que l'estat de conservació era bo.

Vàrem començar a recollir-ne algunes dades. El forn d'obra està excavat en un marge argilós. La cambra de carrega o de cocció té una planta quadrada de 3.5 m per 3.5 m de costat i una fondària aproximada de 4.5 m.

Ara faltava baixar al peu de l'alt marge on estava excavat el forn per poder veure la boca de foc. Si treies el cap per mirar avall, la selva aritjolada que hi creixia feia por. Semblava inaccessible. Així que vam decidir deixar-ho estar aquell dia, i continuar la matinal tal com la teníem prevista. En continuar la pista un centenar de metres en sentit nord, vàrem veure un baixador a la dreta que recentment havia estat estassat.

Coordenades del baixador (ETRS89): N 41.60101º E 1.97081º

El vam començar a seguir i, sense excessius problemes, vàrem fer-nos pas dins un relleix o feixa del vessant en direcció a la boca de foc del forn. Amb tota seguretat, antigament per aquesta feixa arribava el camí carreter inferior del forn; per on traginaven les ingents quantitats del llenya que es necessitaven per a cada fornada. Els últims 10 m de l'accés inferior van ser els més bruts de vegetació, i l'estassada va acabar sent important. Ja teníem davant nostre les dues boques de foc de la teuleria amb les respectives fogaines!

Les dues boques de foc de la teuleria del Guitard de la Muntanya

Les dues boques de foc de la teuleria del Guitard de la Muntanya

La boca de foc esquerra de la teuleria del Guitard de la Muntanya

La boca de foc esquerra de la teuleria del Guitard de la Muntanya

La boca de foc des de dins la fogaina esquerra

La boca de foc des de dins la fogaina esquerra. Fotografia de Quim Solbas

El fons de la fogaina esquerra

Fileres de 2 xemeneies de la fogaina esquerra

Xemeneia de la fogaina esquerra

La boca de foc dreta de la teuleria del Guitard de la Muntanya

La boca de foc dreta de la teuleria del Guitard de la Muntanya

La boca de foc des de dins la fogaina dreta

La boca de foc des de dins la fogaina dreta

La boca de foc des de dins la fogaina dreta. Fotografia de Quim Solbas

Camí d'accés inferior a la teuleria del Guitard de la Muntanya i el gran pi blanc sobre el mapa topogràfic de l'ICGC

Ara ja podíem continuar amb la descripció. L'orientació de les dues boques de foc és la nord-est. Els arcs exteriors d'entrada a les boques foc són fets de maons tipus plec de llibre lligats amb morter de calç, i estan rebaixats respecte la volta interior. Els dos arcs tenen la mateixa amplada a la base: 1.8 m, però l'altura divergeix una mica. L'arc de l'esquerra té 1.5 m d'altura i el de la dreta té 1.3 m. Les dues voltes interiors també són de maons en plec de llibre lligats amb morter de calç i tenen una fondària de 1.5 m. La paret de la boca de foc té uns 7 m d'altura per 5 m d'ample, i està bastida amb maçoneria: una barreja de pedres i maons lligats amb morter de calç. Cada boca de foc dóna accés a la seva respectiva fogaina o cambra de foc independent. Les dues fogaines estan excavades al marge argilós respectant un pilar rectangular central i una mena de volta de sustentació. Aquest pilar rectangular central separa les dues fogaines i alhora sosté les respectives voltes que aguanten el pes de la graella o solera de carrega. En cadascuna de les dues fogaines en van excavar o foradar 10 xemeneies a la volta d'argila, per tal de comunicar la cambra de foc amb la cambra de cocció de les peces d'obra. Les xemeneies estan disposades longitudinalment en 5 fileres de 2. Les dues fogaines tenen una longitud o profunditat de 4 m, però divergeixen una mica en l'amplada. La de l'esquerra té un ample de 1.5 m i la de la dreta de 1.1 m.

Croquis (secció de l'alçat) d'una teuleria tipus. Blog del Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar del Vallès.

Ja de tornada a la pista superior pel corriol que havíem obert, ens vàrem fixar que al llarg del camí hi havia diversos pins de gran port. El primer que trobem, si comencem pel baixador de la pista (pel nord), és un gran pi pinyoner i després un seguit de pins blancs. El més gran de tots és un pi blanc amb un perímetre de 2.60 m mesurats a 1 m del terra.

Coordenades pel pi blanc del Forn d'Obra (ETRS89): N 41.60063º E 1.97135º

Pi blanc del Forn d'Obra

Pi blanc del Forn d'Obra

Pi blanc del Forn d'Obra

En un punt del corriol d'accés també vam trobar un petit sot excavat a terra. Podria haver sigut una bassa d'extracció de fang per fer les peces d'obra amb els respectius motlles? Maons, teules, rajoles...

Gairebé arribant a la pista, l'Armengol va trobar un càntir de terrissa gran i ben conservat; només tenia un foradet a la part superior. No semblava gaire antic. Plegats, vàrem decidir deixar-lo davant de les dues boques de foc, i allà continuarà fins que arribi un "xoriço" del Patrimoni per trencar-lo o endur-se'l a casa...

El càntir allà on el vam trobar

El càntir allà on el vam deixar

Finalment voldria dir que sense el treball en equip dels tres, jo no hagués pogut fer una feina d'estassada i recollida de dades tan ràpida, eficient i acurada com la que en aquesta ressenya publico.


FONTS D'INFORMACIÓ:

Blog del Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar del Vallès. Secció d'introducció als forns. (http://grpsc3.blogspot.com/p/introduccio.html)

Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac (Ramon Suades). Edició del 2020. Ja a la venda als millors centres excursionistes de la comarca!

Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)

divendres, 22 de maig del 2020

LOCALITZADA LA FONT DE LA PINEDA DEL JOSEP ÁLVAREZ (TERRASSA)

Finalment he aconseguit ubicar geogràficament la font de la Pineda de la que parlava el gran Josep Álvarez al seu llibre inèdit FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes de l'any 1997

El Josep Álvarez va incloure dues fonts dels rodals de la Pineda al seu llibre: la font del Ferro i la font de la Pineda. La primera la vaig trobar al gener del 2014, tal com explico en aquesta entrada del blog. I la segona l'he estat cercant infructuosament fins avui.

Alguna cosa estava interpretant malament del text del senyor Álvarez. Així que vaig comparar l'apartat de Localització de la font del Ferro, que ja havia trobat, amb el de la font de la Pineda. Aquí se'm va encendre la bombeta! L'estava buscant malament. El camí d'accés a la font de la Pineda realment era la pista que surt del gran cobert de la masia, i no la pista superior que comença a la façana nord de la casa. Sabent això, la interpretació era una altra, i ara tota l'explicació de la Localització concordava millor.

El dimecres 13 de març, amb la "nova" ubicació de la font a la butxaca, vaig anar a la Pineda. Per no haver de passar per davant o per darrere de la casa i no importunar als seus estadants, vaig decidir apropar-me a la capçalera del torrent de la Font de la Teula, on es troba la font, des de l'est. A les ortofotos del Vissir3 de l'ICGC havia vist que recentment havien tornat a estassar sota una línia elèctrica que, des del carrer principal de la urbanització dels Pinetons, baixa directament a la Pineda, tot passant sobre les dues fonts del racó: la font del Ferro i la font de la Pineda. Vaig fer servir aquesta costeruda drecera per arribar-me a un estret tram estassat de la llera del torrent de la Font de la Teula, sota la casa de la Pineda. Aquí vaig remuntar la riba del vessant hidrogràfic dret del torrent fins arribar a la pista que el senyor Álvarez indicava al seu llibre com accés a la font. Actualment la pista comença a estar envaïda per la vegetació i, si no se li posa remei, en poc anys acabarà sent intransitable. Vaig seguir-la aigües amunt, en sentit a la casa de la Pineda, una trentena de metres fins a un tancat revolt; el mateix revolt que indicava el senyor Álvarez com a punt d'accés final a la font.

A partir d'aquí extrauré literalment del llibre les últimes línies de l'apartat de Localització de la font. "En el mateix revolt agafem un corriol al nostre davant que baixa al torrent, a sota d'una paret que subjecta les terres de la feixa existent al mig del torrent. La font la trobarem a la part baixa d'aquesta paret de contenció, per cert que bastant plena de vegetació."

Font de la Pineda (Dàtum ETRS89): N 41.59805º  E 1.95951º

El camí d'accés a la font de la Pineda i la font del Ferro sobre el mapa topogràfic de l'ICGC

Tal com va deixar escrit el senyor Álvarez el 28 de febrer del 1993, la font era allà, molt coberta per la vegetació de ribera que naixia al peu d'una vella paret de pedra seca.

La font de la Pineda en el moment de la descoberta

La font de la Pineda en el moment de la descoberta

Després de l'estassada de la font, vaig poder comprovar que la font es corresponia amb la Descripció que en va fer el senyor Álvarez 27 anys enrere. "Sembla que és més aviat per desguàs o aprofitar l'aigua que s'escola per les feixes existents per la part de dalt. Font feta tota ella de totxos, tant la seva paret com la pica que hi ha a sota per recollir l'aigua, que deuria haver rajat per un tub que hi ha. Aquesta paret és adossada a la paret de pedra que fa de contenció de la feixa. Es veu un forat de l'amplada d'un totxo que deu ésser el sobreeixidor. Al seu costat dret hi ha les restes d'una paret que, per les seves mides, sembla com si hagués hagut una bassa." El dia de la meva descoberta la paret de maons regalimava contínuament aigua, ja que veníem d'una temporada amb bastanta pluja acumulada; en canvi, quan la va trobar el senyor Álvarez era seca.

La font de la Pineda després de l'estassada

La font de la Pineda després de l'estassada

La font de la Pineda després de l'estassada

La font de la Pineda després de l'estassada

La font de la Pineda després de l'estassada

La font de la Pineda després de l'estassada

Hi ha hagut algun canvi en la font després de 27 anys. Ha caigut alguna gran pedra o tronc sobre ella que ha trencat part de l'extrem exterior de la mina que l'alimenta. Gràcies a aquest fet es veu clarament que la mina té les parets fetes de maons lligats amb morter de calç i la coberta amb grans teules ceràmiques de 0.5 per 0.5 metres de costat. Té una altura aproximada de 0.5 metres, i actualment té una capa d'uns 8 cm de sediment terrós que s'hi ha acumulat durant desenes d'anys. Tal com va descobrir després l'Armengol, sota aquesta capa de sediment s'amaga una canaleta ceràmica de 10 cm d'ample que recorre la mina. Una mina que s'endinsa sota el bancal superior més de 7 metres; moment en què gira a la dreta i deixa de veure's la seva possible continuïtat. El tub que hi havia ja no hi és, i en el seu lloc només resta el forat.

El dissabte 16 de maig hi vaig tornar amb l'Armengol Gelabert i el Quim Solbas. Veníem de dos dies en què havia plogut molt i la font rajava abundosament pel sobreeixidor. En veure-ho, el Quim va ficar una branqueta dins el forat de l'extint tub per tal d'escurar-lo de terra. El resultat va ser que la font va tornar a rajar pel broc de nou després de molts anys.

La font de la Pineda després de dos dies de pluges

La font de la Pineda després de dos dies de pluges

La font de la Pineda després de dos dies de pluges

La font de la Pineda després de dos dies de pluges

La font de la Pineda després de dos dies de pluges

Aquell dissabte, furgant una mica per la font, vaig trobar l'inici d'una canaleta de rec que naixia a la pica de maons. Estava totalment colgada. Després d'extreure'n tota la terra vaig poder comprovar que, amb inclinació lleugerament descendent, marxava cap al vessant hidrogràfic dret del torrent al peu de la paret de pedra seca; on deuria servir per omplir una bassa de rec o abastir una xarxa de recs. Perquè l'aigua arribés a l'altura de l'inici de la canaleta, les parets de la pica de maons hauria d'haver tingut una altura mínima de 0.5 metres, encara que ara estan gairebé desfetes.

Totes les característiques explicades ens indiquen que la font va ser construïda per regar els horts que hi havia al seguit bancals encara existents al torrent: els horts de la Pineda.

La font de la Pineda, la font del Ferro i els bancals llaurats del torrent a l'ortofoto del vol americà del 1946

La font de la Pineda, la font del Ferro i els bancals llaurats del torrent a l'ortofoto del vol americà del 1956

Els bancals llaurats del torrent al fotoplà parcel·lari de rústega de Terrassa de l'any 1954 (polígon 16)

Per això, jo veuria adient retocar el nom de la font per fer-lo més descriptiu de la funció que va tenir originalment, i passar-la a anomenar font de l'hort de la Pineda.


FONTS D'INFORMACIÓ:

Llibre inèdit del Josep Álvarez i Jaén (CET). FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes. Abril de 1997

Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac (Ramon Suades). Edició del 2020. Ja a la venda als millors centres excursionistes de la comarca!

Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)

Cartografia Històrica de Terrassa (http://emap.terrassa.cat/mapGIS/?modul=historic#)