diumenge, 20 de maig del 2018

RETROBAT UN POU AL TORRENT DE LA FONT DE L'ÀLBER (ROCAFORT)

Consultant les webs que el Jordi Griera-Cors té publicades a la xarxa, vaig topar-me amb un Google Maps personalitzat del que ell anomena la Vall de Nèspola.

https://www.google.com/maps/d/u/0/viewer?hl=ca&mid=1Y-PROkmtK23BhLsFEmamPDJWIzg&ll=41.69830295751475%2C1.9072249000000738&z=13

Aquí apareix un extens llistat de les tines, les fonts i els masos d'aquest sector. Però l'element que més em va cridar l'atenció va ser la font de can Serra (prop del poble de Rocafort). Una font que actualment es dóna per perduda. La foto de la font que publica el Jordi es veu que és antiga; segurament és una foto dels anys 80 que recentment va escanejar per a pujar-la a internet.

Veient això li vaig demanar al Jordi si em podia passar l'escanejat del seu antic mapa manuscrit, centrat en el sector de Rocafort; i també alguna antiga foto de la font amb més definició que la que apareix a la web. I molt amablement, així ho va fer el 5 d'abril d'enguany.




Al tros de mapa escanejat vaig poder geolocalitzar amb més exactitud la ubicació de la perduda font de can Serra; i també vaig veure que al torrent de la font de l'Àlber (aigües amunt de la masia de l'Arbocet) hi havia marcat de forma manuscrita un pou que actualment és inèdit.

El diumenge al matí del 15 del d'abril vaig preparar la motxilla i el cotxe per anar a cercar la perduda font de can Serra i aquell pou que el Jordi havia dibuixat al seu antic mapa.

El primer punt de la sortida va ser la font de can Serra. Vaig baixar per l'antiga pista que des de poble de Rocafort baixa a la riera de Mura. Un cop avall, em vaig situar darrera de la sínia de can Serra, on el Jordi marcava que hauria de ser la font. Allà vaig trobar el solc d'un humit xaragall que està envoltat d'ufanoses alzines, però cap rastre de la font que apareix a les antigues fotos.

Veient que no trobava aquesta primera font, vaig decidir encaminar-me cap a la part alta del torrent de la font de l'Àlber, també dit torrent de l'Arbocet en alguns mapes. Volia veure si amb aquell pou marcat al mapa tenia més sort. Després de caminar una estona, l'aproximació final al pou la vaig fer pel vessant dret del torrent, o sigui, per la solella, i finalment vaig endinsar-me a la llera del torrent per aquest xaragall/baixador.

Coordenades geogràfiques (ETRS89): N 41.709568º  E 1.927771º

Un cop al torrent, vaig veure que gran part del marge dret era una llarga feixa de conreu que s'aixecava sobre la rocosa llera del torrent. Eren desenes de metres de ben conservada paret de pedra seca al llarg del torrent.



 
Un cop vist això, vaig creuar a l'altra banda del torrent, on s'intueix una traça de corriol, i vaig continuar aigües avall. Fent això vaig passar a tocar de la boca del cau d'un petit mamífer que semblava molt fressat (potser és una guinardera o una lloriguera).

Coordenades geogràfiques (ETRS89): N 41.709400º  E 1.927600º


Finalment vaig arribar a un lloc on el torrent emparedat feia un salt de dos esglaons. Aquí, a la banda contrari (vessant hidrogràfic dret) i sobre el marge de pedra seca, vaig localitzar un pou: el pou que cercava.

Coordenades geogràfiques (ETRS89): N 41.709320º  E 1.927240º

Unes foto de tal com vaig trobar el pou.




Diverses fotos preses després d'estassar-lo una mica.















La presència aquí d'aquest important pou ens indica que aquesta feixa llarga que ressegueix el marge dret del torrent, en el passat, va tenir uns extensos horts regats amb la seva aigua.
 
El pou està bastit amb parts de pedra lligada amb morter de calç i amb parts d'obra (maons). Té un annex a l'esquerra on sembla que havia la maquinaria d'una bomba de succió relativament moderna. L'únic que resta d'aquesta bomba d'aigua és la seva base i la canonada interior que deu baixar fins al nivell de l'aigua. La meva hipòtesi és que es tractava d'una petita bomba encastada a la paret mitgera que s'accionava manualment fent girar un volant d'inèrcia.

Fent cerques a la xarxa he trobat algunes fotografies de bombes molt semblants a la que hi havia en aquest pou. Per exemple, al costat de l'ermita de Maristel·la d'Esporles (Mallorca) hi trobem aquesta que encara funciona.


O, en un parc d'Alaró (també Mallorca) trobem aquesta bomba de similars característiques.

 
I a Son Sardina, un altre poble de Mallorca, també han fotografiat una altra.


Així que quan el pagès volia regar l'hort de davant el pou, només havia de fer girar la roda manualment per bombar l'aigua.

Els dos compartiments estaven tancats amb portes de fusta, de les quals només s'han conservant els golfos que les sostenien. I totes dues estaven orientades cap al sud-oest

Si fem una ullada a l'interior del pou, es pot veure que encara és ple d'aigua, i que a uns 2 metres de fondària s'eixampla formant-se una gran cisterna soterrada.



Ja de tornada a casa em vaig comunicar amb el Jordi per a explicar-li que no havia trobat la font de can Serra, però sí un pou que ell havia marcat al mapa i del qual no n'havíem parlat encara. Ell em va respondre que es tractava del pou dels antics horts de l'Arbocet i em va enviar una foto presa poc temps després de la cremada de l'any 1985.


Consultant el mapa del cadastre i les ortofotos del vol americà de 1946 i 1956, es veu que aquest pou es troba dins d'una finca agrícola diferent a la de la masia de l'Arbocet, per això no m'atreveixo a anomenar-lo "pou dels horts de l'Arbocet". Com a hipòtesi inicial, sembla que això podria haver sigut un gran propi d'un pagès del poble de Rocafort. Així que finalment no m'he vist amb cor de batejar-lo de cap manera.


FONT D'INFORMACIÓ:

Mapa de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac 1:20.000 del Centre Excursionista de Terrassa. Any 1988

Guia Interactiva dels Parc Natural del Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac del Ramon Suades

El Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)

Seu Electrònica del Cadastre (http://www.sedecatastro.gob.es)


Fotografies de les bombes extretes de TrailRunningMallorca (http://trailrunningmallorca.es/index.php/2016/07/09/fita-del-ram-por-la-ermita-de-maristela-i-son-ferra) i de Pueblos de Españñññña (https://www.verpueblos.com/baleares/islas+baleares/alaro/foto/581826)

dimarts, 1 de maig del 2018

LOCALITZAT UN FORN DE CALÇ INÈDIT A VACARISSES

El Mapa planimètric de Vacarisses de 1920 té indicat un forn de calç al vessant hidrogràfic dret de la part alta del torrent Fondo. Per a més detalls; sota el camí de l'Obac i a prop del Cingle del Moliner.


El divendres 10 d'octubre de 2014, fa tres anys i escaig, vaig anar a cercar-lo intentat seguir la traça d'una antiga pista, que naixia al començament de la pista del Guinardeu i finia a la llera del torrent.




Avançar per la pista no va ser fàcil perquè en alguns trams estava molt tancada per la vegetació, però finalment vaig arribar al torrent. Allà vaig començar a rastrejar a la recerca del vell forn de calç sense gaire olfacte ni encert, perquè de seguida vaig creuar el vessant contrari i vaig començar a remuntar-lo. Però com diu la dita: "qui cerca, troba!" I finalment vaig ensopegar amb una barraca inesperada i ben original: la barraca del Cau. Aquell dia vaig quedar satisfet i vaig oblidar la idea del forn de calç cartografiat per molt de temps.

El diumenge 18 de març d'enguany em vaig decidir a reprendre la recerca del forn, però aquest cop tenia clar que no havia d'abandonar el vessant hidrogràfic dret del torrent, perquè l'antic mapa deixava ben clar que estava ubicat en aquesta banda. Hi vaig anar des de la veritable vinya del Pardet; un propi on durant desenes d'anys s'ha conreat la vinya. Aquí vaig visitar la seva barraca de vinya, i un pou que van tapar no fa gaires anys i que avui està gairebé cobert per la vegetació.


Des d'aquí vaig remuntar el vessant dret del torrent Fondo fins a enllaçar amb l'antiga pista abans esmentada. En arribar arran del torrent, al marge de la pista vaig veure uns antics terrossos de calç morta d'un blanc radiant. Era la pista unívoca de què era ben a prop del forn de calç. Vaig remuntar el vessant pel dret, i en uns 20 metres vaig localitzar el forn de calç.

Coordenades geogràfiques (ETRS89): N 41.60563º  E 1.92956º










El forn de calç està excavat en un marge argilós. Té una planta circular d'uns 4 metres de diàmetre. La seva boca de foc està orientada cap al sud-est, o sigui, cap al torrent; i, com podeu veure a les fotografies, l'arcada no està obrada.

Ja de tornada cap al cotxe, remuntat l'antiga pista, vaig localitzar un ample aixopluc format per blocs caiguts del cingle, del qual ja m'havia parlat el Josep Gibert de cal Josepó (al cel sia); i que fins aquell dia no havia sabut trobar. El Josep i la seva família el feien servir quan, portant a pasturar el seu ramat de cabres al propi de Cingle del Moliner, els enxampava la pluja. Així que la propera barraca que pugi a l'inventari serà en record d'aquest pagès i pastor de cabres del poble de Vacarisses.

Un cop a casa, repassant documentació, vaig comprovar que el forn es troba dins el què va ser la històrica heretat de la Torre. I, a més a més, vaig decidir batejar-lo com a "forn de calç del Racó del Moliner" perquè, segons l'Amillarament de Vacarisses de 1926, la veïna vinya del Pardet es troba en un paratge anomenat "Recó del Moliné". Si tenim en compte que aquest forn està encara més endinsat a la capçalera del torrent, geogràficament el nom li escau a la perfecció. D'aquesta manera també recuperem un altre topònim del passat recent de Vacarisses.


FONT D'INFORMACIÓ:

Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)

Cartoteca Digital de l'ICGC (http://cartotecadigital.icc.cat/)

Refundició de la Riquesa Rústica de Vacarisses de 1926 (Arxiu de l'Ajuntament de Vacarisses)

dissabte, 28 d’abril del 2018

RECUPERAT DE L'OBLIT DEL TEMPS EL CAMÍ VELL DE LA PINEDA (VACARISSES)

Ressenya de la gran estassada feta per l'Armengol Gelabert amb la que s'ha reobert l'històric camí que unia el poble de Vacarisses amb la masia de la Pineda

Primer de tot, com m'agrada fer en aquest blog, ens posarem en antecedents. Per tal de cercar les barraques de pedra seca del terme de Vacarisses he hagut de consultar diversos documents; entre ells antics mapes. En dos d'aquests mapes (el Mapa planimètric de Vacarisses de 1920 i els Mapes del Cadastre parcel·lari de 1944) apareixen alguns camins actualment desapareguts pel creixement de les urbanitzacions, i d'altres engolits pel creixement del bosc a causa del seu desús. Però sense cap dubte el camí que més em va cridar l'atenció va ser el "camí de la Pineda": un camí que unia la part alta del carrer de la Barceloneta amb la masia de la Pineda (terme de Terrassa), tot creuant el torrent del Llor per la seva part més salvatge i abrupte.

http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/fullbrowser/collection/minutes/id/1669/rv/singleitem/rec/6

Polígon 5 del mapa del Cadastre parcel·lari de Vacarisses de l'any 1944

Polígon 6 del mapa del Cadastre parcel·lari de Vacarisses de l'any 1944

Un dia em vaig decidir i vaig intentar resseguir la traça d'aquest antic camí. El punt inicial on vaig començar a cercar-lo era uns metres més amunt de la dipòsit d'aigua del capdamunt del passeig de la Torre (un carrer de la urbanització Torreblanca), ja que la resta del camí havia sigut greument desfigurat pel creixement de la urbanització. Inicialment el vell camí es podia seguir bé, però de seguida es començava a cobrir per la vegetació i es feia impenetrable, i en altres trams es tornava a obrir. Finalment el camí arribava al punt més baix de la pista de la carena de la serra dels Cupots (coll), on el camí, tancat ja des de bon principi, començava a baixar suaument i de biaix cap al torrent del Llor. Aquí el traçat era relativament practicable fins a una barraca de pedra seca que vaig trobar a peu de camí: la barraca del Gasparó. I partir d'aquí ja era totalment impenetrable.

Un altre dia, en la meva idea de trobar més barraques en aquest sector: els Ermots de l'Obac. Vaig intentar recórrer una abandonada pista de desboscament que naixia a la pista de la Serra dels Cupots, i encara més a prop de l'abocador de Collcardús. La pista començava relativament neta i definida, però a mesura que s'endinsava en l'obaga s'anava tancant i apareixien trams en que s'havia de sortir del traçat original. Tot i així, el pas era possible fins a una fangosa bassa de senglar que hi ha enmig de la pista. Una mica més enllà de la basseta, la pista es desdibuixava i no vaig saber trobar una continuació digne per a baixar al torrent. Això sí, es notava que hom havia estassat recentment parts de la pista fins a l'altura de la bassa de senglar; possiblement caçadors d'aquest mamífer. Aquell dia vaig tornar enrere, i ja fora de qualsevol camí o sender, vaig tirar pel dret en direcció i sentit al fons del torrent del Llor a la recerca desesperada d'alguna barraca. Finalment, després de moltes penúries vaig arribar a un extens pla vora la llera on vaig localitzar una barraca gairebé colgada de terra: la barraca de cal Pau Maians. Uns dies després d'aquesta sortida vaig parlar amb el Cisco Badia de cal Simón (i cal Julito) i, entre d'altres coses, li vaig comentar l'existència d'aquesta bassa de senglar sota l'abocador de Collcardús. Ell em va respondre que havia sentit a parlar a gent del poble de Vacarisses que aquella zona propera a l'abocador era anomenada "la Bassa del Senglar".

Hi va haver un tercer dia i tercer intent de cerca de barraques als Ermots de l'Obac. Aquesta vegada anava amb la companyia de l'Armengol Gelabert. La idea era atacar el sector des de la banda contrària (el terme de Terrassa), on ja coneixia un camí que fàcilment et baixava fins la llera del torrent del Llor. Un cop arribats al tàlveg, el vàrem remuntar uns pocs metres fins que a la nostra esquerra vàrem intuir una sortida, que finalment va esdevenir un camí obert que ens endinsaria al que en el passat van ser les vinyes dels parcers vacarissans de l'Obac. El camí remuntava el vessant obac dreturerament fins que a la banda dreta vam intuir un munt de pedres cobertes per l'espessa vegetació. Després de més d'una hora d'estassada vàrem treure a la llum una barraca de pedra seca bastant ben conservada que va ser batejada com la barraca del camí de la Bassa del Senglar. Per què aquest nom? Us preguntareu. Doncs perquè després de visitar la barraca vàrem continuar el sender vessant amunt fins que vàrem adonar-nos que era la continuació del camí que dos anys abans m'havia portat fins a la Bassa del Senglar.

Aquella tercera jornada encara va donar més fruits. L'Armengol i jo vàrem voler arribar fins a la part baixar i final del camí de la Pineda; allà on travessava el torrent del Llor i entrava dins el terme de Terrassa. Per fer-ho, no podíem seguir el traçat original perquè estava impracticable; així que vam decidir baixar pel dret des de l'ampla pista de la Serra dels Cupots en una zona on el roquissar dominava i la progressió era senzilla. Finalment, i amb relativa facilitat, vam arribar a la part baixa on connectàrem amb l'històric camí, però entre la vegetació no vàrem saber trobar la seva continuació vessant amunt de biaix. El que sí vam veure clar és que no érem els únics que havien arribat fins aquí utilitzant la mateixa drecera, ja que el camí seguia ben fressat fins a la llera del torrent i continuava a l'altre banda, ja en terme de Terrassa. Tota aquesta part baixa de l'antic camí estava esquitxada de marques blaves de pintura que indicaven el camí.

Un cop finalitzada aquesta tercera jornada d'incursions en els dominis de l'Obac, l'Armengol i jo vàrem estar comentant que estaria bé unir aquests trams de camins inconnexes per tal de recuperar, sobretot, el camí vell de la Pineda. Arribàrem a la conclusió que la feina ens quedava massa gran i que s'hauria d'intentar involucrar a associacions i administració local, perquè el resultat final del projecte tindria un valor patrimonial extraordinari en una zona tan degradada i abandonada mediambientalment com aquesta per la proximitat de l'omnipresent abocar. I el comentari es va quedar aquí!

Al cap d'unes setmanes vaig telefonar a l'Armengol i, per sorpresa meva, em dir que durant vàries jornades, junt amb la seva dona i la seva filla, havia estat estassant i reobrint l'antic traçat del camí vell de la Pineda i els trams tancats del camí de la Bassa del Senglar; de manera que quedava oberta una circular que permetia creuar el torrent del Llor mitjançant dos camins situats a diferents altures.

Un parell de caps de setmana després vàrem quedar per a recórrer plegats aquests nous camins reoberts, i el resultat va ser aquest petit reportatge fotogràfic i el track, recollit amb el GPS, per a no perdre el fil de la traça oberta.

Camí vell de la Pineda

Camí vell de la Pineda

Camí vell de la Pineda

Camí vell de la Pineda

Camí vell de la Pineda

Camí vell de la Pineda

Camí vell de la Pineda

Camí vell de la Pineda

Camí vell de la Pineda

Camí vell de la Pineda

Camí vell de la Pineda

Camí vell de la Pineda

Camí vell de la Pineda

Camí vell de la Pineda creuant el torrent del Llor

Camí vell de la Pineda creuant el torrent del Llor

Continuació terrassenca del camí de la Pineda

Camí de la Bassa del Senglar creuant el torrent del Llor

Camí de la Bassa del Senglar creuant el torrent del Llor

Camí de la Bassa del Senglar creuant el torrent del Llor

Camí de la Bassa del Senglar creuant el torrent del Llor

Camí de la Bassa del Senglar

Camí de la Bassa del Senglar

Camí de la Bassa del Senglar

Camí de la Bassa del Senglar

Camí de la Bassa del Senglar

Camí de la Bassa del Senglar

Tres captures de pantalla amb els diferents trams de la ruta circular proposada diferenciats per colors.




El color groc pertany al gran protagonista d'aquesta ressenya: el que ha perdurat del camí (vell) de la Pineda. El color verd és la seva continuació a l'altra banda del torrent del Llor (terme de Terrassa) on apareixen trams molt rostos propis de corriols excursionistes moderns. El color vermell és una barreja de pistes modernes, dreturers senders excursionistes i de caçadors, i perdudes pistes de desboscament, que permeten tornar al punt d'inici i tancar la circular. La variant violeta té un divertit tram equipat amb corda que permet baixar directíssimament a la llera del torrent.

També afegeixo link a l'OpenStreetMap (el Wiki mapa lliure) en aquesta zona limítrofa entre Vacarisses i Terrassa on el propi Armengol Gelabert, després d'obrir-los, ha pujat els camins.

https://www.openstreetmap.org/#map=16/41.5976/1.9453

Per si de cas algú es vol descarregar el track d'aquesta ruta circular al seu GPS o mòbil aquí teniu també el link per a cadascun dels quatre trams que el formen.

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/cami-vell-de-vacarisses-a-la-pineda-24371822

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/continuacio-terrassenca-del-cami-vell-de-la-pineda-24372301

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/cami-de-la-bassa-del-senglar-24372435

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/variant-equipada-amb-corda-del-cami-de-la-bassa-del-senglar-24372483

Finalment com a conclusió voldria dir que, un cop fet l'esforç d'estassar aquest camí històric vacarissà i les seves connexions, la millor manera de mantenir-lo obert és fressar-lo. Un camí fressat és aquell que pel sol pas freqüent de persones es manté transitable. Per això vull fer una crida a les associacions excursionistes, veïnals i folklòriques de Vacarisses, i a l'Ajuntament (tot i que només sóc un foraster sense dret a vot que s'estima el poble), a organitzar sortides per donar a conèixer aquesta part del patrimoni històric del poble que ha sigut oblidat i infravalorat per la seva proximitat al pestilent abocador de Collcardús. Ara que en teoria l'abocador i les seves pudors tenen els dies comptats, és el moment de començar a posar en valor aquest racó del terme municipal.


FONT D'INFORMACIÓ:

Cisco Badia de cal Simon i de cal Julito

Jordi Torrella de cal Cargol

Guia Interactiva dels Parc Natural del Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac del Ramon Suades

Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)

Cartoteca Digital de l'ICGC (http://cartotecadigital.icc.cat/)

Mapa del Cadastre parcel·lari de Vacarisses de l'any 1944 (Ajuntament de Vacarisses)