divendres, 8 de novembre del 2024

LA FITA DELS TRES TERMES: MURA, SANT LLORENÇ SAVALL I MATADEPERA

Rellegint el Recull Toponímic de la Muntanya de Sant Llorenç del Munt: la Mata, que va publicar l'historiador i excursionista terrassenc Salvador Cardús l'any 1928 en un número del Butlletí del Club Pirenenc, he vist que encara hi ha molts topònims de l'extens terme de la Mata pendents de localitzar. 

La descripció d'un d'aquests topònims diu així: "Tres Termes: termenals de la Mata, Daví i Pèlachs, sota els Ginebres." A més a més, també sabem que "Els Ginebres: a la carena de sobre el sot de la Bota." és el lloc que avui coneixem també com el pla dels Ginebrons.

Retall del Recull toponímic de la Muntanya de Sant Llorenç del Munt: La Mata del Salvador Cardús amb el Tres Termes seleccionats.

La fita dels Tres Termes és el trifini dels termes de Mura (heretat de la Mata), de Sant Llorenç Savall (heretat del Daví) i de Matadepera (heretat de can Pèlachs). Segons el llibre Dietari de Francesc Gorina i Riera, pagès de Matadepera (1841-1904), l'any 1853, quan l'autor del dietari era regidor de Matadepera, amb la concurrència de representants dels tres municipis es va plantar una fita triangular que a cada cara tenia la marca corresponent, al punt anomenat la Boixera del Llop. Un topònim, aquest últim, que també apareix al Recull del Salvador Cardús i que avui està tan perdut com el mateix llop.

El dissabte 29 de gener de 2022 l'Armegol Gelabert, el Quim Solbas i el que escriu vam localitzar aquesta fita dels Tres Termes que assenyala la partió dels termes de Matadepera, Mura i Sant Llorenç Savall a la carena que va del coll d'Eres al Morral del Drac (carena del Paié). La seva localització no va ser massa complicada perquè ve indicada a la oficial opció de divisions administratives del Vissir3 de l'ICGC i als mapes planimètrics del 1920 i 1921 dels tres municipis. Crec que les imatges d'aquesta important fita termenal situada al voral llevantí del camí de la carena són inèdites. La fita són dos pedrons clavats a terra, i no hem vist cap gravat amb les inicials d'algun dels tres municipis. Així sembla que la fita conservada actualment no es correspon amb l'antiga descripció, però sí que és a l'emplaçament correcte; no n'hi ha més que aquesta.

Extracció de les coordenades del trifini sobre el mapa topogràfic del Vissir3 de l'ICGC. La desviació entre la situació del trifini segons la capa de divisions admisnistratives de l'ICGC i la situació real de l'antic pedró termenal és inferior als 10 metres.

Extracció de les coordenades del trifini sobre l'otofoto actual del Vissir3 de l'ICGC.

Retall del Mapa Planimètric de Sant Llorenç Savall del 1920 centrat al trifini que està indicat amb l'acrònim "M3T".

Retall del Mapa topogràfic de Sant Llorenç del Munt del CET de l'any 1935 centrat al topònim "Collet del Tres Termes".

Els dos antics pedrons que fan de fita dels Tres Termes situats al voral llevantí del camí de la carena del Pagès

Els dos antics pedrons que fan de fita dels Tres Termes de més a prop

Detall dels dos antics pedrons que fan de fita dels Tres Termes

Nota: Aquesta ressenya de la fita dels Tres Termes ja va ser publicada al meu Facebook el 29 de gener de 2022.
 

FONTS D'INFORMACIÓ:

Butlletí del Club Pirenenc de Terrassa (1923-1930). (https://trencadis.diba.cat/dem/catalog/details/72651)

Salvador Cardús, autor del Recull toponímic de la Muntanya de Sant Llorenç del Munt. La Mata. Publicat al Butlletí del Club Pirenenc de Terrassa. Núm. 29. Juliol-Agost 1928. (https://trencadis.diba.cat/dem/catalog/details/72651/document_list?doc=194701

Joan Comasòlivas i Font, editor, transcriptor i coordinador del llibre Dietari de Francesc Gorina i Riera, pagès de Matadepera (1841-1904). Editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat l'any 2003.

Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)

Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac del Ramon Suades. Edició del 2020.

1 comentari:

  1. Bona tarda David,

    el 2015 vaig publicar aquest articlet sobre la fita termenal de la Boixera del Llop

    https://caudelguille.net/diari-daabord/650-la-boixera-del-llop-un-nou-toponim-de-1853
    Salutacions,

    Jordi Guillemot

    ResponElimina