Rellegint el Recull Toponímic de la Muntanya de Sant Llorenç del Munt: La Mata que l'historiador Salvador Cardús va publicar al número 29 del Butlletí del Club Pirenenc de Terrassa (juliol-agost de 1928), vaig aturar-me en una balma que s'anomena al populós sot de la Bota.
La curta descripció diu així: "Bauma del Rossinyol: en el sot de la Bota, sota els Ginebres." Afortunadament, una línia després, torna a aparèixer en la descripció d'un altre topònim. "Boixera del Llop: tros de bosc de sobre la bauma del Rossinyol, a la canal de les Guineus." Amb aquestes explicacions, encara que no ho sembli a primer cop d'ull, la balma ja està mig situada en un sector concret del sot de la Bota.
 |
| Retall del Recull toponímic de la Muntanya de Sant Llorenç del Munt: La Mata del Salvador Cardús amb el Bauma del Rossinyol seleccionada. |
Tal com ja he explicat en una altra publicació d'aquest mateix blog, la fita dels Tres Termes és el trifini dels termes de Mura (heretat de la Mata), de Sant Llorenç Savall (heretat del Daví) i de Matadepera (heretat de can Pèlachs), situat en el paratge antigament anomenat la Boixera del Llop. En aquesta anterior publicació l'antiga fita va ser localitzada i fotografiada en un punt del camí de la carena 200 metres al nord d'on la situa el mapa de l'ICGC. Els Ginebres, per altra banda, és també un antic topònim i es troba també a la carena, però uns 200 metres al sud, al lloc que altres mapes han anomenat pla dels Ginebrons. Prova d'això són els mapes planimètrics de Matadepera, Sant Llorenç Savall i de Mura dels anys 1920, 1920 i 1921 respectivament.
 |
| Retall del Mapa Planimètric de Mura del 1921 centrat als Ginebres i la Boixera del Llop. |
 |
| Retall del Mapa Planimètric de Matadepera del 1920 centrat als Ginebres i la Boixera del Llop. |
 |
| Retall del Mapa Planimètric de Sant Llorenç Savall del 1920 centrat als Ginebres i la Boixera del Llop. |
Si situem aquests topònims sobre el mapa sabent que la Bauma del Rossinyol és al sot de la Bota i sota els Ginebres, i que la Boixera del Llop és un tros de bosc sobre la Bauma del Rossinyol; es tracta d'un peix que es mossega la cua, i només pot estar situada a la capçalera del sot de la Bota i en un sector reduït del seu vessant hidrogràfic esquerre. Resumint: sota el pla dels Ginebrons. El punt que queda una mica en l'aire és el que diu que el bosc de la Boixera del Llop és a la canal de les Guineus. La veritat és que, després de llegir diverses vegades el Recull de topònims, no em queda del tot clar en quin lloc del sot de la Bota era la canal de les Guineus; potser és la mateix que després es va coneixer com a revolt de la Guineu quan es va obrir la pista de desboscament?
 |
| La ubicació del Bauma del Rossinyol, la Boixera del Llop, la fita dels Tres Termes i els Ginebres sobre el mapa topogràfic de l'ICGC. |
Fent una ullada a la Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac del Ramon Suades, vaig trobar que al bell mig d'aquest sector de la capçalera del sot de la Bota s'havia publicat una balma amb evidències d'antiga ocupació humana. Aquesta balma l'havien trobat el Xavi Pereira, el Quicu Tàpias i el Ramon Suades en una sortida conjunta a la recerca d'agulles de cinglereta, i l'havien batejat d'una forma descriptiva com a balma-cova del Bloc Caigut. Jo, per la meva part, la vaig visitar el gener de 2022 en companyia de l'Armengol Gelabert i del Quim Solbas, i després de veure les restes de fogars, roba vella i sacs esquinçats no em va quedar dubte de què era l'antiga Bauma del Rossinyol que l'any 1928 anomenava l'historiador Cardús (en boca del que aleshores era masover de la Mata Jacint Cadevall). Així que aquell dia, exercint una política de fets consumants, vam deixar-hi constància a les seves parets.
 |
| Batejant la cavitat. El nom de la Bauma del Rossinyol comparteix espai amb el de la balma-cova del Bloc Caigut. |
 |
| La Bauma del Rossinyol amb el Quim Solbas fent-li una fotografia. |
 |
| Fotografia general de la Bauma del Rossinyol. |
A part d'això, recentment, rellegint el llibre Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès de l'historiador local Miquel Ballbè he trobat transcrit un antic manuscrit notarial del Llibre de Successió de la Barata (arxiu familiar dels Barata) que crec que deixa ben clar l'origen del topònim d'aquesta balma de la capçalera del sot de la Bota. A la pàgina 33 del llibre, en relació a un tal mas de l'Espluga, es diu: "1530.- 22 de maig. Document en poder de Bernat Gili, notari de Terrassa. En Jaume Rossinyol, pagès de Sant Llorenç Savall (el Rossinyol de la Vall d'Horta), ven a (carta) de gràcia a Pere Roca (durant un temps els Barata es van cognominar Roca o Rocha), àlies Barata, pagès de Matadepera, una gran peça de terra, part erma i part cultiva de sembradura de 25 gas. (?), la qual té en la parròquia de Sant Martí de Mura del bisbat de Vic, en el lloc dit les Arcanedes, la qual se... amb una altra peça de terra que dit comprador hi té per nos... Berenguera de Peguera de Manresa (senyora feudal del castell de Mura), a cens de 12 diners la qual termena a solixent (est) amb hornors del monestir de Sant Llorenç del Munt (fent de termenal a la carena i que posterioment va ser can Pobla); a migdia (sud) amb honors del mas Bofill de Matadepera en aquell serrat que divideix el comtat de Barcelona (actualment conegut com el serrat dels Ginebres que feia i fa de partió entre Mura /Bages/ i Matadepera /Vallès/); a ponent amb el Morral de Roca Bellua (podria ser el morral del Llop?) amb honors del mas de l'Espluga (?) que són pertinences del mas de l'Espluga el qual posseeix en Ma(ta)... i a tramuntana (nord) amb honors del mas Maduixers i de la Cansaxelle (dubto molt que sigui Canterelles com suposa en Ballbè) i amb el torrent de la font de... (Carner, era una font del sud del Montcau que jo suposo i que s'esmenta en altres antics documents de la Mata) de propietat del dit Joan Mata. La qual venda es fa preu a de 50..." Agafant aquest antic document notarial de la venda de la "gran peça de terra" situada a les "Arcanedes", que el Rossinyol fa en favor de la Barata; jo no tinc cap dubte que aquesta peça ocupava, almenys en part, la capçalera de l'actual sot de la Bota.
Així, la balma va restar anomenada durant segles amb el nom del seu primitiu propietari, el Rossinyol de la Vall d'Horta. Posterioment, per tal d'arrodonir finques i fer-les coincidir amb les jurisdiccions preexistents, els Barata i els Mata van permutar trossos de terra confrontants. D'aquesta forma només havien de pagar a un únic senyor o parròquia, i posteriorment administració municipal. L'heretat Barata van quedar tota dins el terme i parròquia de Matadepera (Vallès), i l'heretat de la Mata dins el municipi i parròquia de Mura (Bages). No tinc cap document que ho acrediti, però conec casos similars propers.
FONTS D'INFORMACIÓ:
Butlletí del Club Pirenenc de Terrassa (1923-1930). (https://trencadis.diba.cat/dem/catalog/details/72651)
Salvador Cardús, autor del Recull toponímic de la Muntanya de Sant Llorenç del Munt. La Mata. Publicat al Butlletí del Club Pirenenc de Terrassa. Núm. 29. Juliol-Agost 1928. (https://trencadis.diba.cat/dem/catalog/details/72651/document_list?doc=194701)
Miquel Ballbè i Boada, autor del llibre Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Editat per l'Ajuntament de Mura l'any 1997.
Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)
Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac del Ramon Suades. Edició del 2020.
