dilluns, 30 d’agost de 2021

LA TROBALLA DEL FORN DE CALÇ DE COLLCABIRÓ (MONISTROL DE MONTSERRAT)

Seguint el fil de la recerca del forn de calç endegada a l'anterior entrada d'aquest blog, després del primer intent frustrat que tenia com a origen el Mapa Topografich de la Montanya de Montserrat de Joan Cabeza de l'any 1909, vaig continuar donant-li voltes al tema.

Retall del Mapa Topografich centrat al "forn de cals"

En tornar a mirar-me les històriques cartografies montserratines que es poden consultar en la pàgina web TOT MONTSERRAT del Jordi López Camps, vaig veure el detallat plànol del Proyecto de un ferro-carril en parte funicular á engranage desde la estación de Monistrol en la línea de Zaragoza á Pamplona y Barcelona al Monasterio de Montserrat. Escala de 1 por 5.000. Aquest mapa va ser aixecat per l’enginyer Joaquim Carrera entre els anys 1877 i 1879, i representa un projecte inicial del traçat que havia de tenir el futur cremallera que es volia construir fins dalt el Monestir de Montserrat. I dic "projecte inicial" perquè, com es pot veure al plànol del projecte, el traçat del cremallera (en vermell) consta de dos túnels, quan finalment només se'n va foradar un: el túnel dels Apòstols. Tot i així, el mapa és de molta utilitat perquè ens mostra una extensa part de la muntanya amb molta fidelitat i detall (escala 1:5.000), i n'identifica alguns indrets i topònims.

Anant a mirar el sector de la capçalera del torrent de Collcabiró, que segons el mapa de Joan Cabeza del 1909 amaga un forn de calç, vaig veure una petita rodona negra acompanyada de l'etiqueta "Horno de Cal." El forn de calç tornava a aparèixer en un altre mapa antic! La il·lusió per trobar el forn renaixia!

Per trobar la localització "exacta" del forn havia de calibrar l'antic mapa de l'enginyer Joaquim Carrera sobre un d'actual, i així extreure'n les coordenades. Això ho vaig haver de fer amb l'aplicació CompeGPS LAND perquè l'antic mapa arrossega una complexitat afegida: no té una orientació nord com tots els mapes actuals. El resultat del calibratge va ser el següent:

Retall del plànol de Joaquim Carrera amb orientació SE centrat al "Horno de Cal".

Actual mapa topogràfic de l'ICGC superposat a l'anterior amb orientació SE forçada

Les captures de pantalla no deixen cap marge al dubte. Com ja vaig avançar a l'anterior post, el forn de calç havia de ser al relleix superior del lloc on l'havia intentat buscar inicialment: el replà situat a l'oest del pas de Coll Cabiró, sota la via del cremallera.

Vaig deixar passar les calorades de la canícula estival, i la tarda del dilluns 23 d'agost vaig fer una primera temptativa d'aproximació a les coordenades que havia pres del calibratge. De nou vaig seguir l'únic camí transitable en l'actualitat: la drecera de l'Agrella. Com ja vaig explicar, fins al pas de Coll Cabiró (vies d'escalada i cova) la drecera ha sigut desbrossada recentment; però a partir d'aquest punt l'abandó és total i toca enfarigolar-se de valent (embardissar-se). En arribar al relleix situat a la mateixa altura del replà del forn, vaig abandonar la "seguretat" de l'antiga drecera per tòrcer a la dreta i ficar-me en una veritable selva mediterrània. Les traces de les cabres salvatges em van ajudar a flanquejar aquest difícil pas. Finalment vaig arribar al replà del forn, i el pas es va obrir. Ja estava molt cansant i el capvespre s'apropava. Amb la intermediació de l'aparell GPS, vaig arribar-me a les coordenades preestablertes i a la seva rodalia (aproximadament la meitat est del replà), però no vaig saber trobar les restes de l'olla excavada del forn. Al mig del replà hi ha un accident geogràfic que no vaig tenir forces de superar: un petit xaragall embardissat. Així que, amb les mans buides, vaig decidir tornar-me'n pel mateix "camí" que hi havia anat.

Una barreja de fatiga i frustració va envair-me, però en la recerca de Patrimoni emboscat no tots els dies són diumenge. Un cop a casa vaig repassar les diverses ortofotos disponibles d'aquest replà perdut enmig del no-res. En una de les ortofotos consultades (Google Maps) semblava que s'albirava un negre forat que podia assimilar-se a l'olla del forn. 

Captura de pantalla de la ortofoto inclinada de Google Maps on sembla veure's un forat negre

Aquest forat estava situat a la meitat oest del replà, aquella que no havia tingut collons de petjar aquell mateix dia.

Mica en mica anava recobrant l'ànim per tornar-hi i travessar aquell xaragall, i així poder pentinar també la meitat oest del replà. Les tempestes de final d'agost ja havien arribat, i la xafogor de l'estiu ja anava a la baixa; així que vaig posar-me en contacte amb l'Armengol Gelabert i el Quim Solbas per concertar un tercer atac al forn de calç. Diuen que a la tercera va la vençuda! 

La sortida conjunta es va fer el matí del dissabte 28 d'agost. Els tres excursionistes vam fer el mateix itinerari que jo havia fet 5 dies abans. Ara la traça de la complexa aproximació final era més clara, i amb l'ajut dels guants i les tisores ens vam plantar davant del xaragall. Vam decidir que cercaríem un pas obert remuntat-lo pel marge dret, i així el vàrem superar. Un cop a l'altre banda de l'escorrentia, cadascú va anar al seu aire una estona cercant les restes de l'olla entre l'abundant vegetació. Jo, de camí a les noves coordenades que tenia enregistrades a l'extrem oest del replà, vaig passar de llarg una munió de petites pedres blanques. En arribar al lloc que la ortofoto semblava indicar un forat negre, vaig comprovar que només es tractava d'un conjunt de grans blocs de pedra superposats fruit d'una antiga esllavissada. El grup va reunir-se de nou sense que cap membre hagués trobat les restes del forn. Pensàvem que amb la vegetació tan crescuda seria molt difícil ensopegar-lo. Aleshores vaig proposar anar a fer una ullada a aquelles pedretes blanques que havia vist uns minuts abans al marge esquerre del xaragall. En veure-les de prop i tocar-les, vam adonar-nos que deixaven anar un polsim blanc lluent que tacava les mans. No hi ha havia dubte, es tractava de blanc de calç! Blanc de calç apagada!

La pedra de la sospita. Està coberta amb pols blanca de calç apagada. Al voltant n'hi ha més mostres.

Això volia dir que aigües amunt d'aquelles pedres de calç apagada havia de ser el forn de calç que cercàvem. I així va ser! Només remuntar escassos 5 metres el marge esquerre del xaragall, vam topar amb un ample i fondo sot excavat al marge terrós. Acabem de trobar el forn de calç! Una estona abans havíem passat a la seva vora i havíem examinat unes pedres blanques al seu costat, però no l'havíem vist a causa de l'espessa vegetació (sobretot marfull i esbarzer) que el colgava completament.

Coordenades del forn de calç de Collcabiró (ETRS89): N 41.60299º E 1.83577º

La malagraïda feina d'estassar l'interior del forn de calç va ser feta principalment pel Quim Solbas i l'Armengol Gelabert amb l'ajuda de les eficients i esmolades eines que duien (dalles i xerracs plegables). Així que vull agrair el seu treball desinteressat que ha permès que puguem gaudir de les fotografies de les parets de l'olla del forn. Moltes gràcies!

El Quim Solbas i l'Armengol Gelabert després de desbrossar l'interior del forn

El Quim Solbas i l'Armengol Gelabert mesurant el diàmetre de l'olla del forn

L'interior del forn des del voral NO de. Es veu un tram de l'estret paredat que resseguia tota la corona de l'olla.

L'interior del forn des del voral N, sobre la boca de foc. Es veu l'esllavissada de terra que ha colgat la meitat sud de l'olla.

L'interior del forn des del voral NE. Es veu un altre tram de l'estret paredat que resseguia tota la corona de l'olla.

L'interior del forn des del voral SE. Es veu la l'extrem interior de la boca de foc, la resta està colgada.

L'interior del forn des del voral S. Es veu la l'extrem interior de la boca de foc, la resta està colgada.

Paret NO de l'olla des de l'interior. A dalt es veu un tram de l'estret paredat que resseguia tota la corona.

Paret N de l'olla des de l'interior. A baix es veu la boca de foc mig colgada.

Paret N de l'olla des de l'interior.

Paret NE de l'olla des de l'interior. A dalt es veu un tram de l'estret paredat que resseguia tota la corona.

Detall de les marques de pic (o similar) que van ser fetes durant el procés d'excavació del marge argilós on es troba. Després, amb les fornades, van quedar endurides (cuites). Paret NO.

Detall de més marques de pic a la paret NE.

Quant a la descripció del forn de calç trobat, la boca de foc té orientació nord. L'olla té un diàmetre de 3.70 metres. Pel que es veu a l'interior, la boca de foc tenia una amplada aproximada d'1 metre. La meitat sud de l'olla està colgada per les petites esllavissades de terra del vessant superior que s'han anat produint durant dècades d'abandó.

Inicialment, quan només sabia de l'existència del forn de calç pel mapa del 1909, vaig pensar que s'havia construït per tal d'abastir de calç les obres del cremallera de Montserrat, que va ser inaugurat l'octubre del 1892. Ara he vist que el forn ja existia pel cap baix l'any 1879, abans que es fes el seu projecte; conseqüentment, això vol dir que va subministrar calç a altres obres anteriors. La meva hipòtesi és que aquest forn va proveir de calç les importants obres de reconstrucció del monestir de Santa Maria de Montserrat, després de la seva destrucció per part de l'exèrcit de Napoleó. Aquesta hipòtesi seria encara més rodona si es pogués confirmar que el forn és dins de l'extensa heretat que el monestir té o tenia a la muntanya. Dic "tenia" perquè desconec com li van afectar les desamortitzacions del segle XIX. 

Traçat de la drecera de l'Agrella i l'aproximació final al forn de caç de Collcabiró sobre el mapa topogràfic de l'ICGC

Finalment he pujat el forn de calç a la Wikipedra amb el codi 643.

FONTS D'INFORMACIÓ:

Armengol Gelabert i Quim Solbas. Experimentats excursionistes (i molt més) amb el camp base a Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac.

Jordi López Camps, autor de la pàgina web TOT MONTSERRAT (https://totmontserrat.cat/)

Mapa Topografich de la Montanya de Montserrat de Joan Cabeza que complementava el llibret Itinerari de la Montanya de Montserrat, publicat per redacció de la Revista Montserratina l'any 1909 (https://totmontserrat.cat/wp-content/uploads/2014/09/Mapa-Topografich-Revista-Montserratina-1909.jpg)

Plànol del Proyecto de un ferro-carril en parte funicular á engranage desde la estación de Monistrol en la línea de Zaragoza á Pamplona y Barcelona al Monasterio de Montserrat. Escala de 1 por 5.000. (https://totmontserrat.cat/wp-content/uploads/2014/03/Mapa-Joaquim-Carrera-1880.jpg)

Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)

Google Maps (https://www.google.cat/maps/)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada