El diumenge passat al dematí vaig decidir anar a visitar la recentment descoberta font del Salt de Tanca. Hi vaig arribar recorrent, com vaig poder, l'antic camí de desboscament que el mateix Jordi Guillemot cita a la ressenya. Aquesta antiga pista mor a la part superior del sallent.
 |
| El Salt de Tanca |
 |
| Font del Salt de Tanca |
Una cop visitada l'inèdita font, vaig decidir anar a visitar també la font de les Merles. Aquesta altra font de bassal recentment ha estat escurada i arranjada per l'incansable Quim Solbas. Per tal d'arribar-m'hi, vaig fer servir el "camí" més directe, és a dir, remuntar pel tàlveg de la mateixa canal de Tanca. A mitja pujada vaig topar amb un gran còdol que havia quedat encastat a la mateixa llera de la canal, i que al dessota forma una ampla balma o aixopluc.
 |
| Balma del còdol de la Canal de Tanca |
 |
| Balma del còdol de la Canal de Tanca |
Sembla com si en el passat algú hagués excavat al seu interior per tal de donar més amplitud a la balma. Al seu davant hi ha un micromuret fet amb una desena de pedres; i al seu interior algú hi ha deixat un gavell de branques.
Un cop connectat amb el camí de la canal de la Revella, vaig seguir-lo cap a l'esquerra i vaig continuar pujant fins arribar al lloc aproximat on jo creia que era la font de les Merles. No la trobava! I vaig començar a pujar pel vessant hidrogràfic dret de la canal sense un rumb fix. Al cap d'una quarantena de metres vaig veure la traça d'un antic corriol que pujava, i la vaig seguir. En fer-ho, vaig topar amb una cresta rocosa que separa la canal principal d'una de secundària que baixa del collet de la gran agulla anomenada el Pallasso.
Aquesta petita cresta em va cridar l'atenció perquè està molt meteoritzada i farcida de microforats. Així que, com vaig poder, vaig provar de voltar-la. A l'altra banda, la que mira a la canal principal, vaig trobar una boca de cavitat interessant; i relativament gran. La boca feia 1 metre d'altura per 0.5 d'amplada.
 |
| La boca del forat de les Merles |
 |
| La boca del forat de les Merles |
 |
| La boca del forat de les Merles |
 |
| La boca del forat de les Merles |
 |
| "Bateig" sense aigua ni cava |
Ara faltava veure si arribava als 5 metres de fondària per tal de poder anomenar-la "cova". M'hi vaig ficar de cap i bocaterrossa. Als 2 metres d'avançar pel terrós sòl de la cavitat, a mà esquerra, vaig veure una gatera que canviava de direcció i tornava enrere arran de terra. Hi vaig ficar tot el braç, i no hi vaig trobar aturador; deu fer més d'1 metre de llarg. Continuant per la galeria principal, en arribar als 4 metres aproximadament, i quan ja només té uns 0.5 metres d'altura; aquesta canvia de direcció i tomba a la dreta 90º, però només ho fa uns 0.2 metres més.
Jo no sé del cert si aquesta petita cavitat és coneguda per algun membre avançat comunitat espeleològica del Parc Natural, i tampoc sé del cert si arriba als 5 metres i es pot considerar una cova. El que sí sé és que aquesta és la meva petita aportació a la microespeleologia de Sant Llorenç, i que l'he batejat amb el nom de "Forat de les Merles" per la seva proximitat amb la font homònima.
Després vaig tornar per seguir les traces del l'antic corriol, que em van portar a prop del collet de l'agulla del Pallasso, al peu d'una cinglera. Allà vaig trobar una antiga plaça carbonera. Això volia dir que el camí que m'havia conduït fins allí era un antic corriol de bast de carboners.
 |
| Plànol d'ubicació del forat de les Merles |
Ja de tornada, gràcies a les telemàtiques i instantànies indicacions del Ramon Suades, vaig poder comprovar que la font de bassal de les Merles estava a tocar de camí principal que continuaria vers el peu de gran espadat de la Morella. Només cal remuntar el tàlveg de la canal "principal" de la Revella uns 10 metres. Per tant, la font es troba a uns 50 metres en línia recta del forat descobert.
 |
| La font de les Merles un cop arranjada pel Quim Solbas |
 |
| La font de les Merles un cop arranjada pel Quim Solbas |
NOTA FINAL: Les fotografies són d'una pèssima qualitat perquè les vaig fer amb la càmera del mòbil amb unes condicions de llum pobres.
FONTS D'INFORMACIÓ:
Jordi Guillemot, autor del web Cau del Guille especialitzat en recerca a Sant Llorenç del Munt (http://caudelguille.net/)
Quim Solbas, gran coneixedor d'aquestes muntanyes.
Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac (Ramon Suades). Edició del 2020. Ja a la venda als millors centres excursionistes de la comarca!
Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)
Molt be documentat i interesant. Felicitats a tots 3, per tota aquesta recerca. Endavant.
ResponEliminaEnhorabona, David, per a mi és una cavitat nova o sigui que quan pugui la documentaré (i de passada et podré dir si arriba als 5m).
ResponEliminaSalut!
Jordi Guillemot