dijous, 16 d’abril de 2020

LOCALITZAT EL FORN DEL JEP DE L'OBAC (TERRASSA)

Aquest febrer, per enèsima vegada, he agafat en préstec de la biblioteca el llibre del Josep Maria Faura i Ubach, Història de la serra de l'Obac. L'autor d'aquest llibre, publicat l'any 1993, va néixer l'any 1898 i va ser l'hereu i últim representant de la nissaga dels Ubach. Repassant-lo de nou, he aconseguit localitzar sobre el terreny, l'històric termenal de l'Obac, les ruïnes del mas Ferreres i les ruïnes del mas Puig-esteve; i identificar el Pou de l'Aigua.

Després d'això m'he volgut centrar en un altre element patrimonial que el senyor Faura va assenyalar al seu llibre: el Forn del Jep.

A l'apartat EL BOSC (pàg. 15) l'autor explica: "Fins que Terrassa no s'acostà als 10.000 habitants, el bosc, per manca de consum, tingué poc valor. Per treure'n algun profit s'explota la indústria artesana dels forns de calç en els quals l'abundància de combustible compensava la petita quantitat de pedra calcària que es treia del pinyolenc i, a l'ensems, servia per obrir els primers camins de desemboscar." Després a l'apartat INDÚSTRIES RURALS (pàg. 39) diu: "Donada l'abundància i el baix preu de la llenya, s'explotaren temporalment nombrosos forns de calç fins al 1918 en què Andalò Gibert i Neri Ribera de Rellinars feren la darrera cuita a Font de Cunill. Mercès a aquesta indústria, s'obriren els primers camins de carro i en la toponímia hi restaren els noms de Forn Gran sota el Muronell (Paller de Tot l'Any) i de Forn del Jep prop de camí de Matadepera."

El Forn Gran del què parla l'hereu dels Ubach és el mateix forn de calç que el carboner desterrat Gregori Jover, àlies el Solitari, va modificar per fer-lo servir de rebost de la caça. En record d'aquest exiliat polític els excursionistes van passar a anomenar la canal de la Calcina on vivia, torrent de la Font del Solitari; i el Forn Gran on conservava la caça va passar a ser conegut com el forn del Solitari. La toponímia no és cosa estàtica i, com és normal, ha d'evolucionar amb els fets històrics que hi succeeixen. Els autors de la darrera edició del mapa de Sant Llorenç del Munt i l'Obac de l'Editorial Alpina (any 2013), assessorats per excursionistes "natius", van voler esmenar-ho tornant-lo a anomenar Forn Gran, però es van passar de frenada a l'hora de batejar l'antiquíssima canal de la Calcina com a "canal del Forn Gran".

Però tornem al Forn del Jep. Aquest topònim s'esmenta de nou al final del llibre Història de la serra de l'Obac, on s'afegeixen uns APÈDINXS. A l'apartat que duu per títol ÍNDEX TOPONÍMIC (pàg. 171), l'autor simplement fa una llista de topònims classificats per una sèrie de categories. A la categoria d'ANTROPÒNIMS esmenta els següents: "Alts de la Pepa - Alzina Teresa - Forn del Jep - Baga d'en Tropes - Roure del Monjo - Caixal - Caixa del Morts". En afegir el Forn del Jep en aquesta enumeració, l'autor ens està dient que Jep és el nom d'una persona. Més concretament, Jep és un hipocorístic del popular nom català Josep, que ha patit el fenomen fonètic de la síncope. Més avall, dins la categoria de CARENES, el topònim torna a aparèixer. Enmig d'una llarga llista escriu textulament: "[...] - Forn del Jep o Argemires (*) - [...]" Per esclarir-ho direm que al peu de la pàgina 25, coincident amb el primer asterisc del llibre, l'editor afegeix una curta nota que diu: "Al llarg del llibre l'autor utilitza el símbol de l'asterisc per indicar que es tracta d'algun tipus d'hipòtesi o suposició no confirmada". Per tant, el senyor Faura no té la certesa que les restes del Forn del Jep siguin el mateix que les potencials ruïnes del mas rònec de les Argemires, però sí que ens està dient que eren properes una de l'altre. Finalment, a la categoria de FORNS n'enumera els següents: "Forn Gran - Forn del Jep - Forn de l'Alzina Surera (Urbanització)".

El mateix Josep Maria Faura i Ubach a la seva joventut (26 anys), mentre estudiava per ser notari, va col·laborar en un número de l'Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (CET) de l'any 1924 dedicat extraordinàriament a l'Obac. L'article duu per nom NOTA HISTÒRICA: Les masies perdudes de l'Ubach i n'extrauré alguns passatges que m'interessen. "Segons els documents que hem vist, existien dins el terme de l'Ubach uns divuit masos anomenats de l'Espluga, Alegre, de les Argemires, Farreres, Torravert, Gilabert, Cabanyes, Claparedes, de la Serra i de Puig-esteve en el terme de Sant Pere de Terrassa; i els de Coma d'Aumà, Saiola, Calsina-jussana i Calsina-subirana, de la Portella, de l'Ubach, Casal de la Matella i de l'Arbós en el terme de Vacarisses. Sa existència comprovada ens planteja dos interessants problemes: quan van construir-se i quan van ensorrar-se i a quines causes es deu sa construcció i sa ruïna." Més endavant el jove Josep Maria Faura ens enumera les ruïnes que en aquella data tenia identificades o localitzades: "Lo que és indubtable que dites masies foren construïdes amb materials tan febles, probablement de tàpia, que la major part de dits masos no han deixat rastre, nosaltres sols sabem de les runes dels masos Coma d'Aumà, Calsina-subirana (?), de la Portella (?), i de l'Ubach vell en el terme de Vacarisses; i de Puig-esteve, Farreres i les runes situades a la Serra-llarga, Serra de la Daina, i vora la Turrota i el Forn del Jep que no hem pogut identificar, degut als canvis de toponomàstica, en el terme de Sant Pere de Terrassa, potser altres recerques ens permetran trobar noves runes. " Aquest darrer extracte ens diu que el Forn del Jep és al vessant del terme de Terrassa; i també sembla que diu que vora el Forn del Jep coneix unes runes que no ha pogut identificar. Aquestes runes no identificades han de ser les del mas de les Argemires, tal com suposava el mateix autor a l'apartat ÍNDEX TOPONÍMIC del seu darrer llibre.

Tal com hem vist, el senyor Faura no explica detalladament l'emplaçament exacte del Forn de Jep i, per tant, el vaig haver d'esbrinar a partir de referències parcials o indirectes. Resumint: sabem que és al terme de Terrassa de l'extensa heretat de l'Obac, i prop del camí de l'Obac a Matadepera (avui una ampla i transitada pista forestal). Per últim, també sabem que és dins, o a prop, l'antiga peça de terra que comprenia el mas rònec de les Argemires. Sabent tot això, si fem un croquis planimètric amb la situació aproximada dels masos rònecs de l'Obac en terme de Terrassa i propers al camí de Matadepera, ens podrem fer una idea més ajustada del lloc on podríem trobar les restes del forn de calç objecte de la nostra recerca.

Comencem amb l'extracte del mas de l'Espluga, i seguim amb la resta de masos. Al principi de l'apartat MAS ESPLUGA O ESPLUGUES (pàg. 25) es diu: "És al terme de Terrassa i a prop del "Pou del Glaç", possiblement sobre la Canal del Collet Estret (pel món excursionista canal del Llop). [...] el mas Alegre és colindant". A l'apartat MAS ALEGRE (pàg. 26) explica: "Possiblement tenia la servitud de tocar el corn des de la propera Roca d'aquest nom damunt la Barata en cas d'invasió o "via fors" (Roca del Corb). Sembla que estava situat damunt el cingle que neix a la Cova de la Gatella (Balma de l'Arca) i que la carena que davalla del Turó de la Carlina, possible termenal entre Terrassa i Matadepera, el dividia en dues meitats. La de ponent, que passa a formar part del patrimoni Ubach, i la de llevant, la història de la qual ignorem, que darrerament formava part del patrimoni Barata." Del MAS DE LES ARGEMIRES (pàg .26) concreta: "Sembla situat sota el mas de l'Espluga o Esplugues i entre aquest i el mas Alegre, també del terme de Terrassa". Finalment del COMELLAR DELS GILABERTS (pàg. 29) detalla: "El mas dels Gilaberts, situat al terme de Matapedera. [...] Tindria annexada una peça de terra situada sota el collet de l'Arca, coneguda per Comellar dels Gilaberts, que potser fou refugi inicial dels fundadors de la masia, [...] la qual afrontà a sol ixent amb el mas de Gisalec mitjançant el mas Daví (situats prop de de l'Hostal de la Barata), a migdia amb el torrent que baixa del Coll Sa d'Arca (Sot de Parets), a ponent amb el terme de Terrassa i la serra del Llimó, i a tramuntana amb  la Cova de la Gatella (Balma de l'Arca) i el seu cingle".

Amb aquestes referències es pot dibuixar un croquis sobre la base del mapa topogràfic de la Guia Interactiva i amb l'històric termenal de l'heretat de l'Obac, que es va mantenir indivisible fins l'any 1971 (línia vermella).

Croquis de l'emplaçament dels masos perduts d'aquest sector amb el termenal de l'Obac (línia vermella) sobre el mapa de la Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac (Ramon Suades)

En el tros de terra que aproximadament corresponia al mas de les Argemires havia de trobar les restes del Forn del Jep. Ja a la desesperada i esgotant els últims recursos documentals, em vaig dedicar a repassar tots els mapes publicats a la Cartoteca Digital de l'ICGC on aparegues dibuixat aquest racó de món. Vaig tenir sort! A la sèrie de mapes topogràfics de la província de Barcelona (escala 1:5000 i data de vol 1977), que va ser fet pel Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona l'any 1976, hi ha un full titulat Serra de l'Obac (número de full 288-114) on apareix dibuixada una edificació amb coberta (almenys això és el que va interpretar el topògraf) a la riba esquerre del torrent de la Torrota i al rodal de la peça de terra del mas de les Argemires que hem vist anteriorment.

Retall del full titulat Serra de l'Obac de la sèrie de Mapes topogràfics de la província de Barcelona de l'any 1976. Al marge esquerre del torrent de la Torrota s'hi observa una petita edificació de planta rectangular amb coberta.

Potencialment era un bon lloc per començar a cercar sobre el terreny el desitjat Forn del Jep. I així ho vaig fer a la primeria del més de març d'engany. En arribar a les coordenades que havia introduït a l'aparell GPS, vaig trobar l'ample canó d'un forn de calç excavat a la riba esquerra del torrent de la Torrota. Era el Forn del Jep!

Coordenades del Forn del Jep (ETRS89): N 41.62551º  E 1.97416º

Tal com va deixar escrit el senyor Faura, el forn de calç era molt a prop de la transitada pista de uneix l'Obac amb la urbanització de les Pedritxes, però els abundants arbusts de la solella on es troba el protegien de la visió dels passavolants. L'arbust que més creix en aquesta solella és la poc hospitalària gatosa o argelaga (no les sé distingir). Així, el forn de calç estava envoltant d'un extens gatosar (o argelagar); un petit arbust espinós amb molt poder calorífic. Després de fer l'espinosa feina d'estassar el perímetre, vaig recollir algunes dades: el canó del forn de calç té un diàmetre interior de 4.5 m i la boca de foc tenia una orientació oest.

El Forn del Jep

El Forn del Jep

El Forn del Jep

El Forn del Jep

El Forn del Jep

El Forn del Jep

El Forn del Jep

El Forn del Jep

El Forn del Jep

El Forn del Jep

Inspeccionant els voltants del forn, vaig fer alguna troballa. A la llera del torrent de la Torrota, davant i una mica més avall del forn, hi havia dos grans terrossos de calç blanca i lluent. Eren les deixalles d'aquesta industria rural que tant va abundar en un passat no tan llunyà. Després, i amb més calma, vaig veure que al voltant del forn també hi ha gran quantitat de petits terrossos de calç.

Gran terròs de calç blanca a la llera del torrent de la Torrota

Un altre gran terròs de calç blanca a la llera del torrent de la Torrota

També vaig veure una cosa que no havia vist mai fins ara. El canó del forn de calç està vorejat per sobre per una fonda i llarga rasa. La rasa s'inicia en un torrentó proper i recorre, de biaix, un llarg tram de vessant fins a voltar el forn per damunt i acabar al torrent de la Torrota. L'inici de la rasa al torrentó coincideix amb una rústega resclosa (un munt de terra i pedres) que desviaria l'aigua de pluja cap a la rasa. Després la rasa té una profunditat mitja d'entre 0.5 i 1 m, per arribar a la seva màxima fondària (uns 2 m) just al damunt del canó del forn. Finalment la rasa torna a 1 m de fondària i acaba desfent-se en apropar-se a l'actual pista i la llera del torrent. Desconec la funció que tenia aquesta singular rasa. Podria servir per conduir l'aigua del vessant superior i així evitar que el forn es negués en cas de pluges abundants? Si és així, per què no ho tenen la resta de forns de calç que majoritàriament també estan excavats a la part baixa d'una costa?

Munt de terra i pedres a l'inici de la rasa que feia la funció de resclosa

El Forn del Jep i el recorregut de la rasa sobre el mapa topogràfic de l'ICGC

En quant a les restes del mas rònec de les Argemires, que segons el senyor Faura haurien de ser vora el Forn del Jep; vaig fer diverses passades per les zones més planeres del seu voltant i no vaig trobar res que em cridés l'atenció (escampalls o amuntegaments de pedres, sots). Si algú localitzés alguna cosa per aquest veral, que ens ho faci saber...


FONTS D'INFORMACIÓ:

Josep Maria Faura i Ubach, autor del llibre Història de la serra de l'Obac. Editat per l'Avenç i la Diputació de Barcelona l'any 1993.

Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa. Època 2. Any VI. Número 29 (maig - juny de 1924). Extraordinari dedicat a l'Obac. He tingut accés a tots els números de l'Arxiu del CET gràcies a la important tasca arxivística del Martí Puig.

Pere Boix i Puig, autor del llibre Vacarisses des del cor (editat pel propi autor l'any 2012)

Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac (Ramon Suades). Edició del 2020. Ja a la venda als millors centres excursionistes de la comarca!

Seu Electrònica del Cadastre (https://www.sedecatastro.gob.es/)

Cartoteca digital de l'ICGC (http://cartotecadigital.icc.cat)

Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)

Cap comentari:

Publica un comentari