Aprofitant l'espai obert per la cremada del gran incendi de l'estiu de 1985, els dos mestres, guiats pel Sidro, van visitar i ubicar sobre el mapa un gran nombre de fonts: font de Coll Dat, font de la Rovira, font del Sala, font del Canelles, entre d'altres. A més a més, ho feien respectant el topònim original que els deia el Sidro.
Recentment en Jordi ha traspassat tots els elements patrimonials que als anys 80 va marcar sobre un mapa de paper a aquest mapa de Google.
Per fer aquest mapa on-line va visitar de nou totes aquelles tines, fonts i masos amb la intenció de tornar-los a fotografiar, i geolocalitzar-los acuradament amb aparell de GPS. Però es va topar amb un problema: no retrobava la font de la Rovira. Una font a la qual li havia portat el Sidro, que havia fotografiat, i que havia marcat sobre el mapa. Per aquest motiu, quan en Jordi i jo ens vam conèixer al febrer d'enguany, em va demanar si la podia cercar jo. La documentació que em va fer arribar per ajudar-me en la tasca va ser una foto de la font presa als anys 80 i una part del mapa manuscrit i escanejat amb la seva situació.
Finalment l'11 de setembre proppassat em vaig decidir a anar-la a buscar fent un recorregut que bàsicament consistia en remuntar el torrent Mal i el torrent de la Font de la Rovira (tributari de l'anterior) fins a la font que li dóna nom. Pel camí vaig visitar dues altres fonts que el Jordi ja havia retrobat pel seu mapa del Google. La primera és un petit clot excavat al marge esquerre de la riera de la Casa Nova que recull els degotalls i filtracions d'aigua, i que és anomenada font Nova o font de la Riera.
La segona és un aljub de pedra seca de l'època de la vinya (la llinda té gravat l'any 1888) encastat al marge esquerre del torrent Mal.
En arribar a la zero de la font de la Rovira, vaig començar-la a cercar allà on la situava en aquell moment el mapa de Google d'en Jordi (a tocar de la pista forestal coincidint amb un xaragall); però, com és lògic, no la vaig trobar perquè ell ja ho havia fet prèviament sense èxit. Després vaig continuar pujant per la pista fins el següent xaragall; també sense trobar res. Finalment vaig pensar a fer una ullada al mapa manuscrit dels anys 80. En ell vaig veure que no hi havia dibuixada cap pista, i que la font simplement estava marcada al marge esquerre del tàlveg del torrent. Així que vaig baixar fins la llera del torrent aprofitant un punt on la pista s'hi posava gairebé a nivell. Aquí vaig trobar un bonic salt d'aigua d'uns 8 metres d'altura; el vaig descendir pel vessant esquerre, on s'intueix un antic corriol; i vaig continuar aigües avall fins a trobar la font amagada dins un clap de boixos, gràcies a un estret pas que s'hi obria. Com es pot veure a les fotos, la font és un bufó aljub (cisterna), tancat amb una coberta de pedra seca, que en aquella data sobreeixia. L'aigua que vessava anava a parar a un reguerot que, una desena de metres més avall, s'ajuntava amb al torrent.
Per poder seguir aquest recorregut sense por a perdre's i trobar les tres fonts, aquí teniu un enllaç que us permetrà descarregar-vos el track al Wikiloc. D'aquesta forma el podreu tenir al vostre aparell GPS o mòbil sense problemes de compatibilitat. Per tant, el recorregut TRES FONTS, UN SOL CAMÍ (PONT DE VILOMARA I ROCAFORT) és un itinerari autoguiat, perquè per seguir-lo només necessiteu tenir el track descarregat al vostre aparell GPS; o, si no en teniu, imprimir el mapa de la ruta en un paper.
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/tres-fonts-un-sol-cami-pont-de-vilomara-i-rocafort-28673391
Powered by Wikiloc
FONT D'INFORMACIÓ:
El Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)
Wikipedra (http://wikipedra.catpaisatge.net)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada