Primer de tot ens posarem en antecedents de l'única balma obrada que fins ara es coneixia a les rodalies del Flequer. Es troba relativament a prop de la Tina del camí del Flequer III i està amagada sota la pista.
Coordenades geogràfiques (ETRS89): N 41.700783º E 1.915928º
La primera referència documental que es té d'aquesta primera balma obrada són les fotos que li va fer el Jordi Griera-Cors. El Jordi és un manresà que va exercir de mestre d'una escola del Pont de Vilomara des de 1983 fins que, fa ben poc, s'ha jubilat. Aquest mestre d'escola nouvingut al poble, juntament amb un company, tenia una obsessió: conèixer el medi físic i social del lloc on havia de desenvolupar la seva feina. Aleshores els dos metres van desenvolupar una recerca a dos nivells: a nivell documental rebuscant tant en arxius particulars com municipals i comarcals; i a nivell físic recorrent tot el terme municipal i adjacents geolocalitzant (aleshores analògicament) tot el patrimoni i topònims que consideràvem importants (masos, fonts, tines...). És en aquesta recerca que l'any 1985 (poc després del gran incendi de l'estiu d'aquell mateix any) van localitzar una balma obrada. La van veure des de la pista que recorre el vessant contrari del torrent on es troba. En aquell moment la vegetació estava reduïda a cendres i la llunyania no era cap problema per localitzar elements del patrimoni rural anteriorment emboscats.
Aquesta és la primera fotografia que es coneix de la balma del Flequer. Presa, com ja hem dit, pel Jordi Griera-Cors l'any 1985.
La següent referència que trobem sobre aquesta balma és el post que va publicar l'excursionista i blogger muratà Joan Escoda el 12 d'abril de 2009. Ja entrats en plena era digital i de senzilles i acurades geolocalitzacions mitjançant aparells GPS.
http://percaminsdelbages.blogspot.com.es/2009/04/la-font-de-casassaies-cornudella-i-la.html
En aquesta entrada es ressenyava una sortida excursionista que van fer plegats l'autor del blog, el Jordi Griera-Cors (que té una segona residència a Mura) i un tal Pere Galí. L'últim dels elements patrimonials que van visitar, fotografiar i geolocalitzar va ser la abans esmentada balma obrada propera al Flequer. De ben segur que el Joan Escoda i companyia van trobar aquesta balma ja amagada per la vegetació gràcies a les indicacions del Jordi que ja la coneixia dels anys 80.
Per últim, el fet que aquesta balma fos coneguda per gran part del mon excursionista vallesà, va ser que el Ramon Suades l'inclogués a la seva Guia Interactiva dels Parc Natural del Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac, després de visitar-la al juny de 2009. Segurament gràcies a les geolocalitzades indicacions que dos mesos abans havia publicat a la xarxa el Joan Escoda. Fins i tot, l'any 2014, va ser afegida a la Wikipedra (codi 9626) amb el nom de balma del Flequer; el mateix que li havia posat originalment el Jordi .
El passat diumenge, 11 de febrer de 2018, vaig fer una sortida per la vall del Flequer acompanyat pel Jordi Griera-Cors. La sortida estava programada des de feia un mes. Volia conèixer el Jordi en persona per parlar amb ell, perquè sabia que és un gran coneixedor d'aquest extrem del Parc Natural que ens queda una mica lluny al vallesans. Ens vam posar d'acord en visitar les tines de cal Víctor i de tornada apropar-nos a la font Freda del Flequer que feia anys que no trobava. Tot va anar dins el que es podia esperar.Coordenades geogràfiques (ETRS89): N 41.700783º E 1.915928º
La primera referència documental que es té d'aquesta primera balma obrada són les fotos que li va fer el Jordi Griera-Cors. El Jordi és un manresà que va exercir de mestre d'una escola del Pont de Vilomara des de 1983 fins que, fa ben poc, s'ha jubilat. Aquest mestre d'escola nouvingut al poble, juntament amb un company, tenia una obsessió: conèixer el medi físic i social del lloc on havia de desenvolupar la seva feina. Aleshores els dos metres van desenvolupar una recerca a dos nivells: a nivell documental rebuscant tant en arxius particulars com municipals i comarcals; i a nivell físic recorrent tot el terme municipal i adjacents geolocalitzant (aleshores analògicament) tot el patrimoni i topònims que consideràvem importants (masos, fonts, tines...). És en aquesta recerca que l'any 1985 (poc després del gran incendi de l'estiu d'aquell mateix any) van localitzar una balma obrada. La van veure des de la pista que recorre el vessant contrari del torrent on es troba. En aquell moment la vegetació estava reduïda a cendres i la llunyania no era cap problema per localitzar elements del patrimoni rural anteriorment emboscats.
Aquesta és la primera fotografia que es coneix de la balma del Flequer. Presa, com ja hem dit, pel Jordi Griera-Cors l'any 1985.
La següent referència que trobem sobre aquesta balma és el post que va publicar l'excursionista i blogger muratà Joan Escoda el 12 d'abril de 2009. Ja entrats en plena era digital i de senzilles i acurades geolocalitzacions mitjançant aparells GPS.
http://percaminsdelbages.blogspot.com.es/2009/04/la-font-de-casassaies-cornudella-i-la.html
En aquesta entrada es ressenyava una sortida excursionista que van fer plegats l'autor del blog, el Jordi Griera-Cors (que té una segona residència a Mura) i un tal Pere Galí. L'últim dels elements patrimonials que van visitar, fotografiar i geolocalitzar va ser la abans esmentada balma obrada propera al Flequer. De ben segur que el Joan Escoda i companyia van trobar aquesta balma ja amagada per la vegetació gràcies a les indicacions del Jordi que ja la coneixia dels anys 80.
Per últim, el fet que aquesta balma fos coneguda per gran part del mon excursionista vallesà, va ser que el Ramon Suades l'inclogués a la seva Guia Interactiva dels Parc Natural del Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac, després de visitar-la al juny de 2009. Segurament gràcies a les geolocalitzades indicacions que dos mesos abans havia publicat a la xarxa el Joan Escoda. Fins i tot, l'any 2014, va ser afegida a la Wikipedra (codi 9626) amb el nom de balma del Flequer; el mateix que li havia posat originalment el Jordi .
Ja de tornada al cotxe, cansats i amb gana (serien quarts de 3 de la tarda) en un revolt obert de la pista que baixa cap a la carretera de Rocafort i a prop del mas Flequer, em va semblar veure que just sota la pista treia el cap una balma amb una paret de pedra seca. En un primer moment vaig pensar que seria la balma obrada de la que em parlat abans i que precisament va donar a conèixer la persona que m'acompanyava, però consultant l'aparell GPS vaig comprovar que encara faltaven molts metres per arribar-hi.
El primer en reaccionar va ser el Jordi, que de seguida va començar a cercar un baixador per a arribar al peu de la cingleret que teníem sota els nostres peus. Uns metres enllà de pista, just on hi ha petita torre de guaita de fusta pintada de verd, el Jordi va aprofitar un sortint de roca per baixar, i jo el vaig seguir. Un cop avall, vàrem girar a l'esquerra i ens vam ficar en una clotada abancalada amb marges de pedra seca, que per la part superior estava tancada per una cinglereta. I allà, al mig de la cinglereta, vàrem trobar una balma que estava completament tancada amb una paret de pedra seca. I al mig de la paret de pedra, una porta amb llinda plana. Efectivament! Plegats havíem trobat una segona balma obrada. El Jordi Griera-Cors, 33 anys després de trobar una primera balma obrada a la solella del torrent del Flequer, en trobava una altra de semblants característiques i relativament a prop. El cercle s'havia tancat!
| Coordenades geogràfiques (ETRS89): | N 41.700774º E 1.919534º | |
Tot i que s'intueix la seva existència des de la pista superior, poca gent havia visitat la balma. L'exterior de la balma estava completament embardissat, i una de les bardisses era una parra de cep bord. No es veia cap traça de corriol d'accés, ni cap branca d'arbust tallada recentment ni antigament.
En quant a la seva descripció, el balmat està completament tancant per una paret de pedra seca en molt bon estat de conservació que mesura uns 10 m de llarg per 2 metres d'altura. La porta de llinda plana està disposada una mica a la dreta (mirant des de l'exterior); i tal com indica el golfo que es conserva va estar tancada una porta de fusta. Al voltant de la porta, la zona més delicada de la paret, les pedres del parament estan rejuntades amb morter de calç. A l'esquerre de la porta trobem dues petites finestres (obertures), una d'elles cegada amb un roc.
Dins la balma es veu que l'extrem llevantí de la paret està enderrocat (poca cosa). I en un racó trobem un petit brick de suc amb data de caducitat de desembre de 2013. Això ens indica que no fa pas gaire (uns 5 anys) va tenir un visitant, que pel que jo conec, no ho va deixar documentat enlloc.
La veritat és que si la balma s'intueix des de la pista estant, no sé com pot haver passat desapercebuda tant de temps pels excursionistes intrèpids que petgen el Parc Natural.
La meva hipòtesi sobre l'origen d'aquesta balma obrada és que era una barraca de vinya com tantes que trobem pels voltants del Flequer. La particularitat és que el parcer que es va establir a la parcel·la de les feixes que veiem a sota, en veure que tenia una preciosa balma orientada a migdia dins el seu tros, va pensar que només tancant-la amb una simple paret de pedra ja tenia una espaiosa barraca feta, estalviant-se així haver d'aixecar una barraca aïllada o adossada i tancada amb la corresponent coberta de falsa cúpula. El parcer va tenir sort, i gràcies a aquesta balma es va estalviar feina: la feixuga tasca d'aixecar pedres i posar-les a lloc.
El Jordi Griera-Cors ja ha pujat aquesta tipologia de barraca de vinya a la Wikipedra (codi 17106); ja que ell, com molts d'altres, és un actiu col·laborador d'aquest inventari general de Catalunya.
FONT D'INFORMACIÓ:
El Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)
Guia Interactiva dels Parc Natural del Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac del Ramon Suades
El blog del Joan Escoda (http://percaminsdelbages.blogspot.com.es)
Wikipedra (http://wikipedra.catpaisatge.net)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada