dijous, 7 de juny de 2018

OBERT UN CAMÍ QUE DÓNA ACCÉS AL POU DELS HORTS DEL LLEONART (VACARISSES)

Ressenya d'una sortida excursionista premeditada en companyia de l'Armengol Gelabert i el Cisco Badia

Al Mapa planimètric de Vacarisses de 1920 i als Mapes del Cadastre parcel.lari de 1944 apareix indicat un pou al torrent sota la masia del Lleonart, o sigui, el torrent del Lleonart. A la part baixa d'aquest torrent, fins no fa gaires anys, hi havia els horts d'aquesta casa de pagès.



Els últims propietaris d'aquesta casa (i els que recorda tothom al poble de Vacarisses) ha sigut la família Espuña. Si volem furgar documentalment en els origens del vincle d'aquesta nissaga amb la casa de pagès, hem de recular en els temps fins al 1866, quan els Espuña es van establir al Lleonart com a masovers. Provenien d'una altra masoveria al poble veí de Rellinars, i allà havien nascut i pujat els seus set fills. El cap de família era l'Antoni Espuña Rovira (nascut a Ardèvol, un poble del municipi de Pinós al sud del Solsonès) i la seva dona era la Catalina Berenguer Olivas (nadiua de Matamargó un disseminat de masies del mateix municipi). L'hereu va ser el primogènit masculí, Josep Espuña Bererenguer, que es va casar amb Teresa Pla Camprubí l'any 1873. Van tenir tres fills: Maria, Mercè i Joan. Hi ha cosntància de què l'any 1883 el mas Lleonart es trobava en venda. Va ser en aquest moment quan els parcers de les vinyes, i el masover, de l'heretat van tenir l'oportunitat de fer-se pròpia la finca que menaven. Com a resultat d'aquesta parcel·lació i venda de l'extensa propietat del Lleonart, actualment podem veure als mapes del Cadastre com els boscos i cingleres dels torrents del Lleonart i de la Roquera estan conformats per petits propis ermats i abandonats. Sembla que els Espuña van aprofitar la venda i van adquirir la masia on vivien i un extens tram del torrent on hi havia els horts, amb pous i basses incloses. Així, al padró general de Vacarisses de 1910 el Josep Espuña ja apareix designat com a propietari, i a l'Amillarament de 1926 apareix com a propietari del Lleonard. Al Josep el va succeir el seu fill petit, que era l'únic mascle que va tenir: el Joan Espuña Pla, que es va casar l'any 1907 amb l'Antolina Masana Alter de cal Quirol...

Capficat amb aquest pou que apareixia en aquests antics mapes, vaig demanar-li al Cisco Badia de cal Simon (i cal Julito) per aquest element patrimonial que en aquell moment era inaccessible pel creixement de la malesa al torrent. Ell em va explicar que tenia records d'infantesa de quan els horts del Lleonart encara es treballaven, i també del pou. Tenia aquests records tan presents perquè la família del seu pare (cal Julito) tenia lligams amb els Espuña; una germana del Joan Espuña, la Mercè, era la seva avia paterna. Recordava que els nets del Joan Espuña, que eren de la seva mateixa lleva, dinaven cada dia a casa seva després d'anar plegats a l'escola del castell de Vacarisses.

Continuant amb la meva investigació del Lleonart i els seus estandants durant més d'un segle, vaig recordar que el Josep Gibert de cal Josepó (al cel sia) m'havia dit que una de les últimes persones vives que va viure al Lleonart tenia un bar al carrer Sant Antoni (cantonada Sant Cristòfor) de Terrassa. Un dia del mes de maig passat m'hi vaig acostar i vaig veure que efectivament allà hi havia un bar que es deia El Petit Cafè. Vaig entrar i, amb molta pocavergonya, vaig preguntar a l'home que hi havia darrera la barra si l'amo d'aquell local havia viscut a la masia del Lleonart de Vacarisses. Aquell home molt sorprès em va dir que sí, que ell mateix. Li vaig preguntar si es cognominava Espuña, i també va respondre que sí. Es deia Joan Espuña. Després de les presentacions atropellades, vàrem començar a parlar de com estava la masia actualment i de com havia sigut en un passat no gaire llunyà. Em va explicar que ell i la seva família van viure al Lleonard fins que l'any 1973 una torrentada es va endur les feixes on es trobaven els horts. En aquell moment van haver de decidir entre tornar a començar refent els marges malmesos per l'aiguat, o abandonar la casa i anar-se'n a viure al poble. I van optar per la segona opció. Així va començar el procés de ruïna del Lleonart que l'ha deixat en l'actual estat. El Joan també em va dir que fins l'últim any van fer vi als dos cups que encara es conserven darrere la casa. Em va explicar que recordava que als horts del torrent hi havia dos pous i dues basses. Finalment, amb enyorança, em va dir que feia uns 30 anys que no visitava la casa on va viure part de la seva infantesa.

Amb totes aquestes premisses, la incursió dins del què anteriorment havien sigut els horts del Lleonart només era qüestió de temps i oportunitat. I finalment vaig concertar una sortida excursionista amb l'Armengol Gelabert i el Cisco Badia pel matí del dissabte 2 de juny. En arribar a la zona 0, primer vam fer la visita de rigor a les ruïnes del Lleonart, i després vam baixar al torrent pel camí de les Vendranes i vam començar a obrir-nos pas entre la malesa. Sabiem, gràcies al precís Mapa del Cadastre parcel·lari de 1944, que el pou no podia ser a més de 30 metres del camí. I així va ser; en menys de 15 minuts de feina d'estassada (feta majorment per l'Armengol) ens vam topar amb el vell pou que estava completament cobert per una gran heura ja seca i morta. Vàrem netejar i endreçar visualment l'exterior del pou, i el resultat va ser aquest.

Geogràfica - ETRS89       1.919950     41.617250










 
Actualment el pou es troba just a la llera del torrent, o sigui, per on corre l'aigua quan plou; però antigament, quan els horts es treballaven, era enmig de la feixa de conreu, perquè els curs d'aigua estava canalitzat i desplaçat artifialment uns metres cap al vessant esquerre mitjançant una rasa de pedra seca que recorria tota el llargària dels horts.

La cupula del pou està bastida amb pedres irregulars lligades amb morter de calç, i la part superior té una mica d'obra (pitxolins lligats amb morter) que serveix per ajustar el llistó que sostenta el ganxo de la corriola. Al costat esquerre de la finestra d'accés a l'interior (que està orientada al nord-oest) hi ha un xupet que servia per recollir l'aigua que es pouava amb galledes; i que era l'inici d'un rec (petita séquia) avui desaparegut que regava els bancals sota el pou.

El dia de la sortida el pou era ple d'aigua, al mateix nivell que el bassal que hi ha just davant de la seva finestra.

Tota aquesta descripció de la situació i les funcionalitats del pou ha sigut feta gràcies a les aportacions del Cisco Badia, que ens va acompanyar en el moment de la redescoberta; ja que ell en la seva infantesa i joventut va veure l'hort treballat i el pou en funcionament.


FONT D'INFORMACIÓ:

Cisco Badia de cal Simon i de cal Julito

Joan Espuña del Petit Cafè de Terrassa

Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)

Cartoteca Digital de l'ICGC (http://cartotecadigital.icc.cat/)

Mapa del Cadastre parcel·lari de Vacarisses de l'any 1944 (Ajuntament de Vacarisses)

dissabte, 26 de maig de 2018

UNA TEULERIA I TRES BARRAQUES INÈDITES A L'ENTORN DE LA MASIA DE L'ARBOCET (ROCAFORT)

El diumenge 22 d'abril l'Armengol Gelabert i jo vàrem anar a l'Arbocet. L'objectiu inicial era cercar un altre pou al torrent de la Font de l'Àlber i una mina d'aigua prop del nucli de Rocafort. Finalment no vam trobar cap dels dos elements patrimonials, però pel camí en vam trobar d'altres igual o més interessants.


El primer que vam trobar va ser un forn d'obra (o teuleria) molt a prop de la masia i en un marge del vessant dret del torrent.

Geogràfica - ETRS89     1.921100     41.710380








La particularitat d'aquesta teuleria és l'aspecte rústic que li dóna el passadís d'accés a la boca de foc. Aquesta boca d'entrada està feta integrament de pedra seca, i està tancada amb una gegantina llosa (llinda) ajudada per un arc d'angle que descarrega el pes als seus extrems.

Uns dies després, el Jordi Griera-Cors, gràcies a les meves indicacions, va visitar aquesta teuleria per posteriorment publicar-la a la Wikipedra amb el codi de forn 215.

Continuant amb la sortida d'aquest diumenge d'abril, el següent element patrimonial que vam trobar va ser aquesta barraca, que ja apareixia indicada al mapa del planimètric de Rocafort i Vilomara de l'any 1920.

Geogràfica - ETRS89     1.923820    41.707772




Es tracta d'una barraca aèria aïllada de planta circular que presenta un enderroc exterior petit. La seva porta està orientada cap al nord-est. Com a detalls, podem dir que li manca la llinda exterior i que té una finestra.

Seguint un antic i perdut caminoi que ens va apareixer davant aquesta primera barraca, vàrem arribar a un raconada que estava completament abancalada amb marges de pedra seca. Aquí vàrem topar-nos amb una barraca excepcional.

Geogràfica - ETRS89      1.923002   41.706665









Erem davant una barraca doble (bessona-composta) adossada al marge, en un perfecte estat de conservació. L'habitacle de l'esquerra és de planta rectangular i està orientat a l'oest. Era l'espai per a l'animal de càrrega i al fons té una lleixa que feia la funció de menjadora. L'estança de la dreta és de planta semicircular i té la porta orientada al sud. Al seu interior hi ha un conjunt format per cocó i una fornícula superposats.

En un altre moment de l'excursió, mentre caminavem pel camí que recorre la solella del també anomenat torrent de l'Arbocet, vàrem veure una fita de pedres. Pensant que assenyalaria alguna cosa interessant, vàrem deixar el camí per seguir la direcció que indicava. Així vàrem arribar a un antic dipòsit de sulfats de la vinya que aquí hi va haver. El fet excepcional és que encara recollia i conservava l'aigua de pluja.

Geogràfica - ETRS89       1.925660    41.710000


Ja de tornada cap al cotxe, seguint la pista que condueix a can Riera, vàrem veure una vinya replantada recentment, i al seu marge superior un petit aixopluc de pedra seca. Segons ens havia explicat aquell mateix dia l'amo de l'Arbocet, aquesta vinya havia estat plantada dins la seva propietat pel celler Abadal de Sant Maria d'Horta d'Avinyó.

Geogràfica - ETRS89      1.921150    41.711180







Es tracta d'una petita barraca terrera margera que interiorment és de planta rectangular. Està en perfecte estat i està orientada al sud-oest. Per sobre de la porta té un ràfec de lloses volades.

Com a comentari final voldria explicar a què em refereixo quan dic que hem trobat elements "inèdits". Amb aquesta adjectiu vull dir que no apareixen a la Guia Interactiva del Sant Llorenç del Munt i l'Obac del Ramon Suades, ni a la Wikipedra, ni a cap altra publicació a la xarxa que jo conegui.


FONT D'INFORMACIÓ:

Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)

Cartoteca Digital de l'ICGC (http://cartotecadigital.icc.cat/)

Guia Interactiva dels Parc Natural del Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac del Ramon Suades

Wikipedra (http://wikipedra.catpaisatge.net)

diumenge, 20 de maig de 2018

RETROBAT UN POU AL TORRENT DE LA FONT DE L'ÀLBER (ROCAFORT)

Consultant les webs que el Jordi Griera-Cors té publicades a la xarxa, vaig topar-me amb un Google Maps personalitzat del que ell anomena la Vall de Nèspola.

https://www.google.com/maps/d/u/0/viewer?hl=ca&mid=1Y-PROkmtK23BhLsFEmamPDJWIzg&ll=41.69830295751475%2C1.9072249000000738&z=13

Aquí apareix un extens llistat de les tines, les fonts i els masos d'aquest sector. Però l'element que més em va cridar l'atenció va ser la font de can Serra (prop del poble de Rocafort). Una font que actualment es dóna per perduda. La foto de la font que publica el Jordi es veu que és antiga; segurament és una foto dels anys 80 que recentment va escanejar per a pujar-la a internet.

Veient això li vaig demanar al Jordi si em podia passar l'escanejat del seu antic mapa manuscrit, centrat en el sector de Rocafort; i també alguna antiga foto de la font amb més definició que la que apareix a la web. I molt amablement, així ho va fer el 5 d'abril d'enguany.




Al tros de mapa escanejat vaig poder geolocalitzar amb més exactitud la ubicació de la perduda font de can Serra; i també vaig veure que al torrent de la font de l'Àlber (aigües amunt de la masia de l'Arbocet) hi havia marcat de forma manuscrita un pou que actualment és inèdit.

El diumenge al matí del 15 del d'abril vaig preparar la motxilla i el cotxe per anar a cercar la perduda font de can Serra i aquell pou que el Jordi havia dibuixat al seu antic mapa.

El primer punt de la sortida va ser la font de can Serra. Vaig baixar per l'antiga pista que des de poble de Rocafort baixa a la riera de Mura. Un cop avall, em vaig situar darrera de la sínia de can Serra, on el Jordi marcava que hauria de ser la font. Allà vaig trobar el solc d'un humit xaragall que està envoltat d'ufanoses alzines, però cap rastre de la font que apareix a les antigues fotos.

Veient que no trobava aquesta primera font, vaig decidir encaminar-me cap a la part alta del torrent de la font de l'Àlber, també dit torrent de l'Arbocet en alguns mapes. Volia veure si amb aquell pou marcat al mapa tenia més sort. Després de caminar una estona, l'aproximació final al pou la vaig fer pel vessant dret del torrent, o sigui, per la solella, i finalment vaig endinsar-me a la llera del torrent per aquest xaragall/baixador.

Geogràfica - ETRS89     1.927771     41.709568

Un cop al torrent, vaig veure que gran part del marge dret era una llarga feixa de conreu que s'aixecava sobre la rocosa llera del torrent. Eren desenes de metres de ben conservada paret de pedra seca al llarg del torrent.



 
Un cop vist això, vaig creuar a l'altra banda del torrent, on s'intueix una traça de corriol, i vaig continuar aigües avall. Fent això vaig passar a tocar de la boca del cau d'un petit mamifer que semblava molt fressat (potser és una guinardera o una lloriguera).

Geogràfica - ETRS89     1.927600    41.709400


Finalment vaig arribar a un lloc on el torrent emparedat feia un salt de dos esglaons. Aquí, a la banda contrari (vessant hidrogràfic dret) i sobre el marge de pedra seca, vaig localitzar un pou: el pou que cercava.

Geogràfica - ETRS89     1.927240     41.709320

Unes foto de tal com vaig trobar el pou.




Diverses fotos preses després d'estassar-lo una mica.















La presència aquí d'aquest important pou ens indica que aquesta feixa llarga que ressegueix el marge dret del torrent, en el passat, va tenir uns extensos horts regats amb la seva aigua.
 
El pou està bastit amb parts de pedra lligada amb morter de calç i amb parts d'obra (maons). Tè un annex a l'esquerra on sembla que havia la maquinaria d'una bomba de succió relativament moderna. L'únic que resta d'aquesta bomba d'aigua és la seva base i la canonada interior que deu baixar fins al nivell de l'aigua. La meva hipòtesi és que es tractava d'una petita bomba encastada a la paret mitgera que s'accionava manualment fent girar un volant d'inèrcia.

Fent cerques a la xarxa he trobat algunes fotografies de bombes molt semblants a la que hi havia en aquest pou. Per exemple, al costat de l'ermita de Maristel·la d'Esporles (Mallorca) hi trobem aquesta que encara funciona.


O, en un parc d'Alaró (també Mallorca) trobem aquesta bomba de similars carasterístiques.

 
I a Son Sardina, un altre poble de Mallorca, també han fotografiat una altra.


Així que quan el pagès volia regar l'hort de davant el pou, només havia de fer girar la roda manualment per bombar l'aigua.

Els dos compartiments estaven tancats amb portes de fusta, de les quals només s'han conservant els golfos que les sostenien. I totes dues estaven orientades cap al sud-oest

Si fem una ullada a l'interior del pou, es pot veure que encara és ple d'aigua, i que a uns 2 metres de fondària s'eixampla formant-se una gran cisterna soterrada.



Ja de tornada a casa em vaig comunicar amb el Jordi per a explicar-li que no havia trobat la font de can Serra, peró sí un pou que ell havia marcat al mapa i del qual no n'haviem parlat encara. Ell em va respondre que es tractava del pou dels antics horts de l'Arbocet i em va enviar una foto presa poc temps després de la cremada de l'any 1985.


Consultant el mapa del cadastre i les ortofotos del vol americà de 1946 i 1956, es veu que aquest pou es troba dins d'una finca agrícola diferent a la de la masia de l'Arbocet, per això no m'atreveixo a anomenar-lo "pou dels horts de l'Arbocet". Com a hipotèsi inicial, sembla que això podria haver sigut un gran propi d'un pagès del poble de Rocafort. Així que finalment no m'he vist amb cor de batejar-lo de cap manera.

FONT D'INFORMACIÓ:

Mapa de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac 1:20.000 del Cente Excursionista de Terrassa. Any 1988

Guia Interactiva dels Parc Natural del Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac del Ramon Suades

El Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)

Sede Electrònica del Catastro (http://www.sedecatastro.gob.es)


Fotografies de les bombes extretes de TrailRunningMallorca (http://trailrunningmallorca.es/index.php/2016/07/09/fita-del-ram-por-la-ermita-de-maristela-i-son-ferra) i de Pueblos de Españñññña (https://www.verpueblos.com/baleares/islas+baleares/alaro/foto/581826)