dijous, 3 de juny de 2021

RETROBADA LA FONT DE LA COVA DEL CAMÍ DE BAIX DE LES CANALS (COLLBATÓ)

El diumenge 23 de maig l'Armengol Gelabert i jo ens vam endinsar en el torrent de Santa Maria de la Muntanya de Montserrat.

El punt de partida de la sortida va ser l'aparcament del km 5.4 de la carretera de Collbató (B-112). Vàrem seguir la carretera en sentit Monistrol fins al tancat revolt del km 5.6. Allà, en un tall picat a la roca del talùs superior per la mà de l'home, comença un antic camí que donava accés directe a les feixes de conreu que hi havia en aquesta part de la falda de muntanya.

Tall obert al talús superior de la carretera

El camí inicialment puja per un carener i, quan passa a prop d'una ben conservada barraca de vinya, es desvia pel seu vessant obac. 

Coordenades de la barraca de vinya (ETRS89): N 41.587341º E 1.850196º

Barraca de vinya ja inventariada per l'Ivan Fernández de Collbató

A partir d'aquí, fins a l'enllaç amb el camí de Baix de les Canals i més enllà, el camí ha estat recentment obert o reobert per alguna o algunes persones. Aquest camí, senyalitzat a les cruïlles amb petites cintes ratllades en verd i groc disposades en branques, s'incorpora al buc del torrent de les Àligues i el remunta durant una estona saltant de còdol en còdol. 

Equilibrista fita sobre un còdol del torrent de l'Àliga

En el moment en què el torrent es fa més rost, apareix a mà esquerra un xaragall tributari que ha estat estassat i que permet pujar fins al camí de Baix de les Canals amb més comoditat. Un cop al camí principal apareixen dues opcions: seguir-lo en sentit sud cap a Collbató, o fer-ho sentit nord vers a Monistrol a través de l'ample i selvàtic trau del torrent de Santa Maria. Prenem la segona opció. Al cap pocs metres es travessa de nou el descalçat torrent de les Àligues. Uns metres aigües amunt veiem un bassalet d'aigua protegit amb pedres per la mà de l'home. Es tracta de la font de bassal de l'Esquirol; l'única tipologia de font que pot mantenir-se entre una torrentada i la següent. 

Coordenades de la font de l'Esquirol (ETRS89): N 41.587660º E 1.848540º

Font de bassal de l'Esquirol

Font de bassal de l'Esquirol

Continuem l'històric camí en sentit nord fins arribar una ben marcada bifurcació situada al costat d'un afitat bloc de pedra. Segons explica l'estudiós montserratí Jordi López Camps al seu web TOT MONTSERRAT, el camí de l'esquerra, que puja al biaix, és el fòssil d'un antic camí que va existir entre el camí de Dalt i el camí de Baix de les Canals, i que actualment s'acaba perdent a poca distància del seu inici. El Jordi López encertadament l'ha batejat com el camí del Mig de les Canals. Nosaltres, però, continuem pel ramal dret i, de seguida, el camí passa a tocar de les parets orientals d'un enrunat corral. Podria tractar-se del "Corral del Baldiri"? 

Coordenades del Corral del Baldiri (ETRS89): N 41.588602º E 1.849007º

Corral del Baldiri. Paret nord.

Corral del Baldiri. Paret est.

Corral del Baldiri. Obertura en forma d'espitllera a la paret est.

Corral del Baldiri. Paret est.

Corral del Baldiri. Portal d'accés al tancat situat a la paret est.

Corral del Baldiri. Porta d'accés a la part que va estar coberta amb teulada.

Corral del Baldiri. Interior de la part que va estar coberta amb teulada.

Corral del Baldiri. Porta d'accés a la part que va estar coberta amb teulada.

Corral del Baldiri. Oberura des de l'interior de la part que va estar coberta amb teulada

Aquest topònim apareix etiquetat per primer cop al full 392-2-4 (la Colònia Gomis) de l'Ortofotomapa de Catalunya de l'ICC de l'any 1987, i està situat a uns 300 m al sud de l'emplaçament del corral. A més, el topònim "BALDIRI" apareix també al mapa de la Sede Electrónica del Catastro uns 160 m al sud del corral. Tenint en compte que no es coneix cap altre corral o casa en aquest sector de la muntanya (a part de les barraques de vinya), la correlació entre el corral i el topònim és versemblant. Un altre topònim que apareix proper al corral als mateixos mapes és l'Esquirol, però sense cap referència a un corral. Molt probablement els antropònims del Baldiri i l'Esquirol són motius (malnoms) de famílies pageses de Collbató o Monistrol que aquí posseien o menaven una finca rústica. La consulta dels antics amillaraments als arxius municipals d'aquests dos pobles ens trauria de dubtes.

El camí de Baix de les Canals arriba a un revolt carener que ens ofereix una bella visió del torrent de Santa Maria i del monestir homònim. 

El torrent de Santa Maria i el monestir homònim des del revolt del camí de Baix de les Canals

Ara el camí gira vers mestral en direcció unívoca al torrent. A partir d'aquí, a causa de les recurrents socarrades i pluges torrencials, el camí ha patit esbaldregades importants i el traçat s'ha desdibuixat; així que les persones anònimes que han reobert el pas han hagut de fer un traçat que puja i baixa marges incoherentment. Ja dins el vessant obac, arribem a una mena clot circular excavat al sól terrós i actualment mig colgat. 

Coordenades del forn de calç (ETRS89): N 41.589540º E 1.848950º

Petit forn de calç molt desfet

L'Armengol i jo en aquell moment ignoràrem la funció que podria haver tingut aquell petit sot, però una setmana després el company Quim Solbas, que em va acompanyar a fer la mateixa ruta, em va dir que indubtablement era un petit forn de calç molt desfet pel pas del temps. Si parem atenció a l'estrat sorrenc del voltant de l'olla, veurem que està farcit de codols calcàris de mida mitjana provinents del trencament del pinyolenc montserratí. Aquesta és la matèria primera que van utilitzar els calciners que van excavar aquí el petit forn de calç; juntament amb l'abundant llenya que els proporcionava el "magnífich bosquet" que segons la documentació de la bibliogràfia hi havia al principi del segle XX. Si s'estassés la vegetació de la part baixa del forn, segurament encara es podrien trobar petits terrosos blancs de calç. I per què un forn de calç petit? Doncs perquè la materia primera (els còdols del pinyolenc) era poc abundant i d'extracció laboriosa. En aquest mateix blog vaig ressenyar un forn de calç de similars característiques al torrent del Llor entre Terrassa i Vacarisses.

Després el camí passa per la part superior d'un canyissar; indicatiu d'una surgència que manté l'humitat tot l'any. El monjo excursionista Ramon Ribera-Mariné, en relació amb l'origen d'aquesta saó, va deixar escrit al seu llibre d'itineraris: "Es tracta d'una bonica fonteta, només que no és fàcil d'arribar-hi a causa de la tofuda vegetació". Jo personalment em vaig endinsar en l'espès canyissar uns metres i no vaig trobar "res". Qui trobi la fonteta rajant té premi!

Un vegada revoltat el canyissar per sobre, sembla que el camí de Baix de les Canals reprèn la seva coherència original i circula una llarga estona sota el mateix marge. Uns 50 metres més enllà comencen a perfilar-se les esglaonades feixes del camp dels Maduixers. No cal ser gaire agosarat per asseverar que en aquestes terrasses obagues es van conrear maduixeres. Els monjos de Montserrat tenien el morro fi! Al mig d'aquest antic camp de conreu, i adossada al marge terrós, trobem una petita barraca de "camp" (per diferenciar-la nominalment de les de vinya) mig enrunada. Ens fixem en el detall que les pedres de les seves parets estaven lligades amb morter de garsa (fang). Era de planta rectangular, tenia una coberta de teules i estava tancada amb una porta de xapa de ferro. Només pot anomenar-se barraca del camp dels Maduixers.

Coordenades de la barraca del Camp dels Maduixers (ETRS89): N 41.590850º E 1.847470º

Barraca del Camp dels Maduixers

Barraca del Camp dels Maduixers

Barraca del Camp dels Maduixers

Barraca del Camp dels Maduixers

Barraca del Camp dels Maduixers. Restes de teules i de la porta a l'interior.

Barraca del Camp dels Maduixers. Golfo de la porta que va tenir i teules.

Barraca del Camp dels Maduixers. Xapa de ferro rovellada de la porta que va tenir.

Travessem una canal tributària del torrent de Santa Maria; tal com diu el monjo excursionista: "El camí travessa per sota una alzina". 

Pas a través de la canal que baixa de la Santa Cova, enmig del camp dels Maduixers. Alzina.

A partir d'aquí la feixa per la que transitavem s'eixampla encara més i entrem en un replà on hi senyoregen alineades 4 grans figueres i 3 grans lledoners. En aquesta obaga també hi abunden lledoners més petits (tots ells fills dels 3 pares originals plantats per l'home) i joves oms. Per als amants de la fruita (siconi) més dolça, direm que no sabem si les figueres són bordes o bones; tot i que els companys Armengol i Quim em van comentar que tota figuera, per bona que sigui, pot deixar de fructificar si deixa de rebre la cura de la mà de l'home i ha de competir amb altres arbres enmig d'un bosc.

Alineades 4 grans figueres i 3 grans lledoners

Alineades 4 grans figueres i 3 grans lledoners

Tercera gran figuera. Sobre ella trobem la font de la Cova.

En arribar al replà, vaig reposar i, tot admirant les ufanoses figueres, vaig escoltar molt propera la fressa que fa l'aigua en saltar. La remor provenia del cingle, sobre la tercera gran figuera. Vaig atansar-me al peu de cinglera. Allà mateix neixia un talús esgraonat artificialment sobre l'argila, que conduïa a una atapeïda cortina d'arítjols que penjava del dalt. L'aigua saltava darrera la impenetrable barrera espinosa! Tisores de podar en mà vaig anar pujant progressivament els excavats graons fent-me pas amb infinites tisorades. Durant la llarga estona que vaig estar feinejant en solitari, vaig tenir temps de pensar. Vaig fer memòria del Mapa Topografich de la Montanya de Montserrat de Joan Cabeza que complementava el llibret Itinerari de la Montanya de Montserrat (any 1909); tots dos esmentaven una "font de la Cova" propera al torrent de Santa Maria, però clarament situada al vessant hidrogràfic dret i sobre el camí de Baix de les Canals. Aquesta important surgència d'aigua (en plena temporada de sequera) que semblava néixer en mig de l'espadat podria ser la desapareguda i oblidada font de la Cova?

Cansat ja de la lenta estassada en solitari, vaig baixar al "camí" a la recerca del meu company Armengol. Ell estava en algun lloc d'aquella raconada fent la seva "guerra". Vaig continuar per sota el cingle saltant un marge i passant pel costat de l'última gran figuera i l'últim gran lledoner. Tornava a estar a peu de cinglera, però ja molt a prop del tàlveg del torrent de Santa Maria. Després de desgrimpar entre dos grans còdols vaig arribar a l'eixut torrent, al peu d'un important saltant de roca llisa, on només contrastava un petit cocó ple d'aigua bruta. A partir d'aquí, la continuïtat del camí, per dir-ne alguna cosa, no es veu per enlloc; s'hauria de grimpar entre més grans blocs i embardissar-se de nou. Ho deixem per a un altre dia!

Saltant de roca llisa al torrent de Santa Maria

Vaig començar a cridar: "Armegol! Armengol!". La resposta va ser ràpida. Després del retrobament i de posar-nos al dia, vam decidir continuar estassant plegats la cortina d'arítjols que tapava la surgència. Amb ell al capdamunt del talús esgraonat la feina va rendir més, i al cap d'una estona ja erem al peu i se'ns obria una bona visió de conjunt. 

Procés d'estassada de font de la Cova

Procés d'estassada de font de la Cova

Es tractava d'una cascada d'aigua que fluïa sobre un llit de travertí, que neixia abundosament (en plena secada) a uns 6 m d'altura penjada en el cingle. La part baixa de la cascada, allà on erem, estava plena de capricioses formacions de travertí (petites estalactites i columnes) que s'estenien diversos metres a esquerra i a dreta. Allò eren molt anys, segles, de precipitació i sedimentació calcària. Semblava que cap a la dreta, darrera una altra cortina d'arítjols, s'obria una petita balma en travertí. Potser era la "cova" la font de la Cova? O la teniem davant nostra tapada per desenes d'anys d'activa sedimentació calcària produïda per la incessant surgència? No ho sabiem. Ja era tard i vam marxar pel mateix camí que haviem fet servir per arribar.

Coordenades de la font de la Cova (ETRS89): N 41.591160º E 1.846830º

La font de la Cova des de baix

Font de la Cova. Pujant-hi.

Font de la Cova. Més a prop.

Font de la Cova. Ja hi som!

Font de la Cova. Part baixa dels degotalls de la cascada en travertí. Microgorgs.

Font de la Cova. Part baixa dels degotalls de la cascada en travertí. Microgorgs.

Font de la Cova. Part baixa dels degotalls de la cascada en travertí. Microgorgs.

Font de la Cova. Cascada d'aigua sobre travertí des de baix.

Font de la Cova. Des de baix.

Font de la Cova. Molt petita balma de travertí al seu peu.

Un cop a casa vaig revisar la poques referències bibliogràfiques que existeixen d'aquesta oblidada font. Gràcies a la pàgina web del Jordi López Camps, TOT MONTSERRAT (un nom fidel al seu contingut), he pogut saber que la primera aparició documental d'aquesta font és la Vista del Montserrat tomada desde la estación de Monistrol, dins un número de la Revista Montserratina de l'any 1907.

En aquest croquis apareix el número 35 "La Coba" indicant l'edificació de la Santa Cova. Dos graons (relleixos) sota la Santa Cova apareix el número 33 referenciat com a "Font de la Coba", que és l'objecte principal d'aquesta ressenya. Sembla que aquest croquis de la vista de Montserrat ens indicaria l'origen del topònim de la font. La proximitat de la Santa Cova ("La Coba" al croquis) hauria donat nom a la font, que es troba dos graons aigües avall. Una canal no nominada que neix a tocar (nord) de la Santa Cova discorre molt a prop de la surgència (font de la Cova) i acaba aiguabarrejant-se amb el torrent de Santa Maria uns metres més avall.

El camí de Baix de les Canals i els elements trobats sobre el mapa topogràfic de l'ICGC

L'any 1909 al Mapa Topografich de la Montanya de Montserrat de Joan Cabeza, també publicat per la Revista Montserratina, torna a aparèixer la "Font de la cova" indicada amb una diana vermella, com la resta de fonts del mapa. La font torna a aparèixer aigües avall d'una canal que neix al nord de la Santa Cova i que és tributària del torrent de Santa Maria pel vessant dret. La diana vermella està situada al damunt del camí de Baix de les Canals, i propera a la icona d'un petit cercle negre que no sabem el què vol dir perquè no apareix a la llegenda. Potser volien indicar la barraca del Camp dels Maduixers, el petit forn de calç o el corral del Baldiri. 

El mapa anterior era el complement gràfic del llibret Itinerari de la Montanya de Montserrat, on es detallaven un total de 35 itineraris excursionistes al llarg de la muntanya. L'itinerari 34 està dedicat als "Camins de les canals" i quan explica el camí de Baix de les Canals, en sentit de Monistrol a Collbató, diu literalment: "aquí el camí ja no es gens perdedor, puja sempre, peró molt suaument, pel mitj d'oliveres y travessa el torrent de Santa Maria, passa per dessota la font de la cova y el camp dels Maduxers, y entra en un magnífich bosquet, des d'ahont se mira perfectament lo Monastir". Crec que el paràgraf és prou aclaridor; venint de Monistrol, el primer que trobem després de creuar el torrent de Santa Maria és la font de la Cova, que està per damunt del camí, junt amb les feixes del camp dels Maduixers.

Per últim, per acabar de situar amb exactitud el camp dels Maduixers dins el traçat del camí de Baix de les Canals, extrauré uns paràgrafs de l'itinerari 2: Monistrol - Collbató, pel camí de baix de les Canals i les Feixades del llibre del monjo Ramon Ribera-Mariné (any 1992): "Travessem el torrent (de Santa Maria) i, fent un parell de quatres de baixada, avancem vers xaloc per situar-nos al mateix nivell que abans. L'única dificultat que tindrem és que les antigues feixes del camp dels Maduixers són actualment un ufanós esbarzerar. 58 minuts. Torrentet habitualment sec (canal que baixa del nord de la Santa Cova). El camí travessa per sota una alzina." Crec que aquest extracte del llibre d'itineraris deixa ben clar que el camp dels Maduixers són les abandonades feixes de conreu que trobem just després de creuar el torrent de Santa Maria en sentit de marxa cap a Collbató.


FONTS D'INFORMACIÓ:

Jordi López Camps, autor de la pàgina web TOT MONTSERRAT (https://totmontserrat.cat/)

Itinerari de la Montanya de Montserrat, publicat per la Revista Montserratina l'any 1909 (https://issuu.com/jordilopezcamps/docs/montserrat_itineraris_revista_monts)

Ramon Ribera-Mariné, autor dels llibres CAMINS I CANALS DE MONTSERRAT. GUIA D'ITINERARIS i CAMINANT A MONTSERRAT. EL MASSIS. Editats per Publicacions de l'Abadia de Montserrat els anys 1975 i 1992 respectivament.

Armengol Gelabert i Quim Solbas. Experimentats excursionistes (i molt més) amb el camp base a Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac.

Cartoteca Digital de l'ICGC (https://cartotecadigital.icgc.cat/)

Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)

Sede Electrónica del Catastro (https://www1.sedecatastro.gob.es/)

divendres, 23 d’abril de 2021

VISITADA I FOTOGRAFIADA LA COVA DE LES GUINEUS DE LA MUNTANYA DE MONTSERRAT (COLLBATÓ)

Alta traïció al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Fem el salt a la nostra antiga parella i tenim una aventura amb la seva cosina.

Un dia, avorrit de sortir sempre amb la mateixa parella, vaig decidir fer una ullada a la seva cosina. No la tenia tan a prop i per anar a veura-la havia d'esmerçar-hi més temps, però el seu atractiu era innegable. Tenia aproximadament la mateixa edat que la meva vella companya, però era més alta i esvelta. La principal font d'informació sobre la meva nova avenatura va ser la pàgina web TOT MONTSERRAT, escrita per l'estudiós montserratí Jordi López Camps. Vaig estar-me hores llegint els apartats d'història, cartografia, camins o balmes. El que més em va agradar d'aquest web va ser la seva seriositat a l'hora d'esmentar les moltes fonts bibliogràfiques que fa servir. Podriem dir que hi són referenciades totes les bibliografies clàssiques i bàsiques de la Montserrat, la meva nova estimada.

Passant les pàgines d'aquest web, em va cridar l'atenció la recent desaparació de dos històrics camins que recorrien diferents graons del vessant sud-est de la muntanya. El camí de Dalt de les Canals i el Camí de Baix de les Canals. Fins l'any 1992 l'excursionista i monjo montserratí Ramon Ribera-Mariné havia trescat aquests camins, encara que ja amb moltes dificultats. Sembla ser que l'incendi del 1994 va ser el seu cop definitiu.

https://totmontserrat.cat/wp-content/uploads/2014/09/Mapa-1-Ramon-Ribera-baixa-resolucio.jpg

Aquest és el full número 1 (sector oriental) del mapa de Montserrat que acompanya el llibre CAMINANT A MONTSERRAT. EL MASSIS de l'any 1992.

Tal com recollia el mapa del monjo excursionista, el camí de Dalt de les Canals passava per diferents indrets o elements amb una toponimia pròpia: les Coves Ronyoses, el Pas del Llop, el Solell dels Pins, el Bassal de les Àligues, la Cova de les Guineus i el Forat Xic. El camí d'accés havia desaparegut als mapes moderns de l'Editorial Alpina del 2007 o del topogràfic del l'ICGC, però els topònims manllevats dels antics mapes hi continuaven apareixent. Va començar a creixer la meva curiositat envers aquest topònims. Sobre les Coves Ronyoses, al Wikiloc vaig trobar tracks i fotografies d'excursionistes que les havien visitat recentment; però sobre la resta d'elements no vaig trobar cap referència moderna o fotografia a internet. Només vaig trobar el que explicaven sobre ells les fonts clàssiques de l'excursionisme montserratí.

https://totmontserrat.cat/wp-content/uploads/2014/09/Mapa-Topografich-Revista-Montserratina-1909.jpg

https://totmontserrat.cat/wp-content/uploads/2014/09/Mapa-Ramon-de-Semir-i-Arque.jpg

Aquests són el Mapa Topografich publicat l'any 1909 per la Revista Montserratina, i el Mapa de Montserrat de Ramon de Semir de l'any 1949.

El proppassat diumenge 18 d'abril l'Armengol Gelabert i jo vam voler fer una incursió per aquests camins perduts a la recerca de dos elements concrets: el bassal de les Àligues i la cova de les Guineus. Actualment arribar fins a ells seguint tot el camí de Dalt de les Canals des de les coves Ronyoses és impossible a causa de l'abandó i el creixement de la bardissa; així que vam decidir agafar una drecera. Vam decidir connectar d'alguna forma el camí de la Santa Cova amb el camí de Dalt de les Canals a través del torrent de les Àligues. Això no era una moderna invenció nostra, sinó que volia recuperar un tram d'un antic camí també perdut en el present: el camí de la Font de la Noguera, que baixava pel dret i comunicava la Santa Cova amb la desapareguda font homonina a tocar del riu Llobregat. L'últim mapa on apareix transitable aquest tram del camí és de l'any 1975 i acompanyava el llibre CAMINS I CANALS DE MONTSERRAT. GUIA D'ITINERARIS del monjo Ramon Ribera abans esmentat.

Retall del full número 1 (sector oriental) del mapa de Montserrat que acompanya el llibre CAMINS I CANALS DE MONTSERRAT. GUIA D'ITINERARIS de l'any 1975

Després de l'incendi del 1986 i de les pugles torrencials de l'any següent, aquest tram de camí va ser eliminat; i ja no va apareixer a la reedició del mapa del 1992, més amunt enllaçada.

Crec que aquest diumenge l'Armengol i jo vam retrobar l'antic traçat d'aquest camí i, sense fer cap desgrimpada, vam connectar amb l'inclinat relleix del camí de Dalt de les Canals. Això sí, vam haver d'obrir-nos pas entre la salvatge vegetació.

En arribar a la cruïlla entre el torrent de les Àligues i el camí, vam veure les restes del bassal de les Àligues. Potser en el algun moment del passat aquest bassal va estar mínimament obrat per tal de retenir més volum d'aigua; però actualment, després de tantes torrentades, no en queda res. En aquest tram del torrent d'uns 10 metres de llarg, i coincidint amb el camí, l'aigua que hi circula subterràniament aflora, i es torna a infiltrar de nou. Així, avui, en els replanets del torrent es formen dos bassalets: un d'inferior, i un altre de superior molt fressat per les cabres salvatges que hi van a abeurar.

Coordenades del Bassal de les Àligues (ETRS89): N 41.586980º E 1.845730º


Des de l'emplaçament del Bassal de les Àligues, perspectiva del relleix per on discorre el cami de Dalt de les Canals (en sentit nord)

Conjunt de degotalls que conformen el Bassal de les Àligues

Bassalets inferiors

Detall d'un bassalet inferior

Detall d'un bassalet inferior

Detall del bassalet superior on abeuren les cabres salvatges

Detall del bassalet superior on abeuren les cabres salvatges

Detall del bassalet superior on abeuren les cabres salvatges

Des del bassal de les Àligues vam seguir el camí de Dalt de les Canals en sentit sud. En aquest punt el camí encara es manté lleugerament fressat i, després de creuar un torrent secundari que és tributari de l'anterior, passa sobre una antiga i desfigurada plaça carbonera. Després s'eixampla sobre un estrat de tapàs i gira en sentit sud. Finalment passa uns metres sota la cova de les Guineus, una balma/aixopluc excavada al peu de la cinglera, que era l'objectiu últim de la nostra excursió.

Coordenades de la Cova de les Guineus (ETRS89): N 41.586124º E 1.846556º

La cova de les Guineus pujant des del camí de Dalt de les Canals

La cova de les Guineus pujant des del camí de Dalt de les Canals

Restes d'un muret de pedra seca que tancava l'estreta obertura de la banda est de la balma.

Restes d'un muret de pedra seca que tancava l'estreta obertura de la banda est de la balma.

La boca d'accés a la cova de les Guineus de front

La boca d'accés a la cova de les Guineus de front

Més a prop, més endins

Antiga inscripció escrita amb carbonet sobre un còdol de la cova: "Boada"

Antiga inscripció feta sobre un còdol de tapàs de la cova: "RG"

La cova de les Guineus com la majoria de les coves de Montserrat (exceptuant les del sector de les coves del Salnitre) és una petita balma fruit de la meteorització diferencial de diferents estrats a peu cinglera. Aquesta balma, tal com va deixar escrit el Ramon Ribera al seu segon llibre d'itineraris excursionistes, "és una petita cavitat que servia d'aixopluc a carboners i pastors". El dia de la visita de la cova vam poder recollir altres dades. La boca d'accés està orientada al nord-est. Mesura uns 6 metres de llarg per entre 2 i 3 metres d'ample. Aquesta fondaria s'aconsegueix gràcies a què el sòl terrós de l'interior de la balma està excavat per l'home amb pic i pala. Això li atorga una fondaria extra que permetria que hi sojornessin dues persones còmodament. Es conserven les minses restes d'un muret de pedra seca que acabava de tancar l'estreta obertura de la banda est de la balma.

Traçat aproximat de la incursió a la Cova de les Guineus sobre el mapa topogràfic de l'ICGC

FONTS D'INFORMACIÓ:

Jordi López Camps, autor de la pàgina web TOT MONTSERRAT (https://totmontserrat.cat/)

Ramon Ribera-Mariné, autor dels llibres CAMINS I CANALS DE MONTSERRAT. GUIA D'ITINERARIS i CAMINANT A MONTSERRAT. EL MASSIS. Editats per Publicacions de l'Abadia de Montserrat els anys 1975 i 1992 respectivament.

Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)