dimecres, 15 de maig de 2019

BARRAQUES DE VINYA INVERSEMBLANTS AL NORD DE RELLINARS (III)

Segueixo endavant amb la petita sèrie de barraques situades a l'extrem nord del terme de Rellinars que per la seva ubicació en roquerars molt rostos i gens aptes per al conreu de la vinya o olivar semblen incongruents o inversemblants. La vinya o l'olivar són dos tipus de conreu que s'adapten bé a les terres magres dels vessants de muntanya amb fort pendent, si prèviament el pagès ha fet el gegantí esforç d'esgraonar el terreny amb marges de pedra seca i reomplir les feixes amb la poca terra que hi trobi. Però hi ha llocs on, tot i així, el conreu passa a ser impractible i entrem en el terreny de les roques improductives. Tot i que aquestes barraques van ser bastides en entorns totalments improductius, veurem que a poca distància (de 30 a 60 metres) ens trobem amb terrenys que comencen a ser productius per a aquells esforçats pagesos del segle XIX. El motiu pel qual van fer la barraca allunyada de les feixes de conreu és per l'abundància de la matèria primera (pedra) i de marges de roca mare a on adossar la barraca: elements que facilitaven molt la feina al barracaire.

La tercera barraca d'aquesta sèrie es troba a l'extem sud de la carena dels Dos Torrents. Aquest antic topònim ha estat recuperat per l'última edició pel mapa de Sant Llorenç del Munt i l'Obac de l'Editorial Alpina (any 2016), gràcies a què ja apareixia al Mapa Planimètric de Rellinars de l'any 1920. Aquesta carena té com a punt culminant el turó de la Morella, i des d'aquí baixa en direcció i sentit sud-oest fins arribar al torrent de la Font de la Casa Joana. Aquesta barraca no es troba en una ubicació tan rosta com les anteriors; però déu n'hi do! Té la particularitat que és davant per davant de la façana nord de la masia propietària de la finca on es troba: la Casa Joana.

BARRACA DE LA CARENA DELS DOS TORRENTS











Ubicació: Pròxima a l'aiguabarreig entre el torrent del Panissar i el torrent de la font de la Casa Joana. A prop de la font del Càntir.
Data de visita: 21-04-2019
Tipus de construcció: Aèria adossada al marge
Forma: Planta circular
Tipus de porta: Llinda plana
Estat de conservació: Perfecte estat
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41.651397º  E 1.922504º
Altitud: 410 m
Orientació de la porta: Sud-oest
Restaurada: No
Descripció: Té un conjunt de cocó i fornícula superposats. Té una finestra. Té una xemeneia o sortida de fums que travessa la paret de la barraca.
Comentaris: És dins el termenal de la Casa Joana. En el passat (segona meitat del segle XIX?) algun pagès de Rellinars aquí menava una vinya en contracte de parceria o de rabassa morta amb el propietari de la Casa Joana. El dia de la troballa la barraca estava coberta pel llentiscle i un pi que ha crescut al seu costat. La feina d'estassada del perímetre va ser important.
Font d'informació: INEDITA. Mapa de barraques (i altres elements patrimonials) de Rellinars del Claudi Perarnau.

Pel que vaig veure sobre terreny el dia de la descoberta, al següent mapa indico a on jo crec que estaven plantades les passades de ceps (vinya) del parcer que va bastir aquesta barraca. És una allargassada i planera feixa situada entre dos marges naturals, i orientada a ponent. La barraca es va fer a l'extrem sud d'aquesta estreta feixa aprofitant un marge que aquí fa el vessant, i sobre un aflorament de roca mare (conglomerat).



FONT D'INFORMACIÓ:

Mapa de barraques (i altres elements patrimonials) de Rellinars del Claudi Perarnau

Mapa Planimètric de Rellinars de l'any 1920 (Cartoteca Digital de l'ICGC)

Mapa de Sant Llorenç del Munt i l'Obac de l'Editorial Alpina de l'any 2016

Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)

dissabte, 11 de maig de 2019

BARRAQUES DE VINYA INVERSEMBLANTS AL NORD DE RELLINARS (II)

Continuo amb la petita sèrie de barraques situades a l'extrem nord del terme de Rellinars que per la seva ubicació en roquerars molt rostos i gens aptes per al conreu de la vinya o olivar semblen incongruents o inversemblants. La vinya o l'olivar són dos tipus de conreu que s'adapten bé a les terres magres dels vessants de muntanya amb fort pendent, si prèviament el pagès ha fet el gegantí esforç d'esgraonar el terreny amb marges de pedra seca i reomplir les feixes amb la poca terra que hi trobi. Però hi ha llocs on, tot i així, el conreu passa a ser impractible i entrem en el terreny de les roques improductives. Tot i que aquestes barraques van ser bastides en entorns totalments improductius, veurem que a poca distància (de 30 a 60 metres) ens trobem amb terrenys que comencen a ser productius per a aquells esforçats pagesos del segle XIX. El motiu pel qual van fer la barraca allunyada de les feixes de conreu és per l'abundància de la matèria primera (pedra) i de marges de roca mare a on adossar la barraca: elements que facilitaven molt la feina al barracaire.

La segona barraca d'aquesta sèrie es troba al contrafort occidental del turó de la Morella, en un emplaçament gairebé encinglerat. Tant és així que té com a veïnes dues microagulletes visibles des de la distància.

BARRACA DEL CONTRAFORT OCCIDENTAL DEL TURÓ DE LA MORELLA













Ubicació: Una de les capçaleres del torrent del Panissar. A l'oest del turó de la Morella. En un paratge anomenat el Panissar segons diversos mapes.
Data de visita: 28-04-2019
Tipus de construcció: Aèria adossada al marge
Forma: Planta circular
Tipus de porta: Llinda plana
Estat de conservació: Perfecte estat
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41.65665º  E 1.92657º
Altitud: 535 m
Orientació de la porta: Sud-oest
Restaurada: No
Descripció: Té una finestra. També té un cocó i una fornícula al seu interior.
Comentaris: És dins el termenal de can Gibert (el Gibert de Dalt). En el passat (segona meitat del segle XIX?) algun pagès de Rellinars aquí menava una vinya en contracte de parceria o de rabassa morta amb el propietari de can Gibert. Tot i que el dia de la troballa la barraca estava gairebé engolida per la vegetació, un petit tram de paret visible des de la distància em va servir per localitzar-la.
Font d'informació: INEDITA. Mapa de barraques (i altres elements patrimonials) de Rellinars del Claudi Perarnau.

Pel que vaig veure sobre terreny el dia de la descoberta, al següent mapa indico a on jo crec que estaven plantades les passades de ceps (vinya) del parcer que va bastir aquesta barraca. És una obaga de relatiu poc pendent, i amb alguns trams de terra bona i no pedregosa. La barraca no es va fer aquí; sinó que la van fer uns metres per sota aprofitant uns pronunciats marges de roca mare.



FONT D'INFORMACIÓ:

Mapa de barraques (i altres elements patrimonials) de Rellinars del Claudi Perarnau

Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)

dimecres, 1 de maig de 2019

BARRAQUES DE VINYA INVERSEMBLANTS AL NORD DE RELLINARS (I)

Inicio aquí una petita sèrie de barraques situades a l'extrem nord del terme de Rellinars que per la seva ubicació en roquerars molt rostos i gens aptes per al conreu de la vinya o olivar semblen incongruents o inversemblants. La vinya o l'olivar són dos tipus de conreu que s'adapten bé a les terres magres dels vessants de muntanya amb fort pendent, si prèviament el pagès ha fet el gegantí esforç d'esgraonar el terreny amb marges de pedra seca i reomplir les feixes amb la poca terra que hi trobi. Però hi ha llocs on, tot i així, el conreu passa a ser impractible i entrem en el terreny de les roques improductives. Tot i que aquestes barraques van ser bastides en entorns totalments improductius, veurem que a poca distància (de 30 a 60 metres) ens trobem amb terrenys que comencen a ser productius per a aquells esforçats pagesos del segle XIX. El motiu pel qual van fer la barraca allunyada de les feixes de conreu és per l'abundància de la matèria primera (pedra) i de marges de roca mare a on adossar la barraca: elements que facilitaven molt la feina al barracaire.

La primera barraca d'aquesta sèrie es troba a pocs metres del coll de la Morella del Camí Ral de coll de Daví, en un lloc molt rost.

BARRACA PROPERA AL COLL DE LA MORELLA










Ubicació: Capçalera de torrent de la Casa Joana. Uns 100 metres al sud del coll de la Morella; sota la línia d'alta tensió.
Data de visita: 13-04-2019
Tipus de construcció: Aèria adossada al marge
Forma: Exteriorment planta trapezoïdal; interiorment planta irregular.
Tipus de porta: Llinda plana
Estat de conservació: Perfecte estat. A excepció de la recent esllavissada d'un petit tram del voladís frontal.
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41.656813º  E 1.933693º
Altitud: 565 m
Orientació de la porta: Oest
Restaurada: No
Descripció: Està adossada a un marge de roca mare d'uns 2 m d'altura, ja que el terreny aquí és molt rost. La petita falsa cupula de la barraca en part està recolzada sobre sobre una gran pedra que sobresurt del marge en forma de visera. Té un estreta finestreta. 
Comentaris: És dins el termenal de la Casa Joana. En el passat (segona meitat del segle XIX?) algun pagès de Rellinars aquí menava una vinya en contracte de parceria amb el propietari de la Casa Joana. Des que l'any 2018 van estassar sota la línia d'alta tensió, la barraca és visible des de diversos punts de la carena de la Morella.
Font d'informació: INEDITA. Mapa de barraques (i altres elements patrimonials) de Rellinars del Claudi Perarnau.

Pel que vaig veure sobre terreny el dia de la descoberta, al següent mapa indico a on jo crec que estaven plantades les passades de ceps (vinya) del parcer que va bastir aquesta barraca. És una soleia esglaonada, de terra bona i gens pedregosa que, a més a més, està arrecerada del vent de la collada. La barraca no es va fer aquí per l'absència total de pedra; sinó que la van fer uns metres al sud-est en un roquissar amargenat.



FONT D'INFORMACIÓ:

Mapa de barraques (i altres elements patrimonials) de Rellinars del Claudi Perarnau

Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)

dijous, 28 de març de 2019

ADEU, FONT DELS NANOS! HOLA, RESCLOSA DEL GUITARD! (TERRASSA)

Amb l'Armengol Gelabert vàrem anar a cercar la font dels Nanos de la que parlava el Josep Álvarez al seu llibre inèdit, i vam trobar una antiga i gruixuda resclosa al torrent de Gaià, prop de can Guitard de la Muntanya

El passat dijous 21 de març, l'Armengol Gelabert i jo vàrem quedar per anar a fer una visita a dues inèdites barraques que el dia anterior havia trobat al serrat dels Ginebres de Rellinars (podeu veure-les a la Wikipedra). Ja en el cotxe, de camí a Rellinars per la carretera que hi arriba des de Terrassa, vaig pensar que seria bona idea aprofitar que hi passavem per davant per fer un cop d'ull ràpid a la font dels Nanos. Aquesta font apareix al llibre inèdit del Josep Álvarez FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes de l'any 1997; i ningú se n'havia fer ressò fins ara. El senyor Álvarez explica en una fitxa feta l'any 1988 que la font és un tub de ceràmica, per on hi raja aigua contínuament, situat a la confluència entre el torrentol on es troba la coneguda de l'Om o del Guitard, el sot dels Oms, i el torrent de Gaià, que uns metres aigües amunt passa a anomenar-se torrent dels Caus.

Vam deixar el cotxe aparcat a l'inici de la pista que porta a can Guitard de la Muntanya, poc abans del km 5 de la carretera. Ho vam fer així perquè darrerament el cadenat que barra el pas fins a la masia està moltes vegades tancat. Per cert, sabeu per què en alguns mapes aquesta masia és anomenada amb el gentilici "de la Muntanya"? Doncs, perquè dins l'extens terme municipal de Terrassa hi ha una altra can Guitard. Al sud de la ciutat, i tocar de la riera de Rubí, existeix can Guitard de la Riera. D'aquesta forma els antics terrassencs van diferenciar aquestes dues masies del municipi. Passa quelcom semblant amb ca n'Amat de la Muntanya...

Seguim la pista fins arribar a l'altura aproximada de la font del Guitard, però pel vessant oposat que estem recorrent. Aquí neix una antiga i coberta de malesa pista que baixa fins a la llera del torrent de Gaià, i la creua per deixar-te davant mateix de la masia. Quan faltin poc metres per creuar el torrent, veurem a la nostra dreta una sortida fressada de la pista. Si treiem el cap per aquí, veurem una gruixuda i sòlida paret de pedra lligada amb morter de calç que transversalment talla el torrent. És el que l'Armegol i jo vàrem anomenar la resclosa del Guitard.

Coordenades geogràfiques  -  ETRS89     E 1.972486º   N 41.600492º









Es tracta d'una paret de més d'un metre de gruix de pedra molt ben lligada amb abundant morter de calç. La pedra empreda és la llicorella, la més abundant en aquesta zona, i grans còdols empesos per les torrentades. La part principal de l'obra és la paret amb planta de "L" situada la riba esquerra del torrent. Al seu extrem, tocant a la llera, té adossat ortogonalment un altre tram de paret que fa de contrafort per sostenir la resclosa en cas de gran torrentada. A la riba dreta del torrent trobem un espadat marge natural de més de 5 metres d'altura. Aquí, sobre un petit sortint del marge de roca mare, van bastir una mena de pilastra recolzada i reforçada sobre un gruixut arc de maons; tot per tal de suportar les envestides d'una potencial avinguda d'aigua. Entremig d'aquest dos elements, al punt més baix del torrent, actualment hi ha una moderna i baixa paret de formigó armat que embassa una petita quantitat d'aigua. A la part més baixa d'aquesta hi ha un desaigüe en forma de vàlvula de plàstic d'accionament manual que, en teoria, permetria buidar l'embassament. Antigament, quan les gruixudes parets feien servei, aquest espai central, avui diàfan, era també paret en la seva part baixa, però sembla que la meitat superior era una comporta metàl·lica rectangular que es podia aixecar a voluntat mitjançant algun enginy (cadenes i politges) avui desaparegut per complet. El que sí es conserva és la guia (ranura o regata disposada verticalment a les dues parets) que a cada banda encaixava i guiava la comporta amunt i avall. Baixant i pujant la comporta, podien regular el pas l'aigua de l'embassament, i d'aquesta forma també el cabal del torrent aigües avall. S'ha d'afegir que la gran paret de la riba esquerra té un petit forat que la travessa (uns 8 cm de diàmetre) a la mateixa altura que la part baixa de la comporta. Imagino que deuria ser un petit sobreexidor per quan l'embassament era ple.

Aquell dia, després de visitar l'inespereda resclosa, vam continuar torrent amunt per la llera, que estava neta. En arribar a la confluència amb el sot dels Oms, a pocs metres de la resclosa, vam veure una gran quantitat de pneumàtics que algun desaprensiu havia llençat des de pista del Guitard, que passa just per sobre. Una llàstima! Si algú no hi posa solució, aquests pneumatics seran aquí, ben visibles, durant més de 500 anys. En relació a la font dels Nanos, motiu original d'aquesta incursió, no vàrem trobar cap indici del tub ceràmic encastat al marge; només un petit bassal informe a terra. Des de l'anty 1988 fins a l'actualitat han passat 31 anys. Ha plogut molt durant aquest temps! La font dels Nanos es pot donar per perduda, o per colgada de terra.

Al cap d'uns dies, donant-li voltes al cap sobre el que explicaria d'aquesta resclosa en la present ressenya; em va ocórrer la funció que podria haver tingut en el passat. I crec que tot concorda perquè sigui el que ara diré.

El pantà de la Xoriguera, del qual avui només resten desmpeus alguns trams de la seva gran paret, es trobava en el mateix torrent de Gaià, encara que 1300 metres aigües avall. La construcció de la gran resclosa d'aquest important pantà va durar poc més de 3 anys (del 31 d'octubre de 1898 fins a 1902). El mur del pantà tenia una amplada de 40 metres a la base i 5 a la part superior, que permetia el pas de carros. La longitud de la resclosa era de 119 metres, i tenia una altura màxima de 42 metres. La capacitat màxima era de 1.200.000 m3 d'aigua. La meva hipòtesi és que per poder construir la gran obra hidràulica del pantà de la Xoriguera van haver de regular el cabal de torrent de Gaià d'alguna forma. Sobretot en el estadis inicials del gran mur de 40 metres de base, no podien permetres que circulés, de forma descontrolada, una gran quantitat d'aigua pel torrent. Per tal d'evitar això, previ a la construcció de la gran resclosa (imagino que al principi de l'obra l'any 1898), aigües amunt van construir aquesta "petita" resclosa amb la seva comporta regulable en altura. Aquesta comporta permetia regular el cabal que deixaven passar segons les necessitats que en cada moment tenia la gran obra aigües avall.


Per cert, el mateix Josep Álvarez a la fitxa de la font dels Nanos ja esmentava l'existència de les parets de la resclosa del Guitard en l'apartat de "localització": Literalment diu: "...fins baix a la Riera, en la qual hi trobarem unes parets de pedra per banda. Aquí, seguirem uns 75 metres la Riera aigües amunt fins a una revoltada que fa..."


FONT D'INFORMACIÓ:

Llibre inèdit del Josep Álvarez i Jaén (CET). "FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes". Abril de 1997

El blog Records de Terrassa (https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2007/06/19/el-panta-de-la-xuriguera/)

El blog de l'historiador local terrassenc Joaquim Verdaguer i Caballé (http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2012/05/el-panta-de-la-xoriguera.html)

La pàgina web de la Mina d'Aigües de Terrassa (http://www.aiguesdeterrassa.com/qui-som/historia/principis-del-segle-xx/)

Cartoteca Digital de l'ICGC. Mapa planimètric de Terrassa de l'any 1920 (http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/fullbrowser/collection/minutes/id/1636/rv/singleitem/rec/66)

Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3/)

dimarts, 5 de març de 2019

DEFINITIVAMENT LOCALITZADA LA FONT DE LA BOÏGA DEL JOSEP ÁLVAREZ (RELLINARS)

L'Armengol Gelabert i jo hem ubicat geogràficament la font de la Boïga de la que parlava el gran Josep Álvarez al seu llibre inèdit FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes de l'any 1997

El 21 de maig de l'any passat l'Armegol i jo vàrem fer un primer intent de cerca la font de Boïga. Sembla que no vam interpretar correctament les indicacions de localització que el Josep Álvarez donava per a aquesta font, i vam anar a parar a una ampla lleixa entre cingleres. Allà, a part d'una pista de desboscament que la recorria i unes esplèndides vistes, no va apareixer cap surgència per enlloc. Sí, un bassal de senglar, però que no tenia entitat de surgència. Ho vàrem deixar estar, i ens vam oblidar del tema.

El dimarts 19 de febrer proppassat vàrem tornar plegats a la Boïga del Navarcles (topònim complet explicat pel Mariano Sellarès) amb la intenció de visitar les ruïnes d'un corralot recentment descobert i alguna barraca. Quan anavem per mitja baixada del corriol que recorre per sota la gran línia elèctrica de la Boïga, i després de creuar una antiga pista desboscament i visitar una primera barraca, vàrem veure al vessant contrari del torrent un gran abalmament produït per la meteorització diferencial d'un potent estrat d'argiles vermelles. Des d'on erem també es veia clarament que allí neixia aigua; tot i que en aquelles dates feia mesos que no plovia.

En aquell moment se'ns va encendre la bombeta. I si aquell gran abalmament fos la surgència de la font de la Boïga que no haviem trobat temps enrere? Aquell abalmament era just un graó per sota de la lleixa que vàrem recorrer durant l'anterior recerca infructuosa, i també estava situat entre cinglera i cinglera. Vàrem comentar la jugada. I finalment vam decidir deixar estar el que teniem previst, i anar a cercar la font de la Boïga de nou.

Vam remuntar uns metres el corriol de sota la línia elèctrica fins a la desfigurada i planera pista d'abans. Pensavem que si la seguiem en direcció a les cingleres, ens deixaria a la  mateixa lleixa de l'abalmament que haviem vist abans. I sí! La pista de desboscament continuava revoltant la torrentada sense perdre altura i arribava fins a un primer torrent i salt d'aigua que baixa de la carena del Camí Ral. A partir d'aquí, un corriol senyalitzat amb fites de pedres et deixava a peu de la gran balma vermella i del naixement d'aigua. Inequívocament aquest era el corriol del que parlava en Josep Àlvarez i que no vam saber trobar l'anterior vegada; perquè, com deia el mateix autor al seu llibre inèdit, si el seguíssim més enllà, arribariem a la masia de les Cases; tot passant abans per la font de les Cases.

Font de la Boïga (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41.649360º E 1.930060º


L'Armengol em va comentar aquell mateix dia que, quan tingués temps i ganes, es dedicaria a desbrossar aquest perdut i poc conegut corriol per tal de connectar-lo amb el camí de la font de les Cases. En aquella data el corriol, tot i estar indicat amb fites, en alguns trams es feia perdedor i intransitable.

Per tal de descriure la font, transcriuré literalment el que va deixar escrit el senyor Álvarez: "Es tracta d'un simple punt per on hi brolla aigua, mig amagat per la vegetació abundant que hi ha en aquesta raconada i per sota d'una roca vermellosa que sembla l'inici d'una torrentada. Cal dir que és un raconet molt bonic per la posició on es troba; que malgrat les poques pluges que hi ha enguany (5 de novembre de 1995) i per la relativa alçada on es troba, hi rajava aigua. Un rajolí minso però rajava, cosa que moltes fonts abundoses normalment, ara no ho fan".

Pel que vàrem veure el 19 de febrer passat, puc subscriure tot el paràgraf anterior. Sota la vegetació, entre un estrat d'argila vermella i el terra de conglomerat calcàri, rajava un petit cabal d'aigua; encara que feia mesos que no plovia. En una banda del naixement, sembla que els senglars han aprofitat l'aigua permanent per fer-se un bassal de fang. Per deixar veure millor el lloc d'aflorament de l'aigua arran de terra, l'Armegol va estassar tot el voltant. I jo, aprofitant una fita de pedres preexistent que indicava el corriol, vaig retolar el racó com a "SURGÈNCIA DE LA BOÏGA". No és el nom original amb el que va ser batejada pel senyor Álvarez, però el mateix autor a l'hora de definir-la diu que el sistema de sortida és el de "surgència".

La surgència és davant per davant de la barraca que haviem visitat uns minuts abans, i que vaig pujar a la Wikipedra amb el codi 19143. La barraca acaba d'arrodonir el paisatge que es veu des de l'ombrivola raconada de la font. És la barraca de la Boïga del Navarcles de Dalt (can Gibert).





















Anotació afegida el 07/03/2019: El Ramon Suades, autor de la Guia Interactiva dels Parc Natural del Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac, m'ha fet arribar un e-mail on es demostra que, ara fa deu anys, el Salvador Trullàs, el Josep Abad, el Cinto Cuyàs i ell mateix ja van visitar i identificar aquesta surgència del llibre inèdit del Josep Álvarez. Tot i que, en aquell moment, el Salvador va dir que no veia del tot clar que fos aquesta.


FONT D'INFORMACIÓ:

Mariano Sellarès de cal Gat, primer alcalde de Rellinars de la democràcia postfranquista

Llibre inèdit del Josep Álvarez i Jaén (CET). "FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes". Abril de 1997

Mapa de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac 1:20.000 del Cente Excursionista de Terrassa. Any 1988