Una òbvia frase feta diu que el millor és començar pel
principi; així que aniré esgranant, d’una en una i de manera cronològica, la
documentació (la que a data d’avui conec) que parla d’un hostal dins l’heretat
de can Torrella (de Baix) i a peu de diversos antics camins públics (rals i
ramaders) que en aquest tram circulaven superposats. Eren el camí ral de
Barcelona a Manresa (bifurcació a la Barata), el camí ramader del Vallès i el
camí ral de Mura i Rocafort pujant dels Graons de Mura (bifurcació a
l’aiguabarreig del Sot de Taula amb el Cap de la Riera de les Arenes), i el
camí ral de Barcelona a Berga que seguia fins al coll d’Estenalles (una de les
capçaleres més llunyanes de conca hidrogràfica i pas natural) i continuava per
Talamanca, Viladecavalls, el nucli de Cabrianes i finalment Sallent. A Sallent,
el camí ral de Berga creuava el riu Llobregat sobre el pont medieval (segle XIV)
i així podia enllaçar amb el camí ral de Manresa a Berga que continuava sempre
pel vessant hidrogràfic dret del riu. Per aquest motiu, a partir del terme de
Mura i Talamanca, en documents antics el camí ral de Berga també era anomenat
camí ral de Sallent.
Una prova documental que demostra l’asseveració feta a la
darrera frase apareix dins una declaració feta el dissabte 2 de novembre de
1613 per Jaume Vall, pagès d’uns trenta anys (segons la Consueta de mossèn
Oller de 1592 tenia 33 anys) del mas de la Vall de Mura, al veguer de Manresa,
on denunciava haver trobat aquell mateix matí un home mort al camí ral que
passava sobre la seva casa (avui carretera). “Senyor, el que jo sé és que avui, de matí, anant a missa matinal en
companyia de Joan Xammar i de T. Santlleïr, des de la casa del meu pare, quan
hem estat en terres de dit Santlleïr, en
el camí real que va de la vila de Sallent i altres parts a la ciutat de
Barcelona, hem trobat fora de camí, a tres o quatre passes, un home jove
amb poca barba vestit de burell, amb una capa de pastor flocada de negre, el
qual home estava ajagut a terra degollat i nafrat de moltes escopetades en els
costats, el qual home jo no conec ni tampoc han conegut cap dels meus companys.
És veritat que dit home mort es trobava lluny de la casa del meu pare unes mil
cinc-centes passes, i també és veritat que la nit passada, quan feia una hora,
poc més o menys, que s’havia fet fosc, sentirem des de la casa del meu pare,
mentre estàvem sopant, cinc tirs d’escopetes o de pedrenyals. Dit home no porta
xarpa, ni flascó, ni clau, ni cap arma, i jo no sé qui la mort ni en tinc
sospita, sols que, encontinent, he partit per venir-ho a denunciar a vostra
mercè, i això és el que jo sé.” Aquest extracte forma part d’una denúncia
feta al veguer de Manresa i conservada a la l’Arxiu de la Seu de Manresa dins
el lligall M (de Mura); i va ser recollit pel senyor Antoni Ferrando dins el
seu llibre El mas Puig de la Balma
formant part d’un dels 20 relats de l’apartat Un segle de violència (pàgina 80). El mateix autor explica una mica
més amunt en el mateix llibre que “Els
textos que tot seguit oferim són declaracions originals retocades mínimament
per a evitar repeticions. També s’han substituït mots i expressions antigues
per altres d’ús actual, procurant, però, mantenir el to i el regust de l’època.”
Un altre antic document que ens parla del camí ral de
Sallent, en aquest cas, al seu pas pel terme de Talamanca apareix al llibre de
Miquel Ballbè i Boada de l’any 1997 Aportació
històrica a les Cases de Pagès de Talamanca. A la pàgina 35, en referència
al mas el Cingle, Fermí Singla testifica les seves propietats en el capbreu de
Joan Serra de l’any 1609 que està conservat a l’Arxiu Històric Comarcal de
Manresa. En aquest capbreu, dins una llarga afrontació, quan passa pel rodal
del mas Rossena (actualment només ens resta el topònim d’un petit turó proper
al poble), podem transcriure: “[...] y va
dret baix la Riera (de Talamanca) y va un poc vers amunt y aprés travessa la
Riera (de Talamanca) al cap de la vinya de la Vila de dit Single termenant amb la
vinya de Joan Trullàs del Penal se’n puja per un serrat amunt travessant lo camí real de Sallent
termenant amb terres del mas Rossena [...]”
Tota aquesta xarxa d’antics i, en part, perduts camins públics
al voltant de l’actual Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac ha sigut destramada
i trepitjada passa a passa per mi (David Hernández) durant els darrers anys
d’estudi documental i sortides de camp, amb l’objectiu principal de poder
dibuixar-la sobre un wikimapa, l’OpenStreetMap, que està a l’abast de tothom de
forma lliure i gratuïta.
https://hiking.waymarkedtrails.org/#?map=14.0/41.6537/1.9819
L’anterior enllaç mostra remarcats i d’una forma molt visual
les traces dibuixades per mi a la base de milions de punts geolocalitzats amb
atributs que és l’OpenStreetMap; i està centrat a les dues bifurcacions de
camins públics principals abans esmentats.
Després d’explicar la importància que tenia el camí públic
(diversos camins en un de sol) que circulava remuntant la llera i els vorals o
ribes de la riera de les Arenes, molt a prop de can Torrella de Baix;
començaré, ara sí, a explicar les aparicions documentals d’un petit hostal que
l’amo del mas va fer construir a peu mateix del camí que passava per l’altra
banda de la riera, a la riba oposada, o sigui, pel vessant hidrogràfic
esquerre.
 |
| Situació de les tres construccions sobre l'ortofotomapa del vol americà de 1956 amb el traçat perdut del camí ral. |
 |
| Situació de les tres construccions sobre el mapa
topogràfic de l’ICGC amb el traçat perdut del camí ral. |
L’any 1897 mossèn Llorenç Sallent i Gotés, l’ecònom (capellà
que fa les funcions de rector d’una parròquia, per vacant o per malaltia o
absència d’aquest) de la parròquia de Matadepera durant alguns mesos de l’any
1894, va escriure i publicar el llibre Los
arxius parroquials - Sant Johan de Matadepera. A la pàgina 31 de dit llibre
es pot llegir: “En la llibreta del Compliment
Pasqual de l’any 1751 consta l’Hostal de la Barata, casa unida a la Barata,
formant-ne una agrupació la Barata, Masoveria i dit Hostal; a més consta també
l’Hostal o hostalet d’en Torrella, que avui encara s’hi veuen quatre parets
junt a la Riera de les Arenas, al peu del camí real i a un tir de pedra de casa
Torrella; caseta de casa Torrella o caseta de l’ermità, quals ruïnes es veuen
detràs de la casa; i el forn del vidre en que hi habitaven de quinze a vint
persones i que ningú me n’ha sapigut donar raó. Dit forn de vidre existí de 1751
a 1763”.
El llibre Els Orígens
del Nou poble de Matadepera 1768 – 1868 és el llibre millor document de
tots els que he llegit fins ara en relació a la història de l’entorn de
l’actual Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Va ser escrit per
mossèn Manel Ametller i Bassets i publicat l’any 1997 per la parròquia de Sant
Joan de Matadepera. L’única errada, no ben documentada, que li he trobat és
quan diu dues vegades (pàgines 8 i 47) que l’hostal proper a can Torrella de
Baix és l’hostal de l’Arengada. Aquesta falla la va fer en copiar, sense les
precaucions necessàries, dos malentesos toponímics previs dels historiadors
locals Miquel Ballbè i Antoni Ferrando. Aquests “malentesos toponímics previs”
són el tema motivador d’aquest escrit, i els acabaré d’explicar i tancar més
avall. En la primera de les dues pàgines mencionades l’autor explica, en
referència a la població de Matadepera abans de la formació de nucli dels
carrers: “Seguint la delimitació oficial
de finques del terme que es féu l’any 1768 (Apeo de todas las fincas y
heredades del término de Matadepera arreglado a la Canación del año 1768
conservat a l’Arxiu Municipal de Matadepera - AMMAT), podem fer la relació de
les cases que en aquells anys hi havia, amb els propietaris i pagesos que hi
vivien, sense comptar-hi les dones i criatures.” Mossèn Ametller, en el
punt número 7 de 23 cases totals, escriu: “L’Estanc
de tabac, dintre el mas Torrella, a la vora esquerra de la riera, que va voler
exercir, un temps, la funció d’hostal (l’hostal de l’Arengada). Hi vivia
en Francesc Ventayol, que n’era l’estanquer.” En la segona de les pàgines
comença el capítol anomenat “L’HOSTAL DE
LA MARIETA I ALTRES ESTABLIMENTS”, que va fer l’amo de casa Gorina, Narcís
Gorina, del 1769 en endavant, amb el que va significar l’inici del carrer de
Matadepera. “L’any 1768, en Francesc
Ventayol, pagès natural de Rocafort, té «el estanquillo real de tabacos» (Apeo
de todas las fincas y heredades del término de Matadepera arreglado a la Canación del año 1768 - AMMAT, casa número
7 i nota final) situat dintre la propietat Torrella, a la riba esquerra de la
riera, quasi al davant de la casa Torrella de baix. Era considerat jornaler,
però es guanyava més la vida pel fet de ser l’estanquer de tabacs i cobrar
l’arbitri reial, carregat en aquest producte estancat. Segurament també devia
vendre altres productes estancats, com la sal, fins i tot productes no
estancats, com passa tan sovint. Aquest establiment devia evolucionar exercint
funcions d’hostal (hostal de l’Arengada), encara que mai va tenir la
llicència reial necessària per obrir aquest tipus d’establiment. Per això,
l’any 1786, el baró de Linde, intendent general del Principat, a causa de la
denúncia presentada per l’hostal de la Barata, ordena a Joan B. Torrella que
s’abstingui d’utilitzar el seu establiment amb funcions d’hostal. En Francesc
Ventayol també posseïa una vinya de dues quarteres i terra erma en terrenys de
can Gorina (Apeo de todas las fincas y heredades del término de Matadepera
arreglado a la Canación del año 1768 -
AMMAT, número 34).” La posseïa des de l’any 1758, segons document
d’establiment fet davant el notari P. Puiggener el 28-3-1758 i conservat al
fons notarial de l’Arxiu Històric de Sabadell. “El dia 26 de febrer de l’any 1769, en Narcís Gorina, davant el notari
de Terrassa Puig i Gorchs, li estableix i concedeix en emfiteusi, també a peu
de camí ral, en el camp que va parcel·lant, un tros de terra erma de sis canes
més sis pams (10.50 m) de façana per les 27 canes (48.85 m) habituals de
llargària. Ha de pagar una entrada de 30 lliures i, per raó de cens, una lliura
i deu sous de cada any. Aquest cens l’haurà de redimir en els quatre anys
vinents. De fet, així ho va fer el dia 14 de febrer de l’any 1776. Mossèn
Sallent, tantes vegades citat, assenyala l’any 1772 com el començament del nou poble.
Segurament devia prendre per referència la data de la inauguració de l’hostal.
En Francesc Ventayol estava casat amb na Maria Pratginestós [...] i ja tenien
experiència en l’ofici. El negoci devia anar bé perquè, el mateix any 1772, en
Francesc Ventayol amplia l’hostal comprant a en Narcís Gorina 54 pams (10.50 m)
més sobre la casa que ja tenia, i, a més, compra una peça de terra a Pau
Arnella, de Sant Julià d’Altura. I, encara més endavant, l’any 1784, [...],
continuarà ampliant les instal·lacions, comprant els terrenys del davant de
l’hostal, a l’altra banda del camí ral. Com que la seva dona es deia Maria i
devia ser la que atenia més directament, ben aviat el van anomenar l’hostal de
la Marieta.”
Un jove Salvador Cardús va deixar escrit al número de
juliol-agost de 1925 del Butlletí del Club Pirenenc dins un estudi documental
de l’hostal de la Barata. “El dia 9 de
març de 1786, el Baró de Linde, Intendent General del Principat de Catalunya,
fa saber a Joan Baptista Torrella que s’abstingui d'hostatjar passatgers i de
vendre pa, vi i queviures i en cas contrari se li aplicarà la pena de 200
lliures. Dita intimació fou amb motiu d'una denúncia presentada pel possessor
de l'hostal de la Barata, perquè dit Torrella «hostatja viatjants en dues cases
que posseeix en dit terme i en elles ven pa, vi i queviures, i a la iniciació
de dit Torrella intenten altres varis fer el mateix»”.
El pare escolapi Joan Solà al seu fullet Historial de can
Torrella - Parròquia de Matadepera, també consultable al número de gener-febrer
de 1926 del Butlletí del Club Pirenenc de Terrassa, començava dient: “Dos masos Torrella hi hagué en el terme de
la Parròquia de Matadepera, anomenats Torrella de dalt, i l'actual can
Torrella. Els amos visqueren una pila de centúries al primer, tenint al de baix
el forn del vidre i el de l’obra, que estaven en el seu fort pels anys de 1700,
així com l'hostal, part dellà de la Riera, que el Baró de Linde féu tancar el 9
de març de 1786 perquè perjudicava l'Hostal de la Barata. Poc a poc tocant als
forns bastiren una casa, que fou salvada pels veïns en voler el francès
destruir-la, després de saquejar-la, bo i calant-hi foc, més, habitada poc
després pels amos, a 15 de maig de 1831, es vengueren aquell antiquíssim casal
del Mas de dalt a Francesc Mata, qui hi construí la Mata Xica. [...]”
Les dues cases que l’any 1786 Joan Baptista Torrella posseïa
en el terme de Matadepera, on hostatjava viatjants i venia pa, vi i queviures,
han de ser les dues més properes al camí ral que en aquella data tenia; això és
can Torrella de Baix i l’hostal “part dellà de la Riera”.
A la Biblioteca Virtual de Defensa vaig trobar el Croquis Itinerario del terreno comprendido
entre Martorell, horno del Vidrio, Sellen y Castelltersol (Vich 26 de Enero de
1814). Aquest aproximat croquis militar va ser dibuixat al final de la
Guerra del Francès per l'enginyer militar José de Aguirre, i abasta part de les
comarques del Vallès, el Bages, el Moianès i el Baix Llobregat. En ell
s'observa com el “Cº de Savadell”
(camí Real de Barcelona a la muntanya, com l’anomenarà el pagès de Matadepera
Francesc Gorina a mitjan segle XIX) puja cap a Matadepera passant pel costat de
l’església de “San Julian”, que queda
a la dreta, i travessa la “R. de Can
Viñers” (actualment anomenada torrent de la Betzuca) per entrar per
l’extrem sud del carrer de la “Llagosta”,
la primera casa del qual té la banderera blanca que simbolitza tots els hostals
d’aquests croquis; es tracta del “H. de
la Marieta”. Després el camí comença a remuntar la riba del vessant
hidrogràfic esquerre de la “Riera de las
Arenes”, que no abandonarà fins a la “Barata”.
Una mica més amunt, on el camí enllaça amb un altre que prové de “Tarrasa” (camí Real de Terrassa a la
Barata, com l’anomenarà el pagès de Matadepera Francesc Gorina a mitjan segle
XIX) tot creuant la riera, trobem una altra edificació amb la bandereta blanca
d’hostal. És anomenat “Hostalet”, i
es troba davant per davant i la riba oposada d’una masia assenyalada com “Can Turrella”; per tant es tractaria de
l’hostal que és objecte d’aquest estudi documental: l’Hostalet d’en Torrella.
Després el camí continua remuntant la riera de les Arenes, passant per la riba
oposada d’un petit nucli d’edificacions (masies) amb una església anomenat “Matapedera”. Es tracta del disseminat
format per can Roure, can Torrella de Dalt (després la Mata Xica), l’originària
església parroquial de Sant Joan i el seu cementiri, can Ferrers de Baix, Mas
Cellers, i can Ferrers de Dalt.
 |
| Retall del croquis militar del final de la Guerra del Francès
(1814) centrat al traçat del “Cº de
Savadell” i a l’hostal situat davant de “Can Turrella” anomenat “Hostalet”. |
El senyor Jaume Freixa i Fontanals és hereu dels antics amos de can Torrella de Baix i actualment viu al que queda del reconstruït Hostalet d'en Torrella. Ell conserva dins casa seva un antic mapa cadastral de la propietat anomenat Plano Geométrico de las Tierras que integran la heredad de Casa Torrella de Baix en el termino de Matadepera partido de Terrassa levantado por el infro agrimensor en 15 de diciembre de 1852: Francisco Ferrer. En aquest plànol es veu com l'Hostalet d'en Torrella pertany al conjunt constructiu anomenat "Casa Torrella de Baix", sense cap nom que l'identifiqui pròpiament, encara que està situat a l'altra banda de la riera de les Arenes i a tocar d'un camí, el "Camino de la Barata para la Llagosta y Sabadell, para Sant Pedro y Tarrasa".
 |
Retall del plànol cadastral de can Torrella de Baix de l'any 1852 centrat a la masia. A la riba dreta de la riera de les Arenes trobem la casa mare, i al seu davant i al riba oposada l'hostal, que és de dimensions més reduïdes.
|
 |
Retall del plànol cadastral de can Torrella de Baix de l'any 1852
centrat a can Torrella de Dalt. En aquella data feia ja 21 anys que aquesta casa havia sigut venuda a Francesc Mata, motiu pel qual posteriorment va passar a ser anomenada la Mata Xica. També es veu l'antiga església parroquial de Matadepera.
|
Un altre mapa antic que assenyala l'existència d'un hostal
molt a prop de can Torrella i a peu del camí ral és el mapa de la província de Barcelona por el Coronel, Teniente-Coronel
de Ingenieros D. Francisco Coello auxiliado por D. Pascual Madoz, autor de las
notas Estadísticas e Históricas de 1862. Aquest mapa ja no es pot
considerar un croquis, ja que manté unes proporcions molt fidels a la realitat,
un incipient relleu topogràfic i una gran quantitat de topònims. En aquest mapa
una línia de puntets que simbolitza el camí ral de Terrassa a la Barata puja
des del poble de “San Pedro de Tarrassa”
per anar a buscar la “Riera de las Arenas”
on, a llevant i a la riba oposada de la riera, deixa un parell d’edificis
aïllats anomenats “Llagosta”. Una mica
més al nord el camí passa a tocar de “C.
Turrella”, tenint a l’altra banda de la riera un altre edifici anomenat “Hostalet”. Després el camí continua
resseguint la Riera de la Arenes fins arribar a una parròquia de població
disseminada anomenada “Matadepera”. I
encara el camí segueix remuntant la riera fins a un llogaret dit “La Barata”.
 |
| Retall del mapa de la província de Barcelona del 1862 que,
fins a la dècada del 1920 amb l'aparició del mapes planimètrics municipals de l'Instituto Geográfico y Estadístico, va servir de referència i es va copiar amb profusió.
Està centrat a la “Llagosta”, la “C. Turrella” i l’”Hostalet”. |
Francesc Gorina i Riera, pagès de Matadepera i propietari de
can Gorina va prendre notes en diverses llibretes de les coses que li succeïren
a ell i al seu entorn entre 1841 i 1904. Amb aquestes llibretes, avui
recuperades i transcrites per Joan Comasòlivas i Font, l’any 2003 es va
publicar el llibre Dietari de Francesc
Gorina i Riera, pagès de Matadepera (1841-1904). A la pàgina 327 d’aquest
voluminós llibre apareix esmentat una sola vegada el nostre petit hostal proper
a can Torrella de Baix . El dia de Reis (6 de gener) de l’any 1864 va deixar escrit
amb la seva ploma en una de les seves llibretes: “En este dia se dió sepultura yglesiástica al cadáver de Salvador
Picañol y Carner, soltero, de profeción arriero. Falleció desgraciadamente el
dia cuatro del corriente, serca de las seis de la noche, más arriba del
edificio llamado Hostalet d’en Torrella, entre el Ostalet y la paret Nova. LLevaba
con el carro cargado de bigas de madera y volcó encima del desgraciado, y
cuando sus compañeros le hubieron sacado a fuera, al poco instante espiró. Dios
lo tenga al eterno descanso.” En relació als camins rals i als hostals que
tracto en aquest escrit, diré que en aquest llibre també es mencionen l’hostal
de la Marieta (pàgina 293), l’hostal de Muntanya de Sabadell (pàgina 164), el
camí Real de Terrassa a Sant Llorenç Savall (pàgina 227), el camí Real de
Terrassa a la Barata (pàgina 238), i el camí Real de Barcelona a la muntanya
(pàgines 235 i 294). És molt interessat quan parla de l’hostal de Marieta,
perquè deixa ben clar l’origen dels topònims i malnoms que va tenir els carrers
del poble de Matadepera en el seus orígens. També és interessant el punt de pas
que dóna al camí ral de Terrassa a Sant Llorenç Savall en el collet dels Forns
de can Torres; això, afegit a altres documents que ara no explicaré,
demostraria que aquest important camí passava pel Girabau, i no per l’enlairat
coll de Grua i pel llunyà i escarpat peu de la Castellassa de can Torres, com
s’insinua a l’itinerari 3 de la Guia Monogràfica del 1935. Pel que explica
l’amo de can Gorina, el camí ral de Terrassa a Barata coincidia amb l’actual
carretera BV-1221 fins a l’actual rotondeta del km 4.1, on baixava a llera de
la riera de les Arenes per enllaçar amb el camí ral de Barcelona a Manresa o a la
muntanya. Per acabar aquestes referències del llibre, afegiré que el pagès de
can Gorina, i segurament també tots els seus veïns de Matadepera, anomenava
camí ral de Barcelona a la muntanya al traçat dels tres camins públics
coincidents que venien de Sabadell i seguien per l’actual de carrer de Sant
Joan. No l’anomenaven camí ral de Coll de Daví. El que no arribo a desxifrar és
si quan diu “muntanya” es refereix als trams més feréstecs del coll de Daví
(camí de Manresa) i del coll d’Estenalles (camí de la drecera de Berga), o a
què en un dels seus extrems arribava a la vila de Berga al peu dels Pirineus.
Ja plenament dins el segle XX, l’hostal proper a can
Torrella de Baix torna a aparèixer a la riba oposada de les riera de les Arenes
i a peu d’un camí que puja aigües amunt. Es tracta del Mapa Planimètric de
Matadepera, els treballs de camp del qual van ser fets a l’any 1920 pel
topògraf de l'Instituto Geográfico y Estadístico Antonio Romero. Es veu un edifici de planta aproximadament quadrada
que no té coberta, acompanyat per la llegenda “El Hostal (Ruinas)”.
 |
| Retall del Mapa Planimètric de Matadepera de 1920 centrat a les ruïnes de l'Hostal. |
Seguint la cronologia, la següent publicació que esmenta
aquest hostal és la Guia Monogràfica de
Sant Llorenç del Munt. La Mola de l’any 1935. Va ser redactada en la seva
part monogràfica pel pare escolapi Joan Solà i publicada pel Centre Excursionista
de Terrassa (CET). Dins l’Itinerari 1 d’excursions de la pàgina 161, després
d’anar per la carretera de Mura fins als forns de calç de can Torrella situats
(aleshores i encara avui) al costat de la rotondeta de nova construcció del km
4.1, es pot extraure literalment el que diu la Guia: “50 minuts. Forns de Calç.
Es continua per dita carretera de Mura fins al quilòmetre 4’400, poc abans de
trobar la masia de can Torrella, on es deixarà, per agafar a la dreta el camí
de carros que baixa i travessa l’amplia riera de les Arenes i que, per un
bosquet de pins, passa al peu de les ruïnes d’un casalot antic hostal,
portant-nos en 5 minuts a una bifurcació del camí. Deixem a la dreta el que
mena al masia de can Solà del Pla. [...]” Per tal d’esclarir el significat
del mot casalot diré que segons el
diccionari.cat vol dir: “Casa gran vella i ruïnosa”.
Fins aquí totes les fonts documentals aportades ens adrecen
a dir que l’hostal que els amos de can Torrella van fer construir pels volts
del segle XVIII a la riba oposada de la riera de les Arenes i a peu del camí
ral de Barcelona a la muntanya era conegut com l’Hostalet d’en Torrella. Res
ens diu que fos conegut com l’Hostal de l’Arengada, tal com va deixar escrit
l’historiador local Miquel Ballbè i Boada a la pàgina 131 del seu llibre Masos i pairalies de Matadepera del
1985. I, després, un altre historiador local del Parc Natural també va ficar la
pota en el mateix sentit; es tracta de l’Antoni Ferrando i Roig en la seva
primera edició del llibre dels bandolers Cròniques
bandoleres de Sant Llorenç del Munt. El camí ral de Barcelona a Manresa de
l’any 1988. A la pàgina 115, a part de l’equivocació en l’enumeració de les
fotografies dels hostals, deixa escrit “2.
Aspecte actual del que fou l’hostal de Can Torrella o Hostal de l’Arengada
(Matadepera)”. Finalment a la segona edició del llibre Les Sendes dels bandolers: Sant Llorenç del Munt-Serra de l'Obac,
que en teoria havia de ser una ampliació i millora de l’anterior, el senyor
Ferrando la torna a espifiar. A la pàgina 147, quan parla dels orígens de
l’hostal de la Marieta, es reafirma erròniament dues vegades escrivint que en
Francesc Ventayol “l’any 1768 regentava
un estanc de tabacs establert en una casa situada a la riba esquerra de la
riera seca de les Arenes, prop del camí ral de Manresa, dins la propietat de
can Torrella de Baix, de la parròquia de Sant Joan de Matadepera. Amb el temps,
però, aquell establiment acabà fent de fonda amb el nom d’hostal de l’Arengada, tot i que el seu propietari no tenia
llicència per a exercir tal negoci. Com que l’hostal de l’Arengada significava una competència deslleial per a
l’hostaler de la Barata [...]”. Per acabar de rematar-ho, a la pàgina 164
del best seller, el senyor Ferrando
quan fa la descripció del seu itinerari estrella, el Camí ral de coll de Daví, tot enumerant els hostals per on passava
torna a dir: Can Torrella (l’hostal de l’Arengada)”.
D’on prové aquest greu error? Per explicar-ho, a partir
d’ara hauré de començar a ressenyar algunes de les errades que conté la Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt del
1935, i que no van ser advertides a la fe d’errates de la pàgina final del
llibre. Unes errades que, com després explicaré, van ser arrossegades a
l’ampliat i “definitiu” Mapa topogràfic
de Sant Llorenç del Munt del CET de l’any 1963.
A l’Índex Toponímic de la pàgina 257 de la Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt
s’enumeren centenars de topònims de l’àrea que abasta l’actual Parc Natural, i
més enllà. Aquest llistat de topònims està ordenat alfabèticament, però
cadascun d’ells està acompanyat per un codi alfanumèric que té un significat. A
peu d’aquesta pàgina s’explica que “El
numero i la lletra que precedeix els noms indiquen llur situació en els mapes.
Les xifres que segueixen els noms són les de les pàgines corresponents del text”.
Això vol dir que la gran majoria dels topònims de l’Índex Toponímic està
precedit per un codi alfanumèric que el situa en una de les quadrícules assenyalades
al marc del mapa que acompanya la Guia;
i que també molts dels topònims estan seguits per un o diversos números que
indiquen la pàgina de la Guia on és
esmentat. Quan es diu “llur situació en els
mapes” en plural es refereixen a què en un principi estava previst que la Guia estigués acompanyada per dos mapes:
un de gran i un altre de petit. Al pagina 127, a l’inici de la part dels
itineraris, es diu: “[...] Per aquest
motiu hem adoptat el sistema de dos mapes. El mapa general a escala de 1:33.000
amb corbes de nivell de 25 metres, on és descrita tota la serralada i un plànol secundari a l’escala 1:25.000 amb
corbes de nivell de 10 metres, el qual comprèn la part central de la muntanya
[...]”. A l’hora de la veritat, quan el llibre de la Guia ja estava en impremta, la gent del CET va tenir comprensibles
problemes per acabar d’enllestir aquests dos mapes, i van decidir canviar de
criteri; només farien un bon mapa centrat al massís de Sant Llorenç del Munt, a
escala 1:15.000 i amb unes ben definides corbes de nivell de 10 metres. Aquest
mapa que finalment va acabar acompanyant la Guia,
que ja estava acabada i emmagatzemada en espera, només comprenia la part
central de les quadrícules que hauria d’haver tingut el mapa gran que, com ja
hem dit, no es va arribar a acabar ni a imprimir. A l’eix d’abscisses només
anava de la E a la I (d’oest a est), i a l’eix d’ordenades del 5 al 11 (de nord
a sud).
Aquest succés a dalt explicat es va esdevenir just abans del
cop d’estat militar del 18 juliol de l’any 1936, la conseqüent revolució
anarquista a Catalunya i la Guerra Civil, que va acabar durant tres anys i va
deixar tot el país en la misèria. Finalment, l’any 1963, 28 anys després, el
CET es va “treure l’espineta” de fer el mapa general que no van poder fer
originalment en acompanyament a la seva estimada Guia. Aquest “nou” mapa, ara sí, va abastar totes les quadrícules que apareixien
referenciades a l’Índex Toponímic de la Guia
del 1935, de la A a la M i de l’1 al 18; tenia unes corbes de nivell de 25
metres, però l’escala va acabar sent de 1:25.000. Aquest mapa, fet gairebé 3
dècades després, va tenir moltes mancances. El seu aspecte global no és acurat
i moltes ubicacions de topònims estan desplaçades o directament errades. Un
motiu per explicar aquest malendreç és que molts topònims de les noves quadrícules
perifèriques del nou mapa es van localitzar seguint simplement la quadrícula
que li assignava l’Índex Toponímic de la Guia
del 1935, i en molts casos sense cap correcció o retoc. Una correcció o retoc
d’emplaçament que haurien d’haver fet uns membres del CET que ja havien mort,
que ja no eren socis, o que directament ja no s’encordaven del seu origen
després de 30 anys.
Després d’aquesta extensa introducció a la història dels
antics mapes topogràfics del CET, començaré a enumerar totes les aparicions de
qualsevol hostal o hostalet a l’Índex Toponímic del final (pàgina 257) de la Guia Monogràfica del 1935.
“12-G Arengada, hostal
de l’, 149.”
“12-G Hostal, ruïnes
de l’.”
“2-E Hostal, ruïnes de l’.”
El primer topònim és “l’hostal
de l’Arengada” i el número que el segueix és la pàgina de la Guia on apareix esmentat. La pàgina 149
és dins el primer i principal itinerari de carreteres del llibre: l’Itinerari
A, que correspon a la “carretera de
Terrassa a Mura i a Talamanca”, això és l’actual BV-1221. Aquesta pàgina
referencia el següent extracte: “Qlm. 20.
Prop de la fita d’aquest quilòmetre, ran de la carretera, jeuen les restes del
que sembla havia estat l’Hostal de l’Arengada.”. No hi ha cap dubte de què
parla de l’hostal del camí ral de Berga el qual jo desenvolupo extensament al
final de la meva ressenya/itinerari El
camí ral de Berga al seu pas pel terme de la Mata (Mura), una de les
entrades del meu blog de recerca Amagatalls de Sant Llorenç del i l’Obac. Però
el codi alfanumèric que el precedeix diu que la situació de l’hostal de
l’Arengada en el mapa és molt més al sud, ja que, tal com es veurà al molt
posterior mapa del CET del 1963, situa el topònim d’una forma genèrica al nord-est
de la masia de can Torrella (sobre el turó de Calderols) i sense referir-se a
cap edificació concreta. Aquesta podria ser l’errata no identificada que va
donar origen a la confusió posterior entre els dos allunyats hostals?
 |
Retall del mapa del CET del 1963 centrat a la quadrícula
12-G situada vora can Torrella (de Baix).
|
El segon topònim de l’índex és “ruïnes de l’Hostal”. No té cap número que el segueixi que indiqui
la pàgina del la Guia on apareix,
però jo he trobat l’únic lloc del llibre on s’esmenten les ruïnes d’un antic
hostal diferent al veritable hostal de l’Arengada de Mura. Es troba a la pàgina
161, a l’inici de l’Itinerari 1, que comença als “forns de calç de can
Torrella”. Com ja hem dit uns paràgrafs més amunt, estan situats vora la
rotondeta de nova construcció del km 4.1 de la carretera. Torno a transcriure
el paràgraf de la Guia al que fa esment
aquest topònim “50 minuts. Forns de Calç. Es continua per dita
carretera de Mura fins al quilòmetre 4’400, poc abans de trobar la masia de can
Torrella, on es deixarà, per agafar a la dreta el camí de carros que baixa i
travessa l’amplia riera de les Arenes i que, per un bosquet de pins, passa al
peu de les ruïnes d’un casalot antic hostal, portant-nos en 5 minuts a una
bifurcació del camí. Deixem a la dreta el que mena al masia de can Solà del
Pla. [...]” El codi alfanumèric que el precedeix situa el topònim (tal i
com es veurà posteriorment al mapa del CET del 1963) al lloc correcte, vora can
Torrella de Baix.
El tercer i últim topònim de l’índex que hem assenyalat
torna a ser unes “ruïnes de l’Hostal”.
Tampoc té cap número que indiqui la pàgina d’aparició a la Guia; però sí que està precedit pel codi 2-E, que en el posterior
mapa del CET de 1963 el situarà en una quadrícula coincident amb el vertader
hostal de l’Arengada de Mura. En aquest últim mapa apareix un petit requadre
buit (indicació de restes d’edificació sense sostre) a la banda de ponent de la
carretera retolat com a “Ruïnes de L’Hostal”. Per tant, no es diu res de “les restes del que sembla havia estat
l’Hostal de l’Arengada” de l’Itinerari A de carreteres de la pàgina 149. Tot
plegat és un petit desgavell.
 |
| Retall del mapa del CET del 1963 centrat a la quadrícula 2-E situada vora la carretera i sobre el poble de Mura. |
Com ja s’ha exposat abans, sembla que quan es va fer
l’ampliació del mapa del CET al 1963, que ja incloïa totes les quadrícules
inicialment plantejades a la Guia,
van posar els topònims als llocs que els pertocava segons l’índex sense cap
mena d’esmena o correcció posterior. Com si els que van fer la Guia del 1935 ja
no hi fossin allà per posar en dubte els errors o descuits que havien deixat en
la seva obra. L’any 1963 ningú va gosar contradir-la, tal com si fos un llibre
sagrat dels seus avantpassats.
Afegit al que hem explicat fins ara, una altra dada que ens diu per què l'Hostalet d'en Torrella ha acabat anomenant-se hostal de l'Arengada la va explicar l'escriptor Ferran Canyameres al seu llibre monogràfic El Vallès: rigor i bellesa de l'any 1959. A la pàgina 135 quan enumera un seguit de masies a Santa Eulàlia de Ronçana diu textualment: "Entorn d'aquestes masies, del riu fins a la Serra Granada, del Turó de Pa i Aigua al del Gos, arreu, n'hi ha provisió d'altres, algunes de noms suggestius com can Paràs, can Polvorí, can Xena, ca n'Unyó Ratera, can Mataperes, can Figuer, can Sisí, can Tabac, can Totxo i can Guineuet, amb el tradicional de Hostal de l'Arengada, que, cent anys enrere, era costum de trobar al peu del camí ral en totes les contrades catalanes i sobretot vallenques." Amb aquesta frase l'autor ens diu que antigament era molt recurrent fer servir el nom Hostal de l'Arengada en molts hostals de camí ral i que, per tant, n'hi havia molts amb aquest nom repartits per tota la geografia del Vallès. Així, no seria d'estranyar que quan es perdia el fil històric d'un antic i perdut hostal, la gent mal informada o documentada l'anomenés d'aquesta forma com un nom genèric d'hostal indeterminat.
El senyor Jaume Freixa i Fontanals, abans esmentant, em va fer saber telefònicament el dimarts 14 de març que als anys 30 i principis dels 40 les ruïnes de l'Hostalet d'en Torrella (les "quatre parets" que deia mossèn Llorenç Sallent l'any 1897 o "les ruïnes d’un casalot antic hostal"
que deia un itinerari de la Guia Monogràfica de l'any 1935) eren un corral de porcs i ovelles. L'any 1943, quan l'amo era el senyor Fontanals, es va obrar la primera rehabilitació de les ruïnes perquè hi poguessin viure els masovers de can Torrella de Baix, ja que en aquell moment la casa mare s'havia quedat sense disponibilitat d'habitacions lliures. Finalment, pels volts del 1955, l'Hostalet d'en Torrella es va acabar de reconstruir afegint-hi l'annex sud del porxo i pis que trenca la simetria la casa, quedant tal i com es pot veure en l'actualitat. El senyor Freixa em va dir també que tota aquesta informació se l'havia fet saber el fill dels masovers que s'hi van instal·lar l'any 1943, que encara es viu.
 |
Façana sud-est de can Torrella de Baix en l'actualitat.
|
 |
L'Hostalet d'en Torrella des de la llera de la riera de les Arenes (per on pujava el camí ral) en l'actualitat.
|
 |
L'Hostalet d'en Torrella reconstituït i parcialment remodelat en l'actualitat. Passeig de can Torrella de Matadepera.
|
 |
| L'Hostalet d'en Torrella reconstruït i parcialment remodelat en l'actualitat. Passeig de can Torrella de Matadepera. |
 |
| L'Hostalet d'en Torrella reconstruït i parcialment remodelat en l'actualitat. Passeig de can Torrella de Matadepera. |
 |
| L'Hostalet d'en Torrella reconstruït i parcialment remodelat en l'actualitat. Passeig de can Torrella de Matadepera. |
FONTS D’INFORMACIÓ:
El senyor Jaume Freixa i Fontanals, hereu dels antics amos de can
Torrella de Baix que actualment viu al que queda del reconstruït Hostalet
d'en Torrella.
Mossèn Llorenç Sallent i Gotés, autor del llibre Los
arxius parroquials - Sant Johan de Matadepera. Editat per l'Impremta de Enrich y Cª l'any 1897 (https://books.google.es/books?id=f4Y6AQAAIAAJ)
Pàgina web de la Parròquia de Sant Joan de Matadepera (https://parroquiadematadepera.wordpress.com/historia-de-la-parroquia/rectorologia/)
Mossèn Manel Ametller i Bassets, autor del llibre Els Orígens
del Nou poble de Matadepera 1768 – 1868. Editat per la Parròquia de Sant Joan de Matadepera l’any 1997.
Salvador Cardús, autor de l'escrit L'hostal de la Barata. Butlletí del Club Pirenenc de Terrassa. Núm. 11. Juliol-Agost 1925. (https://trencadis.diba.cat/dem/catalog/details/72651/document_list?doc=194716)
Pare escolapi Joan Solà, autor de l'escrit Can Torrella de Matadepera. Butlletí del Club Pirenenc de Terrassa. Núm. 14. Gener-Febrer 1926. (https://trencadis.diba.cat/dem/catalog/details/72651/document_list?doc=194710)
Joan Comasòlivas i Font, editor, transcriptor i coordinador del llibre Dietari de Francesc
Gorina i Riera, pagès de Matadepera (1841-1904). Editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat l'any 2003.
Miquel Ballbè i Boada, autor del llibre Aportació
històrica a les Cases de Pagès de Talamanca. Editat per l'Ajuntament de Talamanca l'any 1997.
Miquel Ballbè i Boada, autor del llibre Masos i pairalies de Matadepera. Editat per la Caixa d'Estalvis de Terrassa l'any 1985.
Antoni Ferrando i Roig, autor del llibre El mas Puig de la Balma
for. Editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat l'any 1993.
Antoni Ferrando i Roig, autor del llibre Cròniques
bandoleres de Sant Llorenç del Munt. El camí ral de Barcelona a Manresa. Editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat l'any 1988.
Antoni Ferrando i Roig, autor del llibre Les Sendes dels Bandolers. Editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat l'any 2002.
Ferran Canyameres autor del llibre El Vallès: rigor i bellesa. Editat per Editorial Selecta 1'any 1960.
La Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt. Publicada pel Centre
Excursionista de Terrassa l'any 1935 i redactada per l'excursionista i
pare escolapi Joan Solà.
El
Croquis Itinerario del terreno comprendido entre Martorell, horno del Vidrio, Sellen y Castelltersol (Vich 26 de Enero de 1814). Dibuixat per l'enginyer militar José de Aguirre (https://bibliotecavirtual.defensa.gob.es/)
Mapa de la província de Barcelona
por el Coronel, Teniente-Coronel de Ingenieros D. Francisco Coello
auxiliado por D. Pascual Madoz, autor de las notas Estadísticas e
Históricas de 1862. Entre d'altres servidors de cartografia digital es por trobar a la Cartoteca Digital de l'ICGC. (https://cartotecadigital.icgc.cat/)
Secció de Mapes de la pàgina web del Quicu Tàpies Anton (
http://santllorencdelmunt.com/).
Més concretament el Mapa topogràfic de Sant Llorenç del Munt del CET de
l'any 1963.
Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac (Ramon Suades). Edició del 2020. Ja a la venda als millors centres excursionistes de la comarca!
.png)
