Aquest febrer, per enèsima vegada, he agafat en préstec de la biblioteca el llibre del Josep Maria Faura i Ubach,
Història de la serra de l'Obac.
L'autor d'aquest llibre, publicat l'any 1993, va néixer l'any 1898 i va
ser l'hereu i últim representant de la nissaga dels Ubach. Repassant-lo
de nou, he aconseguit localitzar dins l'històrica heretat de l'Obac: les
ruïnes del mas Ferreres, les
ruïnes del mas Puig-esteve i el
Forn del Jep; i identificar el
Pou de l'Aigua.
Després
d'aquest seguit de troballes, em vaig animar a fer una segona temptativa de cerca del "Forn de la Calzina"; un altre element patrimonial que el
senyor Faura esmenta al seu llibre. La primera incursió dins el domini de la Calcina a la recerca del seu forn d'obra la vaig fer el 18 de febrer del 2017. Ara fa tres anys. Tot i que vaig gaudir d'una excursió en solitari pel record, no vaig poder satisfer una de les meves més grans obsessions: trobar elements patrimonials inèdits.
Les úniques evidències prèvies que tenia amb referència a l'existència del forn d'obra de la Calcina eren les extretes del llibre abans mencionat. A l'apartat ALTRES CONSTRUCCIONS (pàg. 36) l'autor explica: "Encara que és possible que hagués existit algun forn d'obra al riberal de la Saiola, cal remarcar a les darreries del segle XVIII un forn d'obra, després convertit en fossa sèptica sota la casa Nova de l'Obac, i un altre a la carena de l'Alzina Surera prop de la urbanització". Després a l'apartat LES VIES DE COMUNICACIÓ I EL CORREU (pàg. 37) diu: "Les carreteres, inicialment transitades per carretes de bous, rebien el nom de carrerades. A la serra de l'Obac es devien iniciar per portar carreus de pedra des de prop de la riereta de Rellinars a la Casa Vella (de l'Obac), com també per portar-li obra cuita del Forn de la Calzina". Finalment a
l'apartat INDÚSTRIES RURALS (pàg. 39) especifica una mica la seva ubicació amb el següent paràgraf: "Per a la construcció d'edificis hi havia tres forns de ceràmica, el més antic probablement sobre el Camp de la Baga de la Calzina, i dos més moderns, que serviren per a la construcció de la Casa Nova de l'Obac, un al peu de la mateixa casa i l'altre a la carena de l'Alzina Surera prop de la Vinya Vella".
A partir d'aquest tres extractes del llibre es pot concloure que el forn d'obra de la Calcina era el més antic dels que hi va haver a l'Obac, i que va servir per abastir d'obra cuita la construcció i ampliacions de la Casa Vella de l'Obac i la masia de la Calcina. Així, per a la construcció de la Casa Nova de l'Obac a les darreries del segle XVIII es van fer servir altres dos forns d'obra, i aquest es va deixar de banda. En relació a la seva situació, era al riberal del torrent de la Saiola; més concretament "sobre el Camp de la Baga de la Calzina".
On era el "Camp de la Baga de la Calzina"? Al
Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856 es veuen clarament les feixes de conreu que hi havia al voltant de la Calcina a mitjan segle XIX, quan encara hi vivia un masover.
|
Retall (amb orientació oest-nord-oest) del Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856 centrat a la masia de la Calcina |
El senyor Faura va deixar escrit a l'apartat ALTRES CONSTRUCCIONS (pàg.
36): L'edifici més remarcable és la masia de la Calzina, construïda per
Josep Ubach i Falgueres l'any 1674, [...] La masia fou habitada i les
seves terres conreades fins a mitjan segle passat. Després molts
rellinassencs s'emportaren les teules i ara sols en resta la carcanada".
Després a MASOVERS I PARCERS (pàg. 96) diu: "La masia de la Calzina fou
construïda per Josep Ubach l'any 1674 i tingué masover, el darrer un
tal Xambó el 1862".
Per tenir una idea del què es conreava en aquestes feixes de la Calcina he recollit el següent extracte. Apartat ELS CONREUS (pàg 14): "El conreu d'oliveres, de les quals moltes de les masies desaparegudes en tenien mostra, predominà a la vall de la Calzina i a les feixes de les Oliveretes; i les olives es van moldre en el trull de la Casa Vella (de l'Obac)".
|
Restes del trull de la Casa Vella de l'Obac |
Al llibre
Vacarisses des del cor, un llibre pòstum del vacarissà Pere Boix i Puig, s'explica l'origen de la font del Solitari. Ens interessa saber d'aquesta font perquè es troba a la part alta de la feixa llarga que resseguia el torrent de la Calcina. Al capítol titulat LA SORPRENENT HISTORIA DE LA FONT DEL SOLITARI (pàg. 27) el senyor Boix va deixar escrit: "Va endevinar que els del mas de la Calsina (habitada fins al final del segle passat) rentaven la roba en una tosquera, aprofitant l'aigua que baixava de les roques del Paller de Tot l'Any. El Gori i el seu fill Ramon, que per vacances d'estiu l'acompanyava, van descobrir l'antic rec que aprofitant el degotalls de la roca baixava fins on és ara la font, el netejaren i el referen amb les teules que encara quedaven de les restes de la Calsina i es decidiren a fer una font, la millor possible". Aquest extracte ens diu que anteriorment la font del Solitari era una bassa/safareig de la masia de la Calsina. Tots sabem que la finalitat de les basses no és altra que emmagatzemar una gran quantitat d'aigua per poder regar un hort durant tot l'any. Així, podem concloure que la feixa llarga que recorria el torrent de la Calcina, almenys en part, era un hort regat amb l'aigua de la bassa situada al seu capdamunt; actual font del Solitari.
Finalment, el "Camp de la Baga de la Calzina" és molt fàcil de localitzar perquè ha de coincidir amb l'única feixa que hi havia a l'obaga, a l'altra banda del torrent de la Saiola.
|
Les feixes de conreu que hi havia al voltant de la Calcina a mitjan segle XIX amb l'emplaçament de la bassa de l'hort/font del Solitari sobre el mapa topogràfic de l'ICGC |
Ara ja tenia aproximadament situat el forn d'obra de la Calcina "
sobre el Camp de la Baga de la Calzina". Com ja he dit al començament d'aquesta ressenya, el 18 de febrer del 2017 vaig fer una primera temptativa de cerca del forn. Aquell dia vaig baixar pel llarg roquissar que hi ha a la obaga del torrent de la Saiola davant mateix de la masia de la Calcina. Quan s'acabava la codina, vora el torrent, em vaig desplaçar a l'oest per tal d'envoltar per sobre el "Camp de la Baga de la Calzina" abans esmentat. Tot i que vaig intentar maximitzar la superfície explorada en aquest rodal, algun tros d'aquesta obaga va quedar sense examinar a causa de la seva gran frondositat. El resultat final va ser que no vaig trobar les restes del forn d'obra que buscava.
Engany vaig fer la segona temptativa de cerca del Forn de la Calcina. Aquesta vegada l'objectiu era regirar un tram de l'obaga del torrent de la Saiola situat a l'est del llarg roquissar abans mencionat. Encara que m'allunyava una mica del "Camp de la Baga de la Calzina", no deixava de ser "sobre" seu (aigües amunt) i a la riba de la Saiola. L'aproximació la vaig fer aprofitant una pista de desboscament recentment reoberta (any 2017). Per acabar de baixar al torrent de la Saiola, vaig sortir de la còmode pista coincidint amb un petit llom carener que baixa del Turo Roig. A mitja baixada, bosc a través, vaig topar amb una antiga pista de desboscament que resseguia un replà; i en aquest replà, escampats pel terra, amb una grandíssima quantitat de bocins de peces d'obra cuita. Ara només faltava trobar el forn d'obra, que havia de ser molt pròxim. El vaig trobar remuntant una vintena de metres l'antiga pista.
Coordenades del Forn de la Calcina (ETRS89): N 41.63383º E 1.95815º
|
El que resta del forn d'obra de la Calcina |
|
El que resta del forn d'obra de la Calcina |
|
El que resta del forn d'obra de la Calcina |
|
El que resta del forn d'obra de la Calcina |
|
El que resta del forn d'obra de la Calcina |
|
El que resta del forn d'obra de la Calcina |
|
El que resta del forn d'obra de la Calcina |
|
El que resta del forn d'obra de la Calcina |
|
El que resta del forn d'obra de la Calcina |
|
El que resta del forn d'obra de la Calcina |
|
El que resta del forn d'obra de la Calcina |
El forn està molt desfet; s'ha de tenir en compte que és el més antic dels que hi va haver a l'Obac, i que a les darreries del segle XVIII ja estava en desús. Les parets argiloses de la cambra de cocció estan molt ensorrades, però es pot dir que era de planta quadrada i que aproximadament feia 4 per 4 metres de costat. I la orientació de la boca de foc era la nord-oest.
Després de fer una exploració dels encontorns del forn, vaig identificar dues antigues pistes de desboscament que flanquejaven el forn. Una circulava pel replà superior, i l'altra per sota de la boca de foc del forn. Casualitat? No ho crec! La meva hipòtesi és que aquestes dues pistes de desboscament originàriament eren els camins de carro que arribaven fins al forn quan encara funcionava. Un camí de carro superior per tal de fer el tragí de carrega i descarrega de peces a la cambra de cocció; i un camí de carro inferior per portar la gran quantitat de llenya que calia cremar per fer la llarga cocció de les peces. Posteriorment, els carboners es van trobar les restes del forn i del camins de carro, i les van reaprofitar per a les tasques de desboscament. Així els camins de carró els van anar eixamplant amb el pas dels anys fins a convertir-se en les actuals pistes de desboscament. Uns 20 metres al nord-est del forn, allà on es bifurcaven els dos camins de carró (el superior i l'inferior), hi ha una plaça carbonera; i uns 15 metres al sud (seguint la pista superior) n'hi ha una altra.
|
El Forn de la Calcina flanquejat pel camí de carro superior i inferior. L'àrea delimitada per la línia taronja correspon a l'extensió que ocupa l'actual escampall de bocins de peces d'obra. |
Després vaig ampliar l'àrea d'exploració i vaig seguir de pista de desboscament aigües avall (cap al nord-est). Vaig veure que remuntava el marge hidrogràfic esquerre del torrent de la Saiola, resseguint-lo uns 120 metres, fins que creuava la llera per passar al vessant solell. Aquí connectava amb una altra antiga pista de desboscament que, en sentit oest i després d'uns 450 metres, et conduïa fins a la masia de la Calcina. La meva hipòtesi és que aquest era el camí de carró que duia l'obra cuita del forn a la masia homònima, i que després va ser reutilitzat i eixamplat pels boscaters. Crec que aquesta hipòtesi queda parcialment confirmada pel fet que alguns trams de la banda solella d'aquest antic camí estan profusament calçats amb marges de pedres; una feina que els carboners intentaven estalviar-se, i nomes feien quan s'hi veien obligats a fi d'aplanar les places carboneres.
|
Traçat de l'antic camí de carro que unia el forn d'obra de la Calcina amb la masia |
A l'espai entre el primigeni camí de carro superior i l'inferior, a part del clot del que resta del forn, hi ha uns extens escampall de bocins de peces d'obra cuita de tota mena.
|
Trossos de teula dins el sot del forn d'obra de la Calcina |
|
Rajola trencada prop del forn d'obra de la Calcina |
|
Escòria d'una fornada (gris) i una rajola trencada prop del forn d'obra de la Calcina |
|
Una rajola prima trencada prop del forn d'obra de la Calcina |
|
Una rajola gairebé sencera i mig maó prop del forn d'obra de la Calcina |
|
Una rajola gairebé sencera i mig maó prop del forn d'obra de la Calcina |
Com ja hem explicat abans, la finalitat d'aquest forn d'obra era abastir de maons, pitxolins, rajoles i teules la masia de la Calcina i la Casa Vella de l'Obac. Així que totes les peces d'argila vermella cuita que veieu actualment a les ruïnes d'aquestes dues històriques cases van sortir d'aquest forn: el Forn de la Calcina.
|
Masia de la Calcina. Els emmarcaments de totes les seves finestres estan fets amb maons que es van coure al forn d'obra de la Calcina |
|
Interior de la masia de la Calcina. El resistent arc de l'escala d'accés al pis
fet amb pitxolins que es van coure al forn d'obra de la Calcina. |
|
Interior de la masia de la Calcina. El resistent arc de l'escala d'accés al pis
fet amb pitxolins que es van coure al forn d'obra de la Calcina. |
|
Interior de la masia de la Calcina. El resistent arc de l'escala d'accés al pis
fet amb pitxolins que es van coure al forn d'obra de la Calcina. |
|
Casa Vella de l'Obac. Emmarcament d'obra d'una porta que es va coure al forn de la Calcina. |
|
Casa Vella de l'Obac. Arc d'una obertura fet d'obra que es va coure al forn de la Calcina. |
|
Casa Vella de l'Obac. Rajoles del terra que es van coure al forn de la Calcina. |
|
Casa Vella de l'Obac. Columbari del segle XII (segons el senyor Faura) amb peces d'obra que es van coure al forn de la Calcina. |
|
Casa Vella de l'Obac. Peces d'obra que es van coure al forn de la Calcina. |
|
Casa Vella de l'Obac. Porta d'accés al corral annex a la gran cisterna emmarcada amb maons que es van coure al forn de la Calcina. |
Per últim, vull fer un comentari sobre l'ortografia del topònim "Calzina", "Calsina" o "Calcina". Per escriure correctament aquest topònim, com gairebé sempre, hauríem de conèixer la seva etimologia. En aquest sentit, l'autor del llibre
Història de la serra de l'Obac a l'apartat CALZINA JUSSANA (pàg. 30) explica: "Sospitem que el topònim derivaria de ser la primera masia de la serralada les parets de la qual es lligarien amb calç". Si aquesta sospita és certa, el topònim s'hauria d'escriure igual que ho fa l'ICGC i igual que molts altres masos de Catalunya: la Calcina.
FONTS D'INFORMACIÓ:
Josep Maria Faura i Ubach, autor del llibre
Història de la serra de l'Obac. Editat per l'Avenç i la Diputació de Barcelona l'any 1993.
Pere Boix i Puig, autor del llibre
Vacarisses des del cor (editat pel propi autor l'any 2012)
Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856 (Cartoteca Digital de l'ICGC)
Blog del Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar del Vallès. Secció d'introducció als forns. (
http://grpsc3.blogspot.com/p/introduccio.html)
Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac (Ramon Suades). Edició del 2020. Ja a la venda als millors centres excursionistes de la comarca!
Vissir3 de l'ICGC (
http://www.icc.cat/vissir3)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada