dissabte, 24 de juliol del 2021

LA COVA DE COLL CABIRÓ I LA COVA DE LA FONT DEL CATALINO (MONISTROL DE MONTSERRAT)

Des de fa uns mesos tinc localitzat un antic forn de calç al Mapa Topografich de la Montanya de Montserrat de Joan Cabeza de l'any 1909.

Retall del Mapa Topografich centrat al "forn de cals"

El forn de calç està dibuixat aproximadament a la capçalera del torrent de Collcabiró, sota la via del cremallera. Als mapes excursionistes actuals vaig veure que l'únic camí que s'hi apropa és la drecera de l'Agrella; drecera que rep el nom de la masia del poble de Monistrol on comença: la Grella, la Graella o l'Agrella (segons el mapa que consulteu).

El diumenge 6 de juny vaig intentar apropar-me al racó de la muntanya de Montserrat on més o menys haurien de trobar-se les ruïnes d'aquest més que centenari forn de calç. La drecera de l'Agrella comença aproximadament al km 5.5 de la carretera que puja al Monestir (BP-1121), sobre el camp de futbet de Monistrol.

Inici de la drecera de l'Agrella al voral de la carretera

Uns 10 metres més avall, al mateix costat de la carretera i al peu del talús rocallós, vaig trobar la petita escletxa per on neix la font de l'Agrella, una font intermitent que és cosina germana de les altres Mentiroses de Monistrol

Punt de surgència de la font de l'Agrella, situada al costat del rètol d'entrada al nucli urbà de Monistrol. El dia de la visita algú l'havia tapat amb lloses i canyes; suposem que per tenir un control del brollador

Comença amb una forta pujada fins a una punta rocallosa i encinglerada; és l'estrep final de la carena per on discorre la drecera. Per tal de superar-lo s'han picat i cimentat unes escales en un pas entre roques.

Escales picades i cimentades

Continuo pujant pel corriol carener fins a una cruïlla de pistes on hi senyoreja un solitari pi.

Cruïlla de la drecera de l'Agrella amb el camí de les Canals

És la cruïlla entre la nostra drecera de l'Agrella i el camí (pista) de les Canals. Hi ha un hidrant groc que pertany a la bassa contra incendis de l'ADF de Monistrol, que es troba més endavant; i, plantades al terra, dues rajoles en memòria de dos membres d'aquesta ADF.

Detall de les rajoles commemoratives

Es segueix ara per la pista que es va obrir l'any 2006 per tal de construir l'esmentada bassa. En arribar al replanet de la bassa s'obren dos corriols. Un primer que planeja cap l'esquerra en direcció a uns extensos bancals d'horts, ara abandonats, que, segons el mapa de l'editorial Alpina i el mapa interactiu de senderisme del Patronat de la Muntanya de Montserrat, estaven regats en la seva capçalera per una tal "Font del Catalino". El segon corriol inicialment està desdibuixat, però és el que continua carenejant amunt. Vaig prendre aquest segon i, de seguida, a mà esquerra vaig veure una ufanosa figuera situada a la capçalera dels horts abans referits. Al peu d'aquella verda figuera trobaria la font del Catalino? Vaig decidir que a la tornada hi faria un cop d'ull.

A partir d'aquí em vaig adonar que alguna persona ha reobert aquest camí molt recentment. Poc després, la drecera revoltava a la dreta i es ficava en una ampla canal de fàcil progressió.

Quan ja faltava poc per arribar al peu de la punta rocosa de Coll Cabiró, vaig passar per la dreta de dos grans còdols despresos. Un cop al peu de l'espadada punta vaig veure que aquestes persones anònimes també havien desbrossat el peu de la cinglera uns metres a l'esquerra i uns metres a la dreta. En fixar-me de prop vaig advertir que les parets eren plenes de fixacions de vies d'escalada.

Al vessant oest de la punta vaig veure una canaleta que indubtablement era la continuació de la drecera de l'Agrella. El primer graó requereix una senzilla grimpada i té uns petits esglaons picats a la roca.

Primer graó del pas de Coll Cabiró

Quan duia escassos 10 metres d'aquest pas de Coll Cabiró vaig veure, entaforada a l'escletxa esquerra (diàclasi), la petita boca d'una cavitat. El primer pensament va ser que seria un minso forat però, en tallar les branques que el cobrien i apropar-me, vaig veure que la foscor s'anava endinsant indefinidament.

Coordenades de la Cova de Coll Cabiró (ETRS89): N 41.60344º E 1.83806º

Boca de la cova de Coll Cabiró

Boca de la cova de Coll Cabiró

Boca de la cova de Coll Cabiró

Per entrar dins l'estreta boca vaig estirar-me de bocaterrosa amb el cap per davant i, arrossegant-me com un cuc, de seguida vaig arribar a un eixamplament on gairebé em podia posar dret.

Cova de Coll Cabiró. Sostre del primer eixamplament.

Cova de Coll Cabiró. Sostre del primer eixamplament.

Després vaig arribar a un altre pas encara més estret que l'inicial, on vaig trobar una aranya de panxa grossa (Meta bourneti) que hi havia fet la seva teranyina. I allà em vaig quedar! Amb la llanterna del mòbil, però, vaig veure que la cova tirava encara més. En aquell moment, vaig calcular un mínim de 10 metres de recorregut.

Cova de Coll Cabiró. Teranyina de l'aranya Meta Bourneti al pas estret situat als 10 metres de recorregut. Es veu la fosca continuïtat de la cavitat.

Un cop fora de la cova, vaig continuar pujant per la canaleta de pas de Coll Cabiró fins que vaig topar amb una corda amb nusos que ajuda a superar un pas vertical final. Aquesta instal·lació és del tot innecessària; ja que si es continua pujant recte per la canaleta, entre la vegetació arbustiva, s'arriba sense dificultat al replà superior.

Corda fixa al pas de Coll Cabiró

Vista des de la punta de Coll Cabiró. Es veu el poble de Monistrol i part de la drecera de l'Agrella que hem fet.

El replà de Coll Cabiró és ben ample. Apamant-lo vaig trobar una barraca de pedra seca molt desfeta (dies després la vaig pujar a la Wikipedra amb el codi 24397). L'existència d'una barraca en aquest isolat indret demostra, de nou, que al darrer quart del segle XIX, en plena Febre d'Or del conreu de la vinya, es va aprofitar qualsevol pam de terra per plantar-hi un cep. En quant al forn de calç, motiu d'origen de la sortida, vaig intentar creuar la capçalera del torrent de Coll Cabiró en sentit oest, però va ser del tot impossible a causa de l'espessa vegetació que allà hi creix. Tot i així, el rost vessant que domina en aquell racó em va fer sospitar que el forn de calç, si encara en queda alguna cosa, hauria de trobar-se al relleix superior (el de la via del cremallera), o molts metres aigües avall on el pendent es comença a suavitzar. Qui trobi el forn té premi!

Capçalera del torrent de Coll Cabiró, on pensava que podria trobar el forn de calç

Vist això, vaig decidir tornar avall desfent el mateix camí. En arribar a l'altura de la figuera vista abans, vaig agafar una espècie de rasa que hi menava i, després de passar sota un gran pi supervivent, vaig baixar a un petit clot flanquejat per un potent marge de roca mare. Al peu del marge, i a l'ombra de la figuera i un gran nesprer, hi havia una vella paret de maons amb una portella esbotzada al bell mig.

Coordenades de la Font del Catalino (ETRS89): N 41.604740º E 1.839211º

La font del Catalino tal com la vaig trobar

La font del Catalino tal com la vaig trobar

La font del Catalino tal com la vaig trobar

La font del Catalino després d'apartar el bidó negre i les canyes que cobrien el canó

La font del Catalino després d'apartar el bidó negre i les canyes que cobrien el canó

En ficar-hi el cap vaig veure un petit dipòsit quadrat ple d'aigua, i una escorrentia que provenia de l'interior d'una fosca cavitat i que l'anava omplint. Acabava de trobar la font del Catalino i la cova que amaga al seu interior. Aquesta cova, a la manera d'una mina artificial, s'encarregava de recollir l'aigua de l'interior de la terra i conduir-la cap a l'exterior.

Font del Catalino. Des de l'interior es veu el reflex de l'aigua de la cubeta.

Font del Catalino. Aquí s'aprecia el mur de pedra seca lateral de l'inici de la cova

Font del Catalino. Mirant cap a l'interior, amb el flaix activat, les petites gotes que penjen del sostre semblen brillar. Les taques negres són insectes.

Vaig endinsar-me seguint el corrent d'aigua, i vaig comptar a bell ull uns 8 metres de fondària. Quan sortia per la petita porta, em vaig fixar que en el fons del dipòsit que retenia l'aigua hi havia l'extrem d'un tub negre de goma que sortia cap a l'exterior i es perdia vessant avall.

Font del Catalino. Extrem del tub de goma (amb un filtre de malla) que en l'altre extrem va a parar a la bassa de l'ADF de Monistrol.

Aquell tub de goma, tal com diu el mapa interactiu del Patronat, havia d'arribar fins a la bassa contra incendis de l'ADF abans visitada. Tot i així, vaig decidir seguir-lo aigües avall. Baixant pels marges de pedra seca dels bancals abandonats vaig topar amb una barraca d'hort excavada dins el terrer d'un marge. Es veia que s'havia fet servir fins no fa gaires anys (principi del present segle?), però tenia la teulada i la porta aterrada. Al seu davant hi ha un imponent caqui.

Barraca dels horts de la Font del Catalino. La llinda de la porta són dos troncs escairats. Va estar tancada amb una porta de xapa de ferro.

Barraca dels horts de la Font del Catalino. Les parets interiors estan folrades amb pedra seca. La coberta era una teulada. Al terra encara es veuen les teules escampades .

La barraca dels horts de la Font del Catalino des de dalt.

Gran caqui al davant de la barraca dels horts de la Font del Catalino

Vist això, vaig deixar estar el tub de goma, que inevitablement havia d'anar a parar a la bassa, i vaig arrodonir la matinal voltant pel sector del Collcabiró, on unes setmanes abans havia localitzat (via ortofotomapa) algunes potencials barraques. Finalment vaig trobar tres rústiques barraques de pedra seca, que dies després vaig pujar a la Wikipedra amb els codis 24400, 24401 i 24402.

Un cop a casa, molt sorprès per les troballes que havia fet (sobretot la cova de Coll Cabiró i la cova de la Font del Catalino), vaig cercar informació a totes les fonts documentals que tenia al meu abast. La pàgina web TOT MONTSERRAT del Jordi López Camps no en deia res, només donava la localització aproximada de la font del Catalino sense parlar de la cova que amaga. Cap dels històrics mapes excursionistes que es poden consultar en la web anterior tampoc esmentaven res. Per últim, al projecte d'inventari de cavitats de Catalunya EspeleoÍndex, liderat pel Josep Manuel Miñarro, tampoc apareixia cap de les dues coves.

Perdut com estava, aquell mateix dia vaig enviar les fotografies que havia fet de les coves als companys Quim Solbas i Armengol Gelabert. Les fortografies estaven acompanyades d'una telegràfica indicació de la seva ubicació; tot i així, el dia 21 de juny vaig rebre un e-mail del Quim Solbas dient-me que les havia trobat i visitat. Després de ficar-s'hi dins, a la cova de Coll Cabiró li donava uns 20 metres de profunditat. També em va explicar que havia parlat amb el Joaquim Serch del Club Muntanyenc Monistrolenc. Aquest natural de Monistrol li va confirmar que la instal·lació del tub negre de la font del Catalino fins al dipòsit corre a càrrec de l'ADF de Monistrol i de l'Ajuntament. També li va comentar que els que mantenen el camí net fins a les parets de Coll Cabiró són ells mateixos, i que ho fan per tal de donar accés a les diverses vies d'escalada que allà han muntat. Sobre la cova de dalt va dir-li que ells sempre l'han conegut, però que no li donen més importància; mai l'han donat a conèixer i, per tant, no és coneguda per la Federació Catalana d'Espeleologia ni per la gent de l'editorial Alpina. Entre els monistrolencs la coneixen com "la cova de Coll Cabiró".

L'indicatiu a la boca de la cova. Foto presa pel Quim Solbas el dia 21 de juny.

La boca de la cova de Coll Cabiró. Foto presa pel Quim Solbas el dia 21 de juny.

L'interior de la cova de Coll Cabiró. Foto presa pel Quim Solbas el dia 21 de juny.

L'interior de la cova de Coll Cabiró. Foto presa pel Quim Solbas el dia 21 de juny.

L'interior de la cova de Coll Cabiró. Foto presa pel Quim Solbas el dia 21 de juny.
 

La portella de la font del Catalino. Foto presa pel Quim Solbas el dia 21 de juny.

L'indicatiu de la font i cova del Catalino. Foto presa pel Quim Solbas el dia 21 de juny.

L'interior de la font i cova del Catalino. Foto presa pel Quim Solbas el dia 21 de juny.

L'interior de la font i cova del Catalino. Foto presa pel Quim Solbas el dia 21 de juny.

L'interior de la font i cova del Catalino. Foto presa pel Quim Solbas el dia 21 de juny.

L'interior de la font i cova del Catalino. Foto presa pel Quim Solbas el dia 21 de juny.

L'interior de la font i cova del Catalino. Foto presa pel Quim Solbas el dia 21 de juny.

L'interior de la font i cova del Catalino. Foto presa pel Quim Solbas el dia 21 de juny.

L'interior de la font i cova del Catalino. Foto presa pel Quim Solbas el dia 21 de juny.

Paral·lelament a la "via Quim Solbas", el 19 de juny vaig comunicar-me amb l'espeleòleg degà de la SIS del CET, el Salvador Vives. Jo li vaig explicar el poc que sabia de la cova de Coll Cabiró, i ell em respondre que no la coneixia i que estava interessat en anar a visitar-la. Finalment, després d'una temptativa de sortida anul·lada per la pluja, el diumenge 27 de juny vàrem aconseguir concertar una matinal per fer la topografia de la cova. El grup estava format pel Salvador Vives, l'Eduard Badiella (també històric espeleòleg de la SIS), el Quim Solbas, l'Armengol Gelabert i el que escriu.

El grup pujant a Coll Cabiró per la drecera de l'Agrella. Foto presa pel Salvador Vives el dia 27 de juny.

Primer vam pujar fins a la cova de Coll Cabiró, on l'Eduard, ajudat pel Salvador, va apamar fins a l'últim racó de la cavitat. Als 10 metres de recorregut va superar el pas estret produït per un topi i, amb pendent ascendent va arribar a una saleta d'uns 2 metres d'altura on hi abunden formacions calcàries penjades del sostre. Segons ens van explicar els dos espeleòlegs, la diàclasi generadora de la cova té una orientació aproximada nord-sud (15º), la mateixa que l'escletxa que va conformar la canaleta (pas de Coll Cabiró) on està entaforada. Finalment van sortir 20 metres de recorregut.

La boca de la cova de Coll Cabiró. Foto presa pel Salvador Vives el dia 27 de juny.

L'Eduard Badiella entrant per començar a fer les mesures de la topografia. Foto presa pel Salvador Vives el dia 27 de juny.

L'Eduard Badiella superant la primera estretor de la cova als 2 metres recorregut. Foto presa pel Salvador Vives el dia 27 de juny.

L'Eduard Badiella superant el topi de la segona estretor de la cova als 10 metres recorregut. Foto presa pel Salvador Vives el dia 27 de juny.

L'Eduard Badiella superant el topi de la segona estretor de la cova als 10 metres recorregut. Foto presa pel Salvador Vives el dia 27 de juny.

L'Eduard Badiella superant el topi de la segona estretor de la cova als 10 metres recorregut. Foto presa pel Salvador Vives el dia 27 de juny.

L'autor del blog a la boca de la cova de Coll Cabiró. Foto presa pel Salvador Vives el dia 27 de juny.

L'autor del blog i l'espeleòleg de la SIS Eduard Badiella la boca de la cova. Foto presa pel Salvador Vives el dia 27 de juny.

Topografia de la cova de Coll Cabiró

Després el grup va baixar a visitar la font del Catalino i, sobretot, la cova que amaga al seu interior. Els espeleòlegs, després d'endinsar-s'hi, van confirmar que la cavitat no havia sigut excavada; sinó que és natural. Ens van explicar que la mà de l'home només havia fet el mur de tancament de maons, el marge de pedra seca lateral de l'inici i la cubeta formigonada on es recull l'aigua. La van trobar prou interessant i van fer la corresponent topografia. La cova on neix la font del Catalino es troba a la confluència d'una diàclasi d'orientació nord-sud amb un estrat argilós impermeable. Com es pot veure a la topografia, la diàclasi generatriu té la mateixa orientació que la cova de Coll Cabiró (15º) i, com es pot veure a una de les fotos preses de prop, ha esberlat el llindar de la portella de la font. Resseguint el regueró de la surgència fins al capdamunt, es van comptar 12 metres de recorregut.

La portella d'accés a l'interior de la font del Catalino. Es veu com la diàclasi generadora de la cova també ha esquerdat el llindar de maons la portella. Foto presa pel Salvador Vives el dia 27 de juny.

L'Eduard Badiella entrant per començar a fer les mesures de la topografia. Foto presa pel Salvador Vives el dia 27 de juny.

L'autor, l'Armengol Gelabert i el Quim Solbas esperant mentre s'amida la cova. Foto presa pel Salvador Vives el dia 27 de juny.

L'Eduard Badiella sortint de la font. Foto presa pel Salvador Vives el dia 27 de juny.

Topografia de la font de Catalino

Vàrem acabar la jornada visitant alguna de les barraques que es troben en aquest sector del Collcabiró.

L'Eduard Badiella i l'autor davant de la barraca dels horts de la Font de Catalino. Foto presa pel Salvador Vives el dia 27 de juny.

El Quim Solbas davant d'una barraca terrera margera mig colgada; encara no ha sigut pujada a la Wikipedra. Foto presa pel Salvador Vives el dia 27 de juny.

Part del grup mira la mateixa barraca. Foto presa pel Salvador Vives el dia 27 de juny.

L'autor, l'Eduard Badiella i l'Armengol Gelabert davant la barraca amb codi 24402 de la Wikipedra. Foto presa pel Salvador Vives el dia 27 de juny.

L'autor davant la barraca amb codi 24402 de la Wikipedra. Foto presa pel Salvador Vives el dia 27 de juny.

El Quim Solbas mirant l'interior de la barraca amb codi 24402 de la Wikipedra. Foto presa pel Salvador Vives el dia 27 de juny.

El Quim Solbas davant barraca amb codi 24402 de la Wikipedra. Foto presa pel Salvador Vives el dia 27 de juny.

Imagino que, després de la publicació de la present ressenya, properament les dues coves apareixeran a l'EspeleoÍndex i quedaran registrades i catalogades per sempre més. Molt agraït d'haver-hi col·laborat, junt amb els companys més amunt consignats.

La drecera de l'Agrella (Grella) i els elements citats sobre el mapa excursionista de l'editorial Alpina

FONTS D'INFORMACIÓ:

Armengol Gelabert i Quim Solbas. Experimentats excursionistes (i molt més) amb el camp base a Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac. 

Salvador Vives i Eduard Badiella. Històrics espeleòlegs de la SIS del CET.

Jordi López Camps, autor de la pàgina web TOT MONTSERRAT (https://totmontserrat.cat/)

Mapa Topografich de la Montanya de Montserrat de Joan Cabeza que complementava el llibret Itinerari de la Montanya de Montserrat, publicat per redacció de la Revista Montserratina l'any 1909 (https://totmontserrat.cat/wp-content/uploads/2014/09/Mapa-Topografich-Revista-Montserratina-1909.jpg)

Montserrat, Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Mapa - guia excursionista publicat per l'Editorial Alpina i la Societat Gestora d'Informació Territorial Geoestel l'any 2005.

Mapa interactiu de senderisme del Patronat de la Muntanya de Montserrat (http://www.gencat.cat/patronatmontserrat/MapaSenderisme/index.html)

Wikipedia en anglès (https://en.wikipedia.org/) i Viquipèdia en català (https://ca.wikipedia.org/)

EspeleoÍndex. Catàleg Espeleològic de Cavitats de Catalunya dirigit per Josep Manuel Miñarro, Francesc Rubinat i Victor Rubinat en el apartat informàtic (https://www.espeleoindex.com/)

PETJACIMS, blog del Club Muntanyenc Monistrolenc (http://centreamicscmm.blogspot.com/)

Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)

 

3 comentaris:

  1. Molt interessant. Felicitats per l'exit de la recerca.

    ResponElimina
  2. Gràcies al treball de formigueta de persones com tu, es podrà mantenir el coneixement del patrimoni de les nostres muntanyes. ¡Enhorabona!

    ResponElimina