La primera notícia que vaig tenir de l'existència d'aquesta bassa va ser l'inèdit llibre del Josep Álvarez FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes. En l'apartat de descripció de la font el senyor Álvarez deia: "Pel que respecta a la font, ignoro si hi és tal font o no, ja que el lloc possible és una veritable selva. Gràcies a l'esforç d'uns senyors dedicats també a la recerca de fonts, (l'any 1995) van netejar el lloc i es va poder arribar a la bassa. La bassa, que té unes dimensions aproximades de 5 x 3.5 i per 1.5 metre de fons, es troba voltada de canyes, bardisses i altres espècies, enfiladisses principalment. La paret que li fa de tanca és a base d'un mur de pedra seca que fa aproximadament 1 metre d'amplada per 1 d'alçada i 5 de llargada. La bassa és alimentada per l'aigua que hi entra pel costat N i desguassant-se pel costat S, marxant pel torrentet a buscar el torrent principal (torrent dels Oms) a uns 50 metres avall. Per la quantitat de bardisses, canyes i altres espècies que priven la visió, és possible que a la part de dalt de la bassa per on hi entra aigua, hi hagi una font; o potser millor una surgència petita o gran, que proveeix d'aigua la bassa i aquest torrent comenci aquí; si es netegés els voltants de la bassa es veuria." Després a l'apartat d'observacions el Josep concreta dient: "Cal esmentar que també hi havia la possibilitat que la font estigués a la balma esmentada abans (en referència al bonic gorg balmat del torrent dels Oms); però sembla més lògic que sigui per sobre de la bassa, ja que el primer dia que la vaig veure hi entrava un bon doll d'aigua, i la balma és a sota." El gran cercador de fonts del Parc Natural ho deixava ben clar; segurament la veritable la font del Corto Pio no era el preciós gorg balmat, amb saltant inclòs, del torrent dels Oms, sinó dins una antiga bassa d'un petit torrent tributari.
Posteriorment, encara vaig trobar una altra font documental que esmentava la bassa com a possible font del Corto Pio real. Es tracta del llibre Fonts de Vacarisses del Josep Maria Farrés. A la descripció de la font ens diu: "Lloc un xic confús per localitzar el punt just de la font perquè d'aigua en surt per tot arreu. En un principi en els treballs realitzats durant la primavera de l'any 1986, vàrem creure que la font era per sota d'aquest lloc en una petita balma tocant al torrent (dels Oms) ja que era un punt d'on brollava molta aigua. Després d'uns anys, a primers de 1995, es realitzaren uns treballs de neteja per aquesta zona, i d'entremig d'una espessa vegetació de bardisses, canyes i altres espècies, va aparèixer l'esmentada rudimentària bassa amb un bon doll d'aigua. Això ens afirma les primeres notícies que tenia d'aquest lloc per una família del nostre poble que em varen dir que fa molts anys ells varen tenir un hort per aquests voltants." Ara no hi havia dubte. S'havia d'arribar fins a la bassa!
El diumenge 15 de desembre passat, després de molts anys de tenir coneixement de l'existència d'aquesta bassa, finalment vaig concertar una matinal amb el company i amic Armengol Gelabert per tal d'obrir-nos camí i arribar-hi. Vàrem agafar el corriol d'accés al gorg balmat del torrent dels Oms, que actualment la gent assimila amb la font del Corto Pio. Aquest corriol comença a l'ampla pista que uneix les Vendranes amb can Còdol.
Coordenades de l'inici del corriol (ETRS89): N 41.62030º E 1.92130º
Per aquelles dates feia poc que havia plogut bastant i baixava aigua per tots els torrents. Així que, quan el corriol entrava dins la llera del torrent del Oms, ens vam topar amb un gran gorg sota el primer petit saltant. Amb una passera de pedres vàrem aconseguir superar aquest primer obstacle.
 |
| Gran gorg sota el primer saltant d'aigua que ens trobem |
Fem cap a la concrecionada balma amb gorg. Veiem que cau molta aigua pel saltant i que el gorg és ple a vessar. Saludem el "cap de gos" que ens mira fixament i tornem uns metres enrere.
Coordenades del gorg balmat del Corto Pio (ETRS89): N 41.62106º E 1.92294º
 |
| Gorg balmat del Corto Pio al torrent dels Oms |
 |
| El cap de gos mirant a la nostra esquerre. Oi que ho sembla? |
Sortint de la balma, al vessant hidrogràfic dret, hi ha una figuera arrelada al talús terrós. Aquí, ajudant-nos de les seves rames, el vàrem remuntar com si volguéssim arribar-nos sobre la balma. De pujada vam veure les restes d'un marge de pedra seca fet amb travertí i, un cop dalt, un ample replà amb un corriol que el voreja per damunt de la balma. Aquí vam trobar una pomera i un altre arbre fruiter que no vam saber identificar. Tot el que veiem: l'abundant aigua, els marges de pedra seca i els arbres fruiters eren proves de que aquí hi va haver un hort en el passat. Continuem uns pocs metres i ens topem amb dues ufanoses alzines. Aquesta era la "zona 0" de l'embardissada. El corriol segueix i va a buscar la continuació dels torrent dels Oms aigües amunt del saltant del gorg balmat, però aquest no era el nostre objectiu. Des de les alzines, mirant cap a l'interior del replà de l'antic hort, veiem unes canyes a una vintena de metres, però la bardissa feia impossible arribar-hi anat pel dret. Mirant cap a l'esquerra (oest) vam veure que s'intuïa la traça d'un antic corriol. Potser prenent aquesta petita marrada arribaríem més netament fins a les canyes i la bassa? Creuem una zona entollada per l'abundant aigua que baixa per un rec, que possiblement de la bassa, i la traça revolta a la dreta i torna a creuar el rec. A partir d'aquí la massa selvàtica ja era impenetrable. Vàrem treure els guants i les eines i, mica en mica, l'Armengol es va anar obrint pas pel vessant esquerre del rec. Finalment arribem a les canyes. Aquí avancem més ràpid perquè són fràgils i es dobleguen fàcilment. I sí! Enmig del canyissar l'Armengol troba el llarg mur de pedra de la bassa i aigua al seu interior. A partir d'aquí va començar una llarga tasca (més de 3 hores) de desbrossament i estassada per tal de netejar tot el llarg del mur i un camí d'accés final, més directe, pel marge dret del rec que surt de la bassa.
Coordenades de la font i la bassa del Corto Pio (ETRS89): N 41.62136º E 1.92291º
 |
| Traçat de l'aproximació final sobre el topogràfic de l'ICGC |
 |
| Traçat de l'aproximació final sobre la més recent ortofoto de l'ICGC |
 |
| El mur que tanca que la bassa des del cantó sud-est |
 |
| Aproximació a la font o surgència que proveeix d'aigua la bassa |
 |
| Punt de surgència de la font del Corto Pio al cantó sud-oest de la bassa |
 |
| El mur que tanca que la bassa des del cantó sud-oest |
 |
| Aproximació al desguàs inferior de la bassa que travessa el mur |
 |
| Aproximació al desguàs inferior de la bassa que travessa el mur |
 |
| Detall de la llosa original que ajuda a saltar el solc del rec |
 |
| Punt de desguàs inferior de la bassa a traves del mur |
 |
| Punt de desguàs inferior de la bassa a traves del mur |
 |
| Punt de desguàs inferior de la bassa a traves del mur |
Un cop tot el voltant estassat, vam poder fixar-nos acuradament en el perímetre i dimensions de la bassa, i en l'origen de l'aigua que l'emplenava contínuament. El mur de pedra lligada amb abundant morter de calç fa 6 m de llarg per 0.75 m de gruix i 1 m d'altura mitja. El mur tanca una bassa de planta aproximadament rectangular de 6 m de llarg per 4 m d'ample (uns 24 m2) que està orientada longitudinalment seguint l'eix est/oest. La bassa desguassa per un forat que travessa els 0.75 m d'ample del mur per la seva part baixa; iniciant aquí un fondo rec que continua aigües avall. Aquest important cabal d'aigua neix dins la bassa; més concretament al seu cantó sud-oest. A la part inferior del marge de pedra seca d'aquest cantó de la bassa, en un forat de secció triangular emmarcat amb pedres, sortia a l'exterior un important doll d'aigua: la veritable surgència o font del Corto Pio. Aquell dia brollava un cabal d'aigua gran; el mateix cabal que un cop amansit dins la bassa, després sortia pel desaigüe inferior.
Aquell diumenge, tornant ja cap ja cap a casa, vàrem resseguir el rec del desguàs de la bassa aigües avall, per tal de veure fins a on arribava. Ens vam adonar que allà on el corriol d'accés creuava la zona entollada, a uns 20 metres del mur de la bassa, l'aigua es filtrava sota terra i desapareixia. Tot i que després, uns 20 metres encara més avall i al peu d'un marge cobert d'heura de la riba dreta del torrent dels Oms, tornava a sorgir per aiguabarrejar-se amb l'aigua que ve del proper gorg balmat.
 |
| Baixant cap a la llera del torrent del Oms a la recerca de la continuïtat del rec de desguàs de la bassa |
 |
| Marge de la riba dreta del torrent dels Oms on torna a brollar l'aigua del rec de la bassa. La figuera pelada es veu al fons |
 |
| Petits saltants que fa l'aigua de la "ressurgència" poc abans de l'aiguabarreig amb el torrent dels Oms |
El mapa del Patrimoni Cultural de la DIBA de Vacarisses ens diu que "Francesc Alsina i Vendranes era el germà petit de Josep Alsina, propietari del mas Alzina (situat en terme de Rellinars, just al termenal amb Vacarisses), i posseïa una peça de terra de 30 jornals situada al "Llatoner" a prop del mas Alzina. El 1759 feia pocs anys que Francesc s'hi havia construït una casa, on residia amb la seva família. Aquesta nova casa pagava un cens de 2 sous i l'any 1780 era coneguda amb el curiós nom de "Fuerte Pio", que després va derivar a "Corto Pio". Vers l'any 1800 havia passat a pertànyer a l'heretat del mas Còdol".
Un cop la peça de terra del Corto Pio va passar a mans de can Còdol, al segle XIX, ja entra en joc el fons documental de l'Arxiu de Vacarisses amb el que jo treballo assíduament per saber els parcers de les antigues barraques que vaig trobant al llarg del seu terme municipal. Així puc dir que a cal Xicu, una casa vacarissana de l'actual carrer de Sant Ignasi, aquí menaven una vinya en contracte de parceria amb el propietari de can Còdol. Segons el Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856, un tal Joan Puig aquí conreava una peça de terra de 5 quarteres, 3 quartans i 1 picotí, el conreu principal de la qual era la vinya. Poc temps després, segons l'Amillarament de 1861, un tal Jaume Puig (à) Xicu (probablement fill de l'anterior) conreava aquesta peça de terra, propietat de Felip Neri Còdol, que consistia en secà de 2ª classe (2 q), una vinya de 2ª i 3ª classe (2 Q i 10 q), erm de 1ª (6 q) i roques (1 Q i 9 q). Probablement aquestes 2 quarteres de secà de 2ª classe que el Xicu tenia sota el Corto Pio corresponien a l'hort que es regava amb la bassa que aquí donem a conèixer, perquè molts altres petits horts de regadiu situats als torrents del poble de Vacarisses també tenen aquesta mateixa classificació a l'esmentat Amillarament. Gràcies als padrons i altres llistats de contribuents existents a l'Arxiu, sabem que el fill gran i hereu del Jaume Puig es deia Josep Puig Riusech i encara se'l coneixia amb el mateix motiu: "el Xicu". Sense por equivocar-nos podríem dir que aquesta bassa va regar l'hort del Xicu. Tot i que, posteriorment, potser va ser menat per alguna altra casa de Vacarisses, o simplement deixat ermar, perquè al final del segle XIX es perd el rastre d'aquesta família a Vacarisses.
Per poder arribar a la font i bassa del Corto Pio sense tenir por de quedar-se penjant enmig la frondosa vegetació; aquí teniu un enllaç que us permetrà descarregar-vos un track de Wikiloc que us hi portarà. D'aquesta forma el podreu descarregar al vostre aparell GPS o mòbil sense problemes de compatibilitat. Per tant, aquí teniu el track de l'APROXIMACIÓ FINAL A LA VERTADERA FONT I BASSA DEL CORTO PIO.
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/aproximacio-final-a-la-vertadera-font-del-corto-pio-i-la-seva-bassa-44665857
Powered by Wikiloc
FONT D'INFORMACIÓ:
Josep Álvarez i Jaén (CET), autor del llibre inèdit FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes. (abril de 1997)
Josep Maria Farrés Trias, autor del llibre Fonts de Vacarisses (editat per l'Ajuntament de Vacarisses l'any 1996)
Mapa del Patrimoni Cultural de Vacarisses de l'any 2010 (http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08291)
Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856 (Cartoteca Digital de l'ICGC)
Amillarament de Vacarisses de 1861 (Arxiu de l'Ajuntament de Vacarisses)
Mapa del Cadastre parcel·lari de Vacarisses de l'any 1944 (Ajuntament de Vacarisses)
Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)
Cartoteca Digital de l'ICGC (http://cartotecadigital.icc.cat/)
Seu Electrònica del Cadastre (https://www.sedecatastro.gob.es/)
