La primera cavitat de la que es parla en aquest document és "una cueva conocida con el nombre de Bauma Gran. Se halla en la heredad de Felipe Neri Gibert (a) Sanana en el parage llamado Sot de la Espluga en dirección a poniente a medio cuarto de hora de distancia de dicha casa y a media hora del pueblo; pueden estar en ella mas de dos cientos hombres pero es de las conocidas por balmas o sea de las que desde la parte de afuera puede verse todo el interior de ellas. No se ha destruido por considerarse imposible y seria muy difícil y costoso el tapiarla, y aun así proporcionaria mejor abrigo y asilo a la gente mala".
Des que vaig llegir aquest text, vaig estar donant-li voltes a aquesta Bauma Gran; i, fins i tot, li havia preguntat al Joan Arnau, propietari de la Farinera, sobre l'existència d'alguna gran balma prop de la masia de Sanana. Tot sense èxit.
Doncs bé, el diumenge 20 de març de 2016 vaig anar a visitar una petita barraca de pedra seca que havia trobat el Jordi Belil, i que jo desconeixia. La barraca es trobava a la part baixa del que jo en aquell moment anomenava Sot de Sanana.
http://barraquesdevacarisses.blogspot.com.es/2016/03/214-barraca-del-jordi-belil-sanana.HTML
Després de fotografiar-la i prendre les dades corresponents, encara era d'hora i, per veure si trobava alguna barraca més, vaig decidir emboscar-me sot amunt aprofitant una quasi perduda pista.
Coordenades geogràfiques (ETRS89): | N 41.616259º E 1.898078º |
Aquesta pista, no sense dificultats per a avançar, remunta el vessant hidrogràfic esquerre del sot. Quan la pista passava per sobre de l'aiguabarreig de les dues capçaleres d'aquest torrent, em vaig fixar que per sota treia el cap una primera balma molt embardissada.
Però la dificultat per accedir-hi i les seves modestes mides, em van fer llançar la tovallola i continuar uns metres amunt fins que, també sota la pista, vaig veure el que semblava una balma de dimensions ja respectables. Aquesta estava ubicada a la llera del començament d'una de les dues capçaleres del sot.
Coordenades geogràfiques (ETRS89): | N 41.617533º E 1.899990º |
En apropar-me vaig veure que els voltants de la balma eren plens d'antics marges de pedra seca. Fins aquí dalt havien arribat els establiments de vinya a rabassa morta de la segona meitat del segle XIX! Vaig rodejar fàcilment la balma per sobre del seu llavi superior, i un cop vaig ser a la comissura del vessant hidrogràfic dret, em vaig esmunyir entre la bardissa per tal d'accedir al seu interior. Efectivament, la balma era gran, molt gran! I als seus dos extrems hi havia tancats fets amb pedra seca, o sigui, era el que vulgarment es coneix com a balma obrada. Ja no calia que cerqués una barraca de pedra seca per a aquelles feixes que envoltaven aquell racó, perquè davant meu tenia el gran aixopluc que va abrigar aquells pagesos vacarissans de segles pretèrits.
Un cop passada l'emoció del primer moment, vaig començar a relacionar aquesta gran balma amb aquella Bauma Gran de la que parlava aquella nota de l'Alcaldia de Vacarisses de l'any 1850. Tot lligava: les seves gran dimensions i la seva situació. Està dins l'heretat de Sanana (abans i ara), a ponent de la casa (realment al sud-oest), i a poca distància (290 m en línia recta). I si aquesta era la Bauma Gran, el torrent on es troba era el Sot de l'Espluga. El mateix torrent que aigües avall actualment encara conserva quatre barraques de pedra seca. Això demostraria l'intensa activitat agrícola que aquest torrent va patir en el passat.
La balma està oberta i encarada al sud, cosa que li dóna unes condicions d'habitabilitat excel·lents. Les seves dimensions generals són les següents. El llavi superior del pòrtic fa uns 4 metres d'altura màxima. Té uns 26 m de llarg, si resseguim tot el llarg de l'extrem del llavi superior. Però, si resseguim el llarg de l'interior de la balma, s'arriba als 39 m. A l'extrem est de la balma s'arriba a la màxima profunditat amb uns 15 m; tot i que a aquesta profunditat l'altura baixa a menys de mig metre.
L'espai que tanca la paret de pedra seca de l'extrem oest és el més petit, però sembla que és el que s'ha fet servir més recentment per l'existència al seu interior una garrafa d'aigua de plàstic del tombant del segle XX.
El parament de pedra seca de l'extrem est tancaria un espai més gran si no fos perquè li manquen uns 4 m de llarg per a connectar amb la comissura del llavi, on comença un ben conservat marge de pedra seca que continua cap a l'exterior de la balma. Al seu interior s'arriba a la màxima profunditat.
Al terra de la part mitja de la balma vaig trobar una mandíbula inferior de senglar.
A la paret de roca de davant i amagades darrere unes heures que s'hi enfilaven, vaig descobrir uns guixats i uns gravats de difícil comprensió. Però al cap d'una estona vaig començar a desxifrar alguns d'aquests escrits.
En el primer escrit, fet amb guix blanc, s'hi podia llegir de forma desordenada "10 años", "Nuria Valls" en lletra anglesa lligada, i la correlació de números "123" diverses vegades.
En el segon escrit, fet amb carbonet, s'intueix quelcom semblant a "LATRACA". Més endavant un gravat amb les inicials "X. P. M." i "J M R M" i la data "1-3-56", que va caure en dijous. Sota i en guix només s'arriba entendre una "J" seguida d'altres lletres en minúscula il·legibles.
Més a la dreta, i un altre cop en guix, es pot llegir "Vacaris", "Nuria Valls" en lletra anglesa lligada i la data "29=8=31", que va caure en dissabte. Després el dibuix d'un ninot, que a mi em recorda un guàrdia civil amb tricorni i capa inclosa. Finalment també amb guix i lletra anglesa lligada es pot llegir "Ramon Riera".
El dissabte 26 de març, al cap d'una setmana d'haver trobat la balma, davant l'Ajuntament de Vacarisses, em vaig topar amb el Jordi Torrella de cal Cargol, un dels més grans coneixedors de la història recent del poble. Jo li vaig comentar els dos noms que havia pogut desxifrar dins aquesta balma de Sanana; i ell, per a sorpresa meva, em va respondre que només en recordava i coneixia un: el de la Núria Vall (sense la "s" final). El Jordi em va explicar que la Núria era un dels quatre fills que la família Vall-Camps havia tingut. Aquesta família provenia de Camps, un petitíssim poble del terme municipal de Fonollosa (Bages), i va ser contractada com a masovers pel propietari de Sanana. Van estar-se a la masoveria de Sanana des de mitjan de la dècada dels 20 fins al final dels 40 del segle XX. Finalment la incertesa econòmica de les collites i la duresa de la feina al camp va fer que, com d'altres masovers de masies veïnes, la família Vall-Camps es traslladés a viure al poble de Vacarisses. El Jordi també em va dir, coincidències de la vida, que una de les filles d'aquesta família que encara vivia al poble, la Concepció, havia mort aquell mateix dia; i que l'última cosa que sabia de la Núria és que vivia a la Bauma, i que després s'havia anat a viure per la zona de Granollers amb la seva filla.
Aquell mateix dia en arribar a casa vaig recordar que al llibre Retrats de Vacarisses del Josep Maria Farrés apareixia una foto de família dels masovers de Sanana. I sí, efectivament, a la pàgina 38 vaig trobar una foto de l'any 1927 amb la família Vall-Camps posant per a la posteritat davant del que sembla l'era enrajolada de Sanana. A la foto apareixen la mare amb un nadó en braços, el pare, la filla gran que deuria tenir uns 14 anys, un nen petit d'uns 4 anys, i finalment a la dreta una nena d'uns 6 anys. Aquesta última déu ser la Núria Vall(s) que 4 anys després, quan en tenia 10, va guixar la paret de la balma.
D'aquell "Ramon Riera" i d'aquelles inicials no en sabem res. Però en quant a la "Nuria Valls" gairebé tot lliga per a asseverar que ho va escriure la mateixa Núria Vall Camps l'any 1931 quan encara residia a la propera masia de Sanana, junt amb la resta de la família. Aquest tipus de lletra (anglesa i lligada) és el primer que s'ensenya a l'escola quan s'aprèn a llegir i escriure. A mi, per exemple, als anys 80, a l'escola em van ensenyar a escriure amb aquest tipus de lletra. L'idioma en que en escriu la seva edat ("10 años") és el castellà, l'únic que li podien haver ensenyat a l'escola a la petita Núria. Hem de tenir en compte que només feia 4 mesos que s'havia declarat la Segona República, i que es venia de 6 anys de la dictadura de Primo de Rivera, on el català estava prohibit. L'única cosa que no casa és la "s" del cognom de la Núria; potser només sigui un simple error ortogràfic d'una nena que està aprenent a escriure...
Nota: si algun amic o familiar de la Núria Vall Camps coneix alguna dada més sobre la història d'aquesta família, que no dubti en fer-m'ho saber. La seva aportació serà afegida a aquesta ressenya. Podeu posar-vos en contacte amb mi deixant un comentari aquí sota o enviant-me un e-mail a
david.terrassa@hotmail.com
Tornant a la nota de l'Alcaldia de vacarisses de 1850, la següent cova que es referenciava era "otra cueva o balma sin nombre cerca la Torre de Moros (actualment coneguda com a Torrota de Vacarisses). Se halla situada en terreno de Fermin Gibert (cap de família del cal Ferminet en aquelles dates) cerca la torre dicha en direccion a poniente y es tambien de las que puede descubrir-se todo su interior desde la parte afuera, teniendo unas treinta varas de largo y seis de profundidad (si una vara catalana són 83.6 cm, la balma feia 25 m de llarg per 5 m de profunditat). Dista medio cuarto de hora de la casa llamada Vives y un cuarto del pueblo. No se ha destruido ni obstruido para las mismas razones por las que se ha dejado de verificarse de la anterior".
En el moment que vaig llegir aquest text ja sabia quina era aquesta balma tan ben localitzada i descrita ja a mitjan segle XIX. Ja me n'havien parlat el Cisco Badia de cal Simon (també de cal Julito) i el Toni Masana de cal Ton Carnisser (també de cal Cafeter i cal Quirol). El primer per tradició oral de la família l'anomena balma del Toni; i el segon també per tradició familiar l'anomena balma del Pastor.
Poc després també vaig preguntar-li per aquesta aquesta balma al Tonet Duran de cal Pau Gran (al cel sia), últim representant d'una nissaga de pagesos que ha treballat la terra d'aquests verals durant centenars d'anys. S'ha de tenir en compte que la balma es troba només uns 300 m per sobre de la seva masia. Ell em va explicar que per a ell i la seva família aquesta és simplement la balma sota la Torrota. Tot i així, em va explicar que l'últim vacarissà que l'havia fet servir era el Peret Casas de cal Jeroni. "Qui és el Peret de cal Jeroni?" li vaig preguntar jo. Em va respondre que va ser uns dels últims pastors de cabres del nucli urbà del poble, i que va pasturar el seu ramat per aquesta zona. També em va explicar que durant els dies de "la Retirada", al final de gener de 1939, el Jeroni va tancar el seu ramat dins aquesta balma allunyada del poble per tal d'evitar que li requisessin (eufemisme de robar) les seves cabres.
Poc després d'aquestes converses, vaig anar a visitar la balma. La forma més fàcil d'arribar-hi és agafar el SL C-51 que comença a plaça Joan Bayà i que ha estat senyalitzat amb pals indicadors pel Parc Natural. Aquest sender finalitza a la Torrota. Un cop allà hem de continuar en sentit oest (cap a Montserrat) uns 100 m més. Aquí haurem de cercar el millor pas per a baixar un graó del cingleret del vessant solell de la carena.
Coordenades geogràfiques (ETRS89): | N 41.609928º E 1.906631º |
Les dimensions generals de la balma, que jo mateix vaig poder mesurar, són les següents. El llavi superior del pòrtic fa uns 2 m d'altura. De llarg fa uns 14 m. I a l'extrem est de la balma s'arriba als 7 m de profunditat màxima. És en aquesta banda est on trobem un vetust parament de pedra seca que tanca un ample espai.
No hi ha cap dubte que aquesta és la segona balma de la que parla la nota de l'Alcaldia de Vacarisses. Està a prop de la Torrota de Vacarisses, en direcció a ponent, i dins la propietat de cal Ferminet, o sigui, al vessant solell de la carena de la Torrota. Gràcies a antiga documentació que he pogut consultar, sé que l'extrem occidental del solell de la carena de la Torrota va ser propietat de cal Ferminet, almenys, des de mitjan segle XIX i fins a l'any 1946, quan ho va adquirir l'Antoni Roura. En canvi, tota l'obaga de la carena pertany a la propietat de can Vives.
És veritat que hi ha una cosa que no lliga del tot: les dimensions de la balma. Però s'ha de tenir en compte que durant els últims 166 anys pot haver variat la seva morfologia a causa agents erosius externs (meteorització); els mateixos agents que la van formar inicialment. A això s'ha d'afegir que els criteris d'amidament dels tècnics de l'Ajuntament i els meus poden ser diferents per a una balma d'una morfologia tan irregular com aquesta.
La tercera cova de la que parla la nota és "la cueva del manso Bovet. Se halla situada a unos dos cientos pasos de la casa llamada el Bovet a la parte de cierzo (nord), pudiendo contener unos veinte hombres. Dista del pueblo cosa de una hora. Queda destruida de suerte que no puede penetrarse en ella".
La veritat és que encara tinc pendent apropar-me al Bovet per a fer una ullada, però de ben segur que l'Ajuntament de Vacarisses va fer bé la seva feina, i va deixar definitivament obstruïda aquesta tercera cova. Per cert, tal i com explica l'Àngel Manuel Hernández en el mateix llibre, uns pocs dies abans i en aquesta mateixa cova, els Mossos d'Esquadra van desarticular un grup que es dedicava a falsificar moneda. Quina coincidència!
A partir d'aquí la nota comença a parlar de forma genèrica i sense especificar-ne cap en concret de "cuevas vulgo Balmas de la Portella y Roca Salvatge del manso Ubach..." que a mi ja no m'interessen per a aquesta ressenya.
BIBLIOGRAFIA:
Pàgines Vacarissanes. Àngel Manuel Hernández i Cardona (autoedició, 2009)
Retrats de Vacarisses. Josep M. Farrés Trias (Ajuntament de Vacarisses, 1999).
Mapa del Cadastre parcel·lari de Vacarisses de l'any 1944 (Ajuntament de Vacarisses)
El Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3/)
La Cartoteca Digital de l'ICGC (http://cartotecadigital.icc.cat/)
Molt bona feina, David. A veure si localitzes la cova (tapiada?) del mas Bovet.ç
ResponEliminasalutacions
M'alegra que t'agradi, Jordi. Venint de tu, la felicitació té molt valor.
Elimina