dimarts, 22 de gener de 2019

LOCALITZATS ELS "MÍTICS" CUPOTS DE L'OBAC (VACARISSES)

Tothom coneix el Cupot de l'Obac situat al bell mig de la urbanització dels Caus; però diverses fonts bibliogràfiques de prestigi en la historiografia local parlaven de l'existència d'una altre cupot a l'altre extrem dels Ermots de l'Obac. D'aquí vindria que alguns topònims que han perdurat fins a l'actualitat facin servir la forma "Cupots" en plural (Serra dels Cupots). Ara he pogut demostrar que això no era una arbitrarietat, sinó que feia esment a què n'hi havia d'haver, com a mínim, un altre cupot.

Com acostumo a fer, abans d'entrar en el detall de l'element patrimonial descobert, us situaré en la perspectiva de la situació prèvia a la troballa. Jo, com tothom al poble de Vacarisses i rodalies, coneixia el solitari Cupot situat al peu de l'actual carretereta que uneix el poble de Vacarisses amb l'Obac, passant per la moderna urbanització dels Caus. Però llegint llibres com Vacarisses: Assaig històric d'un poble (any 1979) de l'historiador local Antoni Flotats i Llagostera, vaig sapiguer que n'hi havia més d'un cupot. A l'apartat La masia de l'Obac i notes complementàries del terme diu literalment: "Aquesta masia gaudí d'una gran importància durant l'expressat segle XVIII, per les crescudes collites de vi que sortien de les seves vinyes i que era exportat a Amèrica, tot produint bons negocis. Fins i tot, a fi d'atansar distàncies durant la feina de verema, es construïren uns cups a distància separada de la casa, on trepitjaven el raïm i el vi restava dipositat. Encara que en estat ruïnós, poden contemplar-se els cèlebres cupots." Més endavant amb el títol de Prosperitat de les terres de l'Obac l'autor deixa escrit: "El cep era aleshores una planta mig silvestre i de fàcil tractament i se'n plantaren grans extensions. I per estalvi de transport, es construïren els cupots; un al camí de l'Obac a Vacarisses i l'altre torrent avall, i així la brisa era aprofitada per a adobar les vinyes." Anys després, el 1994, es publica Miscel·lània Vacarissenca un llibre pòstum del mateix autor on es recullen gairebé la totalitat dels seus treballs que han estat publicats en el butlletí Vacarisses: Balcó de Montserrat, una històrica revista local de la parròquia de Vacarisses. En aquest llibre recopilatori l'Antoni Flotats ve a dir quelcom de semblant al breu que porta per títol Els cupots de l'Obac. "Per estalvi de transport dels raïms als cups de la masia, es construïren els cups o "cupots" a una distància separada de la casa; un d'aquests és el que es troba al peu del camí que va de Vacarisses a l'Obac i molt a prop de la urbanització els Caus, on llavors tot eren vinyes; l'altre existent es troba torrent avall. En aquests cups es trepitjava el raïm, que era fermentat dins d'aquestes tines i la brisa que deixava era aprofitada per adobar les vinyes. Aquest "Cupot" (en referència al de la urbanització els Caus) és una mostra d'aquella època, i avui el podríem considerar com un monument històric".

Si canviem a un altre ben informat autor de la historiografia local, també trobarem referències a un altre cupot dins les antigues vinyes a rabassa morta de l'Obac. Es tracta d'en Josep Maria Faura i Ubach, autor del llibre Història de la serra de l'Obac (1993), i hereu i últim representant de la nissaga dels Ubach. A l'apartat sobre la biografia de Joan Ubach i Barata, en Faura explica: "Durant la seva administració acabà de plantar-se a rabassa morta gairebé tota la tinguda, prop de 100 hectàrees, dels masos Arbós i Estella (arruïnats des de molt antic). Vers 1862 construí allí dos Cupots amb la col·laboració dels rabassaires, fet que permeté deixar la brisa per afemar les vinyes i bastejar només el vi. Per guardar-lo omplí el celler de la Casa Nova de l'Obac de tines de pedra revestides de cairons envernissats, que el meu pare desfé perquè ja no tenien cap utilitat." A l'apartat on es parla dels Parcers detalla el següent: "L'any 1775 sembla que només hi havia a l'Obac cinc parcers. A les darreries del segle XVIII i, sobretot, a les primeries del segle passat, es plantaren de vinya gairebé tots els masos Arbós i Estella, al terme de Vacarisses, fins al punt que, el 1862, l'Obac tenia uns 45 rabassaires o parcers, i en aquell temps es construïren els Cupots per trepitjar els raïms a la vinya i estalviar-se el transport de la brisa. Desgraciadament aquesta prosperitat fou tallada en sec al cap de pocs anys per la fil·loxera i avui, a la masia, no hi ha un sol cep. Els rabassaires o parcers donaven a la masia una tercera, una quarta o una cinquena part de la collita, segons la qualitat del terreny, en general poc apte per al conreu, ja que la major part, a causa de la inclinació, ni tan sols es podia llaurar." Al final de la secció d'Altres Construccions secundàries de l'Obac, en Faura acaba d'esclarir l'afer dels Cupots: "I els dos Cupots, situats actualment dins la urbanització dels Caus, l'un al capdamunt i l'altre al capdavall, a la serra d'aquest nom (serra dels Cupots), foren construïts per Joan Ubach i Barata i els seus rabassaires vers el 1862".

En quant a la cartografia que em va donar pistes de què podia haver un altre cupot encara dempeus, hem de parlar dels pocs topònims que apareixen a la cartografia del Cadastre.


Aigües avall del torrent del Llor, i en el seu vessant hidrogràfic esquerre que pertany a l'heretat de la Pineda i al terme municipal de Terrassa, apareixia el topònim "els Cupots". Aquest topònim, de ben segur, estava desplaçat perquè a la Pineda no van fer establiments de vinya ni es van construir tines. Però això, ja donava indicis de què, torrent avall i al vessant vacarissà de l'Obac, hi podia haver més cupots. Posteriorment els mapes topogràfics de l'ICGC i del CET de 1988 simplement van copiar aquest topònim del Cadastre, encara que situant-lo 200 metres torrent amunt.

Al cap d'un temps em vaig adonar que al mapa topogràfic de Sant Llorenç del Munt del CET de l'any 1963 apareixien indicats uns "Cupons" aproximadament on es troba el Cupot de la urbanització dels Caus, i uns "Cupots" torrent avall i al vessant pertanyent al termenal de l'Obac i, per tant, de Vacarisses.


Podria semblar que aquesta era la pista definitiva per trobar els altres Cupots de l'Obac, però aquest mapa és imprecís i dóna unes ubicacions molt vagues, que poden arribar a desplaçar-se més de 500 metres. Així que l'única certesa que tenia era que els altres Cupots eren torrent avall i a prop del tàlveg.

Sabent això, durant un temps em vaig dedicar a cercar i obrir camins que em permetessin arribar fins a la llera del torrent i recórrer la seva riba dreta. Fruit d'aquesta feina, feta en gran part gràcies a l'Armengol Gelabert i la seva família, vàrem crear una petita xarxa de camins que travessaven el torrent del Llor a dues altures i vàrem trobar 3 barraques de pedra seca inèdites. Tot això ja va ser explicat en una entrada anterior d'aquest mateix blog.

https://amagatallsdesantllorenc.blogspot.com/2018/04/recuperat-de-loblit-del-temps-el-cami.html

També recordo que, durant tot aquest temps que he estat fent l'inventari de les barraques de Vacarisses (més de 5 anys), he demanat per l'existència d'un segon cupot al torrent del Llor a gent gran i oriünda del poble: pagesos, caçadors, boletaires, excursionistes; però cap d'ells tenia coneixença d'aquest tema en concret.

Tot i aquesta recerca dins el salvatge torrent del Llor, els altres Cupots no apareixien. I les abundants pluges d'aquesta tardor tampoc van ajudar. Però el detonant que va encendre l'espurna definitiva per localitzar els Cupots va ser una xerrada que vaig tenir el 22 de novembre passat amb el Miquel Margarit de ca l'Àvaro (al carrer de Sant Martí del poble de Viladecavalls). Entre moltes altres coses, aquest home gran i pagès de professió em va explicar que quan era jove anava amb el seu pare a collir bolets als boscos que hi havia entre Coll Cardús i el torrent del Llor. I que recordava que allà hi havia uns cups abandonats enmig de la boscúria. Jo li vaig demanar una mica de concreció en la ubicació d'aquells cups, però ell em va respondre que no m'amoïnés pel tema perquè aquests cups havien quedat soterrats dins l'actual abocador de Coll Cardús. També em va dir que als anys 80 unes noies que treballaven per Patrimoni de la Generalitat de Catalunya també li van demanar per uns "Cupots" al torrent del Llor, i ell els va contestar el mateix que a mi.

El que m'havia explicat el Miquel Margarit, encara que no ho pugui semblar, em va donar una nova esperança: havia pogut parlar amb una persona que havia vist amb els seus ulls els altres Cupots de l'Obac. Podia confirmar fefaentment la seva existència! Vaig haver de pair durant un temps el que m'havia dit el senyor Margarit, per entendre que els Cupots de l'Obac no podien haver desaparegut sota la munió de merda de l'abocador de Coll Cardús; perquè com el seu nom indica els Cupots es van bastir dins el termenal de l'Obac (que jo coneixia perfectament), i l'abocador de Coll Cardús no ha sobrepassat l'original termenal de la seva heretat d'origen, la masia homònima. Així que segurament el senyor Margarit estava confós i els Cupots encara eren allà, esperant a ser visitats; prop del termenal entre Coll Cardús i l'Obac, encara que dins del segon.

Això em donava una pista molt clara: havia de continuar cercant els Cupots encara més avall del torrent del Llor, fins arribar a l'abocador. El diumenge 13 de gener era un bon dia; feia ja molts dies que havia deixat de ploure i es podria circular sense perill a traves del tancat congost que forma el torrent a la seva part baixa. Aquell dia vaig decidir atacar el torrent del Llor pel seu vessant terrassenc, des de la masia de la Pineda. Vaig baixant mica en mica vers al torrent; primer amb pistes forestals i després amb un corriol que dreturer arriba fins la llera. Ara havia de seguir-lo aigües avall; una cosa que no havia fet fins ara. En alguns trams l'aigua encara circulava ocupant tot l'ample del llit pedregós, i en altres l'aigua s'esmunyia entre els còdols i desapareixia. Vaig arribar a un lloc on el congost s'obria pel vessant dret (termenal de l'Obac i de Vacarisses) i apareixia un planet ombrívol de sotabosc esclarissat i ple de velles d'alzines; algunes d'elles de gran port. Aquí vaig deixar la motxilla. Vaig començar a resseguir el pla de bosc quan, de seguida, va aparèixer en la distància una alta paret de pedra lligada amb morter de calç. Acabava de trobar els altres Cupots de l'Obac!!!

Coordenades geogràfiques (ETRS89): N 41.59272º  E 1.95339º



















En veure'ls, no em vaig emocionar gens. Potser perquè ja havia interioritzat que, més tard o més d'hora, els acabaria trobant. De seguida veig que són dos cups (o tines com els anomenen al Bages) adossats dins una única construcció de planta rectangular. Observo que per fer encabir l'obra en el costerut vessant, i així tenir dues altures d'accés (les boixes a baix i les portadores a dalt), s'ha hagut de picar i excavar el costerut terreny de llicorella per fer un talús i un replà dessota. Els dos cups són de planta rectangular i estan revestits amb cairons vidriats de 35 cm per 35 cm. La part superior dels dos cups està envoltada d'un petit relleix de pitxolins d'uns 7 cm que servia per recolzar les posts sobre les quals es trepitjava el raïm durant la verema (brescat). Les parets que pugen per fer el tancament de cada cup tenen una finestreta emmarcada amb maons, excepte la paret mitgera que no en té (un total de 4 finestretes). Les portes d'accés superior als cups tenen una amplada de 130 cm i una altura de 190 cm; i estan emmarcades amb maons. L'existència de trossos de teules escampats pel terra confirma que l'obra estava coberta amb una teulada de bigues de fusta a un aiguavés (inclinat cap al torrent). Exteriorment el conjunt mesura 670 cm per 330 cm. La construcció és totalment simètrica, tant interiorment com exteriorment.

Si ens comencem a fixar en els detalls, l'altura màxima de la construcció és a la gran paret de les boixes i arriba als 430 cm aproximadament. La paret de les boixes està orientada vers el NE, o sigui, mirant cap al torrent. Les dues boixes són dins unes capelletes amb emmarcament de maons que fan uns 40 cm d'ample per uns 30 cm de profunditat. Les dues capelletes són contigües, i segurament estaven tancades amb una portera de xapa metàl·lica.

Si parem atenció al parament de les parets veurem que tenen un gruix aproximat de 30 cm i que són de pedra lligada amb morter de calç. Les pedres emprades són molt heterogènies; hi ha còdols del torrent de quars i tapàs i rocs de llicorella del talús que es va picar per encabir els cups dins el vessant. Les pedres cantoneres són més grans i estan tallades i una mica escairades. Totes les parets estan arrebossades amb morter de calç, però on es veu millor és a la gran paret NE (la de les boixes).

En quant al volum de vi que podien cabre dins els dos cups. Cada cairó mesura 35 cm de costat. Si comptem els cairons de cada cup, ens resulta que tenim

5 cairons (1.75 m) d'ample per 6.5 cairons (2.275 m) de llarg per 7 cairons (2.45 m) de profunditat

Si ho multipliquem, obtenim un volum de 9.75 m3 (9750 l) per cup, que multiplicat per 2 cups fan un total de 19500 l de vi. Si això es transforma en les unitats de mesura que es feien servir antigament, tenim 160 càrregues de vi sumant els dos cups. Això voldria dir que si els dos cups fossin plens, caldria fer aproximadament 320 viatges a bast de matxo (160 d'anada buit i 160 de tornada carregat) per buidar-los.

1 carrega de vi (pes suportat per un animal) equival a 121.4 litres


Si consultem el Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856, podem dir que aquest conjunt de dos cups adossats, anomenats popularment els Cupots, és dins la finca de 6 quarteres i 1 quartà que conreava un tal Josep Xiprés, el conreu principal de la qual era la vinya. Poc temps després, segons l'Amillarament de 1861, el mateix Josep Xiprés conreava aquesta peça de terra, propietat de Joan Ubach (l'Obac), que consistia en una vinya de 2ª i 3ª categoria (4 Q i 3 q), erm de 1ª (1 Q) i roques (10 q). Una anotació posterior diu que aquesta finca torna al propietari segons l'Apèndix de 1895. Si consultem aquest Apèndix a l'Amillarament de 1895-96, es diu que aquesta peça de terra de vinya perduda ha passat a erm a favor d'Antoni Ubach Soler com a amo directe del terreny, cessió feta pel mateix parcer Josep Xiprés. Si volem saber alguna cosa més d'aquest Josep Xiprés i de la seva vinya podem consultar el llistat de l'arbitri contra la fil·loxera fet per l'Ajuntament l'any 1880, aquí se'ns diu que aquest parcer era veí de Sant Pere de Terrassa i que tributava per una vinya d'1 hectàrea de cabuda. El municipi de Sant Pere de Terrassa va desaparèixer definitivament l'any 1904, quan fou annexionat a Terrassa, Sabadell i Rubí. La part de Sant Pere que termenava amb Vacarisses va passar a Terrassa. Tot i aquesta paragrafada documental, no sabem quina relació hi havia entre el parcer Josep Xiprés i els Cupots; l'únic que sabem del cert és que eren dins la seva vinya.

Anotació afegida el 28/01/19: Per tal d'agrair-li al Miquel Margarit de Viladecavalls les seves decisives indicacions sobre els Cupots de l'Obac, el diumenge 27 de gener vaig fer-li una visita. Li vaig explicar que havia trobat els Cupots a tocar de la llera del torrent del Llor i dins el termenal de l'Obac, encara que a prop de la partió amb Coll Cardús. Ell em va explicar que ell i la seva família, com a pagesos i caçadors, es coneixien bastant bé els termenals de totes les heretats del rodal; i, efectivament, ara recordava que aquells Cupots que va veure amb el seu pare eren dins el termenal de l'Obac i a tocar del llit del torrent. El què ell no tenia clar era fins a on havien arribat els límits de l'abocador de Coll Cardús. El Miquel Margarit i els seus avantpassats de ca l'Àvaro han sigut sempre pagesos i, sobretot, viticultors. Tenien (i encara tenen) un gran cup a l'entrada de casa i van veremar i fer vi fins l'any 1996. Però mai han tingut cap peça de terra en propietat, només menaven terres de grans propietaris com can Mitjans. Així que coneix perfectament les relacions contractuals que s'establien entre amo i parcer. Sobre el funcionament d'aquells dos cups adossats em va explicar que n'hi havia dos perquè un era pel vi blanc i l'altre pel vi negre. També em va explicar que les vinyes que es conreaven en aquest sector de l'Obac abans de la fil·loxera eren de ceps baixos amb els sarments escampats per terra i, encara que sembli mentida, això evitava que el cep s'encomanés del míldiu o la malura (oïdi). L'únic detall que s'havia de tenir era aixecar el sarment, amb una canya d'un pam amb l'extrem obert, a l'altura de cada gotim. També em va explicar que antigament per bastejar el vi com els dels cups que ara tractem, es carregaven els matxos amb un bot de pell de cabra a cada banda dels lloms de l'animal. Cada bot tenia una capacitat aproximada de 60 litres; i així s'arribava als 120 litres que fa una carrega de vi. Per últim, em va dir que aquests Cupots, com tots els que es troben enmig de les vinyes, van ser construïts pels parcers per tal d'abocar-hi i trepitjar el raïm de les parts de la collita que els hi pertocaven. D'aquesta forma, un cop fermentat el most, només havien de traginar amb el vi; i podien fer servir la brisa sobrant per afemar la vinya.

Durant la verema cadascun dels 45 rabassaires o parcers donaven al propietari del mas una tercera, una quarta o una cinquena part de la collita; segons les condicions dels contracte de rabassa morta que havien signat prèviament, i que normalment anava en funció de la qualitat del terreny de la finca (tros de vinya) que tenia cada parcer. Per contracte, en temps de verema, els parcers estaven obligats a dur, pels seus propis mitjans, fins a peu dels cups la part de la collita del propietari. En el cas l'Obac eren els cups d'obra de cairons vidriats que hi havia al gran celler de la planta baixa de la Casa Nova de l'Obac.

Les parts que, per contracte, corresponien al rabassaire o parcer eren bastejades també pel propi pagès fins al cup que antigament tenien moltes cases del poble de Vacarisses; o, també, podien ser portades fins als cups que alguns d'ells havien bastit mancomunadament al costat de les vinyes. Imaginem que la decisió de portar la verema fins al cup de casa, o al més insegur cup enmig de la vinya, deuria estar en funció de la llunyania. Als parcers que residien al poble de Vacarisses els hi sortiria a compte fer l'esforç de portar tot el raïm en portadores fins al cup de casa. Però els parcers forasters, com els que hi havia en aquest extrem sud de l'heretat de l'Obac (Josep Xiprés de Sant Pere de Terrassa i Joan Jou també de Sant Pere de Terrassa), els hi sortiria logísticament més econòmic construir uns cups de forma conjunta a la mateixa vinya; i així només haver de transportar el vi.

Abans d'acabar m'agradaria deixar clar l'assumpte toponímic dels dos Cupots: el de dalt (conegut per tothom), i els dos de baix (presentats en aquest escrit). Aquest és un tema que m'obsessiona des de sempre. Jo proposa que per tal d'evitar confusions, a partir d'ara, el que està situat dins la urbanització dels Caus passi a anomenar-se "el Cupot de l'Obac" (en singular); tal i com ja fa el Mapa del Patrimoni Cultural de la DIBA (any 2010) i l'últim mapa de Sant Llorenç del Munt i l'Obac de l'Editorial Alpina (any 2016). També fora entenedor i directe simplement anomenar-lo "el Cupot de Dalt". I en relació al conjunt de dos cups inèdits estudiats aquí, fora adient anomenar-los "els Cupots de l'Obac" (en plural); tal com diu l'antic i desplaçat topònim del Cadastre del que hem parlat abans. Encara que el descriptiu "els Cupots de Baix" tampoc estaria malament.

Per últim vull adreçar-me a l'Ajuntament de Vacarisses; més concretament al seu Alcalde n'Antoni Masana, i al regidor de Cultura, Festes i Patrimoni en Pere Casas. El juny de l'any passat el Govern de la Generalitat de Catalunya va declarar Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN) 13 conjunts de tines enmig de les vinyes de les Valls del Montcau; situades als termes municipals de Talamanca, Mura, i el Pont de Vilomara i Rocafort. Dins aquest context de recuperació de patrimoni vitivinícola que va ser tan important al nostre país durant els 3 segles passats, Vacarisses no es pot quedar enrere. Indagant a la xarxa, he vist que el Cupot de Dalt (el conegut per tothom) no té cap mena de protecció legal, i simplement està catalogat dins el Mapa del Patrimoni Cultural Local del terme municipal de Vacarisses, que es va realitzar l'any 2010 dins un conveni de col·laboració amb la Diputació de Barcelona. Ara és el moment! Ara que, amb la present ressenya, he posat en coneixement públic l'existència d'un altre conjunt de cups dins el terme municipal, és el moment d'iniciar l'expedient administratiu per declarar Béns Culturals d'Interès Local (BCIL) el Cupot de Dalt i els redescoberts Cupots de Baix. No podem deixar sense protecció legal efectiva, un mandat municipal més, aquestes joies patrimonials, que diuen tant de com es van guanyar la vida els "nostres" avantpassats. A més, s'apropa la data de les eleccions municipals i , per tant, el moment de passar comptes amb els veïns. I jo em pregunto (encara que qui us parla només sigui un foraster sense dret a vot en aquest Ajuntament): què ha fet la regidoria d'en Pere Casas en relació al Patrimoni durant aquest mandat que s'esgota? Jo crec que no s'ha fet res. Encara som a temps d'esmenar-ho!

Per poder arribar als Cupots de l'Obac, des del vessant vacarissà del torrent del Llor (serra dels Cupots) o des del vessant terrassenc (masia de la Pineda), sense por a perdre-us; aquí teniu un enllaç que us permetrà descarregar-vos un track de Wikiloc que us guiarà. D'aquesta forma el podreu descarregar al vostre aparell GPS o mòbil sense problemes de compatibilitat. Per tant, aquí teniu el track anomenat APROXIMACIÓ ALS INÈDITS CUPOTS DE L'OBAC DES DE VACARISSES O DES DE TERRASSA.

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/aproximacio-als-inedits-cupots-de-lobac-des-de-vacarisses-o-des-de-terrassa-32433457


Powered by Wikiloc



FONT D'INFORMACIÓ:

Antoni Flotats i Llagostera, autor del llibre Vacarisses: Assaig històric d'un poble (editat pel propi autor l'any 1979)

Antoni Flotats i Llagostera, autor del llibre Miscel·lània Vacarissenca (editat per l'Ajuntament de Vacarisses l'any 1994)

Josep Maria Faura i Ubach, autor del llibre Història de la serra de l'Obac (editat per L'Avenç S. L. l'any 1993)

Miquel Margarit de ca l'Àvaro, una casa del carrer de Sant Martí del poble de Viladecavalls.

Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)

Cartoteca Digital de l'ICGC (http://cartotecadigital.icc.cat/)

Seu Electrònica del Cadastre (https://www.sedecatastro.gob.es/)

Secció de Mapes de la pàgina web del Quicu Tàpies Anton (http://santllorencdelmunt.com/). Més concretament el Mapa topogràfic de Sant Llorenç del Munt del CET de l'any 1963 i la Cartografia Digital de Sant Llorenç del Munt i l'Obac de l'Editorial Alpina de l'any 2016.

Plano geométrico del término jurisdiccional de Vacarisas de l'any 1856 (Cartoteca Digital de l'ICC)

Amillarament de Vacarisses de 1861 (Arxiu de l'Ajuntament de Vacarisses)

Mapa del Cadastre parcel·lari de Vacarisses de l'any 1944 (Ajuntament de Vacarisses)

Mapa del Patrimoni Cultural de Vacarisses de l'any 2010 (http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08291)

Diverses actes de sessions del ple l'Ajuntament de Vacarisses

1 comentari:

  1. Enhorabona David! Ets un crac! Però no m'acabo de creure que no t'emocionessis per la troballa. Pots estar-ne ben content i orgullós de la feina que fas en pro de la recuperació del patrimoni perdut:

    ResponSuprimeix