Al començament d'aquest mes de març; durant les tasques de recerca d'algunes altres antigues ruïnes dins l'àrea
compresa entre els Alts de la Pepa al nord, la Casa Nova de l'Obac a
l'oest, la carretera al sud, i el torrent de Ferreres a l'est; hi va haver una altra sorpresa.
L'objectiu inicial era la cerca d'unes
altres restes en aquest delimitat sector que poguessin treure-li protagonisme a
les que ja vaig trobar el juliol del 2013. Sabia que la troballa d'altres ruïnes era l'única forma
que les ruïnes localitzades amb anterioritat no fossin les veritables
restes del medieval mas Ferreres.
Anant a visitar l'antic el Pou de Ferreres, situat a l'extrem est de l'àrea de cerca, vaig trobar un forn del calç inèdit, tot i que la troballa no va ser fortuïta. L'aproximació al pou la vaig fer per l'antiga pista de desboscament que hi puja directament des del revolt de la carretera de Rellinars. Quan faltaven pocs metres per arribar-hi, la pista finia sobtadament en una plaça carbonera; fet que demostra que l'origen de la pista és el carboneig. A partir d'aquí un perdedor corriol marcat amb pintura vermella pels excursionistes remunta el vessant, creua el torrent i finalment et deixa en una ample replà menjat per la vegetació. L'extrem nord d'aquest replà és el lloc on vaig trobar el pou d'aigua ple a vessar i gairebé colgat per la bardissa.
Coordenades del Pou de l'Aigua (ETRS89): N 41.62567º E 1.96773º
 |
| El Pou de l'Aigua completament embardissat |
 |
| El Pou de l'Aigua completament embardissat |
Aquest replà, situat a l'altre vessant del torrent, és el lloc on acaba una altra antiga pista de desboscament que, remuntant suaument la costa en sentit sud, connectava amb la pista principal del carener de la Serra Llarga i les seves ruïnes. Mentre feia aquestes indagacions de situació vaig veure al terra del replà, i en el mateix camí excursionista que uneix els dos vessants, una pedra molt estranya.
 |
| La pedra de la sospita |
Era una pedra exteriorment fosa i vidriada i, per tant, lluent. Perquè una pedra com aquesta s'arribi a fondre superficialment s'ha d'arribar a unes temperatures altíssimes. Les úniques industries rurals i tradicionals que arribaven a aquestes temperatures eren els forns de calç (uns 800º C) i els forns de ceràmica (uns 1000º C). La descoberta d'aquesta pedra fosa al mig camí m'estava dient que aigües amunt de la seva ubicació, teòricament, hi hauria d'haver un forn de calç o de ceràmica; perquè la pedra, pel seus propi pes, s'escorre i rodola pel pendent amb les petites avingudes d'aigua que es produeixen al llarg dels anys.
El replà o placeta on era és el lloc d'aiguabarreig de les dues capçaleres del torrent de Ferreres, però l'emplaçament de la pedra coincidia més amb el tàlveg de la capçalera de llevant. Així que la vaig remuntar uns metres, com vaig poder, fins que ràpidament vaig trobar un forn de calç excavat al marge terrós del vessant hidrogràfic esquerre del torrentó. Era el forn de calç on s'havia produït la reacció fisicoquímica que havia vitrificat la pedra del camí!
Coordenades del forn de calç (ETRS89): N 41.62569º E 1.96794º
 |
| El canó del forn de calç del Pou de l'Aigua en el moment de la troballa |
 |
| La volta del forn de calç del Pou de l'Aigua en el moment de la troballa |
 |
| El forn de calç del Pou de l'Aigua. Volta de pedra lligada amb morter de calç que donava accés a la boca de foc. |
 |
| El forn de calç del Pou de l'Aigua. Volta de pedra lligada amb morter de calç que donava accés a la boca de foc. |
 |
| El forn de calç del Pou de l'Aigua. Volta de pedra lligada amb morter de calç que donava accés a la boca de foc. |
 |
| El forn de calç del Pou de l'Aigua. Volta de pedra lligada amb morter de calç que donava accés a la boca de foc. |
 |
| El forn de calç del Pou de l'Aigua. Volta de pedra lligada amb morter de calç que donava accés a la boca de foc. |
 |
| El forn de calç del Pou de l'Aigua. Extrem d'una estaca de fusta sostinguda amb un pegat de morter a l'arrencada de la volta. Tindria alguna relació amb la cintra del seu bastiment? |
 |
| El forn de calç del Pou de l'Aigua. Paret nord-oest del canó. Boca de foc i els dos pegats horitzontals de morter de calç. |
 |
| El forn de calç del Pou de l'Aigua. Paret nord-oest del canó. Boca de foc i els dos pegats horitzontals de morter de calç. |
 |
| El forn de calç del Pou de l'Aigua. Paret est del canó. |
 |
| El forn de calç del Pou de l'Aigua. Paret sud del canó. |
 |
| El forn de calç del Pou de l'Aigua. Paret sud-oest del canó. |
 |
| El forn de calç del Pou de l'Aigua. Forats d'antigues estaques de fusta sostingudes amb pegats de morter a la paret est del canó. |
 |
| El forn de calç del Pou de l'Aigua. Forats d'antigues estaques de fusta sostingudes amb pegats de morter a la paret est del canó. |
 |
| El forn de calç del Pou de l'Aigua. Forats d'antigues estaques de fusta sostingudes amb pegats de morter a la paret est del canó. |
 |
| El canó del forn de calç del Pou de l'Aigua després de l'estassada |
 |
| El forn de calç del Pou de l'Aigua, el Pou de l'Aigua i la plaça carbonera sobre el mapa topogràfic de l'ICGC |
 |
| El forn de calç del Pou l'Aigua dins el context del solei de Ferreres sobre el mapa topogràfic de l'ICGC |
El forn es conserva prou bé. La boca de foc té una orientació nord-oest. El diàmetre interior del canó és de 5 m aproximadament (un forn gran). Es conserva perfectament la volta de pedra lligada amb morter de calç que protegia i donava accés a la boca de foc. L'arc interior de la volta de pedra mesura 1 m d'altura per 1 m de base. La paret oest del canó s'ha ensorrat completament, oferint un accés alternatiu al seu interior. La paret nord-oest del canó té dos pegats horitzontals de morter de calç, a mode de petit relleix, que devien servir per ajudar a sostenir la falsa volta de pedres calcàries que es muntava al seu interior abans de cada cuita. La paret est del canó té 4 forats d'antigues estaques de fusta sostingudes amb sengles pegats de morter. Desconec la funció que tenien aquestes estaques.
Davant la boca de foc, a l'altre banda del torrentó, vaig trobar fragments d'antigues peces de ceràmica d'argila vermella vidriada. Deurien ser els plats o escudelles que van fer sevir els operaris del forn de calç (calciners) durant les llargues jornades de vetlla de les fornades.
Com ja vaig dir a l'anterior entrada d'aquest blog, el senyor Josep Maria Faura i Ubach, en el seu llibre titulat
Historia de la serra de l'Obac, va esmentar l'existència del pou d'aigua situat a la banda nord del replà. A l'apartat
MASIA VISIGÒTICA (pàg. 25) diu literalment: "Pel seu emplaçament ben
poc encertat (el mas de la Serra
Llarga) fou construït abans que es generalitzés l'afeixament de les
terres de conreu i amb una utilitat més pecuària que no agrària, pròpia
de la mentalitat visigòtica. Possiblement en la mateixa data es
perforaria el "Pou de l'aigua" situat en el camí que va a les Farreres,
però abans d'arribar-hi, i al torrent, a uns 500 m de l'esmentada
masia." Així, el senyor Faura l'anomenava el Pou de l'Aigua i li
atorgava una antiguitat contemporània a la masia visigòtica de la Serra
Llarga. Seguint la toponímia iniciada per l'hereu dels Ubach, i per proximitat, jo anomenaria l'inèdit element patrimonial aquí ressenyat com el forn de calç del Pou de l'Aigua; encara que, tenint en compte els precedents recents, anomenar-lo forn de calç del Pou de Ferreres tampoc estaria malament.
FONTS D'INFORMACIÓ:
Josep Maria Faura i Ubach, autor del llibre
Història de la serra de l'Obac. Editat per l'Avenç i la Diputació de Barcelona l'any 1993.
Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac (Ramon Suades). Edició del 2020. Ja a la venda als millors centres excursionistes de la comarca!
Blog del Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar del Vallès. Secció d'introducció als forns. (
http://grpsc3.blogspot.com/p/introduccio.html)
Vissir3 de l'ICGC (
http://www.icc.cat/vissir3)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada