L'hereu i últim representant de la nissaga dels Ubach va deixar sense resoldre, almenys en aquest llibre, un croquis toponímic amb les localitzacions de les restes d'aquest i altres masos desapareguts dins el terme de l'Obac. Així que les localitzacions només es poden fer perquè s'esmenten indirectament en altres contexts del llibre.
A l'inici del llibre, a l'apartat LA CABANYA I EL BESTIAR (pàg. 17), explica: "Durant el temps que no funcionà el forn de vidre, les seves quadres servien de corral, i la casa annexa, d'estatge dels pastors. El més famós, en Tropes, donà nom a l'obaga de prop de Puigesteve i a una cambra de la dita casa (la Pastora), com també sengles pastores donaren nom a l'Alzina Teresa i als alts de la Pepa."
Al final del llibre el senyor Faura afegeix uns APÈDINXS, uns dels quals duu per títol
ÍNDEX TOPONÍMIC (pàg. 171). Aquí simplement fa una llista de topònims ordenats per categories. A la categoria d'ARQUEOLOGIA esmenta els següents topònims: "Ubach Vell - Casa dels Vidriers (Pastora) - Torrota (restaurada per la Diputació) - Masia Visigòtica - Pou de l'Aigua - Calzina Subirana i Jussana - Portella - Farreres - Puig Esteve - Cupots." En afegir el mas Puig-esteve en aquesta enumeració, l'autor ens està dient que encara es conserven restes d'aquesta masia medieval. Més avall, dins la categoria de CARENES, torna a esmentar Puig-esteve. Això voldria dir-nos que les ruïnes d'aquest mas podrien ser dalt d'un carener al qual li donés nom, però aquesta pista no és gens concloent perquè de carenes o serres n'hi ha moltes.
Amb aquestes referències indirectes poca cosa podríem fer per tal de trobar l'emplaçament de les ruïnes, però afortunadament en altres fonts bibliogràfiques en vaig trobar d'altres que em van ajudar a afinar el tret.
El mateix Josep Maria Faura i Ubach a la seva joventut (26 anys), mentre estudiava per ser notari, va col·laborar en un número de l'Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa (CET) de l'any 1924 dedicat extraordinàriament a l'Obac. L'article duu per nom NOTA HISTÒRICA: Les masies perdudes de l'Ubach i n'extrauré alguns passatges que m'interessen. "Segons els documents que hem vist, existien dins el terme de l'Ubach uns divuit masos anomenats de l'Espluga, Alegre, de les Argemires, Farreres, Torravert, Gilabert, Cabanyes, Claparedes, de la Serra i de Puig-esteve en el terme de Sant Pere de Terrassa; i els de Coma d'Aumà, Saiola, Calsina-jussana i Calsina-subirana, de la Portella, de l'Ubach, Casal de la Matella i de l'Arbós en el terme de Vacarisses. Sa existència comprovada ens planteja dos interessants problemes: quan van construir-se i quan van ensorrar-se i a quines causes es deu sa construcció i sa ruïna." Més endavant el jove Josep Maria Faura ens enumera les ruïnes que en aquella data tenia identificades o localitzades: "Lo que és indubtable que dites masies foren construïdes amb materials tan febles, probablement de tàpia, que la major part de dits masos no han deixat rastre, nosaltres sols sabem de les runes dels masos Coma d'Aumà, Calsina-subirana (?), de la Portella (?), i de l'Ubach vell en el terme de Vacarisses; i de Puig-esteve, Farreres i les runes situades a la Serra-llarga, Serra de la Daina, i vora la Turrota i el Forn del Jep que no hem pogut identificar, degut als canvis de toponomàstica, en el terme de Sant Pere de Terrassa, potser altres recerques ens permetran trobar noves runes. " Aquest darrer extracte ens reafirma que, en el vessant del terme de Terrassa i ja des d'antic, estaven identificades i eren conegudes les restes dels masos medievals de Puig-esteve i Ferreres. Altra cosa és que n'especifiqui detalladament l'emplaçament exacte; cosa que no fa.
En el mateix número especial de l'Arxiu, dedicat a la prèvia d'una Diada de Germanor que el CET va celebrar a la Casa Nova de l'Obac, també hi va col·laborar mossèn Joan Solà i Corominas amb un escrit titulat Una nova toia de l'Ubach, on descriu la flora de la Serra de l'Obac. Tal com el senyor Faura diu a la INTRODUCCIÓ (pàg. 5) del seu llibre esmentat al principi: "El director espiritual de les meves vacances universitàries era el pare Joan Solà, escolapi i professor de Ciències Naturals amb afeccions històriques, que passava les vacances amb nosaltres a la masia i ens ajudava a conèixer la geografia i la vegetació de la contrada". Amb aquest extracte vull demostrar que mossèn Solà era un gran coneixedor del territori de l'Obac i que, fins i tot, va donar lliçons al mateix hereu dels Ubach. Doncs bé, en aquest article el pare escolapi enumera i localitza la flora que es podia trobar l'any 1924 dins l'extens terme de l'Obac; i quan arriba el torn del castanyer escriu textualment: "i el CASTANYER (Castanea vesca) de sota la carretera a l'obaga d'En Tropes". Aquest petit extracte ens diu que, prenent com a referència la Casa Nova de l'Obac, l'obaga d'en Tropes és sota la carretera de Rellinars, o sigui, al sud. Si tenim en compte que el senyor Faura va deixar escrit que l'obaga d'en Tropes és a prop del mas Puig-esteve, el cercle de la ubicació es comença a estrènyer. Per acabar de tancar el cercle, vaig recórrer als mapes on apareix l'antropònim mitjancer: en Tropes.
La sèrie d'ortofotomapes de Catalunya (escala 1:5000 i data de vol 1984) va ser el primer que va editar l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) l'any 1987; i també incloïa el seu primer mapa toponímic. A l'extrem de ponent del full titulat l'Obac (número de full 392-6-3) veiem que hi ha indicats dos colls diferents al carener coincident amb el camí que baixa al poble de Vacarisses: un anomenat "Collada de l'Obac" per on passa la carretera de Rellinars, i un altre situat uns 150 m al sud dit "Coll d'en Tropes". Aquesta diferenciació entre els dos colls veïns s'ha mantingut fins als actuals mapa topogràfics de l'ICGC.
La collada de l'Obac i el coll d'en Tropes a l'ortofotomapa de l'ICC del 1987 |
La collada de l'Obac i el coll d'en Tropes a l'actual mapa topogràfic de l'ICGC |
El mapa de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac (escala 1:20000) editat l'any 1988 pel Centre Excursionista de Terrassa també respecta la independència dels dos colls, encara que no es distingeix tan clarament per ser d'una escala més petita.
La collada de l'Obac i el coll d'en Tropes al mapa de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac del CET de l'any 1988 |
Les diferents actualitzacions del mapa de Sant Llorenç del Munt i l'Obac (escala 1:25000) de l'Editorial Alpina (edicions del 2002, 2006 i 2016), seguint l'estela del mapa toponímic de l'ICC de l'any 1987, també mantenen els dos colls separats.
La collada de l'Obac i el coll d'en Tropes al mapa de Sant Llorenç del Munt i l'Obac de l'Editorial Alpina (edició del 2002) |
La collada de l'Obac i el coll d'en Tropes al mapa de Sant Llorenç del Munt i l'Obac de l'Editorial Alpina (edició del 2006) |
La collada de l'Obac i el coll d'en Tropes al mapa de Sant Llorenç del Munt i l'Obac de l'Editorial Alpina (edició del 2013) |
Després de consultar totes aquestes fonts documentals, quedava bastant clara la ubicació de l'obaga d'en Tropes. Si baixem des de la Casa Nova de l'Obac, la primera obaga que trobem sota la carretera de Rellinars és la mateixa que connecta en el seu extrem occidental amb el coll d'en Tropes abans esmentat; A més a més, des del mateix coll d'en Tropes s'inicia una antiga pista de desboscament, encara avui utilitzada, que recorre l'obaga d'un extrem a l'altre. I tot sempre dins el vessant terrassenc del terme dels Ubach.
L'obaga d'en Tropes i la pista de desboscament que la travessa sobre el mapa topogràfic de l'ICGC |
Ja tenim emplaçada l'obaga d'en Tropes. Ara l'hem de relacionar amb el mas Puig-esteve. El senyor Faura va deixar escrit que aquesta masia està "situada enfront de la Casa Nova de l'Obac". Imaginem que quan diu "enfront" es refereix a la façana sud; aleshores la petita carena del capdamunt de l'obaga d'en Tropes, a l'altra banda del torrent de les Basses, compleix prou bé la condició. Per últim, queda la pista concloent: "l'obaga d'en Tropes és prop de Puig-esteve".
Per tal de trobar les ruïnes del mas Puig-esteve, ja només mancava fer el treball de camp en una àrea molt reduïda: l'obaga d'en Tropes. El millor seria fer servir de l'antiga de desboscament que, des del coll d'en Tropes, recorre l'obaga homònima d'un extrem a l'altre. Així ho vaig fer al començament del mes de març proppassat. Avançar al llarg de la pista va ser molt fàcil perquè els treballs forestals del vessant terrassenc de l'Obac actualment s'estan duent a terme en aquesta obaga. La pista és neta i la visibilitat arriba molt metres enllà. Amb aquestes condicions va ser encara més fàcil trobar les restes del mas Puig-esteve. Després de recórrer uns 400 m de la pista, al seu marge superior i dalt del carener, vaig trobar una grandíssima extensió i quantitat de pedres de gran mida
Coordenades del mas Puig-esteve (ETRS89): N 41.61792º E 1.95767º
Ruïnes del mas Puig-esteve. Perspectiva general de la meitat occidental. |
Ruïnes del mas Puig-esteve. Detall d'un amuntegament de pedres al carener. |
Ruïnes del mas Puig-esteve. El mateix amuntegament de pedres mirant cap al nord amb la pista de fons. |
Ruïnes del mas Puig-esteve. Des del carener mirant cap al sud. |
Ruïnes del mas Puig-esteve. Pedres mig colgades al marge superior de la pista de desboscament (vessant nord). |
Ruïnes del mas Puig-esteve. Pedres mig colgades al marge superior de la pista de desboscament (vessant nord). |
Ruïnes del mas Puig-esteve. Al vessant sud s'intueix un marge de pedra entre les restes del desboscament (costat occidental). |
Ruïnes del mas Puig-esteve. Una altra estesa de pedres al vessant sud. |
Ruïnes del mas Puig-esteve. Més pedres al vessant sud (costat oriental). |
El mas Puig-esteve i l'obaga d'en Tropes sobre el mapa topogràfic de l'ICGC |
Aquell dia, entre les restes de branques escampades arran del recent desboscament, no vaig saber distingir cap estructura concreta de l'antiga masia; però sí que puc dir que l'extens escampall de grans pedres ocupava uns 25 m al llarg del carener per uns 15 m d'ample. Aquest important enderroc no pot correspondre a les restes d'una barraca de boscaters o de vinya perquè el volum de pedra seria molt inferior; sinó que ha de provenir d'alguna cosa més gran: el perdut mas Puig-esteve.
FONTS D'INFORMACIÓ:
Josep Maria Faura i Ubach, autor del llibre Història de la serra de l'Obac. Editat per l'Avenç i la Diputació de Barcelona l'any 1993.
Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa. Època 2. Any VI. Número 29 (maig - juny de 1924). Extraordinari dedicat a l'Obac. He tingut accés a tots els números de l'Arxiu del CET gràcies a la important tasca arxivística del Martí Puig.
Secció de Mapes de la pàgina web del Quicu Tàpies Anton (http://santllorencdelmunt.com/). Més concretament el Mapa de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac del CET de l'any 1988 i la Cartografia Digital de Sant Llorenç del Munt i l'Obac de l'Editorial Alpina dels anys 2002, 2006 i 2013.
Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac (Ramon Suades). Edició del 2020. Ja a la venda als millors centres excursionistes de la comarca!
Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada