dissabte, 28 d’abril de 2018

RECUPERAT DE L'OBLIT DEL TEMPS EL CAMÍ VELL DE LA PINEDA (VACARISSES)

Ressenya de la gran estassada feta per l'Armengol Gelabert amb la que s'ha reobert l'històric camí que unia el poble de Vacarisses amb la masia de la Pineda

Primer de tot, com m'agrada fer en aquest blog, ens posarem en antecedents. Per tal de cercar les barraques de pedra seca del terme de Vacarisses he hagut de consultar diversos documents; entre ells antics mapes. En dos d'aquests mapes (el Mapa planimètric de Vacarisses de 1920 i els Mapes del Cadastre parcel·lari de 1944) apareixen alguns camins actualment desapareguts pel creixement de les urbanitzacions, i d'altres engolits pel creixement del bosc a causa del seu desús. Però sense cap dubte el camí que més em va cridar l'atenció va ser el "camí de la Pineda": un camí que unia la part alta del carrer de la Barceloneta amb la masia de la Pineda (terme de Terrassa), tot creuant el torrent del Llor per la seva part més salvatge i abrupte.

http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/fullbrowser/collection/minutes/id/1669/rv/singleitem/rec/6

Polígon 5 del mapa del Cadastre parcel·lari de Vacarisses de l'any 1944

Polígon 6 del mapa del Cadastre parcel·lari de Vacarisses de l'any 1944

Un dia em vaig decidir i vaig intentar resseguir la traça d'aquest antic camí. El punt inicial on vaig començar a cercar-lo era uns metres més amunt de la dipòsit d'aigua del capdamunt del passeig de la Torre (un carrer de la urbanització Torreblanca), ja que la resta del camí havia sigut greument desfigurat pel creixement de la urbanització. Inicialment el vell camí es podia seguir bé, però de seguida es començava a cobrir per la vegetació i es feia impenetrable, i en altres trams es tornava a obrir. Finalment el camí arribava al punt més baix de la pista de la carena de la serra dels Cupots (coll), on el camí, tancat ja des de bon principi, començava a baixar suaument i de biaix cap al torrent del Llor. Aquí el traçat era relativament practicable fins a una barraca de pedra seca que vaig trobar a peu de camí: la barraca del Gasparó. I partir d'aquí ja era totalment impenetrable.

Un altre dia, en la meva idea de trobar més barraques en aquest sector: els Ermots de l'Obac. Vaig intentar recórrer una abandonada pista de desboscament que naixia a la pista de la Serra dels Cupots, i encara més a prop de l'abocador de Collcardús. La pista començava relativament neta i definida, però a mesura que s'endinsava en l'obaga s'anava tancant i apareixien trams en que s'havia de sortir del traçat original. Tot i així, el pas era possible fins a una fangosa bassa de senglar que hi ha enmig de la pista. Una mica més enllà de la basseta, la pista es desdibuixava i no vaig saber trobar una continuació digne per a baixar al torrent. Això sí, es notava que hom havia estassat recentment parts de la pista fins a l'altura de la bassa de senglar; possiblement caçadors d'aquest mamífer. Aquell dia vaig tornar enrere, i ja fora de qualsevol camí o sender, vaig tirar pel dret en direcció i sentit al fons del torrent del Llor a la recerca desesperada d'alguna barraca. Finalment, després de moltes penúries vaig arribar a un extens pla vora la llera on vaig localitzar una barraca gairebé colgada de terra: la barraca de cal Pau Maians. Uns dies després d'aquesta sortida vaig parlar amb el Cisco Badia de cal Simón (i cal Julito) i, entre d'altres coses, li vaig comentar l'existència d'aquesta bassa de senglar sota l'abocador de Collcardús. Ell em va respondre que havia sentit a parlar a gent del poble de Vacarisses que aquella zona propera a l'abocador era anomenada "la Bassa del Senglar".

Hi va haver un tercer dia i tercer intent de cerca de barraques als Ermots de l'Obac. Aquesta vegada anava amb la companyia de l'Armengol Gelabert. La idea era atacar el sector des de la banda contrària (el terme de Terrassa), on ja coneixia un camí que fàcilment et baixava fins la llera del torrent del Llor. Un cop arribats al tàlveg, el vàrem remuntar uns pocs metres fins que a la nostra esquerra vàrem intuir una sortida, que finalment va esdevenir un camí obert que ens endinsaria al que en el passat van ser les vinyes dels parcers vacarissans de l'Obac. El camí remuntava el vessant obac dreturerament fins que a la banda dreta vam intuir un munt de pedres cobertes per l'espessa vegetació. Després de més d'una hora d'estassada vàrem treure a la llum una barraca de pedra seca bastant ben conservada que va ser batejada com la barraca del camí de la Bassa del Senglar. Per què aquest nom? Us preguntareu. Doncs perquè després de visitar la barraca vàrem continuar el sender vessant amunt fins que vàrem adonar-nos que era la continuació del camí que dos anys abans m'havia portat fins a la Bassa del Senglar.

Aquella tercera jornada encara va donar més fruits. L'Armengol i jo vàrem voler arribar fins a la part baixar i final del camí de la Pineda; allà on travessava el torrent del Llor i entrava dins el terme de Terrassa. Per fer-ho, no podíem seguir el traçat original perquè estava impracticable; així que vam decidir baixar pel dret des de l'ampla pista de la Serra dels Cupots en una zona on el roquissar dominava i la progressió era senzilla. Finalment, i amb relativa facilitat, vam arribar a la part baixa on connectàrem amb l'històric camí, però entre la vegetació no vàrem saber trobar la seva continuació vessant amunt de biaix. El que sí vam veure clar és que no érem els únics que havien arribat fins aquí utilitzant la mateixa drecera, ja que el camí seguia ben fressat fins a la llera del torrent i continuava a l'altre banda, ja en terme de Terrassa. Tota aquesta part baixa de l'antic camí estava esquitxada de marques blaves de pintura que indicaven el camí.

Un cop finalitzada aquesta tercera jornada d'incursions en els dominis de l'Obac, l'Armengol i jo vàrem estar comentant que estaria bé unir aquests trams de camins inconnexes per tal de recuperar, sobretot, el camí vell de la Pineda. Arribàrem a la conclusió que la feina ens quedava massa gran i que s'hauria d'intentar involucrar a associacions i administració local, perquè el resultat final del projecte tindria un valor patrimonial extraordinari en una zona tan degradada i abandonada mediambientalment com aquesta per la proximitat de l'omnipresent abocar. I el comentari es va quedar aquí!

Al cap d'unes setmanes vaig telefonar a l'Armengol i, per sorpresa meva, em dir que durant vàries jornades, junt amb la seva dona i la seva filla, havia estat estassant i reobrint l'antic traçat del camí vell de la Pineda i els trams tancats del camí de la Bassa del Senglar; de manera que quedava oberta una circular que permetia creuar el torrent del Llor mitjançant dos camins situats a diferents altures.

Un parell de caps de setmana després vàrem quedar per a recórrer plegats aquests nous camins reoberts, i el resultat va ser aquest petit reportatge fotogràfic i el track, recollit amb el GPS, per a no perdre el fil de la traça oberta.

Camí vell de la Pineda

Camí vell de la Pineda

Camí vell de la Pineda

Camí vell de la Pineda

Camí vell de la Pineda

Camí vell de la Pineda

Camí vell de la Pineda

Camí vell de la Pineda

Camí vell de la Pineda

Camí vell de la Pineda

Camí vell de la Pineda

Camí vell de la Pineda

Camí vell de la Pineda

Camí vell de la Pineda creuant el torrent del Llor

Camí vell de la Pineda creuant el torrent del Llor

Continuació terrassenca del camí de la Pineda

Camí de la Bassa del Senglar creuant el torrent del Llor

Camí de la Bassa del Senglar creuant el torrent del Llor

Camí de la Bassa del Senglar creuant el torrent del Llor

Camí de la Bassa del Senglar creuant el torrent del Llor

Camí de la Bassa del Senglar

Camí de la Bassa del Senglar

Camí de la Bassa del Senglar

Camí de la Bassa del Senglar

Camí de la Bassa del Senglar

Camí de la Bassa del Senglar

Tres captures de pantalla amb els diferents trams de la ruta circular proposada diferenciats per colors.




El color groc pertany al gran protagonista d'aquesta ressenya: el que ha perdurat del camí (vell) de la Pineda. El color verd és la seva continuació a l'altra banda del torrent del Llor (terme de Terrassa) on apareixen trams molt rostos propis de corriols excursionistes moderns. El color vermell és una barreja de pistes modernes, dreturers senders excursionistes i de caçadors, i perdudes pistes de desboscament, que permeten tornar al punt d'inici i tancar la circular. La variant violeta té un divertit tram equipat amb corda que permet baixar directíssimament a la llera del torrent.

També afegeixo link a l'OpenStreetMap (el Wiki mapa lliure) en aquesta zona limítrofa entre Vacarisses i Terrassa on el propi Armengol Gelabert, després d'obrir-los, ha pujat els camins.

https://www.openstreetmap.org/#map=16/41.5976/1.9453

Per si de cas algú es vol descarregar el track d'aquesta ruta circular al seu GPS o mòbil aquí teniu també el link per a cadascun dels quatre trams que el formen.

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/cami-vell-de-vacarisses-a-la-pineda-24371822

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/continuacio-terrassenca-del-cami-vell-de-la-pineda-24372301

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/cami-de-la-bassa-del-senglar-24372435

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/variant-equipada-amb-corda-del-cami-de-la-bassa-del-senglar-24372483

Finalment com a conclusió voldria dir que, un cop fet l'esforç d'estassar aquest camí històric vacarissà i les seves connexions, la millor manera de mantenir-lo obert és fressar-lo. Un camí fressat és aquell que pel sol pas freqüent de persones es manté transitable. Per això vull fer una crida a les associacions excursionistes, veïnals i folklòriques de Vacarisses, i a l'Ajuntament (tot i que només sóc un foraster sense dret a vot que s'estima el poble), a organitzar sortides per donar a conèixer aquesta part del patrimoni històric del poble que ha sigut oblidat i infravalorat per la seva proximitat al pestilent abocador de Collcardús. Ara que en teoria l'abocador i les seves pudors tenen els dies comptats, és el moment de començar a posar en valor aquest racó del terme municipal.


FONT D'INFORMACIÓ:

Cisco Badia de cal Simon i de cal Julito

Jordi Torrella de cal Cargol

Guia Interactiva dels Parc Natural del Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac del Ramon Suades

Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)

Cartoteca Digital de l'ICGC (http://cartotecadigital.icc.cat/)

Mapa del Cadastre parcel·lari de Vacarisses de l'any 1944 (Ajuntament de Vacarisses)

2 comentaris:

  1. GRACIAS POR LAS RESEÑAS, EN EL 2014 LO QUISIMOS HACER DESDE LA PINEDA HACIA VACARISSES PERO NO PASAMOS DEL TORRENTE DEL LLOR Y DIMOS MEDIA VUELTA HACIA LA PINEDA.
    OBJETIVO CONSEGUIDO Y MUY SATISFECHOS.
    NOS QUEDA HACER EL DE LA BASSA DEL SENGLAR PERO NO PASAMOS DEL TORRENTE POR EL AGUA QUE BAJABA. PROXIMAMENTE NUESTRO OBJETIVO.
    GRACIAS!!!!!!

    ResponSuprimeix
  2. GRACIAS POR LAS RESEÑAS, EN EL 2014 LO QUISIMOS HACER DESDE LA PINEDA HACIA VACARISSES PERO NO PASAMOS DEL TORRENTE DEL LLOR Y DIMOS MEDIA VUELTA HACIA LA PINEDA.
    OBJETIVO CONSEGUIDO Y MUY SATISFECHOS.
    NOS QUEDA HACER EL DE LA BASSA DEL SENGLAR PERO NO PASAMOS DEL TORRENTE POR EL AGUA QUE BAJABA. PROXIMAMENTE NUESTRO OBJETIVO.
    GRACIAS!!!!!!

    ResponSuprimeix