dimarts, 14 de juliol del 2020

EL FORN DE CALÇ DEL PLA DE LA CASETA DELS PEONS CAMINERS DE LA MATA (MURA)

El divendres 3 de juliol tornant d'una matinal, que em va portar fins al Roure del Palau passant per la canal del Cellerot i la Bassa de la Calçada, vaig recórrer de nord a sud el pla de la Caseta dels Peons Caminers de la Mata.

Aquest pla està considerat l'àrea d'esplai del coll d'Estenalles, on les excursions escolars que visiten el Parc Natural passen les estones mortes d'espera de l'autocar. Al pla hi destaquen alzines i roures de gran port que van ser respectats pels boscaters, i 4 castanyers i 4 cirerers arrenglerats a la carretera. Tal i com s'intueix a les ortofotos dels vols americans dels 1946 i 1956, aquest pla era la continuació de les feixes de conreu de la Mata a l'altra banda de la carretera.

Els dos forns ressenyats i les quintanes de la Mata tallades per la carretera a l'ortofoto del vol americà del 1946

Els dos forns ressenyats i les quintanes de la Mata tallades per la carretera a l'ortofoto del vol americà del 1956

Els dos forns ressenyats sobre el mapa topogràfic de l'ICGC

Al nord d'aquest pla es troba la Caseta dels Peons Caminers de la Mata, que des de l'any 1982 acull el Centre d'Informació del Parc Natural.

Façana oest de la Caseta del Peons Caminers de la Mata. L'original pati de la façana sud, on es guardava la maquinaria dels peons, ha sigut substituït per un petit "tanatori" de dubtós gust.

Façana nord de la Caseta del Peons Caminers de la Mata

Façana est de la Caseta del Peons Caminers de la Mata.

L'origen d'aquest edifici està relacionat amb la carretera. Antigament, per tal d'allotjar els peons i les eines per a la construcció i el manteniment de les carreteres, es construïa la caseta dels peons caminers en algun punt del traçat. En el cas de la carretera de Terrassa a Navarcles, la caseta es situà al coll d'Estenalles.

La Caseta del Peons Caminers de la Mata entre 1924 i 1940. S'entreveu el rètol de la façana oest on posava "PEONES CAMINEROS". Al costat hi ha un cotxe de línia aparcat. Autor: Francesc Blasi i Vallespinosa. Font: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. http://mdc.csuc.cat/cdm/ref/collection/afceccf/id/22131

La carretera Terrassa-Talamanca-Navarcles va ser projectada com a camí veïnal, i va ser construïda en diferents trams. Gràcies al dietari del pagès de Matadepera Francesc Gorina i Riera podem conèixer amb detall les dates clau del seu inici. El 22 de febrer del 1890 es va subhastar el tram de carretera entre Terrassa i els forns de can Torrella, i el 15 de març del mateix any es va començar a treballar en les obres d'explotació. A mitjan 1891 aquest primer tram ja era finalitzat. Al mes d'abril del 1893 es van practicar els estudis del tram des dels forns de can Torrella al límit del terme de Matadepera (font de l'Olla), i també del ramal del Pla del Garrot al poble Matadepera (actual BV-1275). L'1 d'agost del 1898 van començar les obres d'explotació del ramal cap a Matadepera, i es van concloure a primers d'octubre; mes en què van passar a treballar al tram dels forns de can Torrella fins al terme de Mura. Durant l'any 1902 aquest darrer tram del terme de Matadepera va ser acabat. A través del llibre Memòria de Mura. Records contra l'oblit del muratà Francesc Playà sabem que pels volts de novembre de 1902 es va fer la subhasta del tros de camí veïnal fins al coll d'Estenalles. Aquesta i les següents dates i dades apareixen a l'apartat d’Efemèrides del llibre, que va anar extraient del diari d’avisos i noticies terrassenc La Comarca del Vallés. L’1 de setembre de 1906 a Barcelona va tenir lloc la subhasta de la carretera de Mura a Talamanca, que es va adjudicar a l’empresari Josep Rafael Carreras per la quantitat de 268.000 pessetes. Les obres d’explotació van començar de seguida. Al 1908 la trobem finalitzada fins al Pal, situat a l'actual km 21.2 de la carretera (allà on comença el ramal de la carretera que baixa a Mura). El 9 febrer de 1909 es publica al diari que continua la construcció de Talamanca a Navarcles, i que a la casa coneguda com la Tatgera s’hi guarden les eines de la brigada. El 28 d’agost de 1909 es van acabar les obres de la carretera fins a Mura. A partir d’aquella data els carruatges ja podien circular lliurament des de Mura a Talamanca pel ramal. El dissabte 9 de setembre arribaren al poble des de Terrassa els notables pintors i excursionistes Rafael Benet, Alexandre de Riquer i Joaquim Vancells. També visitaren el poble el director de La Comarca dels Vallés amb la seva família; el seu cotxe va ser el primer d’estrenar el nou ramal de la carretera. Finalment el 3 d’octubre tingué lloc la recepció oficial per la carretera des d’Estenalles a Talamanca, amb el ramal a Mura, construïda sota la direcció del senyor Josep Rafael Carreras. Finalment, al 1912 s'acaba l'obra del camí veïnal entre Talamanca i Navarcles, la qual cosa dibuixa l'actual traçat de Terrassa-Talamanca-Navarcles. Un dada documental que així ho demostra és el fet que al Mapa planimètric del Mura realitzat l'any 1921, ja apareix dibuixada la carretera i la Caseta dels Peons Caminers tal i com les coneixem actualment.

El coll d'Estenalles des de la Miranda de la Falconera al 1915. Es veu clarament el serpentejant traçat de la carretera. Autor: Arnau Izard i Llonch. Font: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. http://mdc.csuc.cat/cdm/ref/collection/afceccf/id/23098

La Falconera des de la Miranda de la Falconera al 1915. Es veu clarament el traçat de la carretera sota el serrat de la Coca. Autor: Arnau Izard i Llonch. Font: Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. http://mdc.csuc.cat/cdm/ref/collection/afceccf/id/23652

La Falconera i els Cortins des del revolt del km 15.1 de la carretera al 1916. A l'esquerra es veu un petit tram de la carretera prop del revolt del Pi o de la Falconera. Autor: Josep Salvany i Blanch. Font: Biblioteca de Catalunya. http://mdc.csuc.cat/cdm/ref/collection/bcsalvany/id/3781

Retall del Mapa planimètric de Mura del 1921 centrat al coll d'Estenalles. Ja estava construïda la Caseta dels Peons Caminers. https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/minutes/id/1308/

Doncs bé, al sud del pla de la Caseta dels Peons Caminers de la Mata vaig topar amb un clot excavat a la vora d'un marge argilós. En veure'l, el primer que em va passar pel cap va ser que tindria com a origen una recent extracció de terra amb màquina excavadora; darrerament els gestors del Parc Natural han fet nombroses actuacions a l'entorn del coll d'Estenalles. Però, després de fixar-me millor, vaig identificar un inconfusible pany del canó d'un forn de calç: una paret d'argila recuita i endurida.

Coordenades del forn de calç del Pla de la Caseta dels Peons Caminers de la Mata (ETRS89): N 41.66754º E 1.99411º

El que queda del forn de calç del Pla de la Caseta dels Peons Caminers de la Mata

El que queda del forn de calç del Pla de la Caseta dels Peons Caminers de la Mata

El que queda del forn de calç del Pla de la Caseta dels Peons Caminers de la Mata

Pany del canó (nord) del forn de calç encara conservat

El forn de calç actualment està molt desfet, però encara se'n poden extreure algunes característiques. Estava excavat en un marge argilós; tenia un diàmetre aproximat de 3 m; tenia la boca de foc orientada vers l'oest; i, com ja he explicat abans, s'ha pogut identificar gràcies a què conserva un tram de la paret nord del canó d'argila recuita i endurida.

Esmena feta el 16/07/20: Uns 300 m al nord d'aquest, allà on la carretera fa el canvi de vessant per començar a baixar cap al Pla de Bages (coll d'Estenalles), es troben les minses restes l'arcada de la boca de foc d'un forn d'obra. Fins avui, havia pensat que aquest tros d'arcada que es conserva al voral de la carretera era un forn de calç, però després de consultar el Recull toponímic de la Muntanya de Sant Llorenç del Munt. La Mata que l'historiador Salvador Cardús va fer l'any 1928, m'he adonat que estava equivocat. En aquest recull l'autor, entre molts d'altres topònims, enumera i situa de forma breu tres forns. "Forn de l'Andreu: forn de calç abandonat, de sota la carretera, prop de la font de l'Olla. Forn d'Estenalles: vell forn d'obra, al peu de la carretera, en el coll d'Estenalles. Recó del Forn: forn de calç abandonat, en el Sot de la Bota". L'historiador terrassenc, ara fa 92 anys, va tenir un informador de primera mà, el masover de la Mata, Jacint Cadevall; així que l'únic que puc fer és rectificar.

Coordenades del forn d'obra del Coll d'Estenalles (ETRS89): N 41.67048º E 1.99496º

Coll d'Estenalles a 870 m d'altura sobre el nivell del mar

El forn d'obra situat literalment al coll d'Estenalles. Molt cobert per l'heura actualment.

El forn d'obra situat literalment al coll d'Estenalles. Molt cobert per l'heura actualment.

En relació al topònim que he fet servir per anomenar el forn de calç inèdit aquí ressenyat, el forn de calç del Pla de la Caseta dels Peons Caminers de la Mata, m'agradaria afegir que l'historiador Cardús l'any 1928 va fer servir altres dos o tres topònims per designar el pla on es troba. "Herbei d'Estenalles: quintanes abandonades. D'aquest lloc abans de construir-se la carretera se'n deia la Clota. La Clota: velles quintanes abandonades, d'aprop de l'hort del Peó. Hort del Peó: terres cultives de la casilla dels Peons." Uns topònims, aquests, que actualment estan en desús.


FONTS D'INFORMACIÓ:

Quim Solbas, gran coneixedor d'aquestes muntanyes. Em va ajudar a posar-li nom al pla on es troba el forn de calç ressenyat.

Memòria Digital de Catalunya (https://mdc1.csuc.cat/)

Cartoteca Digital de l'ICGC (https://cartotecadigital.icgc.cat/)

Teresa Navas Ferrer, autora del llibre HISTÒRIA DE LES CARRETERES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA. Editat per la Diputació de Barcelona l'any 2008 en 2a edició.

Salvador Cardús, autor del Recull toponímic de la Muntanya de Sant Llorenç del Munt. La Mata. Butlletí del Club Pirenenc de Terrassa. Núm. 29. Juliol-Agost 1928.

Francesc Playà i Piquè, autor del llibre Memòria de Mura. Records contra l'oblit. Editat pel propi autor l'any 2003.

Joan Comasòlivas i Font, autor del llibre Dietari de Francesc Gorina i Riera, pagès de Matadepera, 1841-1940. Editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat l'any 2003 i pertanyent a la sèrie Textos i Estudis de Cultura Catalana.

Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac (Ramon Suades). Edició del 2020. Ja a la venda als millors centres excursionistes de la comarca!

Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)

dijous, 2 de juliol del 2020

TROBADA LA PRIMERA BARRACA DE PEDRA SECA AMB CARA I ULLS DE TERRASSA

El proppassat mes de maig, en companyia de l'Armegol Gelabert, vam trobar una primera barraca de pedra seca terrassenca al terme de la Pineda, prop del torrent del Llor; però estava molt desfeta i la seva funció original no quedava gens clara (barraca amb codi 21507 de la Wikipedra). Ara, a les darreries de juny, n'he trobat una altra de millor conservada i amb una funció ben definida d'aixopluc dins una feixa de conreu.

L'origen d'aquesta troballa s'ha d'anar a buscar a l'Atlas del Catastro topográfico parcelario de Terrassa de l'any 1940. Aquest plànol del cadastre parcel·lari va ser fet per l'enginyer geògraf José Núñez, cap de la brigada topogràfica de parcel·lació de la província de Barcelona. El anys següents, aquest mateix enginyer en cap es va encarregar de fer els plànols del cadastre parcel·lari de Vacarisses i Rellinars, entre d'altres municipis. Doncs bé, aquest Atlas del Catastro topográfico parcelario de gran format està dipositat a l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa per a la seva consulta; i al polígon 1 full 1er apareix dibuixada una "Barraca" a la riba esquerra del "Torrente del Lago Pequeño", avui conegut com torrent de can Bogunyà.

Retall del polígon 1 full 1er del Atlas del Catastro topográfico parcelario de Terrassa de l'any 1940

Cal precisar que a tots els mapes del cadastre de l'enginyer José Núñez que he tingut accés, l'autor distingia entre "Caseta" i "Barraca". La primera feia referència a petits habitacles amb parets d'obra i teulada, i la segona a aixoplucs més rústecs fets generalment de pedra seca.

Tot i la seva fruïció en detalls i el generós escalat, calibrar i georeferenciar aquest antic plànol no va ser fàcil perquè les posteriors obres del gegantí Sanatori Antituberculós i les successives torrentades han canviat la fesomia dels meandres del torrent de can Bogunyà. Malgrat això, vaig aconseguir marcar un punt sobre el mapa a partir del qual podia començar a cercar les restes de la barraca.

El dijous 18 de juny m'hi vaig apropar fent servir el camí que baixa al torrent de Can Bogunyà des de la massificada "ruta del colesterol" del Llac Petit. En apropar-me a la "zona 0" que havia marcat a l'aparell GPS, vaig poder constatar que l'esbarzerada acabaria sent descomunal. Aquell primer dia vaig poder identificar un llarg i ample mur de pedra seca que ressegueix el torrent, però res més. L'embardissada era tan espessa que vaig ser literalment sobre la barraca, i no la vaig veure. Dies després ho vaig poder confirmar.

Un cop a casa, em resistia a acceptar que la barraca hagués desaparegut en aquell racó de torrent tan amagat i inaccessible. Altre cosa seria que la barraques fos al mig d'un camp de sembradura, aleshores una excavadora o tractor l'hauria pogut aplanar en un obrir i tancar d'ulls. Em quedava encara un altre document gràfic per consultar, el fotoplà parcel·lari de rústega de Terrassa de l'any 1954.

El meandre del torrent de can Bogunyà amb les feixes de conreu al fotoplà parcel·lari de rústega de Terrassa de l'any 1954 (polígon 9)

Aquí s'intueix també l'ombra d'alguna mena de petita construcció al marge esquerra del torrent. Això em va animar a tornar-hi al dia següent.

El divendres 19 vaig decidir obrir-me pas entre l'impenetrable esbarzerar des de baix . L'objectiu era arribar al peu d'una gran figuera que havia vist des de la distància el dia anterior. Després de 2 hores i mitja d'estassada obrint un tunel d'accés, vaig arribar a un canyissar sec i a la figuera. Aquí vaig trobar el final del mur, abans esmentat, que ressegueix el marge de torrent. Ja dins el canyissar, avançar es feia més fàcil, i vaig seguir el mur fins que vaig veure que paral·lel a ell, amb 1.5 m de separació, n'hi havia un altre. Era just a sota d'on havia arribat el dia anterior, però ara havia vist i tocat l'altre paret. Vaig continuar obrint-me pas entre les dues parets fins que vaig arribar a la paret adossada al marge que tancava l'habitacle pel nord. Confirmat! Acabava de trobar la barraca de pedra seca que cercava. Encara que no conservés la coberta, perquè estava feta amb un embigat de troncs; allò havia sigut una barraca de tros bastida amb parets de pedra seca.

La barraca el dia de la troballa. Obertura d'accés.

La barraca el dia de la troballa, des de dalt.

La barraca el dia de la troballa. Paret adossada al marge del fons.

El dissabte 30, l'Armengol Gelabert, el Quim Solbas i jo vàrem concertar una matinal amb l'objectiu d'estassar el perímetre de la barraca i el mur de contenció al qual està adossada. La feina va ser dura perquè el sol d'estiu ja començava a picar. També em van ajudar a identificar les seves característiques i a fer els amidaments. De nou haig d'agrair la seva feina, perquè sense ells la barraca encara estaria colgada de bardissa. El resultat va ser el que segueix.

BARRACA DEL TORRENT DE CAN BOGUNYÀ

La barraca després de la neteja

La barraca després de la neteja

Racó on hem amuntegat les deixalles del vagabund que hi ha viure entre el 2006 i el 2008

La barraca després de la neteja

La barraca després de la neteja

La barraca després de la neteja

La barraca després de la neteja

La barraca després de la neteja

El mur de contenció que ressegueix el torrent després de l'estassada

L'interior de la barraca després de la neteja

L'interior de la barraca després de la neteja

L'interior de la barraca després de la neteja

L'interior de la barraca després de la neteja

L'interior de la barraca després de la neteja

Ubicació: Riba esquerra del torrent de Can Bogunyà. Sota el Parc Audiovisual de Catalunya.
Data de visita: 19-06-2020
Tipus de construcció: Aèria adossada al marge
Forma: Planta trapezoidal
Tipus de porta: -
Estat de conservació: Enderroc del sostre
Coordenades (Datum WGS 84 = ETRS 89): N 41.59274º E 2.00433º / X 417017 Y 4605039
Altitud: 370 m
Orientació de la porta: Sud-est
Restaurada: No
Descripció: La coberta era un embigat de troncs actualment desaparegut. Per la banda de ponent està adossada a un llarg i gruixut mur de pedra seca que ressegueix el torrent de can Bogunyà. La paret de pedra seca del fons està adossada a un marge terrós. El mur que resseguix el torrent de can Bogunyà fa uns 14 m de llarg i 0.80 m de gruix. Creiem que la funció del mur era la de protegir els conreus de sota la barraca en cas de torrentada (mur de contenció). Amidaments de la barraca: amplada a l'entrada: 1.70 m; amplada al fons: 2.30 m; llargada: 3.70 m; altura interior de les parets: 1.40 m; gruix de la paret est: 0.40 m. Sobretot la part superior de les parets, estan intercalades amb peces d'obra (maons i totxanes) reutilitzades.
Comentaris: És dins el terme de can Bogunyà, un històric mas de Sant Pere Terrassa. Creiem que al pla de sota la barraca hi va haver un hort, que es regava amb la bassa que hi havia uns 50 m a l'est. El dia de la troballa la barraca estava completament coberta per la bardissa i les canyes. La feina d'estassada del perímetre, feta amb l'Armengol Gelabert i el Quim Solbas, va ser descomunal. La barraca s'ha conservat prou bé gràcies a què la impenetrable bardissa l'ha protegit durant dècades. A partir de les dates de caducitat de la gran quantitat de llaunes i envasos trobats dins i fora de la barraca durant les tasques de neteja, podem deduir que hi va sojornar un rodamón entre el 2006 i el 2008 aproximadament. També hi vam trobar piles, un parell de mitjons negres doblegats, un parell de bambes, una ganiveta d'afaitar.
Font d'informació: INEDITA. Apareix dibuixada al polígon 1 full 1er del "Atlas de catastro topográfico parcelario" de Terrassa del 1940.

Pel que vaig veure resseguint l'embardissat racó de ribera on es troba la barraca, el croquis de situació i orientació de la barraca és el següent.

Retall del polígon 1 full 1er del Atlas del Catastro topográfico parcelario de Terrassa de l'any 1940

Croquis de situació de la barraca sobre el mapa topogràfic de l'ICGC

Anotació afegida el 15/07/20: El Ramon Artigas del Drac Verd de Sitges ha pujat la barraca a la Wikipedra amb el codi 22110.


FONTS D'INFORMACIÓ:

Atlas de catastro topográfico parcelario de Terrassa de l'any 1940 (Arxiu Històric Comarcal de Terrassa)

Cartografia Històrica de Terrassa (http://emap.terrassa.cat/mapGIS/?modul=historic#)

Vissir3 de l'ICGC (http://www.icc.cat/vissir3)

dilluns, 22 de juny del 2020

RESTAURADA LA FONT DEL FERRO DE LA PINEDA (TERRASSA)

L'excursionista del CET, Josep Álvarez i Jaén, va incloure dues fonts dels rodals de la Pineda al seu llibre: la font del Ferro i la font de la Pineda. La primera la vaig trobar al gener del 2014, tal com explico en aquesta entrada del blog. I la segona la vaig localitzar al març d'enguany i també està ressenyada en aquest blog.

El dissabte 6 de juny l'Armengol Gelabert, el Quim Solbas i jo vàrem concertar una sortida amb l'objectiu de millorar l'entorn de la font del Ferro de la Pineda.

Primer vàrem estassar i reobrir els dos corriols que arriben fins a la font. Un pel nord que connecta amb la línia elèctrica que baixa del carrer de la urbanització dels Pinetons. I un altre pel sud que, seguint una ampla i llarga rasa, enllaça amb el revolt de la pista inferior. També vam fer una repassada a la pista que discorre pel vessant contrari a la font, ja que, tot i la seva amplada, el ràpid creixement de la vegetació l'havia tancat en algun punt.

Finalment la xarxa de pistes i corriols de la capçalera del torrent de la Font de la Teula, on es troben la font del Ferro i la font de la Pineda, ha quedat tal i com indica el mapa de l'OpenStreetMap aquí enllaçat i capturat.

Coordenades de la font del Ferro (ETRS89): N 41.59772º E 1.96028º

Coordenades de la font de la Pineda (ETRS89): N 41.59805º E 1.95951º

https://www.openstreetmap.org/#map=17/41.59764/1.95999

Les pistes i corriols d'accés a la font del Ferro i la font de la Pineda dibuixats a l'OpenSreetMap

Les pistes i corriols d'accés a la font del Ferro i la font de la Pineda dibuixats a l'OpenSreetMap

Davant de la font i sobre el torrent principal hi ha un petit pla protegit per l'ombra de dues grans alzines. Una de les alzines començava a ser engolida per una vigorosa heura que s'hi enfilava, així que vàrem decidir tallar-la per tal de garantir el futur del centenari arbre.

Panoràmica del petit pla de la font del Ferro

L'alzina rescatada de l'abraçada de l'heura

Després vàrem buidar de fang la petita banyera semienterrada que hi ha al mig del pla. En fer-ho, al seu interior van aparèixer dues totxanes primes encimentades en posició inclinada. Creiem que aquest petit bassal va ser fet modernament pels caçadors com a part d'un parany d'ocells.

Petita banyera ensota al mig de pla. Forma part d'un parany per caçar ocells.

També vàrem estassar i descobrir de terra els dos bancs d'obra que flanquegen el pla de la font. Els bancs estan fets amb els mateixes materials i acabats de la font.

El banc d'obra de l'esquerra de la font

El banc d'obra de l'esquerra de la font

El banc d'obra de la dreta de la font

Encara faltava l'objectiu principal de la matinal, la font del Ferro. Per tal de descriure-la extrauré uns paràgrafs del llibre inèdit del senyor Álvarez: FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes."La trobarem dintre d'un petit clot fet amb materials de construcció. Té per capçalera una paret de totxos ensotada en aquest clot. Pel forat que hi ha actualment obert a la part de sota i fins a l'alçada del terra, es veu que fa de tanca a un petit habitacle que recull l'aigua, i que posteriorment surt per una aixeta que hi ha a la part baixa de la paret, per recollir-se aquesta en una petita pica. Aquesta paret, que a la part superior té un sobreeixidor, està acabada en forma de triangle on es llegeix: AÑO 1944. La part inferior, on hi ha l'aixeta, fa a tot el voltant d'aquesta una arcadeta feta de totxos una mica arrebossats. El clot que forma la font, amb tres graons per accedir-hi, i la pica per recollir l'aigua estan tots fets de totxos. Tot el clot deu fer una mica més d'un metre per cada costat."

La font dins el clot un cop excavada la terra que la colgava parcialment

La font dins el clot un cop excavada la terra que la colgava parcialment

La font dins el clot un cop excavada la terra que la colgava parcialment

Inscripció de l'any de l'última restauració i ampliació de la font: "AÑO 1944"

Amb l'ajuda d'una aixada, una paleta i un cavàs, vàrem treure tota la terra que colgava el clot de la font per sobre del segon graó. L'aixeta gairebé no es veia. Un cop extreta tota la terra, va aparèixer una pica rectangular. En un dels seus cantons, la pica té un desaigüe que, de forma soterrada, discorre sota la placeta de la font fins al torrent. Vàrem desembussar la llarga conducció del desguàs tan fons com a vam poder amb l'ajuda de llargues branques pelades.

Pica de la font

Detall del desguàs de la pica

Petit murat de maons lligats amb morter a l'altra banda del pla de la font. Allà on creiem que va a parar l'aigua del rec soterrat de la pica.

Finalment, i sense cap esperança, vàrem girar la clau de la vella aixeta. Inicialment no sortia ni gota d'aigua però, a copia d'obrir i tancar, va començar a sortir un degotall que va acabar sent un raig continu. Increïble! El dipòsit de la font encara retenia aigua. Una aigua neta que rajava lliurament per l'aixeta i queia dins la pica.

Perquè la font estigués restaurada del tot, la pica havia d'engolir l'aigua pel desaigüe que acabàvem de desembussar. I Sí! Efectivament, l'aigua no pujava de nivell i s'anava escolant pel rec soterrat.

Per acabar, vàrem provar de tancar la clau de la vella aixeta. Tot i que no acaba d'ajustar de forma estanca perquè està boja (passada de rosca), la retenció és prou bona i només cau una gota de tant en tant.

Com a colofó, es pot dir que una altra de les fonts que apareixia als mapes i llibres clàssics de l'excursionisme al Parc Natural torna a rajar.

La font de Ferro al mapa de St. Llorenç del Munt y Serra de l'Obac de l'Editorial Alpina (any 1946)

La font del Ferro al Mapa topogràfic de Sant Llorenç del Munt del CET de (any 1963)

Us convidem a visitar-la fent servir els corriols d'accés oberts, i a relaxar-vos asseguts a l'ombra de les velles alzines. La font del Ferro va ser una d'aquelles fonts de fontada que a les primeres albors de l'excursionisme va tenir molta concurrència.


FONTS D'INFORMACIÓ:

Llibre inèdit del Josep Álvarez i Jaén (CET). FONTS I LLOCS D'APROVISIONAMENT. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac i zones limítrofes. Abril de 1997

El wiki mapa lliure del món, OpenStreetMap (https://www.openstreetmap.org)

Secció de Mapes de la pàgina web del Quicu Tàpies Anton (http://santllorencdelmunt.com/). Més concretament el mapa de St. Llorenç del Munt y Serra de l'Obac de l'Editorial Alpina de l'any 1946 i el Mapa topogràfic de Sant Llorenç del Munt del CET de l'any 1963.

Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac (Ramon Suades). Edició del 2020. Ja a la venda als millors centres excursionistes de la comarca!